Orígens y fonts de la nació catalana

Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/1

ORÍGENS Y FONTS

DE LA

NACIÓ CATALANA
per

SALVADOR SANPERE Y MIQUEL

BARCELONA
_____
IMPRENTA DE «LA RENAIXENSA»

18 Portaferrisa, 18
1878

Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/5  La nostra nebulosa, tornejada constanment per las forsas mecànicas que lí donaren forma, per las forsas centrífuga y centrípeta, interna una d' ellas, y externa l' altre, anava pastant las materias que sobreixian en aquells mars bullents é ígneos, formant en lo límit de la divisió dels vapors y de las ayguas, una crosta més ó menys dura que los terratrémols esquinsavan continuament deixant passar las ayguas, las quals produhian las grans formacions mineralógicas d'aquell terrible período de formació

caótica.
 Mes las terras, com lo guix, dormintse dessota las ayguas, anavan enfortint la crosta, los terratrémols ja no la desfeyan, per lo contrari, per las esquerdas que aquells obrian sortíenne montanyas de materia fraguada en aquell forn intern de la nostra creació, las quals depositantse sobre la crosta la enfortian y la anavan aixecant y treyent fora de las ayguas.
 Lo período de la formació caótica havía acabat, y comensava lo primer período de la formació de la Terra.

ÉPOCA PALEOZÓICA

 Aquellas primeras illas de que havém parlat, tenian ja una consistencia indestructible, una série d' ellas anavan d' ahont avuy veyém lo cap de Cervera fins allí ahont s' aixeca lo Maladetta, donant la planta al Pirineu; un altra série anava de S. Feliu de Guixols á Barcelona, estenentse fins prop Terrassa y Vich. En l' altre extrem una gran illa dibuixava la planta de las montanyas que sigles y més sigles després prengueren lo nom de Prades. Tot lo rest era un mar inmens.
 L' Ocean y lo Mediterráneo no eran més qu' un mar.
 L' Ampurdá gran y xich, lo pla de Gerona y 'l de Vich, la costa, lo Vallés, Panadés y camp de Tarragona, lo Priorat, tota la provincia de Lleyda, la Segarra, Igualada y Moyanés estavan encara soterrats dins las ayguas.
 No hi havía més terras defora que aquellas que 'n diém de sauló, y ja esta dit que en un mon de terras de foch y de mars bullents no era possible la vida: donchs tot era silenci y repós en la terra, que sols trevallavan lo foch de la seva atmósfera y lo foch del seu interior, aixecant y destruint terras, fins lo mateix sauló qu' en Catalunya sempre lo trobem descompost ab gran satisfacció y alegría dels rabassaires.
 Emperó, resultava, d' aquell esbussinament, novas mena de rocas, puig los materials afins, en virtut de unas lleys químicas desconegudas, se fonian dins de gresols que la més gran fantasía humana no pot imaginar, resultantne conglomerats areniscos y argilosos, margas, etc, los quals s' anavan depositant en lo fons d' aquella especie de golf que formava l' Ocean en aquesta part de la Catalunya primitiva, aumentant lo volúm de las terras emergidas.
 Quan aquestos dipósits tingueren consistencia y extensió, aixó es, quan á las terras de foch se barrejaren las terras d' aygua, la vida fou ja possible, be que sols en sa forma més rudimentaria, y en lo mar, que si may ha merescut lo nom de mar de polen es en aquella época, en la qual contenia tota vida en dilució.
 La flora primitiva la formavan tans sols unas algas que creixian prop las illas prenomenadas; y los Crinoides, Poliperos y Rhizópidos, los primers animals que 's mogueren en lo mon, formavan la seva fauna. En aquest período la expressió mes alta de la vida animal, la organisació més perfecte, 's trova en los més rudimentaris moluscos y crustáceos. Allí en lo que mils ó milions d' anys enredera fou la costa de Gerona, en un llit pedregós y de poch fons se movian los Cefalópodos, Lamelibranquios y Braquiópedos, que 'ns han deixat los seus ossos en los estrats ó capas de terra, rocas, d' aquell temps.
 Veus aquí qui foren los que primer sentiren l' impuls de la vida en la terra catalana.
 Lo mar y lo foch continuavan la obra de la creació. Las onas estrellantse en aquellas fitas de sauló posadas en los ánguls de lo que havía d' ésser Catalunya, y lo foch vomitant novas rocas, anavan aixamplant aquellas, ó be produhian novas illas de grauwachas, aixó es, d' areniscas grisas ó pardas, mes en son fons se hi trovan las escuredellas calíferas qu' en algunas parts han conservat munió de fóssils.
 Mes tant quant la Terra s' anava aixamplant y pujant, tant més lo mar se soterrava, aixís es, que en aquell temps son fons era espantós, y per lo tant lo mar era un mar més tranquil, tan tranquil com avuy dia es lo canal de las Damas que va de Canarias á Cuba.
