Obres completes d'en Joan Maragall - Poesies II/Cant de joia
Poesia de Schiller
Germans: a fora tristeses! — Altres cants més joiosos
entonats ara sien, — de joia ressonanta.
Joia, que ets dels déus guspira
generada dalt del cel:
vent de foc el pit respira
sota els plecs del teu sant vel.
Si ajuntar-se els cors demanen
que un mal vent va separant,
tots els homes s'agermanen
on tes ales van tocant.
Si fortuna generosa
ens ha dat un bon company,
o companya graciosa,
cantarem amb més afany.
Sols si un cor hem fet ben nostre
forta veu podrem lluî;
pro més d'un, girant el rostre,
fugirà plorant d'aquí.
Joia tots voldríem heure
bo i seguint son pas florit,
i de joia tot s'abeura
de natura en l'ample pit.
Joia és bes i primavera,
joia bons amics ens féu;
goig fou dat al cuc en terra,
goig a l'àngel prop de Déu.
Goig! Els astres canten glòria;
van pel cel rient triomfants.
Goig! Correm rient, germans:
hèroes som cantant victòria.
Abraceu-vos, homes, ara!
Un gran bes inflama els cels:
germans, sobre els bells estels
hi ha l'Amor immens d'un Pare.
Humilia't, o món!, ara.
Criador de terra i cels!
dins la llum de mils estels,
dins la llum cerquem-te encara!
NOTA: Ens plau fer notar que aquesta traducció i les que segueixen fins al capdavall de la present secció, juntament amb algunes altres poesies originals que figuren en la vinent i que distingim amb la contrasenya d'un asterisc (*) al títol, han estat graciosament aportades per l'Orfeó Català, per al qual les escrigué l'autor. Aquest sol fet demostra ja la gran compenetració d'idees existent entre la dessús dita entitat choral i el poeta.
Encara ens en donà l'Orfeó dues més, intitulades, respectivament, Brindis del Rin i Mar de Xampany; però, pel fet d'ésser dubtoses, havem cregut de raó no incloure-les en el present volum.