No s'ha de treballar en diumenge
el diumenge
Veus-aquí que una vegada hi havia un llenyater que vivia amb la seva muller i amb una filla que estava molt malalta. L'havien duta per tots els santuaris dels voltants, però no s'havia obrat el miracle de la seva curació.
Un vespre el llenyater, que es deia Maties, trobant-se al mig del bosc, va veure's voltat per una gran sardana de nans que dançaven i cantaven amb grans senyals de fatiga:
—El dia és per treballar,
el dia és per treballar!....
I no sabien cantar altre cosa. I en Maties els va dir:
—El vostre cant no és gens variat i hi tindrieu d'afegir alguna cosa.
Els nans el varen suplicar desesperadament:
—Afegeix, afegeix!....
I quan varen cantar altre cop:
—El dia és per treballar!
El llenyater va dir:
—I la nit per reposar.
Aleshores es va fer entre els nans un gran tumulte. Va sortir un vell muntat sobre un cavallet i quan es va fer el silenci entre els nans que donaven mostres de molta alegria, el vellet va dir:
—Has d'ésser recom pensat per haver afegit alguna cosa al nostre cant. Et dono a escullir entre la riquesa i la salut de la teva filla.
En Maties no va dubtar ni un instant. Va escullir la salut de la seva filla i quan va arribar a casa seva la va trobar feliç i riallera com si mai hagués estat malalta. D'aquesta aventura s'en va parlar molt al país. Hi havia una fornera que també tenia la seva filla malalta i va decidir anar al bosc. Quan li varen sortir els nans amb les seves dances i la seva cançó:
El dia és per treballar
i la nit per reposar..
Ella hi va afegir:
—I tot el llarc de l'anyada...
Volia dir alguna altre cosa, però la llengua se li va quedar parada i no va poder afegir-hi res més. Aleshores va sortir de sota terra una noieta muntada sobre una cabreta i li va dir:
—Per haver afegit alguna cosa a la nostra cançó mereixes una recompensa. Tria entre la riquesa i la salut de la teva filla.
La fornera, que era molt avara, va escullir la riquesa i quan va tornar a casa seva la seva filla havia mort.
Va sentir una gran enveja de la felicitat del llenyater i com que li devia diners, el va amenassar de treure'l de la seva barraca i de fer-lo morir de fam.
Per poder pagar aquell deute a la fornera, el llenyater, la seva muller i la seva filia treballaven tot el dia al bosc. Mentre en Maties tallava les branques, la seva muller i la seva filla feien les feixines.
Un diumenge el llenyater va anar al bosc tot sol. Havia treballat molt, demanant a Déu que'l perdonés per haver faltat al precepte, però desitjant poder pagar aviat el deute a la fornera. Estava tan cansat que's va dormir al peu d'un arbre. Quan es va despertar el voltava la sardana dels nans que cantaven sense parar:
—El dia és per treballar,
i la nit per reposar,
i tot el llarc de l'anyada....
Aleshores en Maties tot pensatiu, va dir:
—Nostre Senyor va manar
que el diumenge no es treballi!
Tot seguit que va haver dit això es va iluminar tot el bosc i el vellet del cavallet va aparèixer i va dir:
—Dient, aquestes paraules has romput l'encant que pesava sobre nostre i que ens feia sofrir tan amb aquestes dances seguides i aquestes cançons que no s'acaben mai.
Ara, en recompença, et donarem totes les nostres riqueses.
I va ordenar a cada nan que deixés als peus d'en Maties un sac plé. I en Maties recull tots aquells sacs, que amb prou feines els podia portar, i quan els té a casa seva els obre i veu que eren plens de fulles seques. I ell que diu, amb molta tristesa:
—Aquells nans, que semblaven tan bons, s'han rigut de mi!
Però la seva muller i la seva filla li varen dir:
—Ara ho veurem. S'han de purificar les coses que venen per encantament.
I elles que agafen aigua beneita i l'espargeixen sobre els sacs. I aleshores, obrint-los de nou, els varen trobar tots plens de monedes d'or.
Varen pagar alegrement el séu deute a la fornera i varen viure molt felissos, sense abandonar el seu bosc, però transformant la seva barraca en una gran masia blanca, entre la verdor de les hortes.