Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ/Lo Evangeli de Jesu-Christ segons Sant Joan

LO EVANGELI DE JESU-CHRIST

SEGONS

SANT JOAN.

CAPITOL I.

Existencia eterna y Divinitat del Verb. Sa encarnació. Testimoni de Joan Baptista. Vocació dels primers deixebles.
EN lo principi era lo Verb, y lo Verb era ab Deu, y lo Verb era Deu.
2 Ell era en lo principi ab Deu.
3 Per ell foren fetas totas las cosas, y sens ell ninguna cosa fou feta de lo que ha estat fet.
4 En ell era la vida, y la vida era la llum dels homes.
5 Y la llum resplandeix en las tenebras, y las tenebras no la comprengueren.
6 Hi hagué un home enviat de Deu ques anomenava Joan.
7 Est vingué á servir de testimoni pera testificar de la llum, á fi de que tots creguessen per medi d'ell.
8 No era ell la llum, sinó enviat pera donar testimoni de la llum.
9 Aquell era la verdadera llum, que illumina á tot home que ve á est mon.
10 Ell era en lo mon, yl mon ha estat fet per ell, yl mon nol conegué.
11 Vingué á sa propia casa, yls seus nol reberen.
12 Mes á tots los quel reberen, que son los que creuhen en son nom, los doná poder de ferse fills de Deu.
13 Los quals no han nat de la sanch, ni de la voluntat de la carn, ni de la voluntat del home, sinó de Deu.
14 Yl Verb fou fet carn, y habitá entre nosaltres, y nosaltres vegerem sa gloria, gloria com del Unigenit del Pare, ple de gracia y de veritat.
15 Joan doná testimoni d'ell, y clamá dihent: Aqueix es aquell de qui jous deya: Lo qui ha de venir després de mi ha estat preferit á mi, per quant ell era abans que jo.
16 Y tots nosaltres havem participat de sa plenitut, y gracia per gracia.
17 Puix la lley fou donada per Moysés, mes la gracia y la veritat fou feta per Jesu-Christ.
18 A Deu ningú'l ha vist may: l'Unigenit Fill que está en lo seno del Pare, es lo quil ha donat á coneixer.
19 Y est es lo testimoni que doná Joan, quant los Jueus li enviaren desde Jerusalem los Sacerdots, y los Levitas pera preguntarli: ¿Tu qui ets?
20 Puix ell confessá, y no negá, y confessá: Jo no so lo Christo.
21 Y li preguntaren: ¿Que donchs? ¿Ets tu Elías? Y digué: Nou so. ¿Ets tu lo Profeta? Yls respongué: No.
22 Donchs ¿qui ets, li digueren, á fi de que pugám donar alguna resposta als quens han enviat? ¿Que dius de tu mateix?
23 Jo so, los digué, la veu del que clama en lo desert: Feu dretas las sendas del Senyor, com digué Isaías lo Profeta.
24 Yls que havían estat enviats á ell eran Fariséus,
25 Y li preguntaren, y li digueren: ¿Perqué donchs batejas tu, si no ets nil Christo, nil Elías, nil Profeta?
26 Joan los respongué dihent: Jo batejo ab aygua; emperó en mitg de vosaltres hi ha un á qui no coneixeu.
27 Ell es lo qui ha de venir després de mi, lo qual ha estat preferit á mi, y á qui jo no so digne de deslligar la corretja de la sabata.
28 Assó esdevingué en Bethania al altra banda del Jordá, ahont Joan estaba batejant.
29 Al endemá Joan vegé á Jesús que venía á ell, y digué: Veus aquí l'anyell de Deu, veus aquí aquell que trau lo pecat del mon.
30 Aquest es lo mateix de qui jo he dit: Després de mi un varó quem ha estat preferit, perque ell era abans que jo.
31 Y jo nol conexía; emperó peraqué fos reconegut en Israel, per aixó he vingut jo á batejar ab aygua.
32 Y Joan doná testimoni, dihent: He vist l'Esperit Sant baixar del cel com una paloma, y posarse sobre d'ell.
33 Jo nol conexía, emperó lo quim enviá á batejar ab aygua, aquell me digué: Sobre lo qui vejas baixar l'Esperit, y reposar sobre d'ell, aqueix es lo qui bateja ab l'Esperit Sant.
34 Y jol vegí, y vas donar testimoni de que est es lo Fill de Deu.
35 Al endemá Joan estaba encara allí ab dos de sos deixebles;
36 Y mirant á Jesús que passava, digué: Veus aquí l'anyell de Deu.
37 Y los dos deixebles l'oygueren parlar, y seguiren á Jesús.
38 Llavors Jesús se girá, y vehent quel seguían, los digué: ¿Que buscau? Los quals li digueren: ¿Rabbi, (que interpretat vol dir, Mestre) ahont habitau?
39 Ell los digué: Veniu, y veheu. Vingueren donchs y vegeren ahont habitava, y permanesqueren ab ell aquell dia: llavors era com l'hora décima.
40 Y un dels dos que havían ohit dir aixó á Joan, y que havían seguit á Jesús, era Andreu germá de Simó Pere.
41 Lo primer á qui ell trobá fou son germá Simó, y li digué: Havem encontrat al Messías, que vol dir, lo Christo.
42 Yl conduhí á Jesús. Y Jesús haventlo mirat li digué: Tu ets Simó fill de Joná, tu serás apellidat Cefas, que vol dir, Pere.
43 Al endemá Jesús determiná anar á Galiléa, y trobá á Felip. Y Jesús li digué: Segueixme.
44 Felip era de Bethsayda, ciutat d'Andreu y de Pere.
45 Felip havent trobat á Nathanael, li digué: Nosaltres havem encontrat á aquell de qui Moysés en la Lley, yls Profetas escrigueren, Jesús de Nazaret, fill de Joseph.
46 Y Nathanael li digué: ¿Per ventura pot exir alguna cosa bona de Nazaret? Felip li digué: Vina y veuho.
47 Jesús vehent á Nathanael que venía á encontrarlo, li digué: ¡Veus aquí un verdader Israelita en quin hi ha engany!
48 Nathanael li digué: ¿Ahont m'haveu conegut? Jesús respongué, y li digué: Abans que Felip te cridás, quant tu estavas sota de la figuera, jot vegí.
49 Nathanael respongué y li digué: Rabbi, vos sou lo Fill de Deu, vos sou lo Rey d'Israel.
50 Jesús li replicá, y digué: Tu creus perqué t'he dit quet vegí sota de la figuera: cosas majors que estas veurás.
51 Y li digué: En veritat, en veritat vos dich, que veuréu obert lo cel, y sobre lo Fill del home pujant y baixant los Angels de Deu.

CAP. II.

Boda de Caná, ahont Jesús converteix l'aygua en vi. Trau del temple als que traficavan en ell. Anuncía sa resurrecció. Obra varios miracles.
1 De allí a tres dias se feren unas bodas en Caná de Galiléa, y s'hi trobava la mare de Jesús.
2 Fou també convidat á las bodas Jesús, y sos deixebles.
3 Y venint á faltar lo vi, la mare de Jesús li digué: No tenen vi.
4 Jesús li digué: Dona, ¿que tinch jo que fer ab vos? Encara no es arribada ma hora.
5 Sa mare digué als que servían: Feu tot quant ell vos diga.
6 Y hi havía allí sis grans gerras de pedra pera las purificacions ques usaban entrels Jueus, en cada una de las cuals cabían duas ó tres mesuras.
7 Jesús los digué: Umpliu las gerras d'aygua: y ells las umpliren fins á dalt.
8 Y Jesús los digué: Traheune ara, y portaune al mestre de sala: y lin portaren.
9 Tant prest com lo mestre de sala hagué gustat aquesta aygua convertida en vi, y no sabent d'ahont l'avían treta, encaraqué los sirvents que l'havían treta ho sabían, cridá al espós,
10 Y li digué: Tothom dona lo bon vi al principi, y després quen han begut molt, ne serveixen del que nos tant bo, emperó tu has guardat fins ara lo bon vi.
11 Ab aquest, doná Jesús en Caná de Galiléa, principi á sos miracles, y manifestá sa gloria, y sos deixebles cregueren en ell.
12 Després d'aixó passá á Cafarnaum, ell, y sa mare, y sos germans, y sos deixebles, ahont se detingueren per pochs dias.
13 Y la Pasqua dels Jueus estava próxima, y Jesús sen aná á Jerusalem.
14 Y havent trobat en lo temple gent que venían bous, ovellas, y palomas, y cambiadors sentats en sas taula,
15 Feu com uns assots de cordills, yls tragué á tots del temple ab sas ovellas y bous, y tirá á terra la moneda dels cambiadors, y trabucá sas taulas:
16 Y als que venían palomas los digué: Traheu aixó d'aquí, y no feu la casa de mon Pare casa de tráfich.
17 Llavors se recordaren sos deixebles de lo que está escrit: Me devora lo zel de vostra casa.
18 Yls Jueus respongueren y li digueren: ¿Quin senyal nos mostrau pera fer aquestas cosas?
19 Jesús respongué yls digué: Destruhíu aqueix temple, y jol reedificaré en tres dias.
20 Los Jueus replicaren: En quaranta sis anys se edificá aquest temple, ¿yl restabliréu vos en tres dias?
21 Emperó ell los parlava del temple de son cos.
22 Després donchs que hagué ressuscitat d'entre los morts, sos deixebles se recordaren de quels havía dit aixó, y ells cregueren l'Escriptura, y la paraula que Jesús havía dit.
23 Mentres quell estigué en Jerusalem ab motiu de la Pasqua, molts cregueren en son nom vehent los miracles que feya.
24 Emperó Jesús no fiava d'ells, perquéls conexía á tots;
25 Y no necessitava que ningú li donás testimoni del home, puix ell conexía per sí mateix lo que hi havía en l'home.

CAP. III.

