- 9
POBBE. Molt sencillament. ¿Deixeu
parlar me?
ESPA. Si; tens ma vénia.
(A n'aquí ja arrufan el nas els tres héroes, pero
al sentir la paraula «República» s'encenan y
cridan ab desaforats crits, y es tal lo que'ls
impresïona, que Madrit s'aixeca dret una
vegada, pero cansat de lo molt qu'ha fet se
deixa caurer anonadat altre vegada al trono
que l'espera.)
POBLE. Sons perdrer temps,- procedir a passar bugada neta; y aixó tant sols pol lograrse ab la radical manera de proclamar la República... (Aqui et lo daltabaix, aqui son lot alarits y aqui tribillo, Madrit fa la heroieitu de al tant. manel. |Cft madrit. |Cal madrit. [No convienel mateu. |0jajna piepa! m·DRn...4r·i r' aixeta.) i No convienel |No conviene! 1 poble. (Ab indignació i Madrit.) Tà, no convens a la terra qu* odia à mort el gandulisme y que no obstant ba He veurà com derrolxas en l' faoigansa de son treball las riqueses. ebpa. Aqnesls crits, las albarecas que vomitan vostres llengas, prestanlli doblades /orsas en mon intent mes arreian. No temeu, no la República per los mals que pogués ferna; mateu. |Nol manel. |S mateu. iQoin disbarat! manel. |Sí que lo treyam! (Quin escàndol! vos treurà de vera d' ella perquè vos escapa el mando, perquè lo viurer à esfcasas de lo poble qne treva lla cap perill no dech ja tema,
