Pàgina:!May mes monarquia! (1873).djvu/9

8 de mon aluner pendò, que tot lo mon respectava; y jo, roja de vergonya, la meva cara tapanlne, en ma boca per esc usa ni tant soU trovo paraula. MANEL. No vos agiten senyora; vostre pit recobri calma: si de quadros dolorosos, si de escenas no agradables que ab poder 1' espril conlurban, vostre ment n' es embargada, en cambi, pera desfer de eixos núvols la monlanya, esplendent brilla lo sol que à través la tènue capa que en la inmensital estesa sobre naltres n' es alsada, illumina vigorós la vostre estensa comarca, perquè tol lo mon contempli que en paradis cambiada la felicilat snprema imperant com é monarca, per tot ella sas mercès generosa i doll escampa. Podeu donchs, reslir tranquils, vostra pena es infundada Íni sombra ha de quedarvos e( eixas ideals imatxes qn' os forja la fantasia ab sa notòria poixansa, al donarvos, com vos dono, de vritat las probas claras. ESPA. No dnpto de la franquesa que respiren las paraulas... mes quant una idea fixa de nostre ment fa morada, algo mes se necesita pera recobrar la calma. MANEL. Permeteume que vos diga 3ue rahó no se m'alcansa ' aqueix quimérich ensomni Ïue vos té tant perturbada. os assumptos de política com que discussions entranyan, son assumptos que ab franquesa tractar no 'm plahnen ah damas,