Nicodemus ve á trobar á Jesu-Christ. Instrucció que est li dona. Los deixebles de Joan Baptista murmuran de Jesu-Christ. Resposta de Joan á sos deixebles.
1 Hi havía un home de la secta dels Fariséus anomenat Nicodemus, Príncep dels Jueus,
2 Que vingué de nit á trobar á Jesús, y li digué: Rabbi, nosaltres sabem que sou un Mestre enviat de Deu, puix que ningú pot fer los miracles que vos feu, si Deu no es ab ell.
3 Respongué Jesús y li digué: En veritat, en veritat jot dich, que ningú sinó aquell que nasca de nou, pot veurer lo regne de Deu.
4 Nicodemus li digué: ¿Com pot naixer un home essent vell? ¿pot tornar al ventre de sa mare y naixer de nou?
5 Jesús li respongué: En veritat, en veritat jot dich, que á menos que un home no renasca del aygua, y del Esperit Sant, no pot entrar en lo regne de Deu.
6 Lo qui de la carn es nat, carn es; y lo qui es nat del Esperit, esperit es.
7 Not maravellias donchs de quet haja dit: Es precís naixer de nou.
8 L'esperit alena en qualsevol part, y ous sa veu, mes no sabs d'ahont ve, ni ahont va; lo mateix succeheix á qualsevol home nat del Esperit.
9 Nicodemus li respongué: ¿Com pot ferse aixó?
10 Jesús respongué y li digué: ¿Y tu ets mestre en Israel, y ignoras aquestas cosas?
11 En veritat, en veritat jot dich, que dihem lo que sabem, y que testificám lo que havem vist, y vosaltres no admeteu lo nostre testimoni.
12 Si no creheu quant vos parlo de las cosas de la terra, ¿com creuréu quant vos parlia de las cosas del cel?
13 y ningú puja al cel, sinó lo qui baixá del cel, lo Fill del home que está en lo cel.
14 Y així com Moysés alsá la serpent en lo desert, axí també es necessari que lo Fill del home sia alsat;
15 A fi de que tothom que creu en ell no peresca, ans be tinga la vida eterna.
16 Puix Deu ha amat de tal modo al mon, que ha donat son Unigenit Fill, á fi de que tothom que creu en ell no peresca, ans be tinga la vida eterna.
17 Puix Deu no ha enviat son Fill al mon pera condemnar lo mon, sinó perquél mon se salvia per medi d'ell.
18 Qualsevol que creu en ell no es condemnat; emperó qui no creu es ja condemnat, per aixó mateix que no creu en lo nom del Unigenit Fill de Deu.
19 Aquest es donchs lo judici, que la llum vingué al mon, y los homes han amat mes las tenebras que la llum, perqué sas obras eran malas.
20 Puix tot aquell que obra mal aborreix la llum, y no s'acerca á la llum, per temor de que sas obras no sian reprobadas.
21 Emperó qui obra veritats s'acerca á la llum, á fi de que sas obras sian descubertas, puix han estat fetas en Deu.
22 Després d'aixó Jesús sen aná ab sos deixebles á la Judéa, y allí s'estava ab ells, y batejava.
23 Y Joan estava també batejant en Ennon prop de Salim, perqué allí hi havía molta aygua: y venían y eran batejats.
24 Puix llavors Joan encara no havía estat posat en la presó.
25 Y se mogué una disputa entrels deixebles de Joan yls Jueus tocant á la purificació.
26 Y anaren á Joan, y li digueren: Mestre, aquell que estava ab vos al altra banda del Jordá, de qui vos donareu testimoni, veus aquí que bateja, y tots van á ell.
27 Joan respongué y digué: L'home no pot rebrer res sinó que li sia donat del cel.
28 Vosaltres mateixos sou testimonis de que diguí: Jo no so lo Christo, sinó que he estat enviat devant d'ell.
29 Aquell que té l'esposa, es l'espós; emperó l'amich del espós que está en peu, yl ou, s'omple de goitg al oir la veu del espós. Aquest mon goitg donchs es cumplert.
30 Es necessari que ell cresca, y jo disminuhesca.
31 Lo qui ve de dalt es sobre tots. Lo qui es de la terra es terrenal, y parla de la terra. Lo qui ve del cel es sobre tots.
32 Y dona testimoni de lo que ha vist y ohit, y ningú reb son testimoni.
33 Lo qui ha rebut son testimoni, sellá que Deu es verdader.
34 Perqué aquell á qui Deu ha enviat, diu paraulas de Deu, puix Deu no li doná l'Esperit ab mida.
35 Lo Pare ama al Fill, y posá totas las cosas en sas mans.
36 Lo qui creu en lo Fill té la vida eterna; mes qui no creu en lo Fill no veurá la vida, sinó que l'ira de Deu está sobre d'ell.

CAP. IV.

Conversió de la Samaritana, y de molts Samaritans. Instrucció que ab eix motiu dona lo Senyor á sos deixebles. Cura milagrosament al fill d'un gran senyor.
1 Quant donchs Jesús entengué quels Fariséus havían sabut que ell feya mes deixebles, y batejava mes que Joan,
2 (Encaraqué Jesús no batejava per sí mateix, sinó per medi de sos deixebles,)
3 Deixá la Judéa, y sen torná á Galiléa.
4 Y com hagués de passar per la Samaria,
5 Vingué á una ciutat de la Samaria anomenada Sichar, prop de la heretat que doná Jacob á son fill Joseph.
6 Y estava allí la font de Jacob. Jesús donchs, fatigat del camí, estava sentat sobre de la font, y era ja envers l'hora sexta.
7 Vingué una dona de Samaria á traurer aygua. Jesús li digué: Donam beurer.
8 (Puix los deixebles havían anat á la ciutat á comprar que menjar.)
9 Emperó aquesta dona Samaritana li digué: ¿Com es que tu essent Jueu, me demanas beurer á mi que so Samaritana? Puix los Jueus no tenen tracte ab los Samaritans.
10 Jesús respongué y li digué: Si tu coneguesses lo do de Deu, y qui es lo quit diu: Donam beurer; tu liu haurias demanat á ell, y ell te hauría donat aygua viva.
11 Li diu la dona: Senyor, vos no teniu ab que tráurerla, y lo pou es fondo: ¿ahont donchs teniu l'aygua viva?
12 ¿Sou vos per ventura major que nostre pare Jacob, que nos doná aquest pou, y ne begué ell mateix, y sos fills, y son bestiar?
13 Jesús respongué, y li digué: Qualsevol que bega d'aquesta aygua, tindrá altra vegada set; mes lo qui bega del aygua que jo li donaré, no tindrá may mes set:
14 Ans be l'aygua que jo li donaré será en ell una font d'aygua que rajará fins á la vida eterna.
15 La dona li digué: Senyor, donaume d'aqueixa aygua á fi de que may mes tinga jo set, ni haja de venir á tráurerla.
16 Jesús li digué: Ves, crida á ton marit, y torna aquí.
17 Respongué la dona y digué: Jo no tinch marit. Jesús li digué: Tens rahó de dir que no tens marit.
18 Perqué cinch marits has tingut, yl que tens ara no es marit teu: en aixó has dit veritat.
19 Diguéli la dona: Senyor, jo veig que vos sou un Profeta.
20 Nostres pares adoraren en aquesta montanya, y vosaltres diheu que Jerusalem es lo lloch ahont se deu adorar.
21 Jesús li digué: Dona, creume que ve l'hora en que vosaltres no adoraréu al Pare en aquesta montanya, ni en Jerusalem.
22 Vosaltres adorau lo que no coneixeu; nosaltres emperó adoram lo que coneixem, perqué la salut ve dels Jueus.
23 Mes ja ve l'hora, y ara es, quant los verdaders adoradors adorarán al Pare en esperit y en veritat, perqué tals son los quel Pare busca quel adorian.
24 Deu es esperit, y es menester quels quel adoran, l'adorian en esperit y en veritat.
25 La dona li diu: Sé quel Mesías (so es, lo Christo) ha de venir: quant haja vingut, ell nos declarará totas aquestas cosas.
26 Jesús li digué: Eix so jo que parlo ab tu.
27 Al mateix temps arribaren sos deixebles, y s'admiravan de que parlás ab aquella dona. Ab tot ningú li digué: ¿Que li preguntau? ó ¿perqué parlau ab ella?
28 La dona emperó deixant allí son canti, sen torná á la ciutat, y digué á la gent.
29 Veniu á veurer un home quem ha dit tot quant jo he fet. ¿No es aquest lo Christo?
30 Isqueren donchs de la ciutat, y vingueren á encontrarlo.
31 Mentrestans los deixebles l'instavan, dihentli: Rabbi, menjau.
32 Y ell los respongué: Jo tinch per alimentarme un menjar que vosaltres no coneixeu.
33 Los deixebles se deyan uns á altres: ¿Si li haurá algú portat que menjar?
34 Jesús los digué: Mon aliment es fer la voluntat d'aquell quem ha enviat, peraqué donia cumpliment á sa obra.
35 ¿No diheu vosaltres: Que encara hi ha quatre mesos d'aquí á la sega? Veus aquí jous dich: Alsau los ulls y contemplau los camps que son ja blanchs á punt de segar.
36 Y aquell que sega reb la recompensa, y arreplega los fruyts pera la vida eterna, á fi de que gosia axí lo qui sembra com lo qui sega.
37 Perqué en aixó se verifica aquell refrá: Un es lo qui sembra, y altre lo qui sega.
38 Jous he enviat á segar lo que vosaltres no haveu treballat; altres treballaren, y vosaltres haveu entrat en sos treballs.
39 Y molts dels Samaritans d'aquella ciutat cregueren en ell per las paraulas d'aquella dona, que assegurava que li havía dit tot lo que ella havía fet.
40 Y havent vingut á ell los Samaritans, li pregaren ques quedás allí: y s'hi detingué dos dias.
41 Y n'hi hagué molts mes que cregueren en ell per haverlo ohit parlar;
42 Y deyan á la dona: Ja no crehem per lo que tu has dit, puix nosaltres mateixos l´havem ohit, y havem conegut que ell es verdaderament lo Salvador del mon.
43 Al cap de dos dias isqué d'allí, y sen aná á Galiléa.
44 Perqué lo mateix Jesús doná testimoni de que un Profeta no es honrat en sa patria.
45 Arribat donchs á la Galiléa, los Galiléus lo reberen havent vist tot lo que havía fet en Jerusalem en lo dia de la festa, perqué ells havían assistit també á la festa.
46 Y Jesús vingué novament á Caná de Galiléa, ahont havía convertit l'aygua en vi. Y hi havía un noble que tenía un fill malalt en Cafarnaum.
47 Havent ohit aquest que Jesús venía de Judéa á la Galiléa, aná á trobarlo, y li demaná que baixás, y curás son fill, puix estava pera morirse.
48 Jesús donchs li digué: Vosaltres, sinó veheu miracles y prodigis, no creheu.
49 Aquell noble li digué: Senyor, veniu abans que mon fill moria.
50 Jesús li digué: Ves, ton fill viu. L'home cregué la paraula que Jesús li havía dit, y sen aná.
51 Y quant anava baixant l'isqueren al encontre sos criats, dihent que son fill vivia.
52 Y haventlos preguntat l'hora en que ell se sentí millor, li respongueren: Allí á las set lo deixá la febre.
53 Y reconegué lo pare que aquella era l'hora en que Jesús li havía dit: Ton fill viu: y cregué ell y tota sa casa.
54 Aquest fou lo segon miracle que Jesús feu quant hagué vingut de Judéa á Galiléa.

CAP. V.