 Aquest período de repós ó de relativa tranquilitat favoresqué lo desarrollo de la vida.
 Allavors se poblaren las illas primitivas de plantas coníferas y criptógamas aerógenas, es dir, los vegetals més alts y los més baixos qu' avuy dia floreixen, y en lo mar aparesqueren las familias dels Selacios ó Ganoides, peixos de brillants escatas, monstruos de vuyt y deu metros de llarch.
 Prengueren tal desarrollo en las nostras terras los políperos que ja se 'n portan registradas 32 espécies, y al morir favoresqueren los dipósits de carbonat de cals, de ahont ne sortian abundosas fonts termals, las quals transformavan la seva interna constitució, donant lloch a aquestas potents massas de dolomia que casi bé trobém á cada pas.
 De prompte un terratrémol que sentiren quants en aquell temps vivian y en qualsevol part del mon que 's trovessen ho capgira tot.
 De lo gran gresol ahont se manipulejava la constitució de la Terra n' acabavan de sortir las montanyas dels Ballons y dels Vosgos, y totas quantas tenen en la terrra la seva direcció, formantse unas rocas tan especials que cremavan com esca; lo foch tornava á regnar sobre la Terra, tot estava en combustió, aquells inmensos boscos de qu' hem parlat cremavan y 's reduhian á carbó; tot se carbonisava, fins lo mar sufrí tan considerable mudansa, que d' un mar pregon qu' era 'n resultá una llacuna.
 Quedava, donchs, tan modificat l' antich orde dé cosas, que al período que acaba se 'l coneix en Geología per lo período Siluriá, y lo nou período que comensa té per nom lo Carbonifero.
 Sí; allavors apareixen aqueixas massas de ferro y de carbó que avuy aném á buscar á Erill-Castell, Guardiola, Rivas y S. Joan de las Abadesas. Lo Pirineu s' anava donchs estenent y los rius catalans rajaren alguns d' ells per primera vegada; mes lo Ter no passava per Gerona, puig desayguava en lo mar de Vich; lo Llobregat ni tan sols lo veya lo Tibidabo, que al sortir de Berga 's perdia en lo mar, y l'Segre era sols un torrentet; las Nogueras desayguavan en l' Ocean!
 Ni l' Ebro, ni 'l Francolí, ni 'l Besós, ni 'l Fluviá corrian encara.
 Quan la Terra 's reposá, y la combustió va ésser feta, ne resultaren aquellas rocas de color gris-blau, alternant ab bretxas calissas, ricas en minerals y en carbó de las que 'n portem registradas fins catorse capas.
 Com ja 's compren, la Terra, conreada ab la descomposició de las rocas carboníferas y de las plantas del período siluriá, prengué un avans considerable, puig carbónisada igualment l' atmosfera 's trová ésser més favorable al desarrollo de la vida. De las cinchcentas duas especies de vegetals que senyala en Brogniat per aquest período, cent quaranta duas se n' han trobat ja en la nostra Terra, may tan bella en boscos com allavors, puig á las admirables Coníferas, s' ajuntavan las gegantas Sigillarias, los elegants Lepidodendos, los gentils Lomotophloios, y las graciosas Calamitas. Dessota las sevas fullas, y á la seva sombra jugaren los primers insectes, los primers habitants del aire, los quals fent mansió en ellas, allí morian, y ab ellas anavan al fons de la terra ahont avuy los aném a buscar trobantlos petrificats en la massa del carbó, que també 'ns ha conservat los primers animals que la trepitxaren, més ben dit, los que primer s' hi arrastraren, los reptils... ! Vegis si be de lluny lo arrastrarse en la Terra!
 Conclou lo período carbonífero ab un fet extraordinari, las illas que dibuixaran la costa del N. d' África s' aixecaren, y ab ellas las terras del fons del mar, las quals unintse ab las terras del S. d' Espanya, desde Cartagena al cap de S. Vicens, separaren per aquell costat lo Mediterrani del Ocean, ó millor, allavors lo Mediterrani comensá á pendre forma, puig com en l' Occident de la nostra península existia una illa colosal que anava del Ocean fins á Segòvia, es dir, comprenent poch menys que tot Portugal, Galicia, Estremadura y las dos Castellas; la actual costa del Mediterrani quedava del tot dibuixada encara que no ho fos per terra ferma, sinó per una série d' illas; lo nostre mar, donchs, comensava á pendre la seva actual forma ó configuració.
 Mes cap al final del temps carbonífero, l' obra de la creació caygué en un estat de marasme, de repòs, ó quietut, que no semblava sinó que lo mon anava á morirse, mes no era aixís, lo mon dormia, descansava, per recuperar totas las sevas forsas, á fi de recomensar lo seu trevall, y ab lo seu trevall lo seu perfeccionament y acabament.

