En elles no hi trobareu aquella amplada d'intervals que fa ésser desllorigades i buides certes altres cançons, filles
del poc seny i de la mandra; com el cant
gregorià — el qual algunes ressemblen per
la llibertat del ritme i àdhuc per la tonalitat[1] — sempre es mouen per grans conjunts i intervals no gaire amples; són plenes, granades com les espigues, vora de les
quals varen náixer fecundades...»
Aquí fineix la seva prosa, que no pogué
acabar per haver-se-li estroncada la vida
arràn mateix d'una forta i vigorosa joventut.
Permeteu-me, doncs, vosaltres, amics
meus, qui també ho fóreu del plorat amic
i excel·lent artista, que en nom seu us
faci present d'aquesta garba florida, collida en plena primavera; permeteu que
us en faci ofrena tot recordant l'expressiva
llegenda Plantem cantant, som la llevor,
que ell havía triada per títol de son flairós
recull, perquè féu d'ell una bella escam-
- ↑ Els popularíssims Goig del Roser, tal com els havem sentit cantar alguna vegada.
