Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/97

Set anys le n'he tingut mort,
tancat a la meua cambra;
totes les festes de l'any
jo le'n vesteixo de gala,
i per a fer-lo anar millor
li poso les seves armes.
Un dia, estant-lo vestint,
sos òssos s'esmicolaren:
Torna't, torna't polvorí
com la neu de la muntanya,
que jo, pobreta de mi,
com m'ho arreglaré ara?
Si an el meu pare ho dic,
serà capaç de matar-me;
si a la meva mare ho dic,
és capaç de no callar-m'ho,
i si ho dic als meus germans,
de l'amor no en saben gaire.
Ja n'oviro un llaurador
que, allà, prop un camp, llaurava.
— Déu lo guard, lo llaurador
— Benvinguda, bella dama.
— Me'n vindríeu a enterrar
un hom mort que tinc a casa?
— Per vós, sí que hi vull venir,
amb bon gust i bona gana,
a dotze hores de la nit,
quan la gent és retirada.