Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa/Col-loqui tercer

COL-LOQUI TERCER

 En lo qual se tracta dels privilegis y llibertats de Tortosa, y del perqué li foren donats tan estesos: Se fa memoria de altres mercés, que lo Compte de Barcelona feu en aquella jornada de la conquista en altres cavallers, y de com per son consell é industria de les dones de la mateixa Tortosa fou defensada la Ciutat dels moros, que la tinguéren asitiada.—Interlocutors: Fabio, Libio y D. Pedro.

 F. Perque no me ixca de la memoria, Sr. Libio, que á la veritat no la tinch tan bona com seria menester, vull demanarvos lo que desijara saber ja ans que estos cavallers que sen son anats vinguesen, y es si sabéu qué altres mercés, á mes de les que feu á eixos quatre cavallers de qui havém de tractar feu lo Compte de Barcelona en la jornada de Tortosa que segons lo siti fonch porfiat y llarch, de creurer es que molta gent y degué suar.
 L. Y cóm si feu altres mercés? feune tantes lo magnánim Príncep, que de quant en aquella conquista guanyá no sen aturá cosa ninguna.
 D. P. Cóm no?
 L. Així es com dich, perque primerament doná als genovesos la tercera par de la Ciutat, y lo altre ters doná, com ja os digué, al Moncada y á la religió del Temple que també li ajudaren principalment en aquella empresa doná lo darrer ters; sols deixá de donar á Mn. Guillem, Sr. de Monpeller, lo qual era un dels magnats que en aquella conquista se trobaren perque ell no vulgué res que sols vingué allí per fer valer al Compte de qui era parent y per lo Compte vullgué que á memoria y honra de mosen Guillem restás en Tortosa lo pes y la mesura de Monpeller com per avuy la tenim: doná també á Berenguer Piñol que era criat del Compte lo lloch de Costumá; doná á Bernat Betlloch lo lloch de la Aldea que está davant Amposta; doná á Guillen Sunyer, que era Camarllench del Compte, lo castell de Camarles: á... Copons doná á Godall y á molts altres gentils homens y ciutadans doná també altres honors dels que per avuy son en lo terme de Tortosa molt importans, finalment doná als ciutadans de Barcelona per lo molt y bé que en aquesta jornada lo havien servit, privilegi pera portar Cadena de Or y espasa y esperons daurats y pera poder combatre á cavall, y que se haguesen de defigir dels ans de damnificarlos com se fa ab los cavallers.
 D. P. No curen de mes ab gran rao feien mes del que podien los homens en aquell temps puig no perdien en honra ni en profit res del que feien y los Princeps se regien més per la rahó que per la afecció que ara si no sou privat del Rey, ó molt Amich del privat, així podien fer més hasañes que un César que no os ne bufarall en lo ull.
 F. Los genovesos, señor, vingueren á sou ó per bona amistad?
 L. La Crónica del Compte diu que á sou, la dels genovesos diu que per bona amistad y per servey de Deu; á la veritat jo en asó voldria creurer mes la dels genovesos perque es cert que presa la Ciutat los doná lo Compte com he dit la tercera part de ella, la qual part dins dos anys apres venéren al mateix Compte, reservantse certes franqueses que tenien com encara per avuy les tenen. Si sou los donara, no hi havia perqué donar part de la Ciutat y tal Ciutat.
 D. P. Nom desagrada la rahó, que ja que per gentilesa los vulgués donar avia de ser la dádiva de altra cosa y no de la propietat ques conquistava, de manera que lo Compte no se aturá res.
 L. A la fé no res en la propietat, la fidelitat se reservá y volgué quel tingueren per Soberá Señor y també volgué posar lo Vegué de la má sua com per avuy lo posa lo Rey pera fer execució de qualsevols provisions que per los oficials de la Ciutat se proveheixen; pero está tan restret en son ofici que sino fa sino lo que fer pot, no fará casi res mes de eixecutar com he dit lo que per los oficials que administren lo criminal y lo civil y los altres que tenen carrech del regimen de la Ciutat está provehit com hu sab millor lo Sr. Fabio.
 F. Així es y en lo de la jurisdicció es tan lo que donaren als ciutadans ques cosa que par nos deu creurer, es tan gran, en fí, que encara que lo Rey sía dins Tortosa no poden administrar la justicia los oficials de Cort sino los de la ciutat.
