Ja los tenim en terra: las marcas de llurs passos
Respectarán las onas, los uracáns, lo temps.
¡Lloch! ¡lloch! als que guanyaren ab llurs robustos brassos
Reálmes per llur patria, y scèptres per llur Rey.
Ja péls perills glateixen; ja anyoran las batallas:
Parle llur pell colrada, llur cos plé de senyals.
A vert passa lo bronze, á negras las murallas,
Y se robella l'ferro als aires exposat.
Las fletxas en la esquena, destrals en la cintura,
Al bras esquer la adarga, y ab lo tallant coltell,
Al enemich se tiran, sens dur altra armadura
Que un mal vestit de cuiro y abonyegat capell.
Llurs donas, com ells bravas, segueixen llurs petjadas,
Y en mitx de las batallas alletan á llurs fills:
Llur foch y valor beuhen en estas mamelladas,
Y encara noys lo exércit dels pares van seguint.