ÉPOCA MEZÓICA

 Quan lo foch de la fornal de dins la Terra reprengué lo seu treball, n' eixiren d' aquellas fargas, lo Monseny, y ab ell s' aixecaren tant las terras del fons del mar, que la península pirenaica 's trová poch menys que fora de las ayguas.
 Nos trovém ara en lo segon período de la seva formació, en lo período secundari.
 En l' Occident, la península, descontada una petita faxa que anava d' Oporto a Coimbra y Lisboa, desde lo Cantábrich al cap de S. Vicens, y per l' interior fins Madrid tot quedava unit y compacte, es dir, format.
 La costa Mediterránea, la formavan, una illa que anava de prop Gibraltar fins lo cap de Pals: Murcia y Orihuela formavan duas altras petitas illas, y en Catalunya la costa la dibuixavan las montanyas de Prades, que per las de Balaguer tocavan al mar; per la illa d' Igualada, qu' en aqueix temps sortí de dins lo mar, y per aquella altra illa primitiva del Tibidabo que anava de Barcelona fins prop Gerona. Los Pirineus quedavan formats en tota la seva longitut estenentse per Catalunya fins Sort, La Seu y Ripoll.
 Un cert número d' illas que sortiren per la part d' Aragó y Castella senyalavan la tendencia à umplirse del golf pirenaich, ó sia a unirse l' occident y l' orient de la Península.
 Durant lo primer período de la segona edat de la Terra, quan los mars triássichs, fou quan sortí de las ayguas la part baixa de la provincia de Gerona, en lo seu límit ab la de Barcelona, produhintse aquellas tres capas de rocas — d' aquí son nom de triassich — formadas d' una primera capa ó estrato de rocas d' arenisca abigarrada, sobre la qual vingué un altre de calisa conchífera, per lo gran numero de conchas-petxinas, qu' en ella 's troban aixís anomenadas, coronadas per una de margas irisadas, contenint en mitj d' ellas grans dipósits de guix y de sal.
 A mes de la part dita de Gerona, tota aquella altra d' allá de Mirabet, sortí igualment del fons del mar.
 Apareix en la fauna d' aquest período un ser extremadament curiós, lo Labyrinthodon pahygnathus, aixó es, una mena de tipo intermediari entre lo cocodrill y la granota.
 La flora continúa sent la del período primitiu, ab lo sol aument de las primeras plantas dicotiledóneas.
 A l' época de que acabem de dar una idea, succehí la dels mars jurasichs, que tingué poca ó cap importància per la formació de Catalunya. Determina lo carácter mineralógich l' aparició de las calisas, mes ó menys compactes ó eolíticas alternant ab capas de margas y argilas, que adquireixen en lo segon dels dits períodos gran aixampla, y's poden estudiar en la provincià de Lleyda, en las illas d' allavors, per la part de Tremp, y en las montanyas de Cadí y Monsech; ab los mateixos carácters apareixen novas illas en la provincia de Barcelona, en lo seu terme ab la de Tarragona, y fins á la de Gerona se 'n trovan, y per cert que d' ellas se n' han tret per la edat mitjana gran número de columnas per los claustres d' iglesias y convents, com per exemple los del pati de S. Jordi de la Diputació de Barcelona.
 Mes lo período que tingué per Catalunya una importancia gran en l' época de los mars mezoichs que son los qu' estudiém, fou el cretaceo que vingué á completar los Pirineus y las montanyas de Prades que s' escorregueren en varias direccions, aixecant lo país per la part de Mont- blanch, obrint la conca del Francolí qu' allavors comensa á correr venint á desembocar prop la Selva en lo mar Mediterrani.
 També aixecantse las terras de Prades cap mitxjorn, allavors aparesqué lo Priorat, puig al mateix temps, de la part de Valencia sortiren las terras d' Alcalá de Chisvert, de modo que semblava, per lo que havem dit que ja l' Ebro trová la seva conca, mes no fou aixís, puig lo mar Mediterrani omplia encara tot lo Priorat, y passant per lo estret de Tortosa anava á reunirse ab l' Ocean, qu' encara tenia en son fons tot l' Aragó y la plana de Lleyda.
  D' aquest costat, nasqueren las terras del Congost de Vich, la cascada de S. Miquel del Fay, comensa á devallar, y lo mar de Vich queda transformat en llach.
 En aqueix temps apareixen dos illas célebres en lo Mediterrani, Mallorca y Menorca, que si en aquell temps haguesen portat lo nom que ara portan dos dels seus monts, aquellas illas s' haurian dit de Torrellas y Tora, puig aqueixas foren las terras de las prenomenadas illas que primer isqueren del fons del mar.
 La forma gràfica d' aqueix período l' ensenyan bé prou las timbas del Congost y la Riba: son montanyas casi verticals, mes sempre coronadas per terrassas ó planas.