Jesús cura al paralítich de la Piscina. Los Jueus lo calumnían per aquest miracle, yl Senyor alega contra ells á son favor testimonis irrefragables.
1 Despres d'aixó, essent la festa dels Jueus, Jesús pujá á Jerusalem.
2 Y en Jerusalem está la Piscina de las ovellas, anomenada en Hebreu Bethesda, la cual té cinch porxos;
3 En los quals jeya una gran multitut de malalts, cegos, coixos, paralítichs, que aguardavan lo moviment de las ayguas.
4 Puix un ángel del Senyor baixava en cert temps á la Piscina, y agitava l'aygua; y lo primer que entrava després de haver estat agitada l'aygua, quedava curat qualsevol que fos son mal.
5 Y hi havía allí un home que feya trenta vuyt anys que estava malalt.
6 Y vehentlo Jesús que jeya, y coneixent que molt temps havía estava malalt, li digué: ¿Vols esser curat?
7 Lo malalt li respongué: Senyor, jo no tinch ningú quem fiquia en la Piscina quant l'aygua es agitada, y mentreas jo hi vaig, un altre hi baixa primer que jo.
8 Jesús li diu: Alsat, pren ton llit, y marxa.
9 Y aquest home fou curat en un instant, y prengué son llit, y se posá á caminar. Y era aquell un dia de dissapte.
10 Los Jueus donchs deyan al que havía estat curat: Avuy es dissapte, not es lícit portarten lo llit.
11 Ell los respongué: Aquell quem ha curat, m'ha dit: Pren ton llit y camina.
12 Ells li preguntaren: ¿Qui es aqueix home quet ha dit: Pren ton llit y camina?
13 Emperó lo qui havía estat curat no sabía qui era, perqué Jesús s'havía retirat de la turba que hi havía allí.
14 Després Jesús trobá aquest home en lo temple, y li digué: Ja veus que has estat curat, no pequias mes, no sia quet succehesca alguna cosa pitjor.
15 Aquest home sen aná á trobar als Jueus, yls contá que era Jesús lo quil havía curat.
16 Y per aquest motiu los Jueus perseguiren á Jesús, y cercavan com ferlo morir, perqué feya aquestas cosas en dissapte.
17 Mes Jesús los respongué: Mon Pare fins ara está obrant, y jo també obro.
18 Per lo que los Jueus cercavan molt mes com ferlo morir, perqué no solament trencava lo dissapte, sinó que deya que Deu era son pare, fentse igual á Deu. Y axí los respongué Jesús, dihent:
19 En veritat, en veritat vos dich, quel Fill no pot fer per sí cosa alguna, sinó lo que veu fer al Pare; perqué qualsevol cosa quel Pare fassa, ho fa també lo Fill.
20 Perquél Pare ama lo Fill, y li manifesta tot lo que fa, y li manifestará obras majors que estas, de manera que vosaltres quedaréu plens d'admiració.
21 Puix axí com lo Pare ressuscita los morts, yls dona la vida, axí també lo Fill dona la vida á qui li plau.
22 Y nil Pare judica á persona alguna, sinó que ha comés tot judici al Fill:
23 A fi de que tots honrian al Fill axí com honran al Pare. Lo qui no honra al Fill, tampoch honra al Pare quel ha enviat.
24 En veritat, en veritat jous dich, que qualsevol que escolta ma paraula, y creu al quim ha enviat, té la vida eterna, y no sufrirá condemnació, sinó que ha passat de mort á vida.
25 En veritat, en veritat jous dich, que l'hora ve, y estam ja en ella, en quels morts ohirán la veu del Fill de Deu; yls que l'oygan, viurán.
26 Perqué axí com lo Pare té vida en sí mateix, axí ha donat també al Fill lo tenir vida en sí mateix;
27 Y li ha donat també lo poder de judicar, perqué es Fill del home.
28 Nous admireu d'aixó, perqué ve l'hora en que los que están en los sepulcres, oirán la veu del Fill de Deu,
29 Y los que hajan fet obras bonas exirán pera ressuscitar á la vida; emperó los que hajan fet obras malas, exirán pera ressuscitar á sa condemnació.
30 Jo de mi mateix no puch fer cosa alguna. Judico segons oych, y mon judici es just; puix no busco ma voluntat, sinó la voluntat d'aquell quem ha enviat.
31 Si jo dono testimoni de mi mateix, mon testimoni no es verdader.
32 Un altre es lo qui dona testimoni de mi, y jo sé quel testimoni que dona es verdader.
33 Vosaltres enviareu á Joan, y ell doná testimoni á la veritat.
34 Emperó jo no prench testimoni d'home, sinó que dich aixó á fi de que siau salvos.
35 Ell era una antorxa que cremava y illuminava. Y vosaltres per algun temps volguereu alegrarvos en sa llum.
36 Emperó jo tinch un testimoni major quel de Joan; perqué las obras quel Pare m'ha donat á cumplir, estas mateixas obras que jo fas, donan testimoni de mi, que'l Pare m'ha enviat.
37 Y lo Pare quem ha enviat, ha donat testimoni de mi: ni vosaltres haveu oit may sa veu, ni vist son semblant.
38 Y sa paraula no está habitant en vosaltres, perqué no creheu á aquell á qui ell ha enviat.
39 Escudrinyau las Escripturas, ja que creheu trobar en ellas la vida eterna; y ellas son las que donan testimoni de mi.
40 Y no voleu venir á mi perqué tingau vida.
41 Jo no rebo gloria dels homes.
42 Mes jous conech, que no teniu l'amor de Deu en vosaltres.
43 Jo he vingut en nom de mon Pare, y nom rebeu: si vingués un altre en son nom propi, lo rebreu.
44 ¿Com podeu vosaltres creurer, los que rebeu gloria los uns dels altres, y no cercau la gloria que ve de Deu solament?
45 No penseu que sia jo lo quius haja d'acusar devant del Pare: hi ha un queus acusa, so es, Moysés, en qui vosaltres confiau.
46 Puix si creguesseu á Moysés, també me creuríau á mi, perqué ell escrigué de mi.
47 Mes si no creheu en sos escrits, ¿com creuréu en mas paraulas?

CAP. VI.

Miracle dels cinch pans. Camina Jesús sobrel mar. Parla del pá del cel. Anuncia la trahició de Judas.
1 Despres d'aixó, passá Jesús al altra part del mar de Galiléa, que es lo mar de Tiberiades.
2 Yl seguía una gran multitut de gent, perqué veyan los miracles que feya sobre los que estavan malalts.
3 Y Jesús pujá á una montanya, y s'assentá allí ab sos deixebles.
4 Y estava ja cerca la Pasqua, ques una festa dels Jueus.
5 Y com alsás Jesús los ulls, y vegés que una gran multitut de gent venía á ell, digué á Felip: ¿Ahont comprarém pans peraqué aquestos menjian?
6 Emperó deya aixó pera probarlo, puix ell sabía lo que havía de fer.
7 Felip li respongué: Doscents diners de pá nols bastan pera donarne un bussí á cada hu.
8 Un de sos deixebles, que era Andreu germá de Simó Pere, li digué.
9 Aquí hi ha un minyó que té cinch pans d'ordi, y dos peixos; emperó ¿ques aixó per tanta gent?
10 Y Jesús digué: Feu assentar la gent. Y estava aquel lloch cubert d'herba. Se sentaren donchs com un número de cinch mil homes.
11 Jesús prengué los pans, y havent donat gracias, los distribuhí als que estavan sentats; axí com los peixos, donántlosne tant com volgueren.
12 Després que quedaren saciats, digué á sos deixebles: Reculliu los bussins que han sobrat, á fi de que nos perdia res.
13 Los reculliren donchs, y umpliren dotse coves de bussins, que havían sobrat dels cinch pans d'ordi, després de que tots ne havían menjat.
14 Y havent vist aquells homes lo miracle que Jesús havía fet, deyan: Aquest es verdaderament lo Profeta que ha de venir al mon.
15 Emperó Jesús sabent que havían de venir pera portárselen á la forsa, y ferlo rey, fugí tot sol altra vegada á la montanya.
16 Y arribada la tarde, sos deixebles baixaren á la bora del mar.
17 Y haventsen pujat en una barca, sen anaren al altre costat del mar en Cafarnaum. Y era ja de nit, y Jesús encara no havía vingut á ells.
18 Yl mar comensá á alborotarse per rahó del gran vent que feya.
19 Axí que havent remat com cosa de vint y cinch, ó trenta estadis, veuhen á Jesús que caminava sobre del mar, y que s'acercava á la barca, y tingueren temor.
20 Emperó ell los diu: So jo, no temau.
21 Volgueren donchs rébrerlo en la barca, y esta arribá luego á la terra ahont ells anavan.
22 Al dia següent, la gent que estava al altre costat del mar vegé que no hi havía allí mes que una barca, y que Jesús no hi havía entrat ab sos deixebles, sinó que los deixebles sen havían anat sols:
23 Mes arribaren altras barcas de Tiberiades, prop del lloch en que (havent lo Senyor donat gracias) ells havían menjat lo pá.
24 Havent donchs vist la turba que Jesús no estava allí, ni tampoch sos deixebles, sen pujaren á las barcas, y vingueren á Cafarnaum en busca d'ell.
25 Y haventlo encontrat al altre costat del mar, li digueren: Rabbi, ¿quant haveu vingut aquí?
26 Jesús los respongué y digué: En veritat, en veritat vos dich, que vosaltres me cercau, no per rahó dels miracles que haveu vist, sinó perqué menjareu de aquells pans, y vos saciareu.
27 Treballau, no per lo menjar ques consum, sinó per aquell que dura fins á la vida eterna; lo qual vos donará lo Fill del home: puix en est lo Pare Deu ha imprés son sello.
28 Y ells li preguntaren: ¿Qué farém nosaltres pera fer las obras de Deu?
29 Respongué Jesús, yls digué: L'obra de Deu es, que vosaltres cregau en aquell que ell ha enviat.
30 Y li digueren: ¿Quin miracle donchs feu vos, peraqué vejam, y vos cregam? ¿Quina obra feu vos?
31 Nostres pares menjaren lo maná en lo desert, segons está escrit: Los doná á menjar pá del cel.
32 Y Jesús los respongué: En veritat, en veritat vos dich: Moysés nous doná lo pá del cel, mes mon Pare es quius doná lo verdader pá del cel.
33 Perqué lo pá de Deu es aquell que baixá del cel, y doná la vida al mon.
34 Llavors ells li digueren: Senyor, donaunos sempre d'aquest pá.
35 Y Jesús los respongué: Jo so lo pá de vida; aquell que ve á mi no tindrá fam, y aquell que creu en mi no tindrá may mes sed.
36 Emperó jous diguí: Quem haveu vist, y no creheu.
37 Tot lo quel Pare me dona, vindrá á mi; y aquell que á mi vinga, nol llansaré fora.
38 Puix he baixat del cel, no pera fer ma voluntat, sinó la voluntat d'aquell quem ha enviat.
39 Y esta es la voluntat del Pare quem ha enviat, que jo no perdia res de tot lo quem ha donat, sinó que ho ressuscitia al últim dia.
40 Y aquesta es la voluntat de mon Pare quem ha enviat, que tot aquell que ve al Fill, y creu en ell, tinga la vida eterna, y jol ressuscitaré en lo derrer dia.
41 Yls Jueus se posaren llavors á murmurar d'ell, perqué havía dit: Jo so lo pá viu que ha baixat del cel.
42 Y deyan: ¿Nos aquest Jesús fill de Joseph, lo pare y mare del qual coneixem? ¿Com diu ell donchs que ha baixat del cel?
43 Emperó Jesús respongué, yls digué: No murmureu entre vosaltres.
44 Ningú pot venir á mi, sino es quel portia lo Pare quem ha enviat, y jol ressuscitaré al derrer dia.
45 Escrit está en los Profetas: Y tots serán ensenyats de Deu. Tot aquell donchs que oygué, y aprengué del Pare, ve á mi.
46 No perqué algú haja vist al Pare, sinó aquell que es de Deu, aqueix vegé al Pare.
47 En veritat, en veritat jous dich, que aquell que creu en mi té la vida eterna.
48 Jo so lo pá de vida.
49 Vostres pares menjaren lo manná en lo desert, y moriren.
50 Aquest es lo pá que baixá del cel, peraqué lo qui menjia de ell no moria.
51 Jo so lo pá viu que he baixat del cel. Qui menjia d'aquest pá viurá eternament; y lo pá que jo donaré, es ma carn, la que jo donaré pera la vida del mon.
52 Yls Jueus donchs disputavan entre sí, dihent: ¿Com pot aquest donarnos á menjar sa carn?
53 Y Jesús los digué: En veritat, en veritat vos dich, que sinó menjau la carn del Fill del home, y no bebeu sa sanch, no tindréu vida en vosaltres.
54 Qui menja ma carn, y beu ma sanch, té vida eterna, y jol ressuscitaré al derrer dia.
55 Peraqué ma carn es verdaderament menjar, y ma sanch es verdaderament beurer.
56 Qui menja ma carn, y beu ma sanch, habita en mi, y jo en ell.
57 Axí com lo Pare viu m'ha enviat, y jo visch per lo Pare, axí quim menja á mi també viurá per mi.
58 Aquest es lo pá que baixá del cel. No es com lo manná que vostres pares menjaren, y moriren: qui menja aquest pá viurá eternament.
59 Aquestas cosas digué ell en la Sinagoga, ensenyant en Cafarnaum.
60 Y haventlas ohit molts de sos deixebles, digueren: Duras son aquestas paraulas, y ¿qui podrá escoltarlas?
61 Emperó Jesús, sabent en sí mateix que sos deixebles murmuravan d'aixó, los digué: ¿Assous escandalisa?
62 ¡Puix qué, si vegesseu pujar al Fill del home ahont antes estava!
63 L'esperit es lo qui vivifica: la carn no aprofita pera res. Las paraulas las que jous dich esperit y vida son.
64 Mes entre vosaltres y ha alguns que no creuhen. Puix Jesús sabía desdel principi qui eran los que no creyan y qui sería lo quil havía d'entregar.
65 Y deya: Per aixó jous he dit, que ningú pot venir á mi si mon Pare nol hi concedeix.
66 Desde aquella hora molts de sos deixebles se retiraren de sa comitiva, y ja no anavan ab ell.
67 Per lo que Jesús digué als dotse: ¿Y vosaltres vos ne voleu anar també?
68 Simó Pere donchs li respongué: ¿Senyor á qui anirém? Vos teniu paraulas de vida eterna.
69 Y nosaltres havem cregut y conegut que vos sou lo Christo lo Fill de Deu viu.
70 Jesús los respongué: ¿No so jo qui escullí á vosaltres dotse, y ab tot un de vosaltres es diable?
71 Deya aixó per Judas Iscariot fill de Simó, qui, essent un dels dotse, l'avía d'entregar.