 D. P. Es posible?
 F. Així pasa y si molt me havéu de agrair vos diré les paraules formals ab que asó se mostre y prova.
 D. P. Yo folgare molt de ohirles y á vos, señor, cumple també molt de dirles perque de altra manera per ventura sentiriem mal de vos y creuriem que amors de vostra pátria vos fan parlar tan llarch, perque aqueixa es cosa inaudita en tant que ja li es inferior la dels aragonesos que allá encara que ab certs partides toda via lo Rey ó sos oficials fan la justicia y vos diéu que así la fan los de la Ciutat; suplichvos, señor, que no ens tingau per tan boch y molls que així tan de fásil vulgau que cregam, ho al menys que yo crega coses tan desaforades, y per só os convé, com he dit, que de asó mostréu la prova, millor que de quant así entre nosaltres ses dit, perque mes difícil es de creurer que quant ses dit.
 F. Dich altra vegada que pasa aixi com yo he contat, les paraules formals ab que asó s' prova, son aquestas y trobarles hem en una sentencia arbitral donada per Misser Grau de Palou entre lo Rey y la Ciutat, en declaració de la jurisdicció, la qual es recondita en lo Archiu de la casa del Regiment. «In omnibus aliis causis tam criminalibus quam civilibus tam in fastis principalium, quam appellationum, sive de mero imperio, sive de mixto, sive de jurisdictione existant, tam in Civitate Dertusæ, quam ejus terminis, omnimodam cognitionem et dedictionem pronuncio et declaro pertinere solummodo universitati et probis hominibus Civitatis Dertusæ, prœsente Vicario, vel subvicario, et ho Dominis Rege, Regina, Duce seu altero ipsorum presentibus et existentibus in civitate prædicta vel ejus terminis, et etiam absentibus non tantum quod Dominus Rex, Regina, Dominus Dux vel eorum alter, si absentes et etiam si in dicta civitate et ejus terminis ipsi Domini vel eorum alter presentes fuerint, nullo modo se possunt intramittere de eisdem,» y encara dixo corre aquesta sentencia per altres paraules que acumulen lo negoci, mes les que he dites son les sustancials y fundamentals; donchs quem dieu en asó señor D. Pedro, restau satisfet?
 D. P. Dich que estich en gran manera maravellat del que he ohit y voldria jo molt saber perque la doná lo Compte tan llarga aqueixa jurisdicció que es cosa molt desaforada y molt estraña y may semblan ab aqueixa jo la he oida. Los aragonesos es be veritat que puig ells mateixos se cobraren lo regne de poder de moros elleigiren Rey y feren los pactes y fors, y posaren entre ells y lo Rey un Jutge á son plaer qui es la justicia de Aragó lo qual te tanta jurisdicció, priminencia y authoritat com tots sabem, mas los ciutadans de así se que no guañaren ells mateixos la Ciutat, que lo Compte, los genovesos, los temples, lo señor de Montpeller, lo Moncada, y finalment tots los altres cathalans ho guañaren: entenga yo asó y traeume de aquest perplex per mercé que molt hi folgaré.
 F. Aixó dirá millor lo Sr. Libio perque hu sap millor que yo, los efectes veig mas la causa ignore.
 L. Jo ho diré pero primer vull que entengau señor D. Pedro que aqueixa jurisdicció ja está mes evacuada del que seria menester.
 D. P. També mo vull creurer yo que los pobles que davall de domini real están no poden durar ab tanta llibertat.
 L. Es aqueixa molt gran veritat perque no falten modos als Prínceps pera reduir als subdits á son Compte com tinch dit yo, que hu feu no se quin Compte de Barcelona, que vent que lo que podia en Cathaluña era poch indui als cathalans que li consentisen en tot lo Principat les regalíes de que vuy usen los reys dahont se ha seguit, que aprés ja may han pogut tornar en ella, ni gozar del que podien y tenien adquirit per sos brazos y per só digué bé y molt bé Miser Miquel Tersa, natural de esta ciutat, regen del Supremo Consell real de la corona de Aragó, que com sabeu fonch un home de molt singular ingeni y doctrina están dins de la casa del Regiment de así pera tractar negocis del Patrimoni real venint á son proposit: mirau señor al Rey no li lleveu res del seu pero tampoch no os aconsell que li doneu res del vostre, perque á ell no li fara fretura y porea la fer á vosatres.
