Aquesta pàgina ha estat validada.
SEMPRE mes recordaré amb goig inefable aquella tarda daurada d'un diumenge d'octubre en el seminari de La Seu en què vaig entrar en relació i franca amistat amb el dolç company que tots plorem. Ens coneixíem del curs anterior, mes no havíem parlat cap vegada; en aquell any, o sigui en el curs de 1909 a 1910, ell havía passat del col·legi al seminari per haver entrat al primer any de teología. Feia pocs dies que Mn. Brisa (amb qui tinc l'honor de compartir la tasca plaent, si bé que dolorosa, d'homenatjar l'amic desaparegut) m'havía innovat de què havia feta coneixença amb l'Adolf Carrera, en ocasió de concórrer tots dos als assaigs de la funció teatral que s'estava preparant per a re-