CAP. VII.

Va Jesús á Jerusalem per la festa dels tabernacles: ensenya en lo temple: proba la veritat de sa missió y doctrina: muda lo cor dels que venían á péndrel: es defensat per Nicodemus.
1 Despres d'estas cosas, anava Jesús per la Galiléa, no volent passar per la Judéa, perqué los Jueus cercavan com ferlo morir.
2 Llavors estava próxima la festa dels Jueus dita dels tabernacles.
3 Y sos germans li digueren: Parteix d'aquí, y vésten á la Judéa, á fi de que tos deixebles vejan las obras que fas.
4 Perqué ningú que busca ser conegut en publich, fa res en secret. Si tu donchs fas estas cosas, maniféstat al mon.
5 Puix ni sos germans creyan en ell.
6 Llavors Jesús los digué: Mon temps no ha arribat encara, mes vostre temps sempre está preparat.
7 A vosaltres lo mon no pot aborrirvos, mes á mi me aborreix, perqué jo dono testimoni d'ell que sas obras son malas.
8 Pujau vosaltres á eixa festa: jo no vaitg encara á eixa festa, perqué mon temps no s'ha cumplert encara.
9 Havent dit aixó, se quedá en Galiléa.
10 Emperó tant prest com sos germans hagueren partit, ell marxá també á la festa, no publicament sinó com de ocult.
11 Yls Jueus lo buscavan en lo dia de la festa, y deyan: ¿Ahont es aquell?
12 Y hi havía gran enrahonament acerca d'ell entre la gent. Perqué uns deyan: Ell es home de be. Altres deyan: No, ans be seduheix al poble.
13 Emperó ningú parlava publicament d'ell per temor dels Jueus.
14 Y envers lo mitg de la festa, Jesús pujá al temple, y ensenyava.
15 Yls Jueus se maravellavan, dihent: ¿Com sab aquest las Escripturas sens haverlas aprés?
16 Jesús los respongué, y digué: Ma doctrina no es meva, sinó d'aquell quem ha enviat.
17 Qualsevol que vulla fer la voluntat d'aquell, coneixerá per la doctrina si es de Deu, ó si jo parlo de mi mateix.
18 Qui parla de si mateix, busca sa propia gloria, mes aquell que busca la gloria del que ha enviat, es verídich, y en ell no hi ha injusticia.
19 ¿Per ventura Moysés nous doná la lley, y ab tot ningú de vosaltres l'observa?
20 ¿Perqué anau donchs cercant com matarme? Lo poble li respongué: Estás possehit del dimoni; ¿quit vol matar?
21 Respongué Jesús yls digué: He fet una obra, y tots vos ne maravellau.
22 Per aixó vos doná Moysés la circumcisió, (no perqué sia de Moysés, sinó dels Pares) y circumcidau al home en dissapte.
23 Sil home reb la circumcisió en dissapte, per no violar la lley de Moysés, ¿perqué vos indignau contra de mi per haver jo curat á tot un home en dissapte?
24 No judiqueu per l'apariencia, ans be judicau judici recte.
25 Llavors alguns dels de Jerusalem deyan: ¿Nos aquest al qui buscan per donarli la mort?
26 Veus aquí que parla publicament, y no li diuhen res. ¿Per ventura los Senadors han conegut de cert ques aquest lo Christo?
27 Emperó aquest sabem nosaltres d'ahont es, mes quant vinga lo Christo, ningú sabrá d'ahont es ell.
28 Y Jesús en lo templo anava ensenyant en alta veu, y dihent: Vosaltres me coneixeu, y sabeu d'ahont so jo; mes jo no he vingut de mi mateix, sinó que es verídich aquell quem ha enviat, al qual no coneixeu vosaltres.
29 Mes jol conech, perqué d'ell so, y ell me ha enviat.
30 Buscavan donchs com péndrel, y ningú posá las mans sobre ell, perqué la seva hora no havía arribat encara.
31 Y molts del poble cregueren en ell, y deyan: ¿Quant vinga lo Christo fará per ventura mes miracles quels que fa aquest?
32 Los Fariséus oygueren estos enrahonaments que la gent tenía de ell; yls Fariséus, yls Prínceps dels Sacerdots enviaren ministres pera péndrel.
33 Mes Jesús los digué: Encara estaré ab vosaltres un poch de temps, y després mes vaitg á aquell quem ha enviat.
34 Vosaltres me buscaréu, y nom trobaréu, y allá ahont jo so, no hi podeu venir vosaltres.
35 Y digueren los Jueus entre sí: ¿Ahont anirá aquest que nol pugam trobar? ¿Sen anirá per ventura entre las nacions espargidas per lo mon á predicar als Gentils?
36 ¿Que paraulas son aquestas que ha dit: Me cercaréu, y nom trobaréu; y allá ahont so jo, vosaltres no hi podeu venir?
37 Y en lo derrer dia, que era lo gran dia de la festa, Jesús se posá en peu, y en alta veu deya: Si algú té sed, vinga á mí, y bega.
38 Lo qui creu en mi, exirán de son ventre, com diu la Escriptura, rius d'aygua viva.
39 Aixó ho digué del Esperit, que los que creuhen en ell havían de rébrer; puix encara no havía estat comunicat l'Esperit, per quant Jesús no estava encara glorificat.
40 Per aixó molts del poble, al oir d'ell estas paraulas, deyan: Aquest certament es lo Profeta.
41 Aquest es lo Christo, deyan altres. Emperó alguns replicavan: ¿Per ventura lo Christo ha de venir de Galiléa?
42 ¿No diu l'Escriptura, que Christo vindrá de la rassa de David, y del lloch de Bethlem d'ahont era David?
43 Axí que lo poble estava dividit per causa d'ell.
44 Y alguns d'ells volían péndrel, mes ningú posá sobre ell las mans.
45 Y axí los ministres tornaren als Prínceps dels Sacerdots y als Fariséus, yls digueren: ¿Perqué nol haveu portat?
46 Los ministres respongueren: Ja may home algun ha parlat com aquest home.
47 Yls Fariséus respongueren: ¿Que, també vosaltres haveu quedat seduhits?
48 ¿Acás algun dels Prínceps, ó dels Fariséus ha cregut en ell?
49 Emperó sols aquesta turba que no compren la lley es malehida.
50 Nicodemus, aquell mateix que á la nit vingué á Jesús, y era un d'ells, los digué:
51 ¿Per ventura nostra lley condemna á ningú antes de oirlo, y de saber lo que fa?
52 Ells respongueren y li digueren: ¿Ets tu per ventura també Galiléu? Examina las Escripturas, y mira com no ix profeta algun de Galiléa.
53 En seguida se retirá cada qual á sa propia casa.

CAP. VIII.

