Lo sompni/Lo terç libre
E, un poch estat, Orfeu, fort gratiosament, ab bon gest e alegra cara, comença dir ço que s segueix:
«Entre ls volents usar de curalitat, es costum qu els jovens parlen primerament, e los antichs suplint los defalliments d aquells, conclouen. E per ço si començare parlar, no m sia imputat a ultracuydament, car solament ho fare per satisfer a la honor de mon companyo.
»Apollo fo pare meu, e Caliope ma mare, e nasqui en lo regne de Tratia. La major part del temps de ma vida despengui en rethorica e musica. Muller hagui fort bella, appellada Euridices, la qual era a mi pus cara que la vida. Per sa desaventura, anant se deportar prop la riba de un riu, fo de libidinosa amor requesta per Aristeu, pastor. E com ella fugint a aquell per un prat, fos morduda, e verinada en lo talo per una serp aqui amagada, encontinent mori, e devalla en Infern.
»Sabuda per mi la sua dolorosa mort, devalli a les portes d aquell. E sonant la rota, la qual Mercuri a mi havia donada, fuy tan gratios a Cerbero, porter d Infern, que les dites portes me foren tantost ubertes. Apres que fuy entrat dins, constituit en lo consistori dels presidents infernals, digui:
«Si a la vostra gran potentia no expon en la manera que desig, ço per quem ha convengut venir aci, supplich quem sia perdonat, car fora son de mon seny, per lo soptos e inopinat infortuni que sobre l doloros meu cap es caygut. No son vengut aci per mirar les tenebres infernals a les quals necessariament tota cosa mortal ha devallar, ne per encadenar lo coll de Cerbero, axi com alguns han fet. Sola causa de la mia venguda, es ma muller, la qual estant en la flor de la sua joventut una serpent ha morta ab son veri. Assajat he, mas no pogut, que pacientment ho soferis. La amor de aquella me ha vençut. Si la fama antiga es vera, tots sots estats amorosos, axi com yo. Placie us donchs que la muller mia me vullau restituir. Totes coses vos son degudes. E tart o breu aci deuen generalment venir. A perir ha tot lo mon. Aquesta es la nostra darrera casa. Vosaltres possehiu los perpetuals regnes del humanal linatge. Quant la dita muller mia sera a vellesa pervenguda, aytambe sera vostra. Solament la us deman a mon hus. No m doneu repulsa; car si ho feu, sapiau que no m en tornare. E lavors alegrareuvos de la mort de abdosos.»
» Mentre yo dehia aquestes paraules, Minos, Radamantus e Eacus, jutges d Infern, Allerho, Thesifone e Megera, furies infernals; les Gorgones, Stennio, Euriale e Medusa, e les arpies Aelo, Octipite e Celeno, e les parques Cloto, Lachesis e Antropos, per la dolçor del meu cant havents pietat de mi, se preseren a plorar. E ensemps cessaren exercir lurs officis; e totes les animes qui aqui eren, oblidants les penes que sofferien, feren semblantment. Ision desampara la roda que solia menar. Tantalus oblida menjar e beure. Los voltors menyspresaren lo fetge de Tici. Sisiphus se gita detras la roca que solia girar ab lo cap. Les filles de Danaus desampararen los vexells que volien umplir d aygua. E les filles de Cadinus perderen la furia de que eren passionades.
» E ladonchs Proserpina, de manament de Pluto, princep infernal, crida Euridices, la qual vench claudicant, per la novella nafra que la serp li havia feta, e restituila m, ab aytal conditio e ley, que tro que abdos fossem exits de les valls infernals, yo no guardas detras; e si ho fehia, que la perdes.
» Ab tant, abdosos partim d aqui, e anant per un cami tort, lonch e molt escur, quant fom en la sumitat del marge de una pregona riba, fort prop de la exida de Infern, yo tement que ella no defallis, e cobejantla veure, girem detras. Encontinent ella caygue. Yo estesi los braços per pendrela, e no tocaren sino lo vent que per lo seu cahiment sengendra en layre. Volgui retornar en infern per cobrar aquella. Set dies estigui a la porta sens menjar e beure, en los quals tristor e lagremes foren tan solament mon aliment e sustentatio, pregant Cerbero quem hi lexas tornar, e non volgue res fer. Ladonchs clamantme de la gran crueltat dels princeps infernals, pugui men en lo munt de Radope, e d aqui avant no volgui pendre muller, ne amar dona del mon, jatsia per moltes ne fos estat request. E aqui, com pus melodiosament pogui, sonant la rota, canti alguns virolays, ballades e cançons, lohant vida lunyada de companyia de dones.
»En lo dit munt no havia ombra neguna. Mas tantost n hi hague, per gran multitut d arbres de diverses natures, roques, pedres, serps, cervos, leons, falcons, aguiles, perdius, faysans, e altres moltes besties e ocells qui vengueren hoyr lo plasent so que yo fahia, en lo qual se delitaven tant, que aquells qui naturalment son enemichs estaven ensemps, los uns prop dels altres, tota rancor e inimicitia oblidada.
»Veent e hoynt aço, gran multitut de dones, la hira e hoy de les quals encorregui, una d aquelles comença a parlar, e dix: «Qui tan gran injuria feta a la universitat de les dones volra venjar, seguesca m.» E encontinent ab moltes pedres combaterenme, les quals delitantse en la dolçor del meu cant, no m podien tocar ne fer mal. Ladonchs les dites dones, volent usar complidament de lur iniquitat, mogueren gran brogit e remor, ab corns, cembes, bacins e conques. E ab grans crits apagants lo so que yo fahia, acostarense a mi, e ab pedres e bastons, los quals lo dit so no pogueren hoyr ne pendre delit en aquell, matarenme, em tolgueren lo cap, e ab la dita rota gitarenlo en un riu; los quals arribats a Lesbon, com una serp volgues lo dit cap devorar, fo convertida en roca per Apollo. E la mia rota fo collocada en lo cel entre les figures celestials. E yo devalli en Infern, hon trobe Euridices, muller mia, ab la qual persever e s m segur daqui avant no la perdre.
—Perderen los crestians mes, respos Tiresias, quant los Moros prengueren la ciutat d Acre que tu quant perdist ta muller, ne si ara la perdies. Moltes vegades guanya hom perdent. Mas no es tot hom bon aritmetich.
—Pus a tu ha plagut, dix Orfeu, pendre mes noves, digna cosa es que yo call, e que la conclusio sia tua.
Ladonchs yo m enfelloni fortment e digui a Tiresias: De estranya manera e digna de gran reprensio uses. No t bastava prou que haguesses fet callar lo senyor Rey de ço quem volia dir; encaram torbes Orfeu. No se que jamay te hage fet algun enuig. Prech te que no m tolgues mon pler.
—Axi com lo bon metge qui no guarda lo plaer del pacient, mas lo profit, dix Teresias, usare yo en tu. Car lo meu offici no es dir plasenteries ne lagots, sino desenganar. Tot lo delit que trobes en les paraules de Orfeu es com ha parlat d amor. E son veri ha la passio del teu coratge torbat per aquella.
