Pàgina:1ee anys Escola Estiu 1914-2014.pdf/13

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Terrassa (1980), El Casalet - Hospitalet de Llobregat (1981), GE de les comarques d’Urgell-Segarra (1983), GM de la Noguera (1987), GM de l’Alt Urgell-Cerdanya (1987), GM del Priorat (1990), EE Adults (1997) i ACTE (1999).

Altres moviments com GM Osona, Col·lectiu de Mestres del Bages, Col·lectiu de Mestres de la Terra Alta... han dut a terme escoles d’estiu de forma intermitent. I altres MRP, com MRP Rubí o el Col·lectiu de Mestres de la Garrotxa, o àmbits de treball (com el Secretariat d’Escola Rural, la Coordinadora 0-12...), oferien altres tipus de jornades de formació.

De les comissions organitzadores d’Escoles d’Estiu als MRP

Els equips organitzadors d’Escoles d’Estiu es van fer estables i es van acabar constituint en MRP, associacions de mestres que no només organitzaven les Escoles d’Estiu al juliol o al setembre, sinó que també actuaven com a grups impulsors de tota mena d’activitats que promoguessin la renovació pedagògica, com hem dit. El que volem destacar ara, però, és que per a nosaltres el que tenia més dignificació no era només oferir activitats de formació permanent per al professorat, sinó proposar debat pedagògic; s’impulsava l’experimentació i es promovia la innovació; a més de dirigir-se als mestres, es feien propostes per als centres i per al conjunt dels ciutadans. Al començament se’n deien activitats d’hivern, però van anar guanyant pes en la vida dels MRP, ara que hi començava a haver la formació inicial i el reciclatge que convenien. Les modalitats d’activitats es van diversificar i dels cursos es va passar als seminaris, als grups de treball, a les jornades de reflexió i d’elaboració de posicionaments, a les jornades d’intercanvi, a l’elaboració i publicació de materials innovadors..., fins a promoure la formació en centres. Per a cada comarca, totes aquestes activitats tenien el seu clímax a l’Escola d’Estiu, on els mestres proposaven als seus companys i companyes les reflexions, metodologies o innovacions produïdes durant el curs.

Escoles d’Estiu i legislació educativa

Aquesta etapa de democràcia ens ha portat un allau de canvis legislatius. Tal com volíem, l’educació s’ha convertit en una qüestió política de primer ordre, encara que molts dels canvis no han agradat gens. Però una llei, la LOGSE, va ser clau per a nosaltres, perquè per primera vegada es recollien moltes de les idees que proposàvem. Per això, els MRP vam donar un ampli suport a la LOGSE i a una de les mesures més progressistes: l’extensió de l’escolaritat obligatòria fins als 16 anys dins d’un sistema comprensiu que elimina les segregacions prematures, amb valuoses pràctiques als centres per fer possible la inclusió escolar i l’atenció a la diversitat. També van avalar el disseny curricular base de la reforma socialista, tot i que aquest, tal com el temps ha demostrat, va esdevenir un artefacte tecnocràtic amb poc contingut innovador.

Com a conseqüència, vam abocar-nos en la seva defensa, cosa que ens va portar a ser el blanc de les crítiques i mofes del professorat que es resistia a deixar les seves inèrcies i a posar al dia la seva pràctica docent. No ens n’hem penedit mai, perquè continuem valorant com un avenç: a) l’allargament de l’obligatorietat i la comprensivitat fins als 16 anys; b) la introducció de les actituds, valors i normes i els procediments al costat dels continguts conceptuals com a parts del currículum (l’educació per competències hi ha afegit “la mobilització de coneixements”, però ha tingut la sort de poder sustentar-se en aquella primera revolució); c) l’atenció, el reconeixement i la valoració de la diversitat (l’atenció educativa a l’allau migratòria posterior a la llei ha pogut trobar un terreny ben adobat);d) el constructivisme, l’aprenentatge significatiu i la psicologia evolutiva com a referent; e) els nivells de concreció del currículum i la distribució de responsabilitats entre els diversos agents educatius (govern / centre / docent) i la consolidació del projecte educatiu com a llei general, guia, de cada centre.

Al llarg d’aquest temps s’ha anat avançant en els debats d’escola pública (del model i les polítiques educatives) i en la concreció i aplicació parcial del document “Per una nova escola pública catalana”, aprovat a l’Escola d’Estiu del 1975 (Jornades de Lleida del 1986 i sobretot al Primer Congrés de la Renovació Pedagògica, 1993-1996). S’han fet moltes lectures i aportacions –no sempre coincidents i amb matisos importants– al voltant de la igualtat d’oportunitats i la llibertat d’ensenyament, del significat i l’abast dels serveis públics i la possibilitat o no de conviure amb els privats (una de les qüestions més controvertides). En el Pacte Nacional per l’Educació del primer govern tripartit –els MRP hi participen activament i el subscriuen– es supera la dualitat escola pública-escola concertada mitjançant el concepte integrador de servei públic educatiu, igualant-se l’horari escolar de sis hores a tots els centres –la famosa sisena hora que tanta polseguera va aixecar. Darrerament el suport a la LEC ha estat crític en alguns punts com la direcció de centres i, en certa mesura, es considera que és una reforma que ja ha quedat desfasada en no donar resposta als reptes educatius –i no únicament escolars– de la societat del coneixement del s. XXI.

El sentit de les nostres Escoles d’Estiu roman, però les activitats evolucionen

Al costat de les propostes didàctiques, de la difusió de la innovació més puntera, de l’extensió de bones pràctiques, de l’elaboració i publicació de materials curriculars..., hem volgut que agafessin pes les activitats de reflexió pedagògica i de posicionament sobre política educativa. Els Temes Generals de cada Escola d’Estiu han proposat als docents enlairar-se des de les preocupacions pels recursos del dia a dia a l’aula fins a pensar cap on volem anar i cap on cal que anem amb l’educació. De les Escoles d’Estiu han sortit els nostres posicionaments sobre el model d’escola pública, immersió lingüística, planificació educativa i gestió democràtica dels centres, Zones Escolars Rurals, valors,com-