Deslliura Jesús de la mort á una dona adúltera confundint á sos acusadors. Declara de varias maneras ser ell lo Fill de Deu, y respon ab gran mansuetut á las blasfemias dels Jueus.
1 Jesus sen aná á la montanya del Oliverar.
2 Y al apuntar lo dia, torná al temple, y tot lo poble vingué á ell, y assentantse los ensenyava.
3 Llavors los Escribas y Fariséus li portaren una dona que l'havían sorpresa en adulteri, y haventla colocada en mitg de tots,
4 Li digueren: Mestre, aquesta dona acaba de ser sorpresa en adulteri.
5 Y Moysés nos te manat en la Lley apedregar las tals. Vos donchs ¿que diheu?
6 Lo qui li preguntavan tentantlo pera poderlo acusar. Mes Jesús inclinantse escribía ab lo dit en terra.
7 Y com perseverassen ells en preguntarli, s'alsá dret, yls digué: Aquell de vosaltres ques trobia sens pecat sia lo primer en tirarli la pedra.
8 Y tornantse á inclinar, continuava en escriurer en terra.
9 Y ohit aixó, y estant convensuts per sas conciencias, marxavan l'un detrás del altre, comensant per los mes vells, y quedá sol Jesús, y la dona que estava al mitg.
10 Llavors Jesús alsantse dret, y no vehent ningú sino la dona, li digué: Dona, ¿ahont son los quet acusavan? ¿Ningú t'ha condemnat?
11 Ella respongué: Ningú, Senyor. Y Jesús digué: Puix jo tampoch te condemnaré. Vésten, y no pequias may mes.
12 Jesús torná á parlarlos, dihent: Jo so la llum del mon: lo quim segueix á mi no camina en las tenebras, sinó que tindrá la llum de la vida.
13 Y replicaren los Fariséus: Tu donas testimoni de tu mateix: ton testimoni no es verídich.
14 Respongué Jesús, yls digué: Encaraque jo donia testimoni de mi mateix, mon testimoni es verídich, perqué jo se d'ahont vinch y ahont vaitg: mes vosaltres no sabeu d'ahont vinch, ni ahont vaitg.
15 Vosaltres judicau segons la carn; jo no judico á ningú.
16 Y si judico, mon judici es verídich, perqué no so jo sol, sinó jo, y lo Pare quem ha enviat.
17 En vostra lley está escrit, que lo testimoni de dos personas es verídich.
18 Jo so lo qui dono testimoni de mi mateix, yl Pare quem ha enviat dona també testimoni de mi.
19 Llavors ells li deyan: ¿Ahont es ton Pare? Jesús respongué: Nim coneixeu á mi, ni á mon Pare. Sim coneguesseu á mi, també coneixeríau á mon Pare.
20 Jesús digué aquestas paraulas en lo lloch del tresor, mentras estava ensenyant en lo temple, y ningúl prengué, perqué sa hora encara no era arribada.
21 Y Jesús los torná á dir: Jo men vaitg, y vosaltres me cercaréu, y moriréu en vostre pecat. Allá ahont jo vaitg no podeu venir vosaltres.
22 Los Jueus deyan á las horas: ¿Voldrá tal vegada matarse á sí mateix, y per aixó diu: Allá ahont jo vaitg no podeu venir vosaltres?
23 Y ell los deya: Vosaltres sou d'abaix, jo so de dalt; vosaltres sou d'aquest mon, jo no so d'aquest mon.
24 Per aixous he dit que moriréu en vostres pecats; perqué si no creheu que so jo, moriréu en vostre pecat.
25 Y ells li deyan: ¿Qui ets tu? Jesús los respongué: Lo Principi, lo mateix queus parlo.
26 Tinch moltas cosas que dir de vosaltres, y que condemnar; emperó lo quim ha enviat es verídich, y jo parlo al mon aquellas cosas que he ohit d'ell.
27 Y ells no comprengueren que deya que Deu era son Pare.
28 Per lo tant Jesús los digué: Quant hauréu alsat en alt al Fill del home, llavors coneixeréu que jo so, y que no faitg res de mi mateix, sinó que parlo lo quem ha ensenyat lo Pare.
29 Yl quim ha enviat está ab mi, y nom ha deixat sol, perqué jo fas sempre lo que es de son agrado.
30 Estant ell dihent estas cosas, molts cregueren en ell.
31 Y Jesús deya als Jueus que creyan en ell: Si perseverau en ma paraula, seréu verdaderament deixebles meus:
32 Y coneixeréu la veritat, y la veritat vos fará llibres.
33 Ells li respongueren: Nosaltres som de la descendencia d'Abraham, y jamay havem estat esclaus de ningú. ¿Com dius donchs tu que serém llibres?
34 Jesús los replicá: En veritat, en veritat vos dich, que tot aquell que comet pecat es esclau del pecat.
35 Axí es quel esclau no habita sempre en la casa; emperó lo Fill permaneix sempre en ella.
36 Si donchs lo Fill vos dona llibertat, seréu verdaderament llibres.
37 Ja sé que sou fills d'Abraham; emperó cercau com donarme la mort, perqué una paraula no té cabuda en vosaltres.
38 Jo dich lo que he vist en mon Pare: y vosaltres feu lo que haveu vist en vostre pare.
39 Li respongueren, dihent: Nostre pare es Abraham. Si fosseu fills d'Abraham, replicá Jesús, faríau las obras d'Abraham.
40 Emperó vosaltres buscau com llevarme la vida, á un home queus he dit la veritat que he oit de Deu: aixó nou feu Abraham.
41 Vosaltres feu las obras de vostre pare. Y ells li replican: Nosaltres no som nats de fornicació; tenim un pare que es Deu.
42 Yls digué Jesús: Si Deu fos vostre pare, certament me amaríau á mi: puix jo he procehit y vingut de Deu; no he vingut de mi mateix, sinó que ell me ha enviat.
43 ¿Perqué donchs no enteneu lo meu llenguatge? Es perqué no podeu ohir ma paraula.
44 Vosaltres sou de vostre pare lo diable, y voleu satisfer los apetits de vostre pare. Ell fou homicida desdel principi, y no ha permanescut en la veritat, perqué no hi ha veritat en ell. Quant diu mentida, parla com ell es, puix es mentider y pare de la mentida.
45 A mi emperó nom creheu, perqué vos dich la veritat.
46 ¿Qui de vosaltres me convencerá de pecat? Donchs sius dich la veritat, ¿perqué nom creheu?
47 Lo qui es de Deu, escolta las paraulas de Deu. Per aixó vosaltres no las escoltau, perqué no sou de Deu.
48 Yls Jueus respongueren y li digueren: ¿No tenim rahó de dir que tu ets un Samaritá, y que estás possehit del dimoni?
49 Jesús respongué: Jo no estic possehit del dimoni, sinó que honro á mon Pare, y vosaltres me deshonrau á mi.
50 Y jo no cerco ma propia gloria; hi ha qui la cerquia y judiquia.
51 En veritat, en veritat jous dich, que qui observia ma paraula no veurá may la mort.
52 Yls Jueus li digueren: Ara coneixem que estás possehit del dimoni. Abraham es mort, y los Profetas també, y tu dius: Si algú observa ma paraula no tastará may la mort.
53 ¿Ets tu per ventura major que nostre pare Abraham, lo qual morí, y quels Profetas, que també moriren? ¿Quit fas tu mateix?
54 Jesús respongué: Si jom glorifico á mi mateix, la meva gloria no es res; mon Pare es quim glorifica, aquell de qui diheu vosaltres, que es vostre Deu:
55 Y nol haveu conegut; mes jol he conegut, y si digués que nol conech, sería un mentider com vosaltres. Mes jol conech, y observo sa paraula.
56 Abraham, vostre pare, se regositjá de veurer mon dia: lo vegé, y s'umplí de goitg.
57 Los Jueus donchs li digueren: ¿Tu no tens encara cincuanta anys, y has vist á Abraham?
58 Jesús los respongué: En veritat, en veritat vos dich, que antes que Abraham fos, jo so.
59 Llavors prengueren pedras per tirárlashi; emperó Jesús s'ocultá, é isqué del temple havent passat pel mitg d'ells, y axí sen aná.

CAP. IX.

Jesús dona vista á un cego de naixement. Murmuran los Fariséus d'aquest miracle, y excomunican al cego, que, instruit per Jesús, creu en ell, y l'adora.
1 Y al passar, vegé Jesús un home cego de naixement.
2 Y sos deixebles li preguntavan: Rabbi, ¿qui ha pecat, est ó sos pares, perqué haja nat cego?
3. Jesús respongué: Ni ell pecá, ni sos pares, sinó que aixó es perqué las obras de Deu se manifestassen en ell.
4 Convé que jo fassa las obras del quem ha enviat, mentras dural dia: ve la nit en que ningú pot treballar.
5 Mentras estich en lo mon, jo so la llum del mon.
6 Axí que hagué dit aixó, escupí en terra, y formá fanch ab la saliva, y l'aplicá sobrels ulls del cego.
7 Y li digué: Marxa, ves, y réntat en la Piscina de Siloé, que significa Enviat. Hi aná donchs, se rentá, y torná ab vista.
8 Per lo que los vehins, yls que antes l'havían vist demanar caritat, deyan: ¿No es aquest aquell que assentat demanava caritat? Aqueix es, responian alguns.
9 Y altres deyan: No es ell, sinó algú que se li sembla. Emperó ell deya: So jo.
10 Llavors ells li digueren: ¿Com es que set han obert los ulls?
11 Respongué: Aquell home, ques diu Jesús, feu fanch, y l'aplicá á mos ulls, ym digué: Ves á la Piscina de Siloé, y réntat. Hi aní, me rentí, y hi veitg.
12 Y li digueren: ¿Ahont es aqueix? Respongué: Nou sé.
13 Y portaren als Fariséus al que avans era cego.
14 Y era dissapte quant Jesús feu lo fanch, y obrí sos ulls.
15 Y novament los Fariséus li preguntavan, com havía recobrat la vista. Ell los digué: Me posá fanch als ulls, me rentí, y hi veitg.
16 Per lo que deyan alguns dels Fariséus: Aquest home no es de Deu, perqué no guarda lo dissapte. Emperó altres deyan: ¿Com un home pecador pot fer aquestos miracles? Y havía dissensió entre ells.
17 Digueren donchs novament al cego: ¿Y tu que dius del quet ha obert los ulls? Y ell respongué: Que es un Profeta.
18 Emperó los Jueus no cregueren de ell que hagués estat cego, y recobrat la vista, fins que cridaren als pares del que hi veya.
19 Yls preguntaren, dihent: ¿Es aquest lo vostre fill, lo qual diheu vosaltres que nasqué cego? ¿Com es donchs que hi veu ara?
20 Sos pares los respongueren, dihent: Nosaltres sabem que aquest es lo nostre fill, y que nasqué cego.
21 Mes com es que ara hi veu, nou sabem, ni tampoch sabem qui li ha obert los ulls. Té la edat, preguntaulo, ell parlará per sí.
22 Sos pares digueren estas cosas per temor dels Jueus; puix los Jueus estavan ya convinguts en traurer de la Sinagoga á qualsevol que reconegués á Jesús per Christo.
23 Per aixó sos pares digueren: Ja que té edat, preguntauli á ell.
24 Cridaren donchs novament al home que havía estat cego, y li digueren: Glorifica á Deu: nosaltres sabem que aquest home es un pecador.
25 Y ell respongué y digué: Si es pecador, jo nou sé; una cosa sé, que jo que era cego ara hi veitg.
26 Li tornaren á dir: ¿Quet feu? ¿Com t'obrí los ulls?
27 Ell los respongué: Ja vos ho diguí, y vosaltres ho oyguereu, ¿á que fi voleu ohirho de nou? ¿Voleu tal vegada fervos vosaltres també deixebles seus?
28 Llavors l'umpliren de maldicions, y li digueren: Sias tu deixeble seu, que nosaltres som deixebles de Moysés.
29 Sabem que Deu parlá á Moysés; emperó aquest no sabem d'ahont es.
30 Respongué aquell home, yls digué: En aixó está lo miracle, que vosaltres no sabeu d'ahont es aquest, y ab tot ell ha obert mos ulls.
31 Lo que sabem es, que Deu no ou als pecadors, sinó que aquell que adora á Deu, y fa sa voluntat, aqueix es á qui Deu ou.
32 Desde quel mon es mon no s'ha ohit jamay, que ningú haja obert los ulls á un cego de naixement.
33 Si aquest home no fos de Deu, no podria fer res.
34 Respongueren y li digueren: Nasqueres ple de pecats, ¿yns ensenyas? Yl tragueren fora.
35 Oigué Jesús quel havían tret fora, y haventlo encontrat, li digué: ¿Creus tu en lo Fill de Deu?
36 Ell respongué y digué: ¿Qui es, Senyor, peraqué jo crega en ell?
37 Y li digué Jesús: Y tu lo vegeres, y es lo mateix que está parlant ab tu.
38 Llavors digué ell: Crech, Senyor: y postrantse l'adorá.
39 Y Jesús digué: Pera exercir judici he vingut á est mon, a fi de que los que no hi veuen, vejan; y los que hi veuen, se quedian cegos.
40 Y alguns dels Fariséus que estavan ab ell oygueren aixó, y li digueren: ¿Puix que també nosaltres som cegos?
41 Jesús los digué: Si fossen cegos, no tindríau pecat: mes ara diheu: Nosaltres hi vehem; per lo que vostre pecat permaneix.