—Certament vull que sapies que yo am e som coralment amat, digui yo, per una dona qui eguala e sobrepuja en saviesa, bellesa, e gratiositat, tota dona vivent.
—O com est foll, respos, ell, e de leugera creença. No sabs que son dones tan be com yo. Son aço paraules de home ab sana pensa? son aço paraules covinents a la tua edat? son aço paraules de home qui am scientia e hage legit tant com tu? Lexa semblants coses a homens otiosos, vans e illiterats, car lo teu enginy nos deu distribuir en amor; pus altres coses li son degudes. Si vols diligentment atendre a ço que yo t dire, que n he vist e experimentat mes que tu, conexeras be la malaltia de la tua pensa, e conexent aquella, seras breument guarit, o sera gran colpa tua. Digues me pero clarament si has desig de guarir o no, car fort ho vull saber.
—Molt ho desig, digui yo, si malalt som. Mas no m ho cuydava.
—Be esta, dix ell; la major part de sanitat es voler guarir.
— Tu dius gran veritat, respongui yo; mas abans quet començ plenerament hoyr, sit plaura, fare una breu questio a Orfeu. Pero placia t recordar apres ço quem vols dir.
— Si fare, dix ell, demanali ço quet vulles.
Ladonchs yom gire a Orfeu, qui, a mon juy, trobava gran plaer en nostre rahonament, dientli: «Si nom engan, vos me haveu dit que sou entrat en Infern, e no solament una vegada, mas dues. Prech vos quem vullau dir, si desplaer no hi trobats, que es Infern, car molt ho desig saber.
— Tu, dix Orfeu, me forces remembrar coses fort desplasents a la mia pensa; mas pus ho vols, sia fet axi com te plaura.
»En lo pus alt de una muntanya plena de selves, sobre la mar, ha un agran ubertura que a tot hom mostra ample cami. La entrada no es escura ne clara del tot; apres de la qual troba hom gran espay apte a rebre tot lo humanal linatge. L entrar no es de treball; mas l exir es impossible, sino a aquells que Deu ordona quen isquen, segons que per avant hoyras.
» Dins una concavitat ha un riu apellat Letes, del qual les animes qui aqui entren beuen necessariament, e encontinent que han begut, obliden totes coses. E passat lo dit riu, troben hom un altre appellat Cochitus, qui va fort spau; en la riba del qual ha voltors, muçols, corbs, e molts altres aucells gemegants agrament, fam, confusio, tenebres, pahor, angoxa, discordia, dolor, plor, fretura, treball, plants, sospirs, malaltia, sompnis vans, vellesa, mort, e moltes coses monstruoses en natura.
»En una part separada de Infern ha un loch fort tenebros ab calitja espessa, d hon neix un riu appellat Acharon. E d aquest neix un estany daygua appellat Stix: los quals guarda Caron, fort vell, ab los pels blanchs, larchs e no pentinats, ab los ulls flamejants, abrigat de un mantell fort sutze e romput; lo qual ab una petita barcha passa les animes de l altra part, metent aquelles dins la dita barcha per força e cridant: «Passats, animes, a les tenebres infernals, e hon soferrets fret e calor inextimable. E no hajau esperança de jamay veure lo cel. E apenes n ha passat una barchada, lexala a la riba entre molta sutzura. Encontinent torna per altra, e james no cessa. Prop la dita riba ha una molt gran caverna, la porta de la qual guarda Cerberus, qui ha tres caps de ca. E ab grans ladraments espanta, turmenta e devora tot ço que davant li ve.
»E aci comença hom de entrar en Infern, en lo qual ha diverses habitations separades les unes de les altres. En la primera estan les animes dels infants, e generalment de tota persona que no hage rebut baptisme, posat que hage ben viscut en lo mon. E no soferren pena alguna, sino tan solament gran tristor, com no poden ne esperen haver salvatio. E aci estan los gentils philosoffs e poetes, els bons cavallers, e aquells qui han trobades arts, e les han divulgades, e han aprofitat a molts en lo mon, entrels quals estam Tiresias e yo, e non podem exir jamay, sino quant Deu ho ordena, e puys tornamhi.
»Not penses pero que aquells qui son condempnats a Infern ne isquen sino en quant esguarda mutatio de loch, no pas mutatio de pena; car aquella null temps los desempara. Los sants pares pero, qui apres la passio de aquell ver Deus e hom que tu adores, foren trobats per ell en la primera habitatio de Infern, en que Tiresias e yo som, no creegues esser a aquesta ley subjugats, car apres quen exiren, null temps hi son tornats.
»En altra habitatio esta Minos, molt cruel e terrible jutge, lo qual examina los demerits de les animes apres quels ha fet aqui davant ell confessar lurs delictes. Puys remetles a Radamantus, quels do la sentencia que merexen. En altra esta lo dit Radamantus, qui les animes a ell remeses jutge, attesos lurs crims e delictes. E donada per ell la sententia, encontinent aquelles, axi com a sageta volant, partints daqui, van al loch hon son dampnades.
»E a la exida de aquesta habitatio, troba hom un cami fort aspre, per lo qual passant dejus lo gran palau de Pluto, subiran princep de Infern, va hom als pus pregons e terribles Inferns, hon ha primerament una gran ciutat circuhida de tres murs fort alts, e de un riu foguejant appellat Flegeton. E hay un gran portal, les colones del qual son de diamant, e sobre aquelles esta una torra de ferro fort alta, davant la qual seu Thesifone, ab vestidura sangonosa, e vetlant continuament, bat les animes cruelment, ensemps ab les germanes sues que dessus has hoydes, ab serpents quels penjen per los caps avall, a manera de cabells.
»E ensemps ab Eacus, molt cruel jutge, porten a executio la sententia que a les dites animes haura donada lo dit Radamantus. E aqui son punides les animes de lurs peccats, particularment cascunes segons los crims que vivent havien comesos.
»A la entrada de la qual ciutat esta
Megera, molt cruel e terrible, qui a aquelles dona ço que merexen. Los ergullosos son gitats e turmentats en lo pus pregon loch que hi es, entre molt gel e sutzura, quels cobre tots exceptat lurs cares, de les quals ixen espesses flames de foch. Los luxuriosos son turmentats per voltors qui incessantment menjen lurs fetges inmortals. Los quals apres que son quaix menjats e destrouits tornen renexer. E molts porchs, sutzes e fort pudents, estanlos entorn, lepant lurs boques e cuxes. Los avariciosos, e aquells qui han mal tractat lurs pares, frares e servidors, e qui de lurs riqueses no han volgut fer part a lurs parents e amichs, e han seguit guerres injustes, e enganat lurs Senyors, tenen davant viandes realment e maravellosa aparellades. E Megera, seent en un lit sollempnament parat, veda als dessus dits ab gran rigor pendre de la dita vianda, de la qual se desigen molt sadollar. Puys donels a beure ab grans vexells aur fus bullent, quils ix encontinent per la pus jusana part del cors. Los golosos menjen lurs membres fort glotonament; puys giten per la boca ço que han menjat, e encontinent tornen ho menjar. Los irosos corren amunt e avall, com a rabiosos, e baten cruelment si mateixs, e aquells qui entorn los estan. Los envejosos giten veri fort pudent per la boca, puys tornenlo beure, e estan fort magres e descolorits, ab los ulls grochs e plorosos. Los pererosos seuhen en cadires clavades de claus fort lonchs e espessos, e entorn de aquells ha gran foch quils fa moure continuament; e donels per la cara neu e gran tempesta de vent e de aygua gelada.
