Novas y curiosas Coblas dictadas en lo any de 1824 en honor y alabansa de las Tropas realistas

Novas y curiosas Coblas dictadas en lo any de 1824 en honor y alabansa de las Tropas realistas, ab lo demés que veurá lo curiós lector
Pere Miró
Romanç escrit a principis de la Dècada Ominosa (1824-1833) on s'alabaven els caps absolutistes i es denigraven als caps liberals.
 Baixa


Reyna dels Cels y terra
vos suplicam,
bon acert y ventura
feu que tingam,
en defensar la Espanya
Deu y Senyor,
á nostre Rey Fernando
y la Religió.
Viva el Baró de Eroles
primerament
los senyors de la Junta,
y tot lo govern,
y lo duch de Angulema
y Generals
los dem mil noras bonas
ab duas mans.
Dem mil gracias Missas
per la mercé
que en defensar la patria
va sé al primé
y mil á Romagosa,
que al Rey constants
Miralles de Cervera,
y Gep dels Estanys.
Viva al Frare Trapensa
que ha arribát,
ha vingut de la Rusia
molt ben armat,
á cavall de un tossino
lo van pintar,
la burla quen han feta
lan de pagar.
Los torrijos, y Mina
Roten, Milans,
han sigut la ruina
dels Catalans,
á la gent composaren
estos malvats
sino pagueu tans duros
sou fusellats.
Viva la Espanya y Rusia,
y Fransa Germans,
morin Roten, Torrijos,
Mina y Milans;
molts Ministres de Christo
han fet pertení
Christians defensemlos
fins á morí.
A molts Rectors y Frares
han fusellat,
fins Canonges y Bisbes,
que indignitat !
fer un foch y cremarlo
qui ha estat dolent,
ventar la sua cendra,
donarla al vent.
Han mort á mols pagesos
y Capellans,
han cremat Sants, y Santas
aquells tirans,
una llosa de pedra
adoran per deu,
al infern pera sempre
tots cremar‚u.
Desitjavan fer perdrer
la Religió,
mes Deu far ques perdia
tot mal factó,
la lley quem professada
la observarém
som en temps qu'an banyeta
pert molta gent.
Los francmasosn no temen
á nostre Deu,
que profanan los temples
com tots veyeu,
molts globos dels sacraris
ells han robat,
las formas consagradas
han trapitjat.
Per los carrers y plassas
estos malvats,
diuhen mil heretgias
y disbarats,
diuhen que purgatori
que non' hi ha,
que Deu es massa jayo
y l' volen mudar.
Molta gent desitjavan
la llibertat,
per anar al diable
molt ben pensat,
l'infern de llibertinos
ja n'está ple,
que no sap hont posarlos
ja Llucifer.
Los Francmasons volian
la llibertat,
penso quels llibertinos,
la major part,
per los carrers anavan
molts d'ells cantant
la cansó de la tragala,
ells tragarán.
Y es cert quels Realistas,
van aumentant
la part dels llibertinos
va declinant,
prou pensavan Espanya
mudar las lleys,
han tret per la culata
los seus fusells.
Realistes coratge
nous espanteu
ab Jesus y Maria
tots confieu,
lo Fill del Etern Pare
nons dexará ,
la sua lley divina
may se perdrá .
Sou Pare amorosissim
Jesus Deu meu,
vau morir per nosaltres
clavát en creu,
una mort afrontosa
vos van donar,
la sanch per redimirnos
vau derramar.
Lo Gobern Realista
y tots los soldats,
ab la tropa francesa
se han ajuntats,
posaren en Espanya
pau y unió,
nostre Rey á son Trono
y la Religió.
Capitans Realistas
y Comandants,
Soldats y Voluntaris
son molt constants,
ah! pobres llibertinos
com heu quedats,
com un bou sense banyas
desempleats.
La gent nols poden veurer
son aborrits,
per tot tenen contraris
y enemichs,
y es grossa la malicia
de molts paisans,
uns han mort á sos pares
y á altres germans.
Que capons y gallinas
ells han robat,
ab la sanch dels Pagesos
se han regalát,
lo mal que han fet á Espanya
felsu pagá ,
enviáls á la Rusia
tots á llaurá.
En las Ciutats y Vilas
hi ha fanfarrons
que tiran de la rassa
dels francmasosn,
molta gent demostravan
que eran uns Sants,
y han estat dels mes negres
y volen ser blancs.
Diputats de la Junta
la mes lleal,
no volgueren á Espanya
Sant Tribunal,
perque la gent tinguessen
mes llibertat,
tot ha estat al contrari
y ab falsedat.
La gent de Catalunya
molts han passat,
grans treballs y quimeras
y mal de cap,
molts han perdut la vida
roba y diners,
han cremat moltas casas
pobles enters.
Als que han perdut la vida
Deu los perdó,
per sa mullé y familia,
ay quin doló,
han quedat sense Pare
infants petits,
de donas abundancia
sense maríts.
Pobres Frares y Monjas
de molts Convents,
lo han pres la vianda
y venuts los bens,
que tontos de compraro
quels ho pendrán
la moneda que han dada
tots la perdrán.
Donau gracias á Riego
de tots aixó,
que ha sigut de molts homens
la perdició,
tots aquells que volian
la llibertat,
trobarán las angrunas
al cul de sach.
Viva la Espanya y Rusia
Fransa, Soldáts,
viva Mata Florida
y tots los Prelats,
viva la Lley Divina
Deu y el Baró,
viva qui dará cuartos
de esta cansó.
Qui ha dictat estas Coblas
es texido,
se diu de nom de casa
Pere Miro,
y es fill de Vila Nova
y ha estat Soldat
si lo fil acompanya
fa molt bon drap.
FI



Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)