CAP. X.

Parábola del bon pastor. Va Jesús al temple en lo dia de la Dedicació, y declara que es lo Messías. Los Jueus prenen pedras pera tirárlashi com á blasfemador, perqué deya que era Fill de Deu.
1 En veritat, en veritat vos dich, Lo qui no entra per la porta en lo corral de las ovellas, sinó que puja per altra part, lo tal es un lladre y un robador.
2 Emperó qui entra per la porta, es lo pastor de las ovellas.
3 A est es á qui lo porter obra, y las ovellas escoltan sa veu; y ell crida per son nom á las ovellas propias, y las guia defora.
4 Y quant ha fet exir sas ovellas propias, va devant d'ellas; y las ovellas lo segueixen, perqué coneixen sa veu.
5 Mes á un estrany nol segueixen, sinó que fugen d'ell, perqué no coneixen la veu dels estranys.
6 Aquesta parábola los posá Jesús, peró no entengueren lo quels deya.
7 Y Jesús los digué segona vegada: En veritat, en veritat vos dich, que so la porta de las ovellas.
8 Tots los que han vingut fins ara son lladres y robadors, peró las ovellas nols escoltaren.
9 Jo so la porta. Lo qui entria per mi se salvará, y entrará, y exirá, y trobará pastura.
10 Lo lladre no ve sinó pera robar, y matar, y destruir. Jo he vingut peraqué ellas tingan vida, y la tingan ab mes abundancia.
11 Jo so lo bon pastor. Lo bon pastor sacrifica la vida per sas ovellas.
12 Mes lo mercenari, y lo qui no es pastor, y del qual no son propias las ovellas, veu venir lo llop, y abandona las ovellas y fuitg; yl llop las agarra, y esbarría lo bestiar.
13 Lo mercenari fuitg, perqué es assalariat, y no té interés algun en las ovellas.
14 Jo so lo bon pastor, y conech mas ovellas, y ellas me coneixen á mi.
15 Axí com lo Pare me coneix á mi, axí jo conech al Pare, y dono ma vida per mas ovellas.
16 Y tinch altras ovellas que no son d'aquest ramat, las quals he de recullir, y oirán la meva veu, y sen fará un sol ramat y sol pastor.
17 Per aixó mon Pare me ama, perqué jo dono ma vida peraqué puga péndrerla de nou.
18 Ningú me la pren, sinó que jo la dono de ma voluntat, y tinch potestat de donarla, y tinch potestat de recobrarla. Aquest est lo manament que rebí de mon Pare.
19 Y hi hagué una nova divisió entre los Jueus per causa d'esta plática.
20 Y molts d'ells deyan: Está possehit del dimoni, y ha perdut l'enteniment, ¿perquél escoltau?
21 Altres deyan: Aquestas no son paraulas d'un que está possehit del dimoni. ¿Per ventura lo dimoni pot obrir los ulls dels cegos?
22 Y se celebrava en Jerusalem la festa de la Dedicació, y era en hivern.
23 Y Jesús se passejava en lo temple en lo pórtich de Salomó.
24 Yls Jueus vingueren á son rodedor, y li deyan: ¿Fins á quant has de tenir nostre ánimo suspés? Si ets lo Christo, dígasnosho clarament.
25 Jesús los respongué: Vos parlo, y nom creheu; las obras que jo faitg en nom de mon Pare, estas donan testimoni de mi.
26 Mes vosaltres no creheu, perqué no sou de mes ovellas, com jous he dit.
27 Mas ovellas ouhen ma veu, y jo las conech, ym segueixen.
28 Y jols dono la vida eterna, y nos perdrán may, y ningú las arrancará de mas mans.
29 Mon Pare lo que m'ha donat es superior á totas las cosas, y ningú pot arrancarho de la ma de mon Pare.
30 Jo y el Pare som una mateixa cosa.
31 Y los Jueus prengueren pedras per apedregarlo.
32 Y Jesús los respongué: Moltas obras bonas vos he mostrat de mon Pare, ¿per quina d'aquellas obras m'apedregau?
33 Respongueren los Jueus: Not apedregam per ninguna obra bona, sinó per la blasfemia, y perqué essent tu home, te fas Deu.
34 Jesús los respongué: ¿No está escrit en vostra lley que jo diguí: Vosaltres sou deus?
35 Si anomená deus á aquella á qui vingué la paraula de Deu, y la Escriptura no pot faltar:
36 ¿De mi, á qui lo Pare ha santificat, y ha enviat al mon, diheu vosaltres que blasfemo, perqué he dit: So Fill de Deu?
37 Si no fas las obras de mon Pare, nom cregau.
38 Mes si las fas, y nom voleu creurer á mi, creheu á las obras, á fi de que conegau, y cregau que lo Pare está en mi, y jo en lo Pare.
39 Y ells cercavan con péndrerlo, emperó ell s'escapá de sas mans.
40 Y sen aná altra vegada al altra part del Jordá, á aquell lloch ahont primerament havía estat Joan batejant, y permanesqué allí.
41 Y acudiren molts á ell, dihent: Joan no ha fet miracle algun.
42 Mes totas quantas cosas Joan digué d'aquest eran verdaderas. Y molts cregueren en ell.

CAP. XI.

Resurrecció de Lássaro. Consell dels Pontífices y Fariséus; ahont se resol la mort de Jesús, y que ha de morir un home per tots. Jesu-Christ se retira á Efrem, ciutat de Galiléa.
1 Y hi havía malalt un home anomenat Lássaro, resident en Bethania, lloch de María y de Martha, germanas sevas.
2 Y esta María era aquella que havía ungit ab ungüent al Senyor, y netejat los peus ab sos cabells; lo germá de la qual, Lássaro, era lo qui estava malalt.
3 Las germanas d'aquest donchs enviaren á dirli: Senyor, mirau que aquell á qui vos amau está malalt.
4 Y ohintho Jesús, los digué: Aquesta malaltía no es mortal, sinó ques per la gloria de Deu, á fi de que lo Fill de Deu sia glorificat per ella.
5 Y Jesús amava á Martha, y á sa germana María, y á Lássaro.
6 Quant oygué donchs que aquest estava malalt, se detingué encara dos dias en lo mateix lloch.
7 Y després d'aixó, digué á sos deixebles: Anem altra vegada á la Judéa.
8 Los deixebles li diuhen: Rabbi, ¿ara que los Jueus volían apedregarvos, anau allí altra vegada?
9 Jesús respongué: ¿No hi ha dotse horas en lo dia? Lo qui va de dia no ensepega, perqué veu la llum d'aquest mon.
10 Mes lo qui va de nit ensepega, perqué no hi ha llum en ell.
11 Digué estas cosas, y després los anyadí: Nostre amich Lássaro dorm, emperó jo vaitg á despertarlo del somno.
12 Y digueren sos deixebles: Senyor, si dorm se curará.
13 Emperó Jesús parlava de sa mort, y ells pensaren que havía parlat del somni natural.
14 Jesús los digué á las horas clarament: Lássaro es mort;
15 Y per vosaltres m'alegro de no haverme trobat allí, á fi de que cregau. Emperó anem á ell.
16 Y Tomás, anomenat Didimo, digué á sos condeixebles: Anemhi també nosaltres, á fi de morir ab ell.
17 Arribá donchs Jesús, y trobá que havía ja quatre dias que Lássaro estava en la sepultura.
18 Y distava Bethania de Jerusalem com cosa de quinse estadios.
19 Y molts Jueus havían vingut á Martha, y á María pera consolarlas de la mort de son germá.
20 Y quant Martha oygué que Jesús venía, isqué á rébrerlo; emperó María se quedá en casa.
21 Y Martha digué á Jesús: Senyor, si vos haguesseu estat aquí, no hauría mort mon germá.
22 Emperó també sé ara, que qualsevol cosa que demaneu á Deu, Deu vos la concedirá.
23 Jesús li digué: Ton germá ressuscitará.
24 Martha li respon: Ja sé que ressuscitará en la resurrecció en lo derrer dia.
25 Jesús li digué: Jo so la resurrecció y la vida; lo qui creu en mi, encaraqué hagués mort, viurá.
26 Y aquell que viu, y creu en mi, no morirá may mes. ¿Creus tu aixó?
27 Ella li respongué: Senyor, sí, crech, que vos sou lo Christo, lo Fill de Deu viu, que ha vingut á est mon.
28 Y dit aixó, sen aná y cridá secretament á María sa germana, dihentli: Aquí está lo Mestre, yt demana.
29 Y luego que ella ho oygué, s'alsá á tota pressa, y vingué á ell.
30 Perqué Jesús no havía entrat encara en lo poblet, sinó que estava en aquel mateix paratge ahont Martha l'havía encontrat.
31 Mes los Jueus que estavan ab María en casa, y l'aconsolavan, vehent ques alsava de repente y exía fora, la seguiren, dihent: Aquesta va á la sepultura pera plorar allí.
32 Y havent arribat María al siti ahont estava Jesús, y vehentlo, se llansá á sos peus, y li digué: Senyor, si vos haguesseu estat aquí, no hauría mort mon germá.
33 Jesús donchs al véurerla plorar, y que ploravan també los Jueus que havian vingut ab ella, gemí en son esperit, ys perturbá.
34 Y digué: ¿Ahont l'haveu posat? Veniu, Senyor, li digueren, yl veuréu.
35 Y Jesús plorá.
36 Llavors digueren los Jueus: ¡Mirau com l'amava!
37 Y alguns d'ells digueren: Aquest donchs que obrí los ulls de un cego de naixement, ¿no podría fer de manera que Lássaro no morís?
38 Gemint donchs Jesús altra vegada en sí mateix, vingué al sepulcre, que era una gruta, y tenía una pedra posada sobre.
39 Jesús digué: Traheu la pedra. Martha, germana del difunt, li respongué: Senyor, ja fa fetor, puix quatre dias fa ja ques mort.
40 Jesús li digué: ¿Not he dit, que si creguesses, veurás la gloria de Deu?
41 Tragueren donchs la pedra. Y Jesús alsant los ulls al cel, digué: Pare, vos dono gracias perqué m'aveu ohit.
42 Be sabía jo que sempre m'ohiu; emperó ho he dit per causa d'aquesta gent que está al rodedor de mi, á fi de que cregan que vos m'haveu enviat.
43 Havent dit aixó, cridá en alta veu: Lássaro, ix fora.
44 Y al instant isqué lo qui havía mort, lligat de peus y mans ab faxas, y tapada la cara ab un sudari. Jesús los digué: Deslligaulo, y deixaulo anar.
45 Y molts dels Jueus que havían vingut á veurer á María y á Martha, y que havían vist lo que Jesús havía fet, cregueren en ell.
46 Emperó alguns d'ells sen anaren á trobar als Fariséus, yls contaren las cosas que Jesús havía fet.
47 Llavors los Pontífices, yls Fariséus juntaren consell, y digueren: ¿Que farém, perqué aquest home fa molts miracles?
48 Sil deixam fer, tots creurán en ell, y vindrán los Romans, y arruinarán nostre lloch y la nació.
49 Emperó un d'ells anomenat Cayfás, que era lo sumo Pontífice d'aquell any, los digué: Vosaltres no hi enteneu res.
50 Ni reflexionau queus convé que un sol home moria per lo poble, y no ques perdia tota la nació.
51 Mes ell nou digué de sí mateix, sinó que essent aquell any Pontífice, profetisá que Jesús havia de morir per la nació.
52 Y no tant per la nació, sinó també pera congregar en un als fills de Deu que estavan dispersos.
53 Y axí desde aquell dia no pensavan sinó com poderlo fer morir.
54 Per lo que Jesús ja no anava publicament entrels Jueus, sinó ques retirá á un territori prop del desert en la ciutat dita Efrem, y allí permanesqué ab sos deixebles.
55 Y era próxima la pasqua dels Jueus, y molts d'aquella comarca pujaren á Jerusalem antes de la pasqua, pera purificarse.
56 Y cercavan á Jesús, yls que estavan en lo temple se deyan uns á altres: ¿Que pensau? ¿perqué no ha vingut á la festa? Yls Pontífices yls Fariséus havían ja donat l'ordre de que si algú sabía ahont era ell, lo denuncías pera ferlo péndrer.

