Aquesta pàgina ha estat validada.
Restas de aquellas hordas que l'glás abandonaren,
Com á un monarca adoran al que los dú al combat:
Nascuts en mitx las selvas, jamáy los subjugaren,
Que noys ja ls'adormian ab cants de llibertat.
Roger en las batallas desperta son coratge;
Més terras ja l'coneixen que Montserrat pichs té:
Son elm es la bandera, que al perillós paratge
Los guia, y la Victoria camina al devant seu.
Guaytáulo, ja pren terra, ja bratlan sas miradas,
¿Qué cerca? ¿Qué l' enuja? — ¿Hont son los enemichs?
Mal hajan estas onas y dolsas marinadas,
Que ni una vela esqueixan, ni ns' mostran un perill.