 F. Aqueix fonch consell verdaderament de bon amich y de molt bon ciutadá y parme que los ne prengué als cathalans com als Canonges de así, que molts añs ha perque los Bisbes no tenien prou renta de son bisbat, los donaren de la sua propia y ara los Bisbes vihuen opulents y ells miserables y ben arrepenedits.
 L. Diu veritat y per só vé bé aquell vullgar que diu qui no mira en davant arrera cau. Tornám al proposit del que parlavem, dich Sr. D. Pedro que tota vía les coses de Tortosa en lo que toca á Privilegis y llibertats son tantes y tan admirables en general y en particular que son deficiles de creurer y han menester molt espai pera contarles, ni les creurá ningú sino que anem ab les actes á les mans; pero puig parle así dins la mateixa ciutat que tinch en la má la prova, no duptaré de dir lo que acerca de asó he llegit y ohit, y haveu señor de entendrer que á mes de lo que te dit lo Sr. Fabio sobre la jurisdisció, te també Tortosa privilegis admirables obtenguts aprés per los serveis que no son de menos consideració que los de la jurisdicció; que primerament no es obligada á pasatges de Prínceps, ni á Sometens, ni á altres mil coses de menos sustancia á que los vasalls son obligats á sos reys y señors, mas sobre la causa de tanta llibertad y jurisdicció de la qual vos Sr. D. Pedro tan vos maravellau pasa asó: Que guañada que hagué lo Compte de Barcelona la ciutat y la Zuda dins pochs mesos partí pera conquistar la ciutat de Lleida, encara que á la fí vingueren en los medis grans fatigues y en abrazos seguís que están en lo major fervor de sos treballs lo Compte en aquella conquista lo socorro que los moros de Tortosa esperaven com ya digué ya que no era pogut venir ab temps pera socorrer y restaurar la ciutat vulgué plegar á ella pera provar de cobrarla, y aixi li posá lo mes cruel siti que may se vey sobre un poble perque com juntaren en una tots los moros de Valencia, de Murcia, de Aragó y també de Cathaluña que encara ni havia molts y ab tot que lo ambit y circuits de aquest poble sia gran com veiem á totes parts la rodaren y fins á davan lo riu li posaren una part del Camp, ja sía veritat, que per estar situada Tortosa de la manera que la veu tots temps li restá lloch pera demanar y rebrer socorro; los ciutadans novament poblats contra la porfía y furia dels moros resistiren virilment tot lo que pugueren, pero perque lo negoci se estraña masa que los moros obstinats un punt no deixaren de posar á la mísera ciutat determinaren los ciutadans de emviar per socorro al Compte que com he dit era á les hores en Urgell, lo qual los respongué que en ninguna manera podía pera les hores socorrerlos per trobarse com se trobava tan oprés en les conquistes de allá que per só ells mateixos se donasen cobro y reparo ab la millor forma que puguesen que ell no podia fer mes.
 D. P. Que crua resposta fonch aqueixa, y que dolorosa de qui esser de oir en tan gran necesitat.
 L. Ya veu que tal estaria la pobra gent oin tan seca y tan crua resposta de son Señor en qui tenien posada tota sa esperanza los ciutadans entre lo desengany del Compte, y vist lo poch remey que de altres parts podien aver, considerada la gran necesitat, juntaren son consell, y aprés de molts diversos parés que allí se practicaren determinás, que (puix sustentar no podien ab ses propies forses, y de les del seu Príncep y Señor no podien ser socorreguts, y considerada per altre part la porfía y amenaza dels enemichs nols pendrien á mercé, per estar queixosos de ells, per certs mals tractes que los moros pretenien haver rebut dels christians en la presa de Tortosa, recelanse que si á les mans dels enemichs venien serien ab suma crueldat tractats ells, y mullers y fills) que matassen totes les dones, minyons y altres persones inhábils pera fer armes, y que aprés cremasen tots los tesors y robes com en altre temps ho feren los de Sagunto y los de Numancia, y fet assó, ixquesen aprés com desesperats á morir ells combatent ab los enemichs.