«Part aço, alguns roden grans roques ab lurs caps incessamment, per ço com son estats revelladors de secrets, e han enganats, robats e morts aquells qui en ells se fiaven. Altres son portats entorn ab grans rodes, e pujen amunt e devallen continuament, per ço com son estats ambiciosos. Altres jauhen dejus grans roques, e son greument premuts per aquelles, cridants altament: «Apreneu de fer justicia, e de non menyspresar Deu.»
»Aqui estan semblantment aquells qui han trahida la patria, e la han subjugada a tirans, o per peccunia han ordonades e retractades leys, ordinations e estatuts no degudament, e qui han jagut carnalment ab lurs filles e cosines. Altres meten continuament aygua en vaxells qui no han fons, e cuydenlos omplir; e treballen en va e no poden, per ço com han desijat mort de altre, e anhelat en aquella; jatsia no hagen pogut lur desig complir. altres van com orats e furiosos, corrent e cridant continuament, per ço com per complir lur foll voler mataren lurs fills. Altres son cechs e sens ulls, e tenen davant taules ben parades, ab molta bona vianda; e venen arpies, que son aucells ab cara de donzella e ab peus de gall, quils leven la vianda davant, e apres ensutzenlos les taules per ço com vivent exorbaren e maltractaren lurs fills per complaure a lurs mullers madrastres d aquells.
» Mas quens cal tenir temps en aço? Vull que sapies, que si era possible que cent anys nos poguessem rahonar tu e yo continuament de aquesta materia, not poria exprimir les penes que en Infern soferren los condempnats.
—Coses noves, e null temps per mi hoydes, has dit, respongui yo; les quals me han axi alegrat com la claredat a aquells qui son en tenebres, e repos als cansats. Solament m hi occorren tres duptes de quem volria ab tu certificar, si enuig not era. Hoyt e lest he moltes vegades esser purgatori e paradis. Volria saber que son ne en qual part. Noresmenys, si les coses que m has dites d Infern son axi a la letra com has dit: car hoyt he moltes coses que semblen mes poetiques que existents en fet. Encara mes, sil foch el gel que son en Infern son hu o molts. Car dit has que diverses habitations e penes hi ha. E perdona m, si hi ajust lo quart, car desig de saber men força: Si Infern es sobre o dejus terra.
—De purgatori e paradis, dix ell, not sabria dir noves, car null temps hi fuy. Per la pena que ton Senyor, qui aci es present, sofer pots haver clara conexença que es purgatori. Paradis no enten que sia als sino veure Deu, e haver compliment de sobiran be, lo qual yo no esper veure jamay, solament per ço com done fe a pluralitat de deus; no haver reebut baptisme, no m ha condampnat, car no era manat encara.
»Demanat has mes encara a mon parer si les coses quet he dites d Infern son en la forma que has hoyt. Sapies que hoc.
—Diras per ventura hoc. Mas dir que en Infern sien Cerberus, Minos, Radamantus, Megera, Tesifone, Pluto, Caron e molts altres que has nomenats, cosa pohetica es, e no es hom tengut creure que axi sia; car los poetes han parlat ab integuments e figures, dins l escorça de les quals se amaga als que no dien expressament.
— E yot dich que ells no ho han dit de bades; pero si volras lo teu enginy despertar en profundament entendre aquells qui d aquesta materia han tractat, veuras que yot dich veritat. De una cosa solament te avisare a present. Sapies quels princeps d Infern e aquells que dessus he nomenats, qui donen pena a altres, son dimonis, els pacients aquells son animes d alguns qui vivent havien mal obrat en lo mon. Los philosoffs e poetes gentils han axi nomenats los dimonis dessus dits, e no sens gran causa, la qual seria longa exprimir, e no es de la present especulatio. Appellals tu com te volras; car be sabs que, segons la diversitat dels lenguatges, cascuna cosa es nomenada en diverses maneres, e segons lo plaer e voler de aquell qui nom los imposa. Bet certifich de una cosa, que per molt que hi aprims lo teu enginy, nols nomenaras, attesa lur proprietat e manera tan propriament com han los philosoffs e poetes dessus dits.
» Mes avant has demanat sil foch el gel d Infern son hu o molts, e si Infern es sobre o dejus terra. Vols me demanar als, o no?
— Quant al present, digui yo, no vull als demanar. Respon, sit plaura, a aço.
— No hi vull respondre, dix ell, car no cal. E per quet fenys pus ignorant que no est? Lexa aytals interrogations a homens illiterats, rudes e no savis.
— En lo nombre de aqueixs reput esser, digui yo.
— No has mostrat que ho sies, dix ell, en lo rahonament que has hagut ab ton Senyor e ab mi.
Ladonchs Tiresias se pres a riure, e murmurant un poch, tantost calla. E yo dreci les orelles vers ell, e no pogui als hoyr sino: «A nit veurem qui es savi o no.» E yo, cobejant saber per que ho havia dit, dissimule haverho hoyt. E com pus graciosament pogui digui a Orfeu: «Placiet certificar me breument de ço quet he demanat.»
— Tan breu to dire, que no pore pus. Lo foch d Infern hu es, e lo gel semblantment, e turmenta cascu segons la qualitat del delicte que haura comes; mas diversament, axi com fa lo sol en lo mon, qui a tots gita ardor, mas no la senten cascuns en una manera. «Si Infern es sobre o dejus terra», que m ho cal replicar? Ya t he dit dessus, sit recorda, que dejus terra es, e no sens raho. Car les animes fexugues per vicis no poden tornar al cel d hon son vengudes, per lo gran carrech que porten. Covelos donchs naturalment que cayguen en lo centre de la terra, axi com a loch a elles apropriat. Mes encara, be sabs tu que Deu es subirana bonesa, e los peccadors son axi fets mals per lo peccat, que necessari es que sien superlativament remoguts e lunyats de Deu, axi com de lur contrari. E tot hom creu, e axi es, que Deu esta en lo cel, e no es alguna part pus luny del cel quel centre de la terra. Cove donchs en aquell, axi com a pus lunyat e remogut de Deu, sofiren la pena que merexen.