CAP. XII.

María germana de Lássaro derrama ungüent preciós sobre los peus de Jesús. Los Jueus maquinan la mort d'aquest. Entrada triunfant de Jesu-Christ en Jerusalem. Alguns Gentils volen veurer á Jesús. Declara est que fins després de mort, no fará fruit entrells.
1 Donchs sis dias abans de la Pasqua vingué Jesús á Bethania, ahont ell havía ressuscitat á Lássaro que havía mort.
2 Allí li aparellaren una cena, y Martha servía, y Lássaro era un dels que estavan á taula ab ell.
3 Y havent pres María una lliura d'ungüent preciós de nardo verdader, lo derramá sobre los peus de Jesús, yls aixugá ab sos cabells; y la casa s'omplí de la fragancia del perfum.
4 Llavors Judas Iscariot, un de sos deixebles, que era lo quil havía d'entregar, digué:
5 ¿Perqué no ha vengut est ungüent per trescents diners, y donat son preu als pobres?
6 Mes digué aixó, no perqué ell passás cuydado dels pobres, sinó perqué era lladre, y tenint la bossa, portava lo diner ques posava en ella.
7 Mes Jesús respongué: Deixaula, quel guardia peral dia de ma sepultura.
8 Perqué als pobres sempre los teniu ab vosaltres, mes á mi nom teniu sempre.
9 Y una gran multitut de Jueus sabé que Jesús estava allí. Y vingueren, no tant per Jesús, quant pera veurer á Lássaro, á qui havía ressuscitat d'entre los morts.
10 Per aixó los Prínceps dels Sacerdots resolgueren fer morir també á Lássaro;
11 Perqué molts Jueus per sa causa sen anavan d'ells, y creyan en Jesús.
12 Y l'endemá una gran multitut de gent, que havía vingut á la festa, havent sabut que Jesús venía á Jerusalem,
13 Prengueren ramas de palmers y exiren á rébrerlo, y cridavan, Hosanna: Benehit sia lo qui ve en nom del Senyor, Rey d'Israel.
14 Y trobá Jesús un pollí, y s'assentá sobre ell, conforme está escrit:
15 No temias, filla de Sion: mira á ton Rey que ve assentat sobre un pollí d'una somera.
16 Los deixebles al principi no entengueren aquestas cosas, emperó quant Jesús fou glorificat, llavors se recordaren que d'ell estavan escritas estas cosas, y que ells li havían fet aquestas cosas.
17 Y la turba ques trobava ab Jesús quant cridá á Lássaro del sepulchre, yl ressuscitá d'entrels morts, donava testimoni d'ell.
18 Per aixó isqué la turba á rébrerlo, per haver ohit que havía fet aquest miracle.
19 Y los Fariséus se deyan los uns als altres: ¿Veheu com no adelantam res? Veus aquí que tot lo mon sen va detrás d'ell.
20 Hi havía alguns Gentils dels que pujaren per adorar á Deu en la festa.
21 Estos donchs s'acercaren á Felip, natural de Bethsaida en Galiléa, y li suplicaren, dihent: Senyor, voldríam véurer á Jesús.
22 Felip vingué á dirho á Andreu, y Andreu y Felip altra vegada ho digueren á Jesús.
23 Y Jesús los respongué, dihent: Arribada es l'hora en que lo Fill del home ha de ser glorificat.
24 En veritat, en veritat vos dich, que si lo gra del forment que cau en terra no mor, queda tot sol; emperó si mor, produheix molt fruit.
25 Axí mateix lo qui ama sa vida la perdrá; emperó aquell que aborreix sa vida en aquest mon, la conserva pera la vida eterna.
26 Si algum serveix, seguéscam, que allí ahont jo so, allí estará també mon sirvent; yl quem servesca, mon Pare l'honrará.
27 Ara ma ánima está perturbada; ¿y que diré? Pare, deslliuraume d'aquesta hora. Mes per aixó he vingut en aquesta hora.
28 Pare, glorificau vostre nom. Y vingué una veu del cel, dihent: Lo he glorificat ha, yl glorificaré encara mes.
29 La gent donchs que estava allí yu oygué, deya: Que era un tro. Altres deyan: Un ángel li ha parlat.
30 Y Jesús los respongué, dihent: Aquesta veu no ha vingut pera mi, sinó pera vosaltres.
31 Ara es lo judici del mon, ara lo príncep d'aquest mon será llansat fora.
32 Y si jo fos elevat de la terra, atrauré á tots envers mí.
33 Aixó ho deya pera significar de quina mort havía de morir.
34 La gent li respongué: Nosaltres havem ohit de la lley que lo Christo permaneix eternament. ¿Com dius donchs tu que es necessari que sia elevat lo Fill del home? ¿Qui es aqueix Fill del home?
35 Jesús los respongué: La llum encara está per un poch de temps ab vosaltres: caminau donchs mentras teniu llum, peraqué las tenebras nous sorprengan; puix lo qui camina en tenebras no sab ahont va.
36 Mentras teniu llum, creheu en la llum, peraqué siau fills de la llum. Estas cosas digué Jesús, y sen aná y s'ocultá d'ells.
37 Mes encaraqué havía fet tants miracles en presencia d'ells, no creyan en ell:
38 A fi de ques cumplissen las paraulas del Profeta Isaías, lo qual digué: Senyor, ¿qui ha cregut lo quens ha ohit á nosaltres, y á qui lo bras del Senyor ha estat revelat?
39 Per aixó no podían creurer, perqué Isaías digué ademés:
40 Cegá sos ulls, y endurí son cor, peraqué no vejan ab los ulls, ni comprengan ab son cor, ys convertescan, y jols curia.
41 Aixó digué Isaías quant vegé sa gloria y parlá d'ell.
42 Ab tot molts dels Senadors cregueren en ell; emperó per causa dels Fariséus nol confessavan publicament, per temor de quels expellissen de la Sinagoga:
43 Puix ells amaren mes la gloria dels homes que la gloria de Deu.
44 Jesús donchs alsá la veu, y digué: Qui creu en mi no creu en mi, sinó en aquell quem ha enviat.
45 Y lo quim veu á mi veu al quem ha enviat.
46 Jo llum he vingut al mon, peraqué tot aquell que creu en mi no permanesca en tenebras.
47 Y si algú ou mas paraulas, y no las observa, jo nol judico; puix no he vingut pera judicar lo mon, sinó pera salvar lo mon.
48 Lo quim desprecia, y no reb mas paraulas, té quil judica: la paraula que jo he predicat, aqueixa será la quel judicará en lo derrer dia.
49 Puix jo no he parlat de mi mateix, sinó quel Pare quem enviá es lo qui m'ha ordenat lo que tinch de dir y lo que tinch de parlar.
50 Y jo sé que son mandato es la vida eterna. Las cosas donchs que jo dich, las dich com lo Pare m'ha ordenat.

CAP. XIII.