 F. Que cosa tan brava y en que agonía estarien los pobres christians en aquella ora.
 D. P. Que sia aixó cosa certa señor Libio?
 L. No y cal gens dubtar, mas lo que aprés sen seguí, y lo que aprés sen feu en lo que tractan de les llibertats fa prou testimoni y prova que he dit, vinguts donchs tots en aquest parer ya ques volia executar lo delliberat; acás un home dels que eren estats en lo consell adolorit en tot estrem per tal acort ab lo que molt amava á sa muller, no duptá de descubrirli tot lo apuntamen; de la qual cosa, molt espantada la muller deixá al marit: quant torneu al consell, callau, y ningú senta que res me ajau dit, que yo procurare millor remey que no es aqueix pera tant gran mal: La diligent Matrona, ponderada bé la tan urgent necesitat, ajustat lo mes discretament que pugué á totes les altres dones de la ciutat en una Esglesia, y proposat tot lo que havia pasat y sabut, sens dirlos de que, dientlos que convenia molt, que entre totes fabricasen algun remey pera tant gran mal com los estava aparellat, que altrament tinguesen per certa la universal perdició de elles, y de sos fills: Oida que fonch per tot lo consistori de les dones, la tan dolorosa nova, y entesa la cruel y desesperada sentencia que contra elles y sos fills se hera pronunciada, aprés de molts y diversos parés entre elles moguts, finalment vingueren á resoldre en assó de fer embaixada als marits, que estaven en consell, y digueren les quels suplicaven no vulguesen eixecutar tant única sentencia, com la que havien determinada que no era obra de christians, y que pensassen que Deu tot poderós, ne restaria molt de servit, que essen tan misericordiós desconfiassen aixi totalment de la misericordia y omnipotencia sua y que si altres pobles en España havien seguit tan cruel y astrós parer, que eren estats infels y sens fé, los quals posaren tota sa benaventuranza y gloria en les coses mundanes; mas que á ells convenia considerar, que eren christians als quals encara que per llurs pecats algunes vegades nostre Deu los persegueisca, pero que nols desampara pera sempre, y finalment conclogueren que elles havient pensat una cosa pera remediar los mals que tenien de sobre, molt bona y molt convenient, y era: que totes elles se armarien y pujarien á les murades ab llanses y altres armes vistoses y de ferro, y ab moltes banderes y atambors, farien gran vista y soroll de gen de guerra; y que los homens per altra part tot en un temps molt ben armats y determinats, ferissen en los enemichs que tenien lo siti en la part de San Juan, lo qual per esta jornada fonch dit del Camp, com vuit se diu; pero que abans que assó se fes, llansasen dos homens al Real dels enemichs, com quels enviasen en altres parts ab lletres, los quals se deixassen ab disimulada forma per los moros, y aquestos publicassen, com en aquella nit era entrat gran socorro dins la Ciutat, y que fento aixi, elles tenien ferma esperanza en Deu, que haurien cumplida victoria.
 D. P. Maravellós pensament per sert: par que fos com lo ardit que tingueren los grechs pera perdre á Troya quan deixaren lo Paladion, llansant pera declarador de son propósit fingit á daquell Sinon.
 L. Es veritat, mas alló fonch pera destrucció de aquella ciutat, y assó pera salvació de aquesta. Los ciutadans oida y ben entesa la embaixada y determinació de les discretes y valeroses dones, com de part de Deu vingueren acceptaren lo concell, y fet primerament tot lo que se havia de fer, só es: tramesos los homens al camp dels enemichs com estava acordat, y armades y pujades les dones á les murades ab la forma apuntada; los christians ab grandísima furia y esfors hixqueren á la cruel batalla, en la qual se donaren tan bona manya, que degollaren una infinitat de moros, y lo resto fugi de tal forma y ab tan grandísima paor y avalot, que foren causa, que també los camps, que en lo rededó de la ciutat estaven fugissen com de fet fugiren, que no ni restá ningú en peu, per on los christians restaren Señors del Camp, y de tot lo que los moros deixarien, que fonch una cosa infinita.
 F. Santa María! Señor Libio que aixi pasá aixó? molt men alegre per vida mia, que may tal havia oit.
 L. Beu crech yo que tostemps son estats los de esta ciutat descuidats de saber qui son y don venen; nos passa aixi en olvit la consenblant asanya que feren les dones mullers de catalans, y Almogavers en la ciutat de Galípolí, prop de Contatinopla, en lo any mil tres cens y vuit, quant los marits ixqueren á pelear y vencer los Genovesos, perque ho refereix molt bé Surita en los anals de Aragó, tom. 2, 1. 6, cap. 7 al fi, fins lo nom verdader de Tortosa á penes se es antés entre ells, sino de vint anys á esta part.