— Bem recorda, digui yo, que dit havies que en una fort alta muntanya era la entrada de Infern; e que hi havia grans cavernes e concavitats. Mas yo crehia que no devallassen tro al centre de la terra, sino que exissen en qualque part del mon, axi com fan moltes altres concavitats.
— Haja prou durat, dix Tiresias, aqueix parlament, car d altra materia havem a tractar abans que hic partiscam, e no havem temps.
Encontinent Orfeu calla, e yo, axi com aquell qui havia gran desig de hoyr ço que dir me devia, preguel instantment quem volgues acabar ço que m havia començat explicar dessus. La donchs ell comença a falegar ab la una ma la sua barba, e guardant fellonament vers mi, ab lo basto que tenia en l altra ma dona gran colp en terra, dient: «O de quanta calitja de tenebres son abrigats los desigs dels homens. Pochs son qui sapien elegir ço que deuen desijar. E sola causa de aquesta error es ignorantia de be. Tot hom comunament lo desige, mas no l coneix. Molts qui son dessebuts en aço han desijat regnes, possessions, riqueses, favor popular, eloquentia, sollempnes matrimonis, amor de dones, e altres felicitats mundanals. E han les aconseguides, puys se son perduts per aquelles. No es be aquell, que aconseguit fa viure ab congoxa, e desempara lo possehint.
»Entens me tu ara; e si me entens, sabras traure d aquestes paraules lo such qui exirne deu.
— Bet enten, digui yo. Mas no son cert quen exira, si donchs no vols concloure que no es altre be sino Deu.
— No son aci, dix ell, per provar a tu aquexa conclusio, car notoria es a tot hom qui de raho vulla usar, e majorment qui hage lest, e am scientia. Mas vull te mostrar, que en les felicitats mundanals no ha be, sino sola ymatge d aquell. E posat que n hi hage, no l pot hom aconseguir sino ab esser content.
— Not cal tenir temps en aço, digui yo, que per clar ho he. La major part dels philosoffs, doctors e poetes axi chrestians com gentils, ho han dit, e experientia que ho mostra.
— Donchs, dix ell, per que no est content de ço que has?
— Ya ho son, digui yo.
Ladonchs ell se pres a riure fort frescament, puys posantme la una ma sobrel coll, dix ; «lo boch jau en lo las.»
—Hoc, respongui yo, prenme per descaminat.
—Ara not enfellonesques, dix ell. Tu dit has dessus que ames e est amat coralment per una dona que eguala, o sobrepuja tota dona vivent, en saviesa, bellesa e gratiositat. E aquesta es ta muller, o no? Si es ta muller, ben follament has parlat, car has loat tu mateix, per ço com ella es carn de la tua carn, e os dels teus ossos. E loar si mateix, si Aristotil ha dit ver, es cosa fort vana. Si no es ta muller, no pots dir que sies content de ço que has; car esser content no es als sino reposar en son desig e abstenirse de cobejar coses superflues. E com al hom, majorment catholich, axi com tu, dega bastar una fembra, ço es, sa muller; segueix se necessariament, que de dues coses sia la una, ço es, o que tu sies foll e va, per tal com has loat tu mateix, o no sies content de ço que has, e per conseguent no hages lo be que pot esser ne felicitat mundanal. Si foll est, bon proposit he. Si no est content, fretures de felicitat, la qual tu entens que sia fort gran en amar dones. E es ne occasio sola ignorantia. Si d aquesta vols guarir esta en ta ma.
—Al argument quem has fet no respondria, digui yo, net comenaria la cura de la mia malaltia, sin e tro que sapia clarament tos afers el poder que has de guarir mi.
Ladonchs ell ab alegra cara, e ab paraules fort suaus e gest madur, dix: «En lo temps de Edippus, rey de Tebas, nasqui, e fuy philosoff assats famos e covinentment instruit en mathematiques. Una filla hagui appellada Mantho, que en nigromantia e altres arts per los catholichs reprovades no fo menor que Medea. Per ma ventura passant per un riu, en una selva, trobe dues serpents, una masculina e altra femenina, ques eren ajustades carnalment. E ab aquest basto que tench en la ma donels un gran colp; e encontinent fuy mudat en fembra. En tal estat fuy per espay de .vij. anys. Passats aquells, un jorn trobe les dites serpents ajustades, en la forma dessus dita, e digui: «Si tan gran es lo poder de la vostra nafra, que per virtut de aquella contraria mutatio se seguesca, altra vegada vos batre:» e de fet axis segui. E tantost fuy transformat en la primera figura, segons que d abans era.
«Seguis a cap de temps, que com Jupiter e Juno jaguessen nuus en lur lit, havents aquell delit que marit e muller acostumen haver, Jupiter dix que molt major era la luxuria de la fembra que del hom. Juno respos lo contrari. Haguda entre ells gran disceptio sobre aço, concordaren ensemps que per tal com yo havia experimentat cascuna natura, fos jutge de la questio dessus dita, axi com aquell qui mils ho devia saber que altre. Hoydes les rahons de cascuna part, digui que la luxuria de la fembra sobrepujava tres vegades aquella del hom. Tantost Juno, molt irada d aço, usant de la sua acostumada iniquitat, tolgue m no solament la vista, mas los ulls. E Jupiter veent que per dir veritat yo havia encorregut en tan gran dampnatge, en compensatio d aquell dona m espirit de divinatio. E mentre visqui en lo mon, done moltes respostes veres de ço que la gent me demanava que s devia seguir en l esdevenidor.
»Ara sabs mos fets, e sit puch curar de ta malaltia: respon clarament al argument, e no m mens ab circuhitions.
— No poria mantenir, digui yo, que sia content de ço que he. Car a la veritat la dona que tant am no es ma muller. Sapies que molt mes am aquella sens comparatio alguna. Be es veritat que ma muller aytant la am com los marits acostumen.
— Pus has atorgada veritat, dix ell, lo joch te estrenyare en breus paraules. Hom del mon no pot haver felicitat, qui pos sa amor en dona. E creune a mi qui no ignor lurs costums.
— No en sa muller? digui yo.
— No en sa muller, respos ell, ne en altra.
— Ara t confes, digui yo, que a mi es necessaria la tua cura. Majorment si rahonablement me pots fundar e provar que axi sia com has dit, car lo contrari he ymaginat e creegut tostemps.
Ladonchs ell que, axi com aquell qui ab gran affectio, a mon juy, volia parlar, baxa lo cap un poch, e alçant los muscles, estes la ma vers mi dient: «La rael e principal causa del teu mal es com no sabs la proprietat e maneres de fembra; car si no ho ignoraves, no series de la oppinio que est. E per tal quen sies cert, atten be a ço quet dire.
