Monolechs y quadros/La tornada del Xalin
Dilluns d'aquesta setmana venía un assistent pel carrer de Sant Antoni fent trotar lo cavall que muntava, al qui perseguía desde lluny un gos d'aspecte deslluhit, escandalisant ab lladruchs bronchs, voltejantli les potes ab la boca, tant a llepar les ferradures, que parexía que les hi volgués descalsar d'una mossada.
L'assistent, cremat per que veya que'l gos cridava més l'atenció dels tranzeunts ab sa descarada perfidia que no'l cavall ab son aspecte briós y la elegancia del seu brassejar, de tant en tant contenía la brida fentlo recular de sobte, y ab falsa rialleta deya, un poch alt per que la gent ho sentís: «Vamos á ver Pulido, como le metes el semicírculo en la jeta pa que no instruya á los bobos con su dialecto, y le mandas, ovillando aire, al tejadito más arto!»
Posada la lluyta en aqueix extrem, ni la vanitat del un podía cedir, ni aplacarse l'insolencia del altre; quan, al últim, prop de la Riera Baxa, lo cavall va fer una falsa maniobra; lo ginete abaxantse va dexar caure'l fuet ab violencia, arreplegant tot lo que diu la llargaria del gos, desde'l clatell enllà, fins al punt en que la cua dibuxa una etcètera de rasgo, blincant a la pobra bestia a terra ab les potes allargades y uns grinyols que dexava anar que feyan llàstima de sentir.
Tal va ser l'entrada del Xalin a Barcelona per l'ex-portal de Sant Antoni, després de cinch mesos de voluntari desterro.
Moix, y ab lo pas sornaguer, se'n anà voltant carrerons fins al Mercat de Sant Joseph; allí ningú feu cas d'ell, y no pogué arreplegar altra cosa que fulles marcides abans d'hora ò alguna tabella buyda de pèsols, que la desprecià, per que, encara que famolench, venía tip de llegums y d'hortalissa de la seva excursió camperola.
Entrà, més per curiositat que per interès, a la pescatería, hont no més hi sentí l'olor del peix ausent, alsà'l morro per guaytar damunt dels pedrissos y hi va veure algunes pescateres fent mitxa davant d'uns munts esquifits que hi havía quatre barriscades de musclos y tallarines.
—¡Ay Barcelona, quí t'ha vist y't veu!—exclamà parlant tot sol;— he vingut cercant ta grandesa y no la trobo en lloch, jo que tant l'anyorava desd'aquelles carreteres que no més crían pols, y desde les masíes hont hi he passat la temporada calorosa en les que'ls pagesos menjan pà negre y se'l menjan tot, vull dir, que les seves dents no volen rès assahonat, ni tou, perque se'ls hi esmossan, dexant als de la nostra classe a la suma miseria, y ab una gana que fins la escassa sustancia del vent nos reprenía , indisposantnos lo pahidor.—
Y donant una ullada general al mercat, va afegir tot anantsen per la Virreyna:—Tu mimvas, ciutat del despotisme y dels bàndols científichs contra'l gosàm. No t'hi val l'Ensanxe que'ls capitalistes poruchs axecaren després d'aquell desfalch de les caxes; no t'hi valdrà tampoch lo día que'ls papers vagin avall, fer més caseríus y nous barris y plasses amples per que'ls gossos hi anem a pendre'l sol. Ets una ciutat orgullosa, carregada de fantasíes de llinatge, y per axò t'hi fan nosa les besties. Ab tanta instrucció y sabiesa, no vols que't fem abaxar la cara'ls que no tenim lletra. Has desterrat als gossos... ¡què dich desterrar! més que axò:'ls embalsamares de viu en viu dins d'ignominiós carretó, y tal delicte crida venjansa.
Nosaltres clamarèm mentres la trassa de lladrar nos sía conservada, y'ls nostres lladruchs te donaràn pavura y neguit y tremolament als nervis. Mentrestant, abolèix gossos y fés passejar en triumfo'l carro de la ignominía ab la esquella de media noche que toca, la mal educada, per fer sapiguer que'ns usurpan lo berenar dels recons, es dir, lo berenar y tots los àpats, que nosaltres berenem sempre a forsa de no dinar may.—
Lo tramvía que passava corrent lo tragué de sobte d'aquexes filosofíes, y cuydant més de la seva pell que de fer vaticinis, se posà en cobro, fugint de les rodes del cotxe que per etzar no li varen fer mal.
Un noyet, compadit del seu aspecte pobrissó y del perill qu'acabava de passar, li tirà mitx llonguet, que se li quedà arrapat a les dents, del mateix modo qu'una agulla de cusir s'arrapa a un ferro imantat.
—¡Pà blanch y tou!—va exclamar la pobra bestiola arrupida a una entrada ab los ulls plorosos sobre'l pà.—¿Ahont es lo noyet?—va dir dexant lo llonguet entre les potes y girant la vista enternida a un costat y altre.
—Serà un hèroe aqueix noy,—va dir després ab tò convensut y aplicant sempre la mirada al pà:—tindrà prosperitat y riqueses y pau y muller guapa y virtuosa; sí, ha fet una acció que cap home gran l'haguera ni pensada: ha tingut més cap qu'ells y més compassió, y més penetrament, qu'ha sapigut endevinar per la melancolía dels ulls millor que per la magresa de la meva esquena, la miseria que m'assola: ha entès que tenía gana, y la classe de la gana meva; que ningú ha penetrat fins ara en les interioritats de la nostra fam; com que sempre'ns veuen fer caxaló,'s creuen que mengem per recreyo, ò qu'anem saciats.
Debía venir d'estudi'l bon minyó; quín cor més noble! potser s'ha
quitat lo llonguet del xocolata, bebéntsela d'un glop, pensant que trobaría un gos ab dotze hores de dejuni. No passaràs cap treball en aquest món, noyet, jo t'ho abono... Me sab greu que se'n haja anat, per que li haguera fet una demostració ab la cua. ¡Com que la llengua no està instruhida,'ns tenim de valdre del adorno!
No goso menjàrmel d'una bocada; tinch por que se m'indisposi. Me'l menjaré a mossadetes, com aquell qui fa cou-dinar.
¡Qu'es estalviadora la miseria!—
Eran les cinch de la tarde, qu'encara no havía pogut arreplegar rès més. ¡Pobre Xalin! Los companys que trobava tots estavan colocats y no li podían dir rès ni divulgarli cap pena, ab lo bossal que'ls hi creuava'l morro ab corretges.
Cap al tart, cansat de cercar munts de desperdicis en los recons que no trobava, y cansat de seguir lo carro de la campana per veure si queya algun òs, que no va caure, quan la fosca baxava arrapantse per les parets de la ciutat, defallit y sens esma's va ageure al cantó del carrer de Moncada, en lo llindar d'un magatzem que no s'obría may.
La fam li representava visions, y ell, qu'havía desconegut l'ambició de la moneda, haguera volgut tenir dos quartos per comprar castanyes, dalintse al veure les criatures que se les menjavan ab tant gust, y pensant qu'ab sos ulls entristits potser s'haguera fet entendre de la castanyera, vegent, un cop a la vida—¡no més!—satisfet aquell desitx de lleminadures que la gana li feya sentir.