 D. P. Yo tinch aixó que haveu contat señor per cosa miraculosa.
 L. Aixi es de creure, y no deixa de entreveniri miracle si lo que s' conta del Romeu pasá en veritat.
 D. P. Que fonch lo del Romeu?
 L. Fonch asó, que anan ensesa la batalla entre los christians y moros, un escuadró dels moros que no havia sentit la rota dels altres moros perque estava en lloch molt desviat de aont se feya la batalla, se determiná mentres que los altres combatien de llansarse dins la ciutat y á la que ya estaven pera entrar, los hixqué al encontre un Romeu que estava asentat al portal lo qual combatí ab los moros ab tanta virilitat y furia, quels feu retirar y posar á tots en fugida, y era asó en la ora que los altres moros ya eren també arrencats del Camp.
 F. Yo també tinch moltes vegades oit aixó de Romeu mas no sabia en que jornada acontengué.
 L. Ni yo tampoch ho se masa de cert ni menys tinch molta seguritat del que he dit, pero diuse que passá aixi, y aquesta es la pública veu y fama sens contradicció alguna y també que veem al ull la figura de aquest Romeu posada en lo portal aont estava asentat, quan los moros estaven pera entrar, esculpida de bulto, la qual diuen, que fonch allí posada pera perpétua memoria de aquest miracle, y lo portal pera vui se diu lo Portal del Romeu.
 D. P. De manera que lo Cel y la terra se havien units pera la restauració de esta ciutat, que se seguí Señor aprés?
 L. Fet asó per una part, trobanse ya lo Compte en Ramon Berenguer desocupat per altra, vingué desde Lleida assí á Tortosa per un desculparse y descarregarse del oblit que havia tengut, ó de com aixi havia derenclits los de aquest poble en no socorrerlos en tan urgentísima necesitat, ya que fonch al Portal, á la fé tancárenli los ciutadans la porta molt gentilmen.
 D. P. O, que bona seguida per vida de tot lo mon, que fonch aqueixa una cosa molt donosa.
 F. Ara vinch á coneixer, que som de mes valerós pares que yo pensava, y que devem ser mes mirats en coses de valor y virtut.
 L. Plaer prench señor Fabio que comenseu á regoneixervos y á donarvos del cas, y si esperau encara oireu mes, mas duptem que pres nous oblide, puix no ja profit que riévosne ara plagués á Deu que yo en assó no assertás tant que no poca alegria y contentament seria lo meu, ni poch lo llustre que la ciutat ne rebria major del que té: tornant al propósit, vist per lo Compte, que les portes li donaven per los ulls considerant que ab raó fejen, alló, comensá ab dolces paraules de afalagarlos y tornarlos al amor y obediencia sua, dientlos que considerassen que ell era lo quils havia poblats en aquesta tan bona y tan regalada terra ab tans treballs, fatigues y despeses, y que mes que aningú pesava á ell com no l's havia pogut socorrer, asegurantlos que en lo esdevenidor ell los faria tal esmena que clarament coneixerien quant carament los amava. Oides per los ciutadans aquestes y altres molt dolces paraules de la boca del Compte, respongueren que á la veritat la voluntat de ells no era deixarlo de tenir per Señor, ans bé los plahia posarse debaix de son domini y Señoría, mas que puix ell los havia desamparats en tan gran necesitat é infortuni, de tal manera que ells mateixos en ses propies forses é industria, se eren aguts á restaurar dels perills de la universal perdició, que era com que ells mateixos se fosen conquistats, era molt gran raó que lo Compte los poblás en la ciutat ab tota voluntat de ells y donás privilegis y llibertats á son plaer, en la qual petició y demanda lo Compte consentí volentles: y aixi l's doná llisencia que ordenasen com millor los paregués les lleiys y estatuts ab que regissen; los quals ab aquest poder ordenaren los costums que lo señor Fabio tindrá vist, y tals com los escrigueren, tals los confirmá lo Compte; pero foren tan llarchs en lo pendre, que hixqueren de regla y medida, que alguns costums ordenaren que eren contra dret canónich y contra us de bons christians de tal manera, que aprés los agueren de corregir y llimitar y reduir en millor forma.
