Monólegs humorístics

________________________________________________________________________
Volums en prempsa y en preparació: Una obra d'en Trinitat Monegal; Rondallas, per en Aureli Campmany; Articles de temporada (Hivern) y Articles de temporada (Istiu), per en Manel Folch y Torres; altre obra d'en Pompeyus Gener; altre d'en Frederich Pujulá y Vallés; Per la Rambla, d'en Ramón Campmany; una obra d'en Emili Tintorer; altre d'en Albert Llanas y altre d'en Geroni Zanné. ________________________________________________________________________
MONÓLEGS HUMORÍSTICS BIBLIOTECA
NOVA CATALUNYA

Monólegs humorísties

Esplicaderas de gall dindi

Filosofías del Champagne

La pesadilla dels parents

Reflexions filosóficas
(d'un barrel de riallas tot capficat devant de l'aparador d'un sombrerer.)

Pompeyus Gener

BARCELONA
FIDEL GIRÓ, IMPRESSOR
VALENCIA, 233
1903 Aquestos Monólegs están registrats en la societat d'Autors, no podentse representar sens lo permís del Autor, el qual se reserva els drets d'escena.

AL LECTOR

El Director d'aquesta Biblioteca va demanarme un tomet, peró que calía entregarli desseguida tenint que publicarse dintre de quinse días.

Com, fet y a punt d'imprimir, en catalá, no teníam més que uns quants monólegs, l'hi varem enviar els que forman aquest petit volúm.

Aquestos monólegs son humorístichs, y han sigut escrits ja fa mol temps, en circunstancias especials en que un necessita expansió d'esperit, després d'haver fet algún treball serio dels qu'exigeixen gran tensió mental. No obstant, a pesar de la seva forma humorística, cada un d'ells es un estudi psicológich, de psicología irregular, que podríam dirne. L'un, es la de la Filosofía d'un borratxo. L'altre es la del estat del somni qu'en dihem pesadilla. Un altre son las reflexions de gent que reflexiona sobre lo que no val la pena d'ésser reflexionat. Y el més llarch es un estudi de l'estat mental de certa gent als quals la paraula may correspón a l'idea, ni aquesta a la excitació externa. D'aquets cervells incoherents el mon n'està ple, y cada día en sentím de gent que s'explica d'aquesta manera. Dit aixó, aquí van els monólegs, que si'ls fan riure un rato haurá lograt lo que desitjava el seu affm.

Pompeyus Gener

EXPLICADERAS DE GALL DINDI

MONÓLEG

La decoració representa un quarto de solter, arreglat ab gust artistich. Surt un jove d'uns 28 anys, elegantment vestit, peró sens afectació, un poch a la inglesa. Al arribar tira'l barret, el sobretodo y'l bastó sobre d'un solá y exclama:

—¡Ay Senyó! Encara dirán que parlant la gent s'entenen, quan la major part parlan, parlan y no diuhen res. ¡Ay! dispensin, encara no'ls havia dit Deu los guart, y vostés no saben de que me las hech.

Figúrintse qu'havent arribat de l'estranger l'altre día, vaig comensar a fer las visitas de costúm a totas las familias amigas. Es clar, després de tant de temps de no véurrels!... Ahir vaig dir, deixam anar a casa donya Madrona. Pobre senyora, tindrá una alegría; ¡tant que m'estimava quan jo era petit! Efectivament, gran sorpresa va ser la seva al reconéixem.

—¿Peró d'ahónt surts? ¡Ay, mare meva! Casi no t'haguera conegut! ¡Ja ets tot un senyó de respecte! ¡Ay caratsus de xicot! ¡Si't vegés la teva mare, que al cel siga! Bé, bé. ¿Y donchs, que ja't tenim per aquí?

—Aixís ho sembla,—li vaig respondre.

—¡Ah! ¿que no ho saps? Casém la Juanita.

—¡Aaahhh!

—Es a dir casém, casém...—va anyadir,—ens l'han demanada.

—¿Y qui?

—Un jove... d'edat, una persona molt reposada, que sembla un galant home. Ha estat a l'Habana... y qu'es diu que té molt bona posició. ¡Oh! Y que vens bé; com qu'ens haguessis caygut del cel. Perque com diu el refrán, de dinés y de bondat, la mitat de la mitat, y no es or tot lo que llu, y vestiume un bastó, que vos semblará un senyó, y el hábito no hace el monge...

—Peró donya Madrona, ¡per la mort de Deu! ¿Qué té que veure tot aixó ab la meva vinguda?

—¡Déixam explicar, sant cristià! Ja ho veuràs. Mira, els refrans tots son sentencias.

—Sí,—vaig replicarli jo.—Com aquells de tales padres tales hijos...

—¡Just!—feu ella.

—Y á padre ganador, hi ja gastador. Pedra movedissa, no posa molsa, y qui muda, Deu l'ajuda.

—Bé, vaja, tu ets d'aquells que a tot troban taps; peró deixém els refrans y aném al cas.

—¿No es pas un cas de cólera?

—No home, al cas de la noya. Donchs com te deya, podria ésser ben bé que'l que vol ésser el nostre gendre no fos lo que representa; perquè ¿quí sab mare de Deu? Y tu qu'has corregut la Seca y la Meca y que may te faltan bonas paraulas, perque ja veurás, noy, las bonas paraulas son las que fan menjar als malalts. Aixís es que podrias informarte de si ell... ¿m'entens?

—Sí, senyora, sí, entesos. ¿Peró informarme? ¿ab qui? ¿ab els malalts?

—¡No, home, no! Ab uns senyors que't diré.

Y anantsen cap a la calaixera, obra una capsa que hi havia allí assobre, d'aquellas de dulces y treu un paperet, tot dihent:

—Té,'l meu senyó ha apuntat aquí las personas que podrán donar rahó del promés de la noya y una pila de cosas més. Perque tu ja compendrás que si nosaltres hi aném directament, no'ns dirán pas la veritat, mentres que s'hi vas tu, y fente una mica'l ganso, com qui tracta de fer algun negoci, tu qu'ets llest, potser sí qu'en podrás treure l'aygua clara. ¡Qué diantre será que ab cinch no poguém sapiguer la veritat! Y cregas que tan jo com en Cayetano, com la Juanita, sempre te'n estarem agrahits.

Jo que agafo el paper y llegeixo: (Se treu un paper.)