»Fembra es animal imperfet, de passions diverses, desplasents e abominables, passionant; no amant altra cosa sino son propri cors e delits. E si ls homens la miraven axi com deurien, pus haguessen fet ço que a generatio humana pertany, axi li fugirien com a la mort. No es animal en lo mon menys net que fembres. Si entens que not digue ver, pren ten esment en lurs necessitats o malalties, no solament a totes comunes, mas particulars, les quals serien vergonyoses exprimir. E no hauras poch fet que ho conegues; car elles saben be celar lurs secrets; e conexents si mateixes, tenen per bestia tot hom qui mirant solament lur crosta defora, car als no se n pot veure, les ama e les desija, o les ha en alguna reputatio. Elles conexents lurs defalliments, volen que hom pens que hagen moltes coses que natura no ls ha donat. E per haver especialment la carn luent e clara, no curants que n envelleixen abans de temps, en perden les dents e puden fortment; sino que les aygues, perfums, algalia, ambre e coses aromatiques que porten, suplexen lur pudor. Pintense ab innumerables enguents e colors; e per ço que mils ne puxen venir a la fi que desigen, aprenen de destillar, de fer untaments, de conexer erbes, e saber lur virtut e la proprietat de les figues seques, del vermell del ou, del pa fresch de pura farina pastat, de les faves seques e de lur aygua, de la sanch e sagi de diversos animals, e de la let de la somera. Lurs cambres e altres lochs secrets trobaras plens de fornells, d alambichs, d ampolles, de capses, e de altres vaxells peregrins, plens de les confections que ab gran estudi hauran aparellades a lur pintar, ab ajuda de molts. Car no hauran algun espetial vehi o hortola qui per elles no sia terriblement occupat: alguns per fer argent sublimat, argentada, pomada liriada, e mil lavadures e untaments; altres per anar cavant e cercant rahels e erbes salvatges que nom pens que james hages hoyt nomenar. E desijants que lurs cabells negres sien semblants a fil d aur, moltes vegades ab sofre, sovent ab aygues, sabons e lexius de diverses cendres, e especialment de mares de vin grech e de genesta, e a vegades ab sagi de serp e de guatla, e ab los raigs del sol, converteixen aquells en la color que desigen. Puys fanlos caure a vegades per lo mig de la squena, e sovent escampats per los muscles, e a vegades redortats en lo cap, segons quels es vijares que mils los estiga. E han en gran e cordial privadesa algunes fembretes, quels fan escorxaments, els pelen les celles el front, els raen ab vidre subtil les galtes el coll, levantsne certs pels qui, a lur parer, hi estan mal, els fan diverses maneres de pelador.
»Noresmenys, elles meten tot lur estudi en trobar guisa novella e pomposa, axi de arreaments com de comportaments. E nols dona vijares que sia de bona manera, si donchs los habits no son novells, ben deshonests, trobats e portats primerament per fembres vanes e indignes estar entre dones castes; e que sien de fins draps e altament folrats, ab les manegues molt amples e tro als talons; e ab les gonelles de la cinta avall molt amples e folrades, per retre e mostrar lurs anques ben grosses, e de la cinta amunt embotides de tela e de coto per ferlos bons pits, e grans espatles, e per cobrir molts defalliments que han. E ab les alcandores brodades, ben perfumades, aptes a cabre en un clovell de nou. E ab los perfils de les aljubes de vayrs puntats o erminis; e quels comencen al genoll, en roceguen dos palms per terra, a denotar que de major honor son dignes quels homens de scientia qui aquells solen portar sobre lurs caps.
» La gran cura e subirana diligentia que han en lur ligar, qui la t poria dir? Si ls hi anava guanyar o perdre la anima e la fama, no hi porien pus fer. Elles primerament se meten davant un gran e clar espill, e avegades dos, per ço que en aquells se puxen veure de cascuna part, e conexer qual de aquells dos mostre mils la sua figura. E en la una part fan estar la serventa, e en l altra la cabellera, e les polceres, l alcofoll e les pintures; e ab la ajuda d aquella comencense a ligar ab mil retrets, dient: «Aquest vel no es be ensafranat; e aquest altre no es be estufat; e aquest penja massa d aquesta part. Donem aqueix altre pus curt, e fel estar pus tirant que aquell que tench al front. Leva m aquell mirall petit que m has posat detras la orella, e posa l pus luny un poch. Adoba m l alfarda, que nom cobra tant los pits. Aquexa agulla es massa grossa, e aquexa altra me sera cayguda del cap ans que sia acabada de ligar.»
»E ades ades, cridant, blastomenles dients:
«Ve en mal guany, vilana traydora, que no est bona sino a escatar peix e lavar les escudelles. Cridem aquexa altra queu sab mils fer a cent milia vegades que tu.» La qual venguda, posat que sapia ço quen es, a cap de poch es pus vituperada que l altra primera; car impossible es que algu pogues ligar ne arresar fembres a lur guisa.
» E si per ventura lurs marits les reptaran de aquest vici, diran que per mes plaure a ells ho fan; e que ab tot aço no poden tant fer que placien a ells mes que les serventes o catives.
» Quant be seran arresades e deboxades, si algu los mirara les mamelles, les quals elles desigen per tot hom esser mirades, car per axo les trauhen defora, amaganles corrent, volents dar entenent que no han plaer que hom les veja. E es tot lo contrari; car apenes les hauran cubertes, les tornaran descobrir e mostrar com pus deshonestament poran, per ço que hom les tenga per belles, els vage bestiejant detras. Puys si algu les guardara, qui s prengue a loar lur bellesa, seran tan alegres que tot quant los pories demanar t ho donarien tantost, (si nols feya fretura). E si algu haura dit lo contrari, o passant no les haura guardades, car de esser ben mirades han gran desig, volrienlo haver mort de lurs propries mans.
» Puys en noces, o convits, o sollempnes festes demostrense ben parades als mesquins quils van detras, los quals tantost cauhen en la ratera; car, o les prenen per mullers, o a vegades per amigues. E encontinent elles aguhen lur desig a haver senyoria. E fingintse obedients e humils, demanen als besties de marits qui tantost los ho donen, fermalls, anells, perles, collars, paternostres, manilles, corretges, e moltes vestidures, e diverses ornaments. E pus son be arreades, e han be parades lurs cambres, venen axi com a reynes davant los dolents affeminats, e de companyons que eren, occupen a si mateixes la senyoria; car los desastruchs nos gosen alegrar, ne enfellonir, donar, prestar, vendre, o alienar sino tant com elles ordonen.
»Puys ab continua remor e brogit barallense ab los escuders, serventes e catius, ab los germans e fills del marit qui aqui estan, volents mostrar que son guardadores de ço que desigen fondre e destrouir. Quantes sollempnitats penses que sien servades quant deuen anar o van al bany? lo qual dien elles que continuen per conservar joventut; no les te poria dir, tantes son. Sapies pero breument que untades hi van, e pus untades s en tornen. Puys, si per ta mala ventura les beses, jamay aucell no fo pus enviscat per industria de cassador, que tu seras entrels lurs lambrots.
