Obres completes de Emili Vilanova. Volum XI/Lo pati d'en Llimona

Lo pati d'en Llimona
Obres completes de Emili Vilanova. Volum XI

LO PATI D'EN LLIMONA entremès

PERSONES

SISÓ, 48 anys; patilla voltada; geni d'aquells que s'enfadan fòra de temps.
MUNDETA, 35 anys; viva, descarada per l'estil de les dònes finestreres.
MENUT, 30 anys; bon jan, calmós, semitonto y ab malicia.
BIEL, 22 anys; elegant ab pan y toros, extremat.
SOCI, 25 anys; tipo de ballador.
ARCALDE, 50 anys; set-ciencies, magestuós, Dr. Llémena.
PERICO, 26 anys; tipo de ballador.
BELETA, 20 anys; decidida.
UN MOSSO de gaseoses.
Un municipal, Minyons, Balladors, Fadrines y convidades al sarau.

ACTE UNICH

L'escena representa'l Pati d'en Llimona (Barcelona). — Dreta y esquerra, la del espectador.— Al mitx de la Plassa, un pabelló de colorayna, quals penjants, que's desprenen d'un cèrcol, van a parar a les parets. — Dos ò tres salomons d'emvelat. — Formades en zig-zag, algunes banderetes de paper y llangardaxos penjats: bombetes de paper groch y blau.— A l'esquerra, un tablado per una orquesta improvisada, cobert ab roba de colorayna.— Al fons de la Plassa, un arch de mata ò canyes verdes. Es l'entrada a l'escena. — Altra entrada ò carreró a l'esquerra. No hi fa rès que no hi haja arch. — Finestra de casa la Beleta a l'esquerra.— Entressol de casa d'en Sisó al fondo: hi haurà en lo balconet una fusta sortida ab una planxa pintada y un lletrero que diga: Se plancha con lustre.— Escala de peu en la que hi estarà'l Menut entretenintse en l'arreglo del ball.— Per terra, un munt de banderetes, salomons, martell y escombra.

ESCENA PRIMERA

MENUT, després SISÓ.

MENUT

Cantant dalt de l'escala. Diu qu'anirèm tant be — que'l diari ho porta — que la...

SISÓ

Desde'l llindar de l'entrada. Menut, Menut. ¿Què fa aquest xicot? tot ho té empantanegat. ¿Volste jugar qu'es a beure?

MENUT

Baxant de l'escala. No senyor que no hi so, y que me'n ayoro: en tota la tarde que no he begut, que m'estich amagrint de set.

SISÓ

Afànyat, ja beuràs. Míra qu'ho tens molt enderrera.

MENUT

¿Què hi manca?

SISÓ

Encara no hi hà cap cadira; té, els salomons sense candeles. ¡Què diastre fas! ¿Ahont seurà la gent?

MENUT

¿Les persones vol dir? No me'n cuydo jo d'aquest registre; es cosa d'en Biel. Miri si ho tinch enderrera, que si no venen luego a ajudarme, pensava d'anar a sopar; y que me'n hi aniré, oy! Ja n'estich escarmentat del altr'any que tot ho vaig fer jo, y després ningú me va donar les gracies. Y a pagar, com tothom que feya socio.

SISÓ

No era President jo: exclàmat ab un altre; aquest any hi vull més ordre.

MENUT

(Ja's coneix! Per ara no fa més que cridar!) Be, ¿què se li oferia?

SISÓ

Que cuytis.

MENUT

¡Ah! ¡Còm se frisa vostè ara per ballar ab la senyora Munda! Li dèu semblar que sent los tiroliros de la música.

SISÓ

¡Fòra! no vull bromes. Ballaré ò no ballaré.

MENUT

¡Prou que farà un sacrifici per la seva prendeta! No s'hi arrisqui ab valsos y polkes, que li rodaría'l cap, y no fora extrany que, sense volguer, los hi donguessin una empenta, y a certa edat, desengànyis, no's pot aguantar lo calibrio.

SISÓ

Lo qu'ets tu un capsigrany. Vès que no t'entretinguis; no'm comprometis, que tinch feyna a dins. Se'n entra a l'escaleta.

ESCENA II

MENUT, després BIEL.

MENUT

Ja và. Ab mofa. Aplega la brusa y se la fica. De manera qu'estich llest. Aquest home es un ximple; per que'l varen fer President del sarau, cría un orgull que, bub, bub, bub, tot son rebufos y mando y quiero. Oh, y ell no fa rès. Després, ¿què'n té de fer si vaig a beure? ¡Ah, nó! que per ell me'n estaré. Lo primer soci que vinga'l comprometo per que'm pagui una copeta. Crech que n'he begudes sis... ¿Què son per un home que treballa? y després, la diada s'ho porta: es Sant Cristòfol y's té de refrescar. Los clavetayres y demés

emmascarats avuy es lo día qu'aborrexen l'aygua. Donchs, jo respecto la consigna y aborrexo l'anissat. La tinch de tema l'aygua: hi fan massa trafiques ab lo vi. Entra Biel y, flis-flas, ab un bastonet tira per qui en enllà una bomba de paper, y un munt de banderetes també de paper qu'hi haurà al altre costat.

