Máquina voladora
D. C (CARLES DURAN)
R M. (MARIO RUIBARBO)
'Máquina Voladora'
MONOLECH—CÓMICH
escrit en prosa catalana recordant un monolech italiá
per
Dos admiradors de'n NOVELLI
Estrenat en el Teatre de las Arts el 10 de Mars de 1906
y en el Teatre Catalá (Romea) el 30 de Maig de 1907
BARCELONA
Tip. C. Gisbert — Nou de S. Francesch, 22
1910
Es propietat dels autors.
La SOCIEDAD DE AUTORES ESPAÑOLES es la encarregada
del cobro dels drets de representació d' aquet monolech,
que serán els corresponents á una pessa en un acte.
Decoració de plassa, carré, jardí... tant se val. — L'actor s' está en escena passejantse molt tranquilament ab las mans á la butxaca y xiulant. — Va ab trajo de senyó tronat, molt tronat; cabells llarchs y en desordre; cara de privacións. — Porta sota 'l bras dos grans rotllos de papé. — Al alzarse 'l teló tarda un xich á comensar á parlar.
(Mírant el rellotje) Tres quarts de vuit!.. Ja fá cinch minuts que l' espero!.. Sols l' esperaré cinch minuts més, y si no vé... l' enjego al... diable, á 'n ell y als seus diners. (Pausa) — Pot sé si que 's creu que 'l necessito.. si no es ell será un altre... Banqués may!... N' hi ha més que un foch no 'n cremaría... y si 's creu perque te diners, que li haig de fer el randibú, s' equivoca, vaya si s' equivoca!... Si sapiguessin vostés com els faig anar jo 'l diners: aixis!.. (Ab el peu com si 'ls fés correr) — En aquest mon hi ha una cosa que val més que 'ls diners; son las ideas. Jo soch un home d' ideas.. donchs jo soch un home rich.. ó que podría serho, pe 'l cas es igual. Ab el meu invent tindré tots els cuartos que vulgui... Sápigan, per si no ho sabían, que soch inventó... Es un ofici que m' ha dat molts disgustos, es cert, pero la satisfacció, l' orgull que ara tinch me 'ls paga tots... Tánt de debò em pagués tambè 'l que dech! (Pausa) No es pas res la revolució que 's prepara... Ey! No s' espantin, la revolució que faré ó que fará el meu invent es cosa pacífica. Es tracta nada menos que d' una máquina voladora... El problema ja 'l tinch resolt; aquí porto 'ls planos... (Per els rotllos) no hi falta res... mes que construirla... perque 'l que 's d' anar bé, te d' anar bé per forsa — Ho tinch tot calculat; es matematich: L' home queda penjat... Vull dir, sospés per sota las aixellas; un ferro articulat als colzers, y un ferro articulat á las mans, imprimeixen el moviment á la articulació de les ales; els jenolls van lligats á la cua que 's fa moure ab els peus; res al cap, que no convé durhi pés.. es pren una bona esbrandida y, apa!... com aquell que neda... es la cosa més fácil. (L' actor ab els brassos fa 'ls moviments qu' indica) Arquímedes deya: — Que 'm donguin un punt d' apoyo y aixecaré 'l mon; y jo dich que si me 'l donguessin á 'n á mi fora jo qui se 'n aixecaria del mon.(Pausa)Ara no 's pensin pas que tingui res que veure ab l'invent d'aquell bolsista... Ja caldrá que 'ls pobres accionistas cuitin á desferse de tot el papé que tinguin... si es que no l'han fet servir per altra cosa. (Pausa)
Y tot es l'atinarhi de las cosas: Galileo, va anar una tarde á rosari, y al veure com una llantia es balandrejaba... pam! va descubrir las lleys del pendol. Newton, veu caurer una poma d'una pomera, (no habia pas de caurer d'un cireré), ell que corre y pim! escriu las lleys de la gravetat, y... ab tota la gravetat... se la menja. Y en Wat? com se li va acudir la máquina de vapor?... Vejent una cafetera... Donchs jo vejent un cafeté: si senyors, si: no se'n riguin, un cafeté, que perque li debía total 35 ó 36 cafés, un día 'm va afrontar devant d'uns amichs; jo prou feya l'orni, mirant un vol de coloms y pensaba, ah! si jo tingués alas.. d'aqui va venir. (Pausa)
Ara si que'm podré ben riurer dels inglesos y podré anar pel mon tranquil. (Pausa)
