Sou a «Oaristi»
Idil·lis i elegies

Oaristi

Dafnis

Helena fou atreta per un gentil pastor.
Pastor com Paris, jo abraço mon Helena.

Nais

No cal enorgullir-te d’això, no val la pena.

Dafnis

Tos besos son inútils, mes no sense dolçor.

Nais

Ma boca ja no serva ni el gust de ton besar.

Dafnis

I què? Noves besades s’hi vindran a posar.

Nais

Desvia aquest desig inútil que t'arbora,
i respecta una verge.

Dafnis

Imprudenta pastora!
Ta joventut t’enganya; no siguis tan altiva;

La joventut se’n va, com una au fugitiva.
Nais

Cada edat té son mèrit: les belles flors vernals
són fruites saboroses els dies autumnals.

Dafnis

Vols venir sota aquells olius? Car t’haig de dir...

Nais

No, que ja una altra volta massa vaig ésser incauta.

Dafnis

Doncs vine sota els oms i allà et faré sentir
els sons melodiosos que brollen de ma flauta.
Per tu he compost nous aires que es plau de repetir
tota la vall. Oh, Nais, no els voldràs escoltar?

Nais

Tos aires llangorosos no em poden captivar.

Dafnis

Per què tu sola a Venus intentes repel·lir?

Nais
Cara sóc a Diana i ella m'afavoreix.
Dafnis

Mes els fermalls de Venus cap força els destrueix.

Nais

D'aquests fermalls, Diana prou em sabrà sostreure...
Però, retén la mà, pastor. On s'és vist mai?

Dafnis

Què! ¿Vols fugir l'Amor, l'Amor, de qui jamai
el cor d'una beutat no s'ha pogut distreure?

Nais

Doncs, jo vull afrontar-lo. Pastor! Si és que et sóc cara,
com dius... retén la mà... no te m'acostis tant.

Dafnis

¿No veus que tu mateixa lliuraràs ton encant,
a algun altre pastor menys agradós encara?

Nais

Molts són els que em parlaren d'amor, adesiara,
sense abastar l'objecte de llur desig confús.

Dafnis
Res no m'espera, doncs, també, sinó el refús?
Nais

Ai! L'himeneu, a més, jo crec que és una pena;
diuen que només porta que enutjos i dolors.

Dafnis

Només te l'han pintat amb mentiders colors
i són danses i jocs i cants ço que ens ofrena.

Nais

Uns dona és esclava...

Dafnis

Però ben tost és reina.

Nais

Vora l'espòs tremola, poruga de parlar.

Dafnis

Oh, Nais, el teu sexe no és fet per tremolar!

Nais

Lucini ens mana feines que fem de mala gana.

Dafnis
Deu ser molt bella cosa ço de plaure a Diana.
Nais

Quina beutat suporta tan afrosos combats?

Dafnis

Una mare hi recull una beutat novella;
seran ton goig més pur els infants estimats
i brillaràs entre ells d’una esplendor novella.

Nais

Mes, si els teus vots escolto, què me'n serà la paga?

Dafnis

Tot: mos ramats, mos boscos, les prades i l'obaga;
un jardí gran i ric, una casa formosa;
per tes cares ovelles una cleda esbarjosa;
en fi, tot ço que et plagui de grat t’ho donaré,
i tot, per satisfer-te, si cal, ho deixaré.
Per tu tot serà dit i fet a la vegada.

Nais

Mon pare...

Dafnis

Si és per ell que dubtes, vas errada:

quan sàpiga mon nom, dirà: «Galant minyó!»
Nais

Qui sap! És clar que a voltes el nom tot sol ja val... Quin és el teu?

Dafnis

És Dafnis. Mon pare és Palemó.

Nais

És veritat; ta casa a la meva és igual.

Dafnis

Res no destorba, doncs, nostra dolça unió.

Nais

Ensenya-me'ls, els boscos que han de ser mon partatge.

Dafnis

Vine. Veus els xiprers tots de flors coronats?

Nais

Resteu, dolces ovelles, resteu sota l'ombratge.

Dafnis
Vedells, resteu en pau: a aquella que homenatja mon cor,
vull mostrar els béns que li són destinats.
Nais

Oh, sàtir, què pretens? Ta mà, de nou s'obstina...

Dafnis

Bah!, deixa que amanyagui aquests dolços fruits teus...
i aquest lleu borrissol...

Nais

Pastor... pastor... pels Déus... Ah!... jo tremolo...

Dafnis

Com! Què tems? Jo t'amo. Vine.

Nais

Detura't. No. ¿No veus que l'herbei és humit
i davant del meu pare seria compromesa
d'haver la vesta sutza?

Dafnis

Damunt l'herbei estesa,
aquesta pell de xai et servirà de llit.

Nais
Oh, Déus! Què intentes ara? Deslligues ma cintura...?
Dafnis

És un present per Venus. Son astre ens guaita i lluu.

Nais

Oh, Déus; sento una fressa... Espera... Si ve algú...

Dafnis

És el bosc, que de joia s'estremeix i murmura.

Nais

Ara mon vel esquinces! ¿On adreçar mon pas
per escondir-me, nua?

Dafnis

A ton amat unida,
amb robes més preades ton cos gomboldaràs.

Nais

Ara tot són promeses, ara que em veus rendida;
però després, en ma dissort, em deixaràs.

Dafnis

Oh, no! Jamai! ¿Per què no fóra jo capaç

de donar-te la sang, i l'ànima, i la vida?
Nais

Ah... Dafnis!, que jo em moro... Aplaca ton despit, Diana!

Dafnis

Per què tems? L'amor és qui ens ha unit.

Nais

Què has fet, Dafnis malèvol?

Dafnis

He signat ma promesa.

Nais

Verge he entrat en eix bosc i cara a ma deessa.

Dafnis

Ara en sortiràs dona i cara al teu marit.