 Entra ara lo globo en lo seu tercer período de formació, aixó es en lo período terciari segons los geólechs.
 Com los mars estavan plens d' illas que deixavan entre ellas canals, estrets: y golfos, l' acció disolvent d' una atmosfera qu' encara cremava, triturant las rocas qu' en lo período anterior havían sortit dessota l' aygua, las hi tornavan á tirar desmenusadas, omplint per lo seu compte los dits mars, golfos, estrets y canals.
 Aqueixos esbocinalls conglomerantse dintre de las ayguas en massas més ó menys considerables y sens cap regularitat, al rebre l' empenta del interior donavan naixement á aquesta maravella catalana que avuy se diu lo Montserrat.
 Lo terreno numulítich te en Catalunya una importància tan extraordinaria que los més grans geólechs lo han pres per tipo d' estudi.
 Si produhí aqueix período lo Montserrat, ja está dit, que totas aquellas terras d' Igualada, Castell Olí y Castellvell sortiren junt ab la perla de las montanyas catalanas, y ab lo Montserrat sortí aquella altra maravella de las salinas de Cardona. Veus aquí lo Noya que ja comensa á correr encara que 's passin mils y mils anys sens que las sevas ayguas servescan per fer paper, portantlas al mar, no barrejadas ab las del Llobregat, sinó desembocant á lo seu costat en lo que 'n podriam dir lo golf de Martorell; y al Cardoner nàixer de cop y de cop portar las sevas ayguas al Llobregat.
 Lo Ilach de Vich desapareix deixant enterradas millons de petxinas y de peixos. Lo Ter furgant y furgant s' obrí un canal per la plana que prengué lo lloch del llach, y corrent per las Guillerías y las parts de Gerona, anava y venia de assí per allá, portat per los trontolls de la terra al aixecarse en aquells llochs; veus aquí, perquè té aquella forma de mitx cercle.
 Si haguessem de parlar de totas las classes de fòssils qu' en la plana de Vich, per no citar altras parts, se trovan, la feyna seria llarga; un francés de molt renom, Mr. Vezian n' ha contat ja trenta dos especies, lo que no hem d' extranyar, per lo mateix que ja casi bé totas las actuals especies animals corrian per la terra, lo mar ó l' ayre. Y fins n' hi havia d' altres qu' ara no hi son, mes en cambi n' hi faltava una, y per cert la més principal, l' home.
 Donchs, ¿ja poch li deu faltar à Catalunya per ésser formada? puig aixís es, tirém una ullada á lo seu estat avans del últim período de la seva formació.
 Tota la montanya quedava constituida, y sols en l' Ampurdá entrava encara lo mar, de modo qu' en lo golf de Figueras desembocavan la Muga, lo Fluvià y lo Ter. Del Ampurdà xich també sols n' havia fora la part més alta, tot lo que avuy n' es montanya, l' altra part estava encara en lo fons del mar. Las Medas entravan per dins lo que avuy es costa.
 Lo Mediterrani anava molt per dalt del Panadés, lo camp de Tarragona no existia y tampoch lo Priorat.
 Tot lo que avuy es la conca del Ebro, en la part plana, era un golf del Mediterrani, puig tancat per la part alta quan s' aixecaren los monts Cantàbrichs, sols comunicava ab lo nostre mar per los estrets de Valencia, y per lo estret de Tortosa lo més caudal.
 ¿Quants sigles trigá á omplirse lo golf del Ebro? ¿Quí ho podrá dir may!
 Lo cert es que arribá un dia en que per lo treball creador de l' atmosfera y per l' acció de las ayguas, lo golf, tancat ja per la part de Tortosa, se convertí en un gran llach. Lo sediment que devallava en lo seu fons, puig la formació lacustre del Aragó es innegable doná lloch á aquellas capas ó estrats de rocas calissas y arcillosas de que está formada la conca del Ebro.
 De la mateixa manera s' omplian los golfos del Ampurdá, Priorat y Cimp de Tarragona, separant d' ells un últim terratrémol aquellas illas Medas que avuy encare esperan l' abrassada que dins, no sabém quants segles, els donará la terra catalana.
 Catalunya existeix ja geológicament parlant. L' obra de la creació material s' ha acabat. En los seus camps creixen las plantas lleguminosas, los seus boscos los forman las gentils palmeras y los elegants salzers; la primitiva flora desapareix: en aquells dias, en fi, existian los vegetals d' avuy dia. Lo mar blau y pur besava aquellas terras com la mare besa á son fill, ab amor, puig aquellas terras eran las fillas de las sevas entranyas; 1' ayre lo atravessavan aucells de ricas y coloradas plomas, iguals á los que sigles y més sigles després nos vingué á ensenyar Colon com cosa nova; y en la terra, micos y monas, orangutans, chimpancés y gorillas saltavan y brincavan, s' estimavan y s matavan, vivian en pau y en guerra, preludiant las passions del home qu' encara no havia vingut al mon.

