Aquesta pàgina ha estat validada.
Y com un vol d'aurenetas
Vehent sos monts allá d'allá,
Van corrent á la ribera
A abrassar als Catalans.
Ab llurs fills quedan las mares
Per mostrársels desde dalt;
Que péls cors es la alegría
Com la pluja per los camps,
Que aixeca las débils herbas
En despit del uracá.
Fins las áiguas com esclavas
Los baixells van á besar,
Y las áuras, que gronxaren
Dels vencedors los plomalls,
Empenyent las tallants proas
Llauradoras de aquells mars,
Y del inspirat Homero
Portaren los dolsos cants,
Se disputan jugueneras
Nostra ensenya acariciar.
En tant que l' ¡Desperta, ferro!
Lo ressó va propagant,
Y tornan lo crit las rocas
Ab só més ronch y ofegat.