BIEL

O1a, companyero. Noy, tòcala, axò fa oro. Molt be, molt senzill y de luxo. Dona vergassada a les banderetes. ¿Quí ho dirigeix? ¿L'arquitecte de Vallvidrera?

MENUT

Guapo, home, guapo; espàtllaho tot, y sortirà'l President que d'una pitrada't sofocarà.

BIEL

¡Què! Si surt, lo faig ficà'al llit corrents. ¿A la seva edat gastar bromes?... Noy, vinch de convidar les capseres, y que m'han donat lo sí. Te dich qu'hi haurà un sarauet de patent. Es que'n son de maques aquexes noyes! Ab lo ben entès, que tinch emparaulats los balls de quadro ab l'una, y'ls que sobrin ab sa germana, que no'n té poca de canela per les polques. Nanà... nanà... Fent saltirons y cantant. Tu, ¿sabs quí ve? la

Tereseta. ¡Ay, quína mareya quan veurà que no li dich rès y que ballo ab altres!

MENUT

¿Y axò?

BIEL

Ja veuràs, molt senzill: hi estich renyit. Volía que jo'm donés a conèxer als seus pares. No pot ser. Ja'n conech prou de gent y pares de familia que sempre renyan.

MENUT

Be, vaja, déxat d'orgues; tu no més tens una taleya, y'ls demés que's componguin. ¿Y les cadires? míra qu'encara no son aquí!

BIEL

Axò ray! per ballar no les necessitem.

MENUT

¿Y les senyores d'edat, ahont seuràn?

BIEL

Extranyat. ¡Què'm contas a mi! ¿Què hi tinch que veure jo ab aquestes senyores? No més conech que jovent. Cúydaten tu... Quan he sortit

de casa les capseres, also'l cap y totes dues eran a la finestra fentme'l solrís. Jo que me'n entro a l'escala del devant, y axís a bufadetes, posantse dos dits als llavis los he enviat uns doblets de petons que malsaguanyats qu'hagin hagut d'anar tan alts.

MENUT

Be, si, està clar; ab la teva puntería, errat y tret. No es aquesta la qüestió. No me'n espliquis a mi de conquistes; ja sé qu'es. Quan tu hi vas jo'n torno.

BIEL

Je... je... je...

MENUT

¿Vols jugar? Si m'enfado, de fadrines com les capseres y més maques, te'n omplo tot axò ab mitj'hora que me donguis de temps per que pugui manejarme per donar veus. Home! si he arribat a perdre'l compte de les que festejava, totes alhora, que per entendrem y no haverhi confusions les hi repartía números. ¡Què rius! ¡què rius! Demanavan tanda

per enrahonar ab mi... No t'hi trobaràs may tu ab aquests compromisos.

BIEL

Noy, quína confusió! Debía semblar que repartissen lo pà d'Espartero.

MENUT

Donchs, per que ho sàpigas, fa quinze díes que tinch compromesa la balladora. Ja's podran desar aquexes que les hi tiras petonets pel telègrafo. Es una minyona, la meva, que no s'hi posa medicaments a la cara per semblar més blanca. Ab uns colors que gasta, que jo sempre li pregunto: ¿quí t'ha sofocat qu'estàs tan roja? y ella'm diu... ¡què m'ha de dir, malviatge! no faría com tu, jo, nó: no'ls hi sabría tirar de tan lluny los petons, ¡del carrer estant!...

BIEL

Ab desdeny. Ja sé qui es. ¡La Beleta! Es petita per mi.

MENUT

¡Fanfarria! Cremat. Ja veuràs, parlèm

a pams. ¿Ahont son aquests joves que tenían de venir a ajudarme? Ja t'ho dich, Biel: si no tractas d'enviar gent per encendre y per les cadires, jo me'n vaig a sopar. No estich per més romansos, ja t'ho dich: en plegant l'escala estich llest.

BIEL

Vés treballant y no t'amohinis.

MENUT

¿Però ahont es lo jovent d'aquest ball?

BIEL

Son de comissió.

MENUT

¡Ah, sí! Donchs, jo estich de junta. Agafa l'escala per plegarla. Míra Còm suo! que més dalit tinch per geure que per ballar.

BIEL

Be, ¿què't manca? en sustancia, no més tens que posar quatre banderetes, y llestos.

MENUT

¿Y'ls salomons, quí'ls arregla, en Nay? y les candeles, quí les posa, en Bufa?... Oh, carat, carat! vosaltres sou molt felissos; se'n refieu massa del Menut, y jo faig mitx socio: vull dir que no ballo de gorres.

BIEL

Ja t'entench: ¿que no t'han dexat beure per aquí?

MENUT

D'axò plora la criatura. Tota la tarde qu'estich treballant, que jo mateix me faig llàstima: ab un coll sèch que ni puch tossir, que no més m'hi passa vent, y ningú ha tingut lo decoro de cridarme apart y dirme: té, Menut; manténte, vés a buscar un patricó d'ayguardent y cúrat, que'l mal lo tens aquí, senyalant al coll y vol mullena.