ÉPOCA QUARTERNARIA Ó MODERNA

 Hem dit que lo período terciari fou l' últim y aixó no es pas exacte, puig que hi ha un quart período, que com á tal geológicament es lo quarternari.
 Y ve te 'ns aquí arribats á la part ó moment més difícil d' explicar l' obra de la creació; y es que ara no 's tracta d' explicar com lo mon se fá, sinó com se desfá.
 Catalunya era un país tropical, l' home que apareix en la Terra com tot lo que hi ha en ella, creat per Deu, en aquest período, podia córrer per los nostres camps ab lo vestit de nostre pare Adan, ab la seguritat de no tenir fret.
 Nosaltres no sabriam explicar aquí ab pocas ratllas l' espantosa mudansa que sufrí lo nostre hemisferi durant lo período quarternari.
 L' home aterrorisat sentí fret, mes un fret agut, d' aquell que talla com un cristall: sols ficantse dins la pell I*» d' un os pogueren alguns d' ells resistirlo; los aucells de mils colors y de hermosas y galanas plomas fugiren de la nostra terra, espantats, no per aquells altres de curtas plomas, bech fort y encorvat, d' ulls d' oliva y garra d' esparver que baixavan de qui sab ahont; sinó per lo fret que glassava fins l' ayre. Las plantas tropicals se secaren en mitx l' estiu de la seva vida, negant al home los fruyts per lo seu aliment; los animals que avuy venen d' América fugiren de la nostra terra cap al mitxjorn, buscant ab lo Sol un país de calor; V home sols no fugí; sols l' home disputava á n' aquellas neus que baixavan del polo á unirse ab lo glas dels Alpes y dels Pirineus ^[1] la terra que guardava los ossos calcinats dels seus pares. ¡Quants pochs se 'n salvarian! Menys de segur que si portavam ara una colònia d' africans al mitx del polo.
 ¿Per qué las cosas passaren aixís? ningú ho sab. Qui creu que aqueix gran cambi fou ocasionat per haverse aixecat l' interior del Àfrica, qui per l' enfonzament de l' Atlántida ó aixecament de la serra dels Andes ó de l' America, qui en fi, per haverse trastocat un poch lo eje de la terra.
 Lo cert es, que lo nostre hemisferi muda completament, y quan la cosa s' assossegá, los homens qu' escaparen ab vida 's trovaren que ja havian d' anar vestits ivern y estiu, que allavors comensaren á conèixer, que per conte de cocos los arbres no donavan sinó aglans, y que si volian resistir la pressió de l' atmosfera, s' havian de construir una casa ó ficarse dins una caverna, y treballar la terra per haverne fruyt, y cassar animals, rompent l' antiga amistat, per menjar carn, allavors, per primera vegada necesaria per la seva vida.
 ¡Ab aquinas llàgrimas més amargas no ploraria l' home Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/17 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/18 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/19 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/20 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/21 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/22 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/23 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/24 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/25 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/26 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/27 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/28 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/29 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/30 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/31 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/32 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/33 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/34 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/35 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/36 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/37 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/38 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/39 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/40 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/41 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/42 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/43 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/44 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/45 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/46 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/47 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/48 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/49 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/50 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/51 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/52 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/53 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/54 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/55 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/56 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/57 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/58 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/59 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/60 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/61 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/62 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/63 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/64 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/65 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/66 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/67 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/68 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/69 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/70 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/71 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/72 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/73 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/74 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/75 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/76 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/77 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/78 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/79 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/80 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/81 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/82 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/83 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/84 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/85 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/86 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/87 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/88 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/89 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/90 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/91 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/92 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/93 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/94 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/95 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/96 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/97 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/98 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/99 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/100 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/101 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/102 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/103 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/104 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/105 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/106 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/107 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/108 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/109 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/110 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/111 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/112 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/113 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/114 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/115 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/116 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/117 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/118 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/119 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/120 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/121 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/122 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/123 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/124 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/125 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/126 