Sou a «Los tres reys»
Cansons de la terra - Volum IV



LOS TRES REYS.



La llum de la estrella
ja de lluny se veu,
ni 'ls núvols la tapan,
ni 'l sol la escureix.
 Pastors y sagals,
 vehins de Bethlem,
 correu, veniu;
 vehins de Bethlem
 miréu quina estrella
 que brilla en lo cel.

La estrella camina
va cap á Bethlem,
aixó es un prodigi
del Omnipotent.
 Pastors y sagals, etc.

Guiats per la estrella
sol-licits y atents
ja ne veuhen vindre
tres magos ó reys.
 Pastors y sagals, etc.

Los tres reys ja venen
d' allá d' Orient
per adorá' y veure
aquest nou portent.
 Pastors y sagals, etc.

Venen ab criats,
venen ab camells
molt ben adornats
ab grans cascabells.
 Pastors y sagals, etc.

NOTA.

En los cuentos y poesias populars publicadas per F. Caballero, hi ha una versiò d' aquest cant, si be en ella queda inclós tot lo drama del naixement, des de la Anunciaciò à la adoraciò dels tres reys. Nos apar que la má de l' autora haurá rentat un xich la cara al romans, donchs aixis nos ho fan sospitar alguns versos que á nostre entendre no tenen gayre de populars. Veusen' aqui un troç:

  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
Por ásperos montes
la pareja ya;
camina sufriendo
con conformidad
los vientos y escarchas
frio y temporal.
 Virgen venturosa
 parto celestial!

La doncella pura
ya no puede mas;
rendida al cansancio
fatigada está:
José la consuela
tierno y paternal.
 Virgen etc.

  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
Ya están en Belen
pero que crueldad!
Ninguno en el pueblo
los quiere hospedar!
Las puertas á Dios
llegan á cerrar!
 Virgen etc.

  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
Despues acudieron
Melchor y Gaspar
y su companero
el rey Baltasar,
á quienes la estrella
los vino á guiar.
 Virgen etc.

Aquellos tres reyes
con gran humildad
oro y mirra ofrecen
al Dios de la paz,
que de magestades
es la magestad.
 Virgen venturosa
 parto celestial!