Nadala[1]
Jo seria un ocell
adormit a la branca,
sota el fred de la nit
i l'estrella més alta.
Dormiria quiet,
amb les ales plegades,
quan la nit és foscor
i silenci i basarda.
En ple somni, de cop,
una estranya gatzara
trencaria el meu son
i la nit fóra clara,
clara com un matí,
amb el sol a les branques,
fos el tou de la neu
i florides les plantes;
i pertot cants d’ocell
i un estol d’ales blanques
i renou de cançons,
de ferrets i de flautes.
I jo, pobre de mi,
no sabent el que passa,
cantaria ben fort
i estendria les ales.
Si jo fos un ocell
en la Nit del Miracle.