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/127 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/128 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/129 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/130 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/131 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/132 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/133 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/134 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/135 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/136 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/137 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/138 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/139 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/140 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/141 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/142 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/143 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/144 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/145 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/146 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/147 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/148 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/149 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/150 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/151 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/152 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/153 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/154 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/155 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/156 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/157 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/158 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/159 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/160 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/161 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/162 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/163 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/164 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/165 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/166 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/167 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/168 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/169 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/170 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/171 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/172 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/173 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/174 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/175 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/176 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/177 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/178 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/179 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/180 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/181 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/182 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/183 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/184 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/185 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/186 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/187 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/188 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/189 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/190 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/191 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/192 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/193 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/194 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/195 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/196 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/197 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/198 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/199 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/200 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/201 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/202 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/203 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/204 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/205 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/206 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/207 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/208 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/209 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/210 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/211 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/212 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/213 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/214 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/215 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/216 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/217 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/218 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/219 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/220 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/221 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/222 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/223 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/224 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/225 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/226 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/227 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/228 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/229 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/230 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/231 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/232 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/233 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/234 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/235 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/236 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/237 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/238 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/239 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/240 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/241 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/242 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/243 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/244 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/245 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/246 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/247 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/248 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/249 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/250 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/251 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/252 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/253 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/254 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/255 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/256 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/257 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/258 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/259 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/260 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/261 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/262 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/263 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/264 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/265 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/266 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/267 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/268 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/269 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/270 Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/271

1. Lo pcríodo glaciari que no ha sigut, que sapiguem, gayrc estudiat en Espanya, ho ha sigut ab profit per lo que toca á Catalunya, puig En P. Alsíus y Torrent en los seus Estudis geológichs publicats primer en La Renaixensa y ara reproduhits y completats en la Revista de literatura ciencias y artes de Gerona, lo ha estudiat ab tota detenció, fent constar, que los blochs errátichs que 'l caracterisan se trovan per la part de Camós, prop de Banyolas, així com cu la montanya de Porqueras.