 F. Yo no ú sabré dir com ni perque los vingueren á fer aixi tals com están, mas bé os se dir, que ells van á Coromull, y en la carta de la població nos donaren á mes de lo que tenim en los costums y altres particulars privilegis tanta cosa que no es pera poderse creurer.
 L. El es aixi, mas digamo tot també que assí entre nosaltres com ya es dit sobre altre propósit tota cosa pot passar: los primers pobladors en aquesta última vegada sens mentir valerosos foren, nol's ó cal llevar, que les obres que 'ns han deixat ho mostraren prou; mas parme á mí que en una cosa feren falta gran y mostraren tenir baixesa de ánimo, y estich en dos dits de dir vilanía, ó quisá fonch enveija.
 F. Y en qué per vostra vida? molt me maravello yo que tal presumau dirnos.
 L. No 'us par que fonch cosa mal feta y gran descomediment demanar privilegi que ningú que se armás cavaller poguès entrevenir en lo regiment de la ciutat, y que lo gentil home pogués entreveniri ab que no fosa actes de militar.
 D. P. No 'us burlau.
 L. No fas gens.
 D. P. Donchs de que havien de ser los actes de vila?
 L. De creure que aixó volien ells, y per só deaba y graciosament lo Coronel Joan de Aldana, natural de esta ciutat, que Tortosa tenia privilegi pera fer vilans.
 D. P. Molt gran raó tenia Aldana de dir aixó y molt poca vosaltres de conservar tal forma de privilegis en poble tan onrat com aquest.
 L. També tenen una lley ó privilegi ó no sé que se es, que tot militar puga esser per qualsevol deute penyorat en les armes y cavall.
 D. P. Ya estich pera enujarme ab tals estrems, deveunos burlar.
 L. No fas per cert, ans bé pasa aixi com ho dich.
 D. P. Com pot ser aixó que es contra del Comú y contra lo privilegi militar atorgar primer als cavallers que aqueix costum als de Tortosa.
 F. Tampoch aixó nos guarda.
 L. Pense que se havia de guardar, yo no ú dich perque los militars no fasen entrada ni eixida mas digho per lo que allargaren masa la ploma en lo demanar y per provar que la boca los fonch mesura.
 D. P. Com no cremara tals privilegis y costums com á cosa impía y desatinada y que foragita als que han de honrar mes lo poble: no sabeu vos que quant mes poblada está la ciutat bé es mes llustrosa y mes medrats viuen los menestrals en ella; dicvos que tinch aixó per una cosa barbarisma, suplicvos señor Fabio que puig vos entreveniu en lo regiment procurau de remediar cosa tan fea, tan impertinent y tan fora de rahó com aqueixa, y per lo que yo so afectat á est poble com diguí, vui me pesa infinit que aixi pase aixó, en Valencia, en Barcelona y en altres semblants ciutats, á la fé los militars en regiment entrevenen y en Lleida no sols los admeten, mas encara está ordenat que ningú pot ser jurat en Cap, que allá dien paers y assí vosaltres dieu Procuradors que no sia cavaller y encara voleu que sia Señor de vasalls, mirau quant vá al revés lo negoci de com lo portau vosaltres, y son obligats á llei de discrets de seguir als millors dels que prop vos están.
 L. E Señor, quantes vegades he predicat yo y me ubert lo cap sobre aixó, y may so estat cregut ni masa bé oit, y es la gracia que cada ú de estos señors en particular deslloa estos privilegis, y te á mal ques tinguen en peu y quant son junts may ne adoben res.
 D. P. Segons aixó per cert tinch que degueren retars pochs militars assí en la conquista com tant los estrengueren.
 F. No sé si ni restaren pochs, mas bé veig que ara ni ha pochs.
 L. A la veritat tots temps foren pochs, mas tota via foren mes dels que son ara si preneu lo temps molt atrás; pero era vingut lo negoci á tanta diminució, que casi no se ni trobaven sino dos ó tres cases de militars dins la ciutat: aprés de algun temps, tornaren á cobrar forces, y pera susara ya les tenen majors, que ya es major lo número, y aixi perque de nou venen á poblar assí alguns forasters, com també, perque alguns ciutadans se son armats cavallers.
