— Tanta gent allí què hi fan?
— Es que pengen i despengen
tres pobrets estudiants
que seguien els estudis
pera ser-ne capellans.
— Calleu, calleu, hostalera,
que són de la meva sang.
¿No'm dirieu, hostalera,
per ont hi seria abans?
— Passeu per la càrretera
o per les prades i camps —
Ja baixa del cavall negre
i se 'n puja al cavall blanc.
De tant que 'l cavall corria
les pedres van foguejant.
Ne desenveina l'espasa,
pica l'esperó al cavall.
Quan es al peu de la forca
ja han fet el darrer badall
Amb la punta de l'espasa
els hi va tallar els dogals;
els fa on bés a cada galta
— Déu vos perdó, els meus germans!
Se gira al batlle i al jutge
que'ls havien sentenciat:
— ¿No 'm dirieu, jutge i batlle,
per què heu mort als estudiants?
— Cavaller, deixeu els morts:
ja no pateixen cap dany.
Eren burlador's de nines,
robadors de camí ral.
— Mentiu pel coll, els mals jutges!
Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/13
Aquesta pàgina ha estat validada.