—Amb el posat i en la cara
m'apar que us havia vist:
dels ulls i de barba rossa
vos sembleu al meu marit;
l'espasa que porteu sembla
la que li veia cenyir.
—No sospireu, Escrivana,
no sospireu més per mi,
que qui us parla ara, Escrivana,
es vostre estimat marit.
Voleu venir, Escrivana,
voleu's-en venir amb mi?
—Sí, per cert, lo senyor comte,
que ja fossim pel camí.
Llarga me n'es tota espera:
voldria jo haver sortit,
i sobre tot esser fòra
del reialme sarraí.
Deixeu-me veure'l rei comte:
sabré si vol res de mi.
—No vui res, no, Escrivana,
sinó que'm deixis dormir.
—Cuita, vés a l'establia,
tria'ls dos millors rocins,
mentres que jo per les caixes
triaré'ls millors vestits
i trauré de l'arquimesa
l'or de que'ns cal proveir.—
Ell se'n va dins de l'estable
a cercâ'l millor rocí;
ella se'n puja a la cambra
a cercâ'l mellor vestit.
Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/44
Aquesta pàgina ha estat validada.