» Si aquesta sola persecutio ten seguia, tolleradora seria. Mas altres enemichs hi ha de que not pots guardar sens gran reguart. Diras per ventura que no ls coneys. Yols te dire per ton avisament. Los enemichs del teu humit radical, los quals acompanyen les fembres del bany al teu lit, son aquests. Molts perfums e aygues, cals viva, orpiment, olis, sabons, stopa, banya de cabro, caparros, sanch de voltor, tela de cabrit calda, drap de canem passat per cera blanca fusa, e altres innumerables materials quit provocarien a vomit, si ls hoyes. Guardaten donchs si viure desiges.
» La ardor de luxuria que elles han, no lat vull dir a present, car massa m costa, segons que dessus has hoyt. E tu hi sabs prou, si dissimular no ho vols. Solament pero t en dire un poch, car bem pens que delit hi trobaras. No es cosa que elles no assagen per poder satisfer a lur apetit. E, monstrant se pahorugues e temoroses, si lur marit mana a elles alguna cosa honesta, diran que no son be dispostes. E si han a pujar en algun loch alt, diran quel cervell no ls ho pot soferir. Si han entrar en mar, diran quel estomech los fa mal. No irien de nits, car dien que pahor han dels esperits e de les animes e dels fantasmes. Si senten una rata anar per casa, o quel vent mogue alguna porta, o que una pedreta cayga d alt, criden e estremexense, e fuiglos la sanch e la força, axi com si eren en un gran perill. Mas elles son ardides en aquelles coses que volen obrar deshonestament. No hauran elles pahor de passar per les sumitats dels terrats e de les torres, ne de anar de nits e passar per los cimentiris, e per mig dels homens armats quant son cridades o esperades per lurs amadors, e de amagar aquells, si mester sera, en lochs secrets de lurs cases. Sabs aquest foch de qual lenya viu? De abundantia de bens temporals; mentre les Romanes visqueren pobrament, observaren ab subirana diligentia castedat. Tantost que foren riques mudaren les demes lur proposit.
» O quantes enfanten abans de lur temps, tements que no venguen a vergonya. Si l arbre qui lurs malvestats cobra sabia parlar, ell diria qui l ha despullat. Quants te penses que sien los parts qui mal lur grat son venguts a be? E elles los giten a la fortuna. Los espitals ho saben, els boscatges, els rius, els pous hon molts infants son gitats, e els peixos, aucells e besties feres que devorats los han. La suspita e ira d elles son incomportables. Car alguna cosa nos pot fer o tractar ab lo vehi, ab lo parent, o ab l amich, que si elles tantost no ho saben, encontinent tractan e meten en obra que aquella cosa no vengue a bona perfectio. E si per desaventura lo ca de lur pobre vehi los haura de nits ladrant despertades, cridaran, e axi sera mester que s faça encontinent quel ca sia davant elles carregat de bastonades, o son senyor non sia quiti. E si per ventura la nit passada lurs marits los hauran girades les anques, els hauran dita alguna paraula desplasent, l endema les serventes e catives seran be batudes, els escuders e servidors vituperats, nenguna justa causa procehint, sino sola iniquitat que han, com no s poden venjar de lurs marits axi com volrien.
« Quant elles son be pintades, lo sol, lo vent, lo fum, lo fret, la calor e les mosques, son lurs enemichs capitals. E si una de aquelles se posa sobre lur cara, necessari es a aquells qui entorn lur son que la dita mosca, o altre, prenguen e maten davant elles, sino de vuyt jorns no seran alegres, nen pora hom haver bon respost. Tot lur estudi e pensaments a altres coses no giren sino a robar e enganar los homens. E sobre aço, e per saber semblantment si ls deu venir bona ventura o mala, o si morran lurs marits abans que elles, o lurs amadors, consulten, e han fort cars los astrolechs, los nigromantichs, los fetillers els devins, e especialment aquells qui moltes vegades son estats preses e punits per devinar, los quals enriqueixen dels bens de lurs marits. E si de ço que saber volen no poden haver lur intentio, ab paraules verinoses e ergulloses se sforcen a saberho dels marits lurs los quals, posat quels ho diguen, non son gens creguts. E ab la ira que han corren a foch, a ferre, a pedres, e a tota altra cosa disposta a fer mal, del qual lo parent, l amich, lo frare, lo marit, o algu de lurs amadors no son quitis, si donchs no compleixen encontinent ço que elles desigen.
»Jamay en lur lit no s hi dorm. Tota la nit despenen en plets e questions, dient cascuna a son marit: «Be conech lamor quem portau. Be es orb qui per garbell no hi veu. Altra teniu en lo cor mes que a mi. Cuydau vos que sia modorra, e que yo no sapia a qui anau detras, e a qui voleu be, e ab qui parlau tot jorn? Be ho se, be. De que parlaveu l altre jorn ab vostra comare del diable? E per que guardaveu ab tan alegra cara la nostra serventa? Quina privadesa ha ab vos aquella, que l altre jorn tan humilment saludas? Millor espia he que no creeu. Si vos amaveu mi, no us iria lo cor en altres, ne irien mils arreades que yo moltes qu en conech , qui no merexen quem descalçassen. Mas poch be sabeu, e encara valeu menys, que no us preats que la mia honor vostra es. Ay me desastruga! quant temps ha que yo son en aquesta maleyta casa, e null temps vos basta lo cor quem besasseu a vostra requesta, ne quem diguesseu quant yo m anava colgar: «Deus vos do bon vespre.» Mas per la creu de Deu, puys aytal sou, yo fare tal cosa que no us sabra a pinyons. Son yo tan letja en tota mala ventura que no m dejau amar? Be hi ha cavall al cavaller. No son tan bella com aquella que vos tant amats? Per ma fe, ella no es digna de seure ab mi en un banch. Be es ver l eximpli, que qui dues boques besa, cove que la una li puda. Via, en tota mala ventura anau detras aquelles que us pertanyen. Be feu atret d hon veniu: cabra ronyosa sa par va cercant. Ulls hi ha qui salten de leganya. E vos en tot mal guany ya m cuydau haver levada del fanch. Yo n se no hu ne dos, mas molts qui hagueren tengut a especial gratia que m haguessen presa menys de axovar, e fora estada dona de tot ço del lur, em hagueren adorada e levada en palmes. E vos sabeu be quants bells florins hic he aportats. Bon remey hage quils me lexa. Tots los claus d aquesta casa luen per mi. E jamay no hich fuy dona de un tros de sal. Ne les mies orelles hic hoyren una paraula plasent, sino cent milia retrets de vostres germans e de la companyia, que bastaria que yo fos lur cativa. No hich ha dona menys honrada que yo. No m haveu treta de soca de roure, no. Maleyt sia lo jorn que yo primerament me acoste a vos. E les barres li asseguessen a qui primer ne parla que yo fos vostra muller; que yo no feya per vos, ne vos per mi. Una vil fembra merexieu queus faes semblant que vos me feu. Ah! tant son los dolents, si eren aplegats. Quant se deuria guardar la mesquina de dona com pren marit! Aquell jorn, o viu, o mor. Mas los desastruchs de amichs e parents no guarden sino qui ha diners. E valria mes avegades un hom nuu e cruu que altre qui hagues lo tresor del solda.»