Els que se'n podrán fer de petits y grans viatjes. Demá'm llevo y dich: — Me'n vaig á dinar á París: m'enjipono la máquina y... amunt amunt sempre!.. Qué vol dir el campanar de la Seu?... Més, molt més, — Un cop á dalt res de cansarme en vá, sols es custió de fer ojo aguantantse, ja n'hi ha prou. — Tots saben que la terra es rodona y dona voltas; donchs per sota meu anirán passant pobles y més pobles: — Aixó es Badalona... Alella.. Vilassá de Dalt, la torre de Ca'n Mayáns... aixó es Mataró, la meva patria. (Ab orgull) Girona, Figueras. ara pasa Tolosa, quiet: ara Tarascó, ab la ma li faig adeu al amich Tartarin; Lió, res, — París! — aquesta es la meva. Baixo!.. (ab cuidado de no ferlos malbé la Torre Eiffel, fora llástima una cosa tan preciosa) Veig un restaurant, donchs cap allá falta gent; hi dino com un diputat; ve'l garson ab el paperet al plat. .si? .. A revoir... ja pots anar á buscar el sargento de la p... ab un tancar y obrir d'ulls soch á dos ó tres mil metros... Qué 'ls hi sembla? (Pausa)
(Trist) Ah! si no fós perque dech sis mesos de llogué de casa y em faltan capitals per a la construcció del aparato: no me'l vendría pas un invent aixís; mes com las circunstancias apremian avuy he pres la resolució d'anar a trovar al senyó Pinyol, que te una casa de banca al carré Cremat Xich Aquesta tarde hi he anat y li he dit: «Hola, senyó Pinyo, vosté que's home de grans empresas, me compra aixó?...» (Descargolant un rotllo) S'ha quedat parat com qui veu visions; tot era mirá'l papé y mirarme á mi. — «Bé, qué m'hi diu?» li pregunto, y ell em contesta: — «Em sembla que no hi es tot!» — «No senyó, es vritat.. aixó es la part de sota, ara li ensenyaré el plano del conjunt» (Descargolant uñ altre rotllo ab dibuixos estrafalaris com el primer.) «..!!!» — Tot seguit m' ha fet seure; fins em volía fer pendre quelcom, com si no'm trobés bé: Tot era mirarme: —«Hi hauna mina de fé dinérs ab aixó,» li dich «S'han acabat els carrils, s'han acabat els tramvias' s'han acabat els automovils, s' han acabat els...» — No m' ha deixat acabar el que s' había acabat. S' alsa y 'm diu: — « A veurer tregui la llenga?» — No n' hi fet cas y li he anat axplicant tot el funcional sme de la mecánica: l' hélice, el timó, las articulacions... tot; y may dirían quant ha tingut la barra d' oferirme 'n ?...A veure, donguin una dita? Un milió? Dos milions?... No, senyors: dos... rals!... Y encara ha dit que s'esposaba á perdrehi diners! (Cargolant els rotllos enfadat) — Allavores hi estat jo que m' hi alsat d'una revolada y sensa dirli ase ni bestia li deixat plantat... Qué s' ha cregut?... — Me 'n vaig á trová á Mussiú Lapine; — que es aquet bon senyor qu' estich esperant, — un comisio ista francés de lo mes aixerit; ab pocas paraulas m'ha entés, « Ara vinch tart; » — m' ha dit, — « aqueix vespre si vol ho acabarém d' enrahonar: esperim á la plassa de Tetuan, á tres quarts de vuít» — A proposit. — (Es treu el rellotje. Ab indiferencia) — Son ja las vuít..! me 'n vaig, vaya si me 'n vaig; ell s'ho pert sino vé... Jo que pensaba donarli per torna, si 'm arriba á pagar bé la meva máquina, un altre invent que tinch á casa en experimentació. L' ARITMÓMETRO CONJUGAL.
Però tinch tart y una gana que 'm alsa; (Fent un badall) ja 'ls hi esplicaré un altre dia y... fins pot ser me 'n comprarán algún .. Son de aquellas cosas que ma y fan nosa. (Mirant el rellotje).
Las vuit y cinch: passintho bé. Li vull ensenyá á'n aquet mussiú á tenir formalitat; no ha estat exacte, donchs me 'n vaig. Prou que 'm vindrá al darrera... (Fa com que s' en va y torna) Ah!... una cosa 'm descuidaba, y es dirlos: (Al publich)
Qu' aquesta obra es recordansa
d' una que 'n Novelli feya,
molt el públich s'hi distreya,
mes jo tinch una recansa;
y es per xó que 'ls prego, ateat,
que perdonin als autors
d' aqueix plagi y al actor
pera 'l seu atreviment.