Impressions sobre les Escoles d’Estiu dels MRP.
De la recuperació de la Generalitat fins l’actualitat
Quin ha estat el patrimoni dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya durant aquestes dues dècades (1980-2000)? Quins són els principals debats i actuacions que han marcat la seva agenda com a moviment social i com a grup de pressió? Quines han estat les seves debilitats i potencialitats més emblemàtiques? Quina ha estat l’evolució dels MRP i la seva complexa i complicada relació amb l’administració? A continuació volem donar resposta a aquestes qüestions i explicar-vos algunes de les idees que han guiat els nostres debats i que, a la vegada, descriuen la trajectòria dels MRP des de la recuperació de la Generalitat, a començament dels anys vuitanta, fins ara.
Expectants per la recuperació de la democràcia i de la Generalitat
En aquest primer període pensàvem que la formació permanent del professorat que fèiem era una tasca substitutòria de la deficient formació inicial del professorat i de l’absència de reciclatge dels docents. Analitzàvem que, un cop recuperada la normalitat democràtica, les administracions educatives i les universitats ja farien aquestes tasques adequadament i que ens podríem dedicar a allò que ens corresponia: promoure la renovació pedagògica. La transició democràtica no va anar tan bé com esperàvem, però, efectivament, vam poder deixar de fer tasques de formació substitutòries.
Del que no tenim dubte és que tot plegat va ajudar a la vitalitat i consolidació de cada MRP –d’incidència força irregular i intermitent en els diversos territoris–, que ens va permetre organitzar escoles d’hivern i altres jornades, seminaris permanents i grups de treball; elaborar materials i recursos, i influir en les polítiques, propostes i actuacions de l’administració local i autonòmica, tant globalment com en els diversos trams de l’ensenyament, etc. Però anem pas a pas.
De l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat a les Escoles d’Estiu comarcals
Entre els anys seixanta i els vuitanta, l’eclosió de nombroses activitats d’estiu promogudes per grups de mestres comarcals ens porta a optar per l’organització d’Escoles d’Estiu independents dirigides a atendre les necessitats de formació dels docents de cada zona (Jornades de Roses, 81). Aquestes activitats d’estiu van constituir formalment algun temps més tard els actuals MRP. Rosa Sensat n’era la mare i continuava essent capital per a tots nosaltres, però els grups organitzadors de cada Escola d’Estiu tenien vida pròpia, es vinculaven a l’entorn i es consolidaven com a referents dels mestres de la seva zona. Escoles d’estiu d’AM Rosa Sensat (1965), MIE Lleida (1969), Casal de Mestres Granollers (1970), MRP Alt i Baix Penedès i Garraf (1978), MEM -Maresme- (1979), GM Ripollès (1980), MRP Terres de l’Ebre (1980), MRP Girona (1980), GM L’Anoia (1980), Casal de Mestres de Santa Coloma de Gramenet (1980), Associació de Mestres Alexandre Galí -