»E ab aquestes coses e moltes altres semblants e pus coents, tota legitima e justa causa cessant, cascuna nit turmenten los mesquins de marits. Dels quals son molts qui per complaureles, o per fugir a plet immortal, giten de casa lurs pares, fills e germans, e romanlos sola la plaça.
» Que t dire de lur avaritia? Si ho començava, dupte m que n en puixa lexar. Ultra los grans furts que fan a lurs marits e a lurs fills pubills, e la extorsio als amadors, que molt nols plaen, veges a quanta viltat se sotsmeten per crexer e aconseguir gran exovar. Nos poria trobar algun vaxell, vell bavos, ab los ulls lagrimosos, e encara que les mans el cap li tremolen per vil, sutze e diformat que sia, que elles per marit rebujassen, solament quel vegen rich e opulent. E es los vijares que sens falla dins un mes seran vidues; puys si n poden haver fills, be esta. E si no, be saben elles d hon ne hauran. No t temes que muyren sens hereus. E si per ventura nos poden emprenyar, fan semblant que sien parteres. E han fills supposats, per ço que romanents vidues puixen viure opulentment, a messio dels pubills.
»Sabs en que son elles liberals? No pas a despendre, mas a guastar en devines e especialment si ls poden embacinar lurs marits, en pintadores, en metgesses, en amadors. En aço no meten algun estalvi, no les pot hom rependre de avaritia.
»De fermetat no n han gens. En un moment ploren e riuhen, desigen e avorrexen, volen e no volen una matexa cosa cent vegades. Presumptio han mes que Nembrot. Elles creuen que totes coses los estiguen be; e que sien dignes de subirana reverentia e honor; e que sens elles los homens no valen res, ne poguessen viure una hora. E si per ventura son riques, impossible es que hom les puxa comportar. Car no es cosa en lo mon tan intollerable com fembra rica. De lur parlar e riallar, que es una cosa fort mal estant en fembra, qui t en poria dir la centena part? Los maestres en theologia, los doctors en cascun dret, los maestres en medicina, los naturals e mathematichs, e altres homens de scientia, sofferren ab molta fam, set, fret, e poch dormir, mals dies e pijors nits, per aconseguir aquella. E apres molts anys, troben haver apres fort poch. E aquestes en un mati, que aytant com una missa baxa se diu estan solament en la sglesia, saben en qual manera l Esperit Sant proceheix del Pare e del Fill, e si Deu poria fer semblant de si mateix. E quals coses son necessaries a separatio de matrimoni. E com se poden anullar testaments. E si l ruibarbre es sech o humit. E quants materials entren en la triaga. E si l cercle se pot quadrar. E qual fo millor poeta entre Virgili e Homero. Quantes esteles ha en lo cel. E com s engendren en l aer lo tro el lamp, l arch de sant Marti, la pedra, e altres coses. Que signifiquen les cometes. E sils elements son simples o composts; e sis poden convertir la hu en l altre. E ques fa en Assia, Africa e Europa. Quantes gents d armes ha l almorat. Qual es lo pus amoros de la vila, e qual es estat enganat per aquella que ama. E ab qui dorm la sua vehina. De qui es prenys l altra. E en qual mes deu encaure. E quants amadors ha l altra. E qui li ha tremes l anell. E qui li ha donat lo collar de perles. E quants ous fa dins l any la gallina de la sua vehina. E quantes fusades ixen de una liura de li. E finalment ço que faeren james los Grechs, los Troyans, los Romans els Cartagineses.
»E axi de tot plenerament informades tornensen a lurs cases, e parlotejen ne sens lexarsen, ab les serventes e catives, del mati al vespre, e encara de nits en durment. E si troben algu qui no les vulla hoyr els contrast, enfelloneixense fortment, e especialment si alguna cosa que dit hagen los sera reprovada. E quet penses tu ara que isque d aquesta axi soptosa saviesa divinalment en elles infusa? Cert una bona doctrina a lurs filles. Ço es, en qual manera sabran enganar lurs marits; rebre letres dels amadors; respondre a aquelles; estar en les finestres, comportant los modorros quils van detras; anar ab bon donari; haver bell gest; tenir secret qui s volran en lurs cases; fingirse malaltes, per ço quel lit del marit los romangue franch, e altres mals infinits.
» No deu esser nombrat entrels savis qui creu que alguna mare se adelit en haver millor e pus casta filla de si mateixa. Si han mester a dir una falcia, o fer un perjur, o una gran malvestat, o molts sospirs, o falces lagremes, no les ne cal exir de casa, ne anarles manlevant per lo veynat. Tan prestes les han com han los cans l orinar.
»Un be han en veritat, que patientment soferren esser de lurs defalliments castigades, e singularment de les coses que hom ab los propris ulls veu. Car si son reptades justament, no responen als sino: «Per la passio de Deu, no fo axi. Mentiune per la gola. Enluernat sou. Poch cervell havets. Frenetich sots sens febra,» e diverses altres semblants paraules, en virtut de patientia molt fundades. No volen pero que hom los contrast. E es gran raho, pus elles son tant patients. Car si diran que han vist correr servos sobre la mar, e passar dalfins en les selves, o porchs volar per laer, necessari es quels sia otorgat. E si no ho es, hoy e rancor seran tantost en lo camp.
» Part aço, tenen a subirana injuria, si dels diners de lurs marits no son guardianes e tresoreres; e reptaranlos continuament d esser homens sens fe, e majorment vers elles, tro a tant ques fassa ço que volran, dient que qui fe no ha, fe no dona, e loant si mateixes de lealtat sobre Fabrici. La cordial e indissoluble amor que han a lurs fillastres e a altres quils fassen nosa, es semblant en aquella que hagueren Phedra a Ypolit, Clitemnestra a Agamemnon, e les Bellides als fills de Egistus.
»De vanitat han axi ple lo cap, que impossible es quet ho pogues tot dir. Pero diret ço quem recordara. Elles entenen esser en gran felicitat, haver molt delicament e luçania, saber parlar diversos lenguatges, recordar moltes cançons e noves rimades; allegar dits de trobadors, e les epistoles de Ovidi; recitar les histories de Lançalot e del Rey Artus, de Tristany, e de quants amorosos son estats tro a lur temps; argumentar, offendre, defendre e rahonar un fet, saber be respondre a aquells qui d amors les enquerren; haver les galtes be plenes e vermelles, e grosses anques, e grossos pits. E per venir a aquesta conclusio, si gros capo se troba, cove que ls vengue davant, cuyt en ast, ab bona salsa. Perdius, faysans, torts grassos, tortres, gallines, e alguns pagos entre setmana, es lur vianda comuna, solament quels mesquins de marits hi puxen bastar; los vedells de let, molto ben gras e tendre, fina carn salada, e molta vianda de pasta, ab bon formatge, e panades de colomins e de polls han axi per fruyta, com si eren figues o pressechs.
