| MANEL.
|
(Ap.) Quant Madrit sabrá el que penses
ja 't retallará las alas;
ara me convé fer l' home,
per si puch lográ espantarla.
(Alt.) Dispenseume: lo passat
ho lamento ab tota l' ánima,
mes jo cap culpa no tinch,
puig seguia com fins ara
en que dels vostres ássumptos
sols ab Madrit ne tractava;
mes com me sembla qu' ofesa
de mi quedau, retirarme
permeteume; que jo, desde
la rica y luxosa casa
que per consol de mas penas
posseheixo allá en Tablada
y que m' es pels desenganys
lo mocador de mas llágrimas,
retirat allà senyora,
|
