Pàgina:1ee anys Escola Estiu 1914-2014.pdf/17

Aquesta pàgina ha estat revisada.

És possible amb aquesta perspectiva assenyalar les orientacions i tendències que parteixen del que tot just s'apunta avui, de manera que puguem tenir pistes que ens ajudin a dissenyar les Escoles d'Estiu en els propers anys? És evident que fer aquest exercici ens costa, ja que estem massa condicionats per la realitat actual i molt sovint presoners d'aquesta realitat. Però podem intuir algunes d'aquestes línies d'actuació amb el risc d'equivocar-nos en la perspectiva, però també amb la voluntat de plantejar escenaris nous que donin perspectives diferents que superin l'excessiu pragmatisme i reformisme actual.

De fet, tant si agrada com si no, aquesta és una de les funcions dels moviments de renovació pedagògica; una funció que no exercim de forma exclusiva, ja que hi ha molts altres sectors, potser minoritaris però importants, que en aquests moments poden generar –i ho estan fent– propostes de futur per l'educació. Això no ens eximeix d'una certa responsabilitat de fer aquest exercici de futur, si més no com a referents històrics i perquè tenim una certa responsabilitat d'exercir aquesta visió més global i ecològica.

Apuntem, doncs, a continuació un conjunt d'idees, reflexions, apostes i propostes que no tenen cap més pretensió que promoure la reflexió, convençuts que necessitem pensar de forma lliure i que, sovint, la realitat i el pragmatisme ens paralitzen en l'acció.

Perquè les Escoles d'Estiu esdevinguin un bon instrument de treball per a tots els que encara tenen l'esperança que l'educació és una arma carregada de futur i una peça fonamental en la inversió per una societat més lliure, equitativa i comunitària, proposem:

Una formació inicial

  • La necessitat d'establir un marc de relació estable entre el professorat en actiu i els centres de formació inicial, un vincle que ha d'estar protegit, reconegut, remunerat i propiciat. La presència de mestres en les aules de formació inicial és una necessitat immediata per a la vitalitat del sistema.
  • La redefinició dels continguts de la formació inicial: passaria a tenir un pes decisiu en el currículum de la formació inicial la formació en la pràctica, en centres educatius qualificats experimentals de pràctiques. Aquesta formació al centre ha d'anar en detriment de la formació presencial en les facultats educatives, que pot estar complementada amb formats en línia per a determinats àmbits del currículum. Els aprenentatges transversals i els elements de formació cultural i humanística han de tenir un pes específic important en aquest nou currículum. El paper dels centres formadors en pràctiques, amb un reconeixement efectiu de la figura del formador/tutor, ha de ser clau en el desenvolupament d'aquest nou currículum.

Una formació permanent

  • Formació anomenada Escoles d'Estiu, vàlida i de qualitat, generadora de dinàmiques en els mateixos MRP i en els centres educatius, on el que es debati siguin estratègies, reflexions, teòriques i pràctiques per millorar l'escola i el sistema educatiu, amb un interès global i transversal sobre l'escola i l'educació, fent referència constant a les noves pràctiques que tenen en compte l'infant com a referent.
  • Formació permanent dissenyada i organitzada pels centres educatius que han de tenir disponibilitat i recursos per a poder-ho fer. Cal eliminar els formats previs d'activitats i les temàtiques preferents o prescriptives. Els centres educatius han de desenvolupar capacitat d'organitzar la formació basada en la reflexió sobre la pràctica, l'intercanvi d'experiències i l'anàlisi dels processos d'aula.
  • Quant als formadors, cal potenciar el professorat en actiu com a formador en els mateixos plans. Aquest professorat ha de tenir reducció de càrrega lectiva i ajuts específics per tal de poder fer aquesta feina.
  • Aquesta formació permanent ha de ser obligatòria i no ha de tenir conseqüències econòmiques ni per als usuaris ni per als formadors.
  • Potenciar l'organització de comunitats crítiques de professorat, d'un centre o d'una zona, sense la intervenció de l'administració que en defineixi ni el format ni la temàtica.

Una professionalitat docent

  • Definició d'un nou model professional de la feina del mestre en el sistema públic que garanteixi estabilitat, revisió i avaluació periòdiques i vinculació als projectes de centre. Revisió de la funció pública i de la seva organització.
  • Compromís ètic del docent que redefineixi drets i deures.
  • Avaluació periòdica de la funció docent amb conseqüències directes en la continuïtat de l'exercici d'aquesta funció.
  • Flexibilitat i permeabilitat entre els diferents cossos docents.
  • Formació de caràcter pedagògic dels equips directius.

Perquè en el si de les Escoles d'Estiu es trobin idees per a la reflexió i l'elaboració d'alternatives a l'actual situació, cerquem noves fórmules o respostes en:

El currículum

  • Canviar el disseny del currículum: no prescriptiu, transversal, amb una nova redistribució molt més global de les àrees.