promís ètic del professorat, educació emocional, relació amb l’entorn, concepte de responsabilitat ciutadana...
És impossible destacar la quantitat i diversitat d’aportacions que s’han fet al voltant de l’educació. Però n’hi ha almenys tres que calen ser destacades de manera especial en aquest període:
- 1) Les propostes teòriques i pràctiques sobre l’autonomia organitzativa i curricular: la possibilitat d’organitzar l’educació escolar amb marges suficients d’autonomia es converteix en un requisit per afavorir la innovació en els centres i en una eina imprescindible per donar un nou impuls a la renovació pedagògica a Catalunya. L’opció de poder triar l’equip directiu i alguns mestres en les escoles de nova creació ha estat una de les majors conquestes en aquest àmbit.
- 2) La incidència sobre el territori per donar respostes més ajustades, imaginatives i eficients a la població escola rural –amb la creació de les Zones Escolars Rurals– i a la població urbana, amb els Plans Educatius d’Entorn, un projecte global que tracta d’articular les actuacions de totes les institucions i entitats que treballen en un mateix barri i municipi.
- És una llàstima que aquesta iniciativa impulsada pel primer govern del tripartit no tingués prou continuïtat, ja que va generar un ampli ventall de propostes i experiències relacionades amb els sectors més desvalguts, la igualtat d’oportunitats, la interculturalitat, la convivència i la cohesió social. Així mateix, cal remarcar el treball realitzat al voltant de les aules d’acollida i altres espais d’atenció al nombre creixent d’alumnat d’origen immigrant en el decurs dels any noranta.
- 3) L’ampliació i l’enriquiment dels continguts curriculars clàssics amb altres que tenen a veure amb l’educació ètica i en valors, la interculturalitat, l’educació per la pau, l’ecologisme, la coeducació... –el que en la LOGSE es coneix com els eixos o temes transversals.
El nostre espai en la multitud d’ofertes de formació permanent del professorat
El paper clau que té l’educació en la societat del coneixement ha portat a una preocupació gran cap a l’eficàcia i l’eficiència de l’ensenyament que tenim. Conseqüentment, multitud d’institucions s’han abocat a oferir recursos per a la millora professional dels docents. A algunes de les ofertes també les han anomenat Escoles d’Estiu, sense que, al nostre entendre, tinguessin les característiques del model que nosaltres hem impulsat i hem intentat mantenir. No ens dol; benvingudes siguin totes les propostes que volen millorar l’escola perquè, en part, això ens ha portat a haver de redefinir constantment el nostre paper, el nostre espai, el nostre sentit... En essència, el que hem volgut és mantenir-nos com a banc d’experimentació en formació permanent, ja que el fet que les activitats siguin pensades pels mestres i per als mestres ho fa possible. No sempre hi hem reeixit, però la nostra voluntat ha estat sempre provar noves modalitats de formació, introduir nous temes, experimentar nous materials, fer-nos ressò de les noves metodologies, reflexionar sobre els nous problemes, recollir i difondre els recursos més innovadors... Volem ser un laboratori de formació permanent del professorat amb la il·lusió que, el que funcioni, passi a incorporar-se a les propostes tant de les administracions educatives com de les universitats.
Els MRP han elaborat propostes molt sòlides sobre la formació inicial i permanent del professorat i, en alguns moments, hem pogut participar molt activament en la definició i aplicació de programes institucionals. Aquest és el cas, per exemple, del FOPI (Formació Permanent Institucional), una de les experiències més reeixides d’articulació entre la formació de mestres en actiu –que alliberaven mitja jornada per assistir a seminaris– i les pràctiques dels estudiants de Magisteri, que cobrien aquestes absències. En altres casos, en canvi –com el Primer Pla de Formació del Professorat de Catalunya– els MRP no van intervenir ni en la definició ni en la gestió. De tota manera, es compta amb una valuosa experiència acumulada en plans unitaris de formació en àmbits municipals i comarcals i, sobretot, en l’experimentació de modalitats i estratègies formatives de caire horitzontal i cooperatiu. Tot plegat ha servit per anar modelant i aprofundint en la funció professionalitzadora i ètica de la docència.
Les Escoles d’Estiu constitueixen l’activitat central i estel·lar dels MRP en els seus orígens: se’n celebraven 22 a l’inici dels anys vuitanta i se n’han celebrat 16 els darrers anys. Quan passen a dependre de la tutela de l’Administració, en surten beneficiades pel que fa al finançament i difusió però un pèl perjudicades pel que fa a la seva independència i autonomia. Tot i així, els MRP sempre han tingut molt clares aquestes dues idees: que cal relacionar la teoria amb la pràctica, i això s’ha intentat fer de moltes maneres; i que la renovació pedagògica comporta un canvi a l’escola i una transformació a la societat. Aquestes han estat les intencions. Ara bé, en la realitat, sorgeixen molts interrogants. Es pot parlar avui d’un pensament pedagògic global i específic dels MRP o bé compartit amb altres col·lectius?
Nosaltres i la Generalitat
Per això, en l’ADN d’aquests moviments sempre ha estat present la seva independència i la seva col·laboració amb l’administració en els casos en què han coincidit en els objectius per aconseguir una nova escola pública catalana, democràtica, inclusiva i de qualitat. La bona entesa amb el Departament d’Educació-Ensenyament es va donar, sobretot, en els primers anys de govern de Convergència i Unió i en el primer mandat del govern tri-
