Necessitat

El cercle dels jorns del cel desert, que gira

en silenci davant l'esguard dels mortals,

gola oberta aquí baix, on cada hora hi enforna

tants de crits, de suplicants i de cruels;

i els astres, lents als passos de sa dansa,

sola dansa fixa, esclat mut d'allà dalt,

sens forma malgrat nostre, ni nom, ni ritme,

massa perfectes, que no tenen defecte;

suspesos d'ells, la còlera nostra és vana.

Calmeu-nos la set, si ens trossegeu el cor.

Clamant i desitjant, el seu cercle ens arrossega;

nostres amos lluents sempre han vençut.

Esqueixeu la carn, cadenes de llum pura.

Clavats sense un crit en el punt fix del nord,

l'ànima, nua, exposada a les ferides,

obeir-vos volem fins a la mort.