 D. P. Molt folgue yo que s'adonen del cas que cer gran ceguedad era la que tenien en volerse restar en lo bras real y no pujar al militar essent com son persones de tan bones facultats y ab veritat molt honrades; perque es tant diferent del altre com es lo blanch del negre en honra y en llustre; la prova está prou á la vista, puix vehem, que lo Rey es Cavaller y tots los Señors y potentats del mon ó son; y també que son grans les exempcions que tenen los del bras militar, que no les tenen los del bras real.
 F. Señor aixi es, mas los que tenen aqueixa profesió, son obligats de viure y anar mes entonats que los altres, y assí viuen los ciutadans ab gran llibertat y lo mudar de costum diu lo refran, que es igual á la mort: veus aquí la causa perque volém estarmos aixi, y també perque los ciutadans son tenguts en lo mateix compte assi que son los de Barcelona, que essent aixi, par quens podem prou contentar del estament que estam.
 L. Yo bé confese assí son los ciutadans molt honrats y com ya es dit, de molt bones facultats; pero pera ser tenguts vosaltres en lo que son tenguts los de Barcelona, havieu de menester estar matriculats com ho están aquells, y tenen lo privilegi y privilegis que tenen los de ella, que de altra manera es imposible que no tingau imperfet aqueix estament, y que noús segueixquen grans inconvenients, quals sien no diré, perque no veja en mí cumplit lo refran, que per dir les veritats, pert hom les amistats: mas puig entre persones discretes parle, tingueuo per entés assó, sols diré pera vostra instrucció, y es que en Barcelona no admetian per la vida á home perque sia molt rich, si altres calitats convenients, adaquell estamen li faltaven y de asó vé, que tenen per millor á un home admés en ciutadá de Barcelona; que aun altre armat cavaller per lo Rey, quant empero lo arma sens concorreri les calitats y causes convenients.
 D. P. Plaer he prés de oir lo pró y contra de tot assó content ne estich ab veritat en gran manera, mas totavía recaich en lo de armarvos cavallers per lo de les cerimonies que tenen señor Fabio, y obligació de anar mes entonats, perque puig la terra no es molt gran, tots crech yo que les hi teniu molt poques en lo viure, al menys tots me par que anau uns: guardau no sia mon pare moro yo moro.
 L. Lo Sr. D. Pedro está en lo cert, si bé á la veritat també hi á altres lligadures quels tenen á estos Señors maniatats que no gosen traure lo peu de son rogle, ó de la galocha.
 D. P. Qué per vostra vida?
 L. La casa de or de la Diputació de Cataluña y lo profit quen han vist portar adalguns de assí, que han tengut lo regiment de aquella casa; á la fé que aquest es lo Idolo á qui tots adoren ab gran devoció, aquest es lo quils fa estar en servell y sos tretse de no armarse cavallers, que lo de la ciutat poch embarás es, y es fácil de remediar si ells volen.
 F. Vos Señor haveu donat en lo blanch que aixó es, y no es altre; que cal sino dir la veritat, perque sins armaven cavallers, es cert, que perdrem aquell lloch.
 D. P. Com no entren los militars també en aquell regiment de la Diputació? En Valencia si fan.
 L. O Señor que gran humor moveu, si que hi entren á la fé, pero lo cas es aquest que puig hi som no deixaré de diro: en los temps mes atrás haveu de saber que la ellecció dels diputats anava per escrutini, so es, per ellecció de veus, y perque les cases de alguns Señors de Cataluña ab la potencia ocupaven la llibertat als ellectos de tal modo, que mai eren diputats, sino los que ells volien: acordaren pera obviar aquest inconvenient, que s'fes matriculá en los tres brazos, só es, Eclesiástich, militar y Real, y que de totes les Vegueries de Cataluña se posás cert número de persones per cada bras y de aquestos se traguessen los diputats, y oidors de Compte, com pera vui se fá, y pera ferse esta ordinació, fonc menester ajuntar tots los brazos; Seguis' per desgracia dels militars de aquesta veguería, que no si troba en aquesta junta ningun dels militars, y per los Reals fonch tramès allá un Joan Jordá, pare de Guillem Ramon Jordá. A la veguería de Tortosa foren consignats perals militars y Reals vintiquatre llochs, so es, dotse de diputats y dotse de oidors: Lo Jordá vist que allí no hi avia ningun militar, que enpaix ni contradicció li pogués fer no duptá de demanar tots los 24 llochs pera'ls Reals, dient, que en aquesta veguería noi havia militars, y puig que no hi agué qui en assó fes contrari, fácilment los consignaren tots los llochs peral Reals, salvo un lloch, que demaná una persona dels que allí s'trobaven, pera un parent que dix tenia assí domiciliat que s'deia Manrós, y aixi li fonch donat, deforma, que los vint y tres restaren en lo del bras Real, y los militars molt gentilment restaren fora, assó es lo que passa sobre lo que havieu Señor demanat.