»Be es veritat que en lur beure han gran abstinentia, mentre que hom ho veu. Mas si ls girau la squena, mes que arena beuran, no pas aygua ne vinagre, mas bona vernassa, si s en pot trobar, Malvesia, Grech, o tot altre bon vi ben flayrant, del qual han axi clara conexença , com si tostemps havien navegat e d aquell feta mercaderia. E quant entre elles son, disputan de bons vins. La final conclusio de les millors bevedores es que vin no val res, si no parla lati; car los altres grossers son.
»Apres que elles son be farcides e plenes, entrensen en lurs cambres, e fenyents no esser ben trempades, o que la nit passada, per moscarts qui les han ben enujades, o per corcons qui rohien les bigues, no han pogut dormir, metenses nues al lit entre freschs lançols, e dormen tro que deuen sopar, si donchs no han anar a mirar juntes o jochs, o a esposalles, o a parteres, o a deports, o a altres coses semblants. Puys dormiran tro l endema, a mig jorn. Pero bes guardaran que no vendran dejunes a taula; car ades brous ben espessos per engreixar, no pas de bou, mas de grosses gallines; avegades de tartugues, e de caps e peus de molto; e avegades molts ous be freschs ab fin gingebre, e ab bon vi ben pruent, beuran. Puys tornen dormir, per ço que sia feta la digestio a la hora del dinar. E los mesquins de marits convidenles a taula de ço que ls deurien lunyar. Si ho fehien pero per tal que tost esclatassen, be obrarien.
»Cançons e dances, e semblants coses escolten ab gran plaer; majorment si per amor d elles seran fetes. E si per altres seran dictades o cantades, han ne subiran fastig, car de totes volrien haver lo titol.
»Quantes e quals cerimonies pensen ques hagen a servar, quant se leven del lit? Retgla general, es que divern e d estiu no exiran tro son armades de totes pesses. E es mester a la serventa que tot quant elles han a vestir, hoc encara a calçar, ab les pusses que hi son, sia posat sobrel lit. Puys espau e ab gran devotio revestense pus copiosament que l papa quant deu missa celebrar, o sanctificar lo crisma. E si foch se prenia en lur cambra, non exirien tro que sien be reparades.
»E parlant ab tu axi com ab bon amich, a la veritat e sens trufa, be fan e rahonablement usen. Car si hom les vehia aytals com ixen del lit, no serien presades un ciuro; e per ventura la humana generatio pendria gran tom.»
Ladonchs no m pogui abstenir de riure una gran estona, e puys digui: «Tot hom de sana pensa, qui seny hage, pot conexer que gran mal los vols. Tot quant dessus has dit, be que no passara sens resposta, tant com en mi sera, haguera pacientment sofert e cregut per ventura, si no haguesses dit que no serien presades res, si hom les vehia en l estament que ixen del lit. Aço verament no es de soferir. Car yo he vist lo contrari, de algunes qui eren sens comparatio pus belles nues que vestides, e desligades que ben parades.
—Eren fort poques, dix ell, aquexes, entre les quals no pot ne deu esser comptada aquella que tu coralment ames, subiranament loes, en fas gran festa. Car res d aço que penses que en ella sia no hi es, pus cerques que t desengan.
Mes amara ladonchs que m hagues dat en lo basto que portava vint colps pel cap, que com axi parla. E per desplaer no li pogui res dir.
—Be faras, dix ell, com tot ho sabras.
Apres un poch, cobrada vigor, digui: « E com ha hi pijor?»
—Veuras ho, si temps me basta.
—Espatxet, donchs, que respondret vull, digui yo.
—Aquexa ydola, dix ell, que tu adores e penses esser savia, tant bella e tant gratiosa, ultra les maledictions dessus per mi dites, de les quals es, entre les altres fembres, abundantment dotada, es fort orada e atrevida; car no t pories pensar res possible que ella no gosas assajar, pus li fos plasent, posat que li anas pena de mort. E ab la ypocressia, de que es farcida, decep tu e els altres qui no la conexen, ne la han molt privada. Hages per clar que l atreviment e poch seny de Messalina muller de Claudi, la qual sobre totes quantes a present me recorden fo atrevida e gosada en assajar tota viltat e follia, no son res, res, en comparatio de la oradura d aquexa. La bellesa de que la loes, e pus propriament parlant, diformitat e letgesa, te dire quina es en breus paraules; e pots m en be creure.
» Car si en les coses esdevenidores son estat mentre vivia, e son encara expert, pensar pots que no son a mi amagades les passades e les presents; majorment que yo son esperit, qui en tancar e en obrir l ull vaig de Orient a Occident. La hora que ella ix del lit, sembla que haja continuament habitat entre estanys d aygua, o en loch de panta, ab la vista verda, e ab la carn crostuda e rascosa, semblant a cuxes d esturç. Ha la vista moltes vegades blancha e lisa. Sapies que ella es negra, e tan aspra, que un laurador hauria prou fet tot l any que li preservas lo camp de romagueres e de canyota. Ella pero hi dona tan bon recapte, que tu no ho coneys. Mas qui ignora que la paret fumada e la cara de les fembres ixen tan blanques e colorades com volra lo pintor?
»Les sues mamelles, quines penses que sien? Cert blanes com a coto, grans tro al lombrigol, e buydes com bossa de pastor. E apres que s ha vestida e ben cordada la camisa, fa les inflar e estar tan plenes, rodones e plantades en los pits, que sembla que axi sien nades, o que ella sia joveneta de quinze anys. Mas no es maravella, car si la pasta fa hom inflar manejant, quant mes la carn que es sensible? Molts mils enganen les fembres los homens bestials, quant a la vista, ab mamelles grans e molles, que ab les dures; car aquelles posen en la manera que volen, e les dures no poden. Les quals, si naturalment son mal compostes, axi han estar que no hi val alguna maestria, o es fort poca, e disposta a esser leugerament coneguda.
»Det ventre que ha, solcat de lonchs e espesses solchs, e de les altres parts del cors e membres seus amagats, no t en diria res per ma cortesia. Assats has de ço que t en he dit, e no vull que mes ne sapies, quant es per mi. Car moltes coses son en que cau mils ignorantia que scientia.
»Gratiositat, es la darrera cosa de que la loas. Aytant poch est enganat. No entench que pus terrible fembra e mal gratiosa visque. Pero sin demanes la companyia el seu veynat, e aquells qui familiar la han, concordablement ten diran que filla es de Dionis, tiran, o de Scilla. Sabs per quet par gratiosa? Per ço com te escolta de bon grat et fa rialletes e bell acolliment, et dona entenent que no ama sino a tu. E ella seria abans contenta de una sola orella, que de un amador. Aço no vol dir als sino que menys; guardet, car veri nos dona ab aloe, mas ab sucre.
»Ara veus que pots esperar d aquest maleyt linatge femeni. Lunya ta esperança d ell, e peresca ab sa iniquitat e falcia, que axo mereix.