Pàgina:¡Ous del dia! (1864).djvu/6

Aquesta pàgina ha estat validada.
Jnt. Sí, y a fé
li dich que 'm sab greu, perqué
l'estimaba de tot cor.
Dol. Saps que cuasi 'm sembla increible
que heus apreciessiu axí!
Jnt. 'L favor que 'm vá fe á mí
sols pagarlo axí es posible.
Dol. ¿Vols contarnosho?
Jnt. Ho faix,
si per ço tinch temps encara.
Dol. Han tocat sinch horas ara.
Jnt. Donchs á compláurelas vaix.
'L coló de la meba cara (Entonació dramática.)
ben clarament li ensenyará, senyora,
que ara cabassos de carbó trejino,
pero cuand ab en Diegu estaba á fora
'm dexaba fe 'l dropo 'l meu destino.
Un dia que jugabam...
Jua. (Interrumpintlo bruscament.) Noy, m'alegro
de veuret tan rehixit. (Fent cumpliments.)
Jnt. (Queda parat, pero amable.) Gracias, Juana.
Jua. (Ap.) ¡Sols de pensá ab la feyna ya m'enfebro!
(Alt.) Recados á ta mare y ta jermana
y á n' an Galí. (Sen vá.)
Jnt. Vusté será servida.
Al demés, una tarde que 'ns estabam
á dintre casa en Diegu, per la exida,
ab tres ó cuatre xicots mes jugabam.
Allá hi habia un gat molt gros y negra
que á la barana del hortet s'estaba,
y un xicot dels petits, que estaba alegra,
ab un bastonet llarch l'atormentaba.
Axis que veu aixó, fa un salt la bestia
y 's tira al cuarto que dormia en Diego,
nosaltrus 'l tanquem, li dem molestia,
y junts tots ab bastons vam entrá luego,
L'embestexan uns cuants á bastonadas,
ell 's posa á bufá, y rabiós tirantse
arribaba á n' al sostre, de vegadas,
pels cantells de las bigas arrapantse.
Com que era tot tancat y no podia
fují pel lloch la bestia ya furiosa,
's tira sobre meu.
Dol. ¡Ave María!
Jnt. ¡Y ningú dels d'allí salvarme gosa!
Tothom ab gran esglay perdut 'm mira,
'l gat m'anaba ya agafá la ganya...
cuand 'n Diego, que ho veu, cap á mi 's tira
y agafantlo pel coll allí l'escanya!
Dol. Sí que va se valor.
Jnt. (Molt dramátich.) Tant gran, Doloras,
que si no arriba á se ell yo allí moria.
Per ço li agraheixo á totas horas
y no plorant per ell, no passo dia.
Y l'aprecio tant, que si 'm diguessin:
—¡Has de dá dotse cuartos per salvarlo!—
Tot seguit 'ls diria que 'ls prenguessin,
y encara no podria axis pagarlo.
¡Per ell, cualsevol dia y á tota hora,
hasta mato, si vol, totas las rasas!
¡Per ell, yo so capás hasta, senyora,
de tirarme á n'al mar!... Pero ab carbassas.
Dol. Aixó proba que tu ets una persona
que agrahexas 'ls favors que 't fan 'ls altres.
Jnt. Y donchs ¿que s'ha de fe? Estiga bona,
y á veure si 'ns pendrá el carbó á nosaltres?



ESCENA VII.


Dits y 'l senyor Onofre




On. Qué fas, Doloras? (Entrant.)
Jnt. (Saludant.) Servirlo.
Dol. ¿Que no 'l coneix, papá?
On. (Observantlo.) ¡No!
Dol. ¡En Juanet!
On. (Cayenthi) ¡Ah! ¡Home!
Jnt. Yo
l'hi conegut al sentirlo.
On. Y donsas ¿com vá per quí? (Tocantli la esquena.)
Jnt. Ya ho veu; ¿y vostés qué fan?
On. Home, passant y adorant.
Jnt. Aixó fa de bon sentí.
On. ¿Donchs y ara que 'ts carboné?
Jnt. Com no hiá feynas an lloch.
On. No 't pensis que á mí tampoch
'm vaiji tot massa be.
Jnt. Ya m'han dit que sa jermana
y sa neboda....
On. Es clá,
com no van pendre la ruá
van morí.
Jnt. ¡Tan campetxanas!
On. ¡Qui farás si aixó es 'l mon!
abuy s' hi es, demá també.
Jnt. Es 'l camí que 'm de fe.
Dol. ¡Ditxosas ellas que hi son!
Jnt. Vaya donchs, m' alegro molt...
On. Recados á casa teba.
Dol. Y á la Tuyas.
Jnt. De part seba.
On. Mira; si ton amo ho vol...
com passa la professó,
la pots vení á veure aquí.
Jnt. Home... veiji... potsé sí..

.

On. Pero has de vení tot sol.
Jnt. 'M vaix á mudá correns.
On. ¡Donchs adios! (Encaixant.)
Jnt. Hasta la vista.
Dol. Adeu! (Encaxant per haberli dat la ma Juanet.)
Jnt. Y no estiga trista.
On. Vaja donchs, veyám si vens.
(Acompanyantlo á la porta.)



ESCENA VIII.


Dits menos Juanet




On. ¡Gracias á Deu! Au, Doloras.

(Doloras axís que s'ha n'anat Juanet repare que te las mans totas negras d'haberhi encaxat y diu.)

Dol. ¡Quinas mans que m'ha posat!
On. ¡Quinas mans que m'ha dexat!
(Reparantho á n'aquet moment y cremat.)
Dol. ¡Hiá cosas mes cremadoras!
On. 'M vaix á dintre á rentá. (Ap. cremat.)
Dol. Men vaix á rentarme á dins. (Ap. id.)

A n'aixó s' n'entran, 'l senyó Onofra per la porta de la esquerra, y Doloras per la de la dreta, tots dos ab las mans ben apartadas del cos, per no embrutar-se 'l vestit, y al aná á entrá s'aturan.

On. Mira, tu vesta á vestí
mentras rebo la jent yo.
Dol. ¡Bueno, bueno, si senyó!
On. Veyám donchs; quedem axi.



ESCENA IX.


Juana y una Criada




que surtan pel fondo ab grans safatas plenas de gots d'horxata y secalls..

Jua. Be, ya veurás, dexa axó
á demunt d'una cadira.