BIEL

Ficantse la mà a la butxaca. Be: ¿quan val aquesta medicina?

MENUT

¡Què! ¡Fòra! Com ofès. Déxaho córrer, era broma!... Ab una pesseta encara'n sobra y't pagaré'l puro.

BIEL

Trayentse monedes y donàntleshi. Té, donchs; no't corsequis. Ey, torna luego, no t'entretinguis; ¿sabs quína hora es?

MENUT

Molt cumplimentós. Noy, dispensa. No ho sé, per que fa díes que tinch el cilindro a compondre! Me feya anar perdut d'hores; ab aquestes calors se'm parava, y'l vaig dur a ca'l rellotger a treure'l vidre, per que's ventili. Fa com qui se'n va y torna. Escólta, Biel; si'l senyor Sisó del entresuelo'm crida, dígali que so fòra, qu'aviat torno. Dona puntada de peu a la bombeta. Té, no més manca penjar axó, y ab quatre esgarrapades acabo, ¿entens, Biel? Es un home que no'm dexa en sossego; si no fos ell, tres hores hà qu'estaría llest, però cada punt ix a n'aquest balcó de la Presidencia y «¿Menut, què fem? ¿que no cuytas? vaja, home, afànyat que tenim lo ball a sobre...» ¡Ansia al diastre!... Si torna a cridar, no li responguis, que se les hegui tot sol, a tall de liró. Repensantse y tornant.

BIEL

No t'entretinguis; ara t'ho dich que va de debò, vés.

MENUT

Be, dígas, que va de serio: ¿vols que ho porti tot d'ayguardent?

BIEL

Fés lo que vulguis.

MENUT

Per axò, que'm creya que no'n bevías: fòra, me la beuré tot sol; no't comprometis si no t'agrada.

SISÓ

Desde dins. ¡Menut! ¡Menut!

MENUT

¿Què tal, Pau, què't deya? No'n fassis cas; si crida, dígali que so a pendre la pindoleta. Signant, tot anantsen, lo beure.

ESCENA III

BIEL, SISÓ al balcó, luego surt per l'escaleta.

SISÓ

Desde'l balcó, guaytant a un costat y altre. ¡Menut! ¿Ahont s'ha ficat? Dirigintse a Biel qu'estarà d'espatlles arreglant la bombeta. Tu, jove; ep, minyó; ¿ahont es lo Menut?

BIEL

Ara'l demanavan. Sense tombarse.

SISÓ

¿Que't burlas de mi?

BIEL

Per servirlo. Fentli un gesto ridícol.

SISÓ

¿Ahont es lo Menut?

BIEL

No me'n cuydo jo de la quitxalla; me faig ab homes. Adiós, amigo. Espressions del Menut qu'es a pendre la homeopatía.

SISÓ

¡Vatúa'l món dolent! aquest títero's burla de mi. Espérat que baxo. Se fica a dins.

BIEL

A la orden. Agafa l'escala, la posa sota'l balcó y puja. Surt Sisó tot disparat, ab actitut d'anar a pegarli, dirigintse allí ahont estava Biel.

SISÓ

Dígamho ara que'm tractas de ximple, que't poso la cara com un tomàtech. Va a donar lo cop de puny, alsa'l cap y no hi troba a ningú.

BIEL

Adiós, querido. Desde dalt de l'escala.

SISÓ

Ah, brètol, ¿a mi aquexes farses, poca vergonya? espérat, te'n recordaràs. No sab què fer, cercant d'una banda a l'altra.

BIEL

Senyor President, calma, no's desfogui que li pot ressortir malament.

SISÓ

Ara ho veuràs, trapella, bribó. Puja a l'escala y rellisca.

BIEL

¡Sant Antoni! Púgi, home, púgi, que farèm broma. ¡Upala! La paraula «Upala» li diu allargantli la mà pera pujar.—Biel se fica dins del balcó y'l senyor Sisó al derrera seu. Després sur Biel per l'escaleta de la casa y torna a pujar a l'escala de peu.

SISÓ

Enfurismat tornant a sortir al balcó. Pillastre, has tancat la porta de cop, y la dòna té la clau. Brètol, aniràs a presiri. Si tingués un'arma, ja foras difunt. Menut, Menut, vés a cercar lo manyà.

BIEL

No treballan avuy els manyans, son a la Mar vella a enterbolir l'aygua.

SISÓ

Probant de donarli una bofetada, y com no hi arriba's treu la gorra y torna a pegarli abocantse més al balcó, y diu: T'haig de matar.

BIEL

Lorito real, dame la pata.

SISÓ

Espérat, qu'esbotzaré la porta y després a tu d'un pinyach. Se fica a dins y se sent picar una mica.

BIEL

Senyor President, ¿vol baxar per la escalinata? Fem un gesto de cortesía y ab lo bolet a la mà.

ESCENA IV

BIEL y MENUT.

MENUT