 D. P. O Jesús! y que espantat estich de tal cosa, major descomediment fonch aqueix, que no lo que tingueren los que feren los Costums.
 L. Sí, Santa María, que aquells, perque no preníen sino lo que ya era seu, puig ab son arrisch y perill, ab la propia sanch so havien guanyat; mas aquest, fonch lladronisi fet ab mentira, que ans bé hi avia en Tortosa y ab la sua veguería, que tot si ha de compendre, tans militars com Reals y no se simés: perque tots los que dieu ciutadans, no son hábils pera tal lloch, y de aquí se segueix, que no haven ni tans de bons, com nia llochs, es forza, que sen han de ensacular de no bons, que es una gran inperfecció de tan autorisat Regiment; devia tenir lo Jordá ull y mirament adasó per la onra sua y dels semblans á ell, sino la volia tenir á la autoritat del consistori tan onrat y tan calificat, y al descárrech de sa propia conciencia, mes si á Deu será plasen temps vindrá que assó se adobará.
 F. No trobe señor Libio que tantes cases de militars hi aja en Tortosa, ni en sa veguería, com aixó, al menys no crech yo que les ores hi avia.
 L. Ya les ores ni havia moltes.
 F. Y quines eren per vostra vida, que trascordat ne s'tich.
 L. Era la casa de Pinyol, la de Icart, la de Garidell, la de Monrós de Abella, la de Proensal, la de Canader, y la de Despuig, aquestos son dins la ciutat: en sa veguería la de Siscar en Orta, la de Lliori en Gandesa, la de Eredia en Ulldecona, y la Guiot, la de altre Eredia en Batea, la de Castellbell en Flix, la de Vilanova en lo mateix Flix, la de Socarrats en Arsó, aquestos son los que ya les ores eren Señor.
 F. Perque entengau y pondereu quant es manifesta la calumnia del Jordá, que si de les que son ara vulgués fer memoria, moltes mes nia, que les que he nomenades, perque com sabeu molts se son armats cavallers dins la ciutat, y en la veguería, y altres que com he dit son venguts á poblarse de nou assí persones tots de molta calitat, y es cert que del bras Real no si troben 18 persones caps de cases que porten lloch en la Diputació, y ni tenen com he dit 23. Y los militars essent tans, no ni tenen sino un: mirau com vá igual y justificat lo negoci.
 D. P. No repliqueu mes señor Fabio per mercé, que no podeu dir res que bo sia y acabe en assó esta práctica.
 F. No dich mes de assó, que ya son dos los llochs que allí tenen los militars, que Nofre de Lliori estos anys prop pasats, procurá que sen hi afegis un altre.
 D. P. Y á quil donaren?
 F. Lo mateix Lliori sel aturá.
 D. P. Aixi feu lo Especier de Tarragona.
 L. Rahó era que aixi fos, puig ell lo havia procurat ab sa justicia y porfía que no fonch poca.
 D. P. També vull dir yo, que será bé que ara procuren tots los militars de haver altres dos llochs per los oidós de Comptes, y será prou remediat y per millor dir remendat lo negoci.
 L. Al menys yo vull fer en aixó mos envits en les primeres corts.
 D. P. Digaume Señor es aquesta la casa de Doña Joana?
 L. Señor sí.
 D. P. Yo li porte besamans de una Señora gran amiga, y no sé si parenta sua, puijem per mercé á donarloshi puig som assí y ya será fet, y també que gozarem un poch de bona conversació, y de bona vista, que es molt gentil sort de señora aquesta y molt gentil dona y sol's yo molt gran servidor, que aprés porem tornar á nostra pratiga.
 L. Sia com V. m. mana.
 F. Anem que dia sobre pera tot.