Ultima cena del Senyor. Jesús renta los peus á sos deixebles. Prediu la trahició de Judas. Recomana la caritat, y anuncia la negació de Pere.
1 Abans de la festa de la Pasqua, sabent Jesús que havía arribat l'hora de son tránsit de est mon al Pare, havent amat als seus que eran en lo mon, los amá fins al fi.
2 Y concluida la cena, havent lo diable posat en lo cor de Judas Iscariot fill de Simó lo designi d'entregarlo,
3 Jesús sabent quel Pare li havía posat totas las cosas en las mans, que havía vingut de Deu, y que tornava á Deu,
4 S'alsá de la cena, y trahentse sas vestiduras, prengué una tovallola, y se la cenyí.
5 Posá en seguida aygua en una conca, y comensá á rentar los peus dels deixebles, y á aixugarlos ab la tovallola que tenía cenyida.
6 Arribá donchs á Simó Pere, y Pere li diu: Senyor, ¿vos rentarme á mi los peus?
7 Respongué Jesús dihentli: Lo que jo fas, tu nou comprens ara, y ho sabrás després.
8 Pere li diu: Jamay me rentaréu vos los peus. Jesús li respon: Si jo not rento, no tindrás part ab mi.
9 Li diu Simó Pere: Senyor, no solament mos peus, sinó las mans y lo cap també.
10 Jesús li diu: lo qui está rentat no necessita sinó rentarse los peus, puix está tot net. Y vosaltres nets estau, emperó no tots.
11 Puix sabía qui era lo quil havía d'entregar; per aixó digué: No tots estau nets.
12 Després donchs que ell los hagué rentat los peus, y pres altra vegada sas vestiduras, y haventse sentat novament á taula, los digué: ¿Sabeu lo que he fet ab vosaltres?
13 Vosaltres m'anomenau Mestre y Senyor, y diheu be, perqué ho so.
14 Donchs si jo, que so lo Mestre y Senyor, vos he rentat los peus, també vosaltres debeu rentarvos los peus los uns als altres.
15 Perqué jous he donat exemple; perqué axí com jo he fet ab vosaltres, axí fassau vosaltres també.
16 En veritat, en veritat vos dich, quel criat no es major que son amo, nil enviat major que aquell quel enviá.
17 Si compreneu estas cosas, seréu benaventurats si las practiqueu.
18 Nou dich de tots vosaltres. Jo sé als que tinch elegits, sinó peraqués cumplia l'Escriptura: Aquell que menja pá ab mí, alsará contra mi son taló.
19 Vos ho dich desd'ara abans que esdevinga, á fi de que quant succehesca cregau que so jo.
20 En veritat, en veritat vos dich, quel qui rebia al que jo hauré enviat, me reb á mi; yl quim reb á mi, reb á aquell quem ha enviat.
21 Havent Jesús dit aquestas paraulas, se turbá en son esperit, y declará obertament, dihent: En veritat, en veritat vos dich, que un de vosaltres me trahirá.
22 Los deixebles donchs se miravan uns á altres, dubtant de qui parlava.
23 Y un de sos deixebles á qui Jesús amava, estava reclinat en lo seno de Jesús.
24 Y Simó Pere li feu senya, dihentli. ¿Qui es aquest de qui parla?
25 Y estant aquell reclinat en lo seno de Jesús, li digué: Senyor, ¿qui es aquest?
26 Jesús li respongué: Es aquell á qui jo donaré pá sucat. Y havent sucat lo pá, lo doná á Judas fill de Simó Iscariot.
27 Y després d'haver pres lo bussí entrá en ell Satanás. Y Jesús li digué: Fes prestament lo que tu fas.
28 Emperó ningú dels que estavan á taula comprengué lo fi peraqué li deya.
29 Perqué com Judas tenía la bossa, pensavan alguns que Jesús li havía dit: Compra lo que necessitem pera la festa, ó que donás alguna cosa als pobres.
30 Ell luego que prengué lo bussí isqué fora, y era ja de nit.
31 Per aixó després d'haversen anat Judas, digué Jesús: Ara es glorificat lo Fill del home, y Deu es glorificat en ell.
32 Y si Deu es glorificat en ell, Deu igualment lo glorificará en si mateix, yl glorificará luego.
33 Fillets, per un poch de temps encara estich ab vosaltres. Vosaltres me buscaréu, y axí com jo diguí als Jueus: Allá ahont jo vaitg no hi podeu venir vosaltres; axí mateix vos ho dich ara á vosaltres.
34 Vos dono un manament nou, queus ameu los uns als altres, y que de la manera ab que jous he amar, vos ameu recíprocament.
35 En aixó coneixerán tots que sou mos deixebles, sius teniu amor los uns als altres.
36 Simó Pere li digué: Senyor, ¿ahont anau vos? Jesús li respongué: Allá ahont jo vaitg, tu no pots seguirme ara, mes me seguirás després.
37 Pere li digué: Senyor, ¿perqué no vos puch seguir ara? Donaré per vos la meva vida.
38 Jesús li replicá: ¿Tu donarás la vida per mí? En veritat, en veritat te dich, No cantará lo gall abans que tum hajas negat tres vegadas.

CAP. XIV.

Plática de Jesu-Christ á sos deixebles.
1 Que nos perturbia vostre cor. Creheu en Deu, y creheu també enmi.
2 En la casa de mon Pare hi ha moltas habitacions; si no fos axí, jous ho hauría dit: puix vaitg á preparar lo lloch pera vosaltres.
3 Y quant men hauré anat y hauré preparat lo lloch pera vosaltres, tornaré, yus pendré ab mi, peraqué allá ahont so jo estigueu també vosaltres.
4 Y ja sabeu ahont vaitg, y sabeu també vosaltres lo camí.
5 Tomás li digué: Senyor, no sabem ahont anau, ¿com podem donchs saber lo camí?
6 Jesús li respon: Jo so lo camí, y la veritat, y la vida. Ningú ve al Pare sinó per mi.
7 Si m'haguesseu conegut á mi, hauríau conegut també á mon Pare, y desd'ara lo coneixeu, yl haveu vist.
8 Felip li digué: Senyor, mostraunos lo Pare, y nos basta.
9 Jesús li respon: ¿Tant temps ha que estich ab vosaltres, y nom haveu conegut? Felip, lo quim veu á mi, veu també al Pare. Donchs ¿com dius, mostraunos lo Pare?
10 ¿No creheu que jo estich en lo Pare, y que lo Pare está en mí? Las paraulas que jous dich, no las dich de mi mateix: yl Pare que está en mi, ell mateix fa las obras.
11 ¿No creheu que jo estich en lo Pare, y que lo Pare está en mi?
12 Creheuho, almenos per las obras que jo fas. En veritat, en veritat vos dich, que qui creu en mi, aqueix fará també las obras que jo fas, y las fará encara majors, perqué jo men vaitg al Pare.
13 Y tot quant demaneu al Pare en mon nom, ho faré, á fi de quel Pare sia glorificat en lo Fill.
14 Si demanau alguna cosa en mon nom, la faré.
15 Sim amau, guardau mos manaments.
16 Y jo pregaré al Pare, y vos donará altre Consolador, peraqué habitia ab vosaltres eternament:
17 So es, l'Esperit de veritat, á qui lo mon no pot rebrer, perqué nol veu, nil coneix. Emperó vosaltres lo coneixeréu, perqué habitará ab vosaltres, y estará en vosaltres.
18 Nous deixaré hórfans: tornaré á vosaltres.
19 Encara un poch de temps, y lo mon ja nom veurá. Mes vosaltres me veheu, perqué jo visch, y vosaltres viuréu també.
20 En aquell dia coneixeréu que jo estich en mon Pare, y que vosaltres estau en mi, y jo en vosaltres.
21 Qui té mos manaments, yls guarda, aqueix me ama. Yl quim ama será amat de mon Pare, y jol amaré, y jom manifestaré á ell.
22 Judas (no lo Iscariot) li diu: Senyor, ¿per quina rahó vos manifestaréu á nosaltres, y no al mon?
23 Jesús respongué y li digué: Si algum ama guardará mas paraulas, y mon Pare l'amará, y vindrém á ell, y farém mansió en ell.
24 Lo qui nom ama no guarda mas paraulas. Y la paraula que haveu ohit no es meva, sinó del Pare quem ha enviat.
25 Vos he dit aquestas cosas permaneixent encara ab vosaltres.
26 Emperó lo Consolador, l'Esperit Sant, quel Pare enviará en mon nom, vos ensenyará totas las cosas, y vos recordará tot lo queus he dit.
27 La pau vos deixo; la pau meva vos dono: nous la dono jo com la dona lo mon. Nos perturbia vostre cor, nis acobardesca.
28 Ohíreu queus diguí: Men vaitg y torno á vosaltres. Sim amasseu, vos alegraríau sens dubte, de que vaitg al Pare, perquél Pare es major que jo.
29 Y jous ho dich ara abans que esdevinga, a fi de que quant succehesca cregau.
30 Ja no parlaré molt ab vosaltres, puix ve lo príncep d'aquest mon, mes no té res ab mi.
31 Emperó á fi de quel mon conega que jo amo al Pare, y com me doná manament lo Pare, axí fas també. Alsaus y anemsen d'aquí.

CAP. XV.

Continúa la plática de Jesu-Christ.
1 Jo so la verdadera vinya, y mon Pare es lo vinyader.
2 Tallará tots los sarments que no portan fruyt en mi, y aquells que donian fruyt los podará, perqué ne donian mes.
3 Vosaltres sou ja purs per medi de la paraula que vos he parlat.
4 Permaneixeu en mi, y lo permaneixeré en vosaltres. A la manera quel sarment no pot de per sí donar fruyt, sinó está unit al cep, axí tampoch vosaltres sinó estau units ab mi.
5 Jo so lo cep, vosaltres los sarments. Lo qui está unit ab mi, y jo ab ell, aqueix dona molt fruyt; puix que sens mi no podeu res.
6 Lo qui nom permaneix en mi será llansat fora com un sarment, se secará, yl pendrán, yl posarán al foch, y cremará.
7 Si permaneixeu en mi, y mas paraulas permaneixen en vosaltres, demanaréu tot lo que vullau, y seus concedirá.
8 Es la gloria de mon Pare que vosaltres porteu molt fruyt, y siau deixebles meus.
9 Axí com me ama lo Pare, axí vos he amat jo. Continuau en mon amor.
10 Si guardau mos manaments, permaneixeréu en mon amor; axí com jo he guardat també los preceptes de mon Pare, y permanesch en son amor.
11 Aquestas cosas vos las he ditas á fi de que mon goitg sia en vosaltres, y vostre goitg sia cumplert.
12 Mon precepte es queus ameu los uns als altres, com jous he amat á vosaltres.
13 Ningú pot tenir un amor mes gran que aquell que dona sa vida per sos amichs.
14 Vosaltres sou mos amichs si feu lo que jous mano.
15 Ja nous apellidaré sirvents, perqué lo sirvent no sab lo que fa son amo. Emperó á vosaltres vos he apellidat amichs, perquéus he fet á saber quantas cosas he ohit de mon Pare.
16 Nom elejireu vosaltres á mi, sinó que jous he elegit á vosaltres, y vos he destinat peraqué aneu y fassau fruyt, y vostre fruyt sia durader, á fi de que qualsevol cosa que demaneu al Pare en mon nom vos la concedesca.
17 Lo que jous mano es queus ameu uns á altres.
18 Sil mon vos aborreix, sabeu que primer que á vosaltres m'aborrí á mi.
19 Si fosseu del mon, lo mon vos amaría com á cosa seva; mes com no sou del mon, sinó que jous elegí d'entrel mon, per aixó lo mon vos aborreix.
20 Recordauvos d'aquella sentencia que jous he dit: Lo sirvent nos major que son amo. Sim han perseguit á mi, tambéus han de perseguir á vosaltres: si han guardat mas paraulas, també guardarán las vostras.
21 Mes totas estas cosas las farán ab vosaltres per causa de mon nom, perqué no coneixen al quem ha enviat.
22 Si jo no hagués vingut, y nols hagués predicat, no tindrían pecat; emperó ara no tenen escusa de son pecat.
23 Lo quim aborreix á mi aborreix també á mon Pare.
24 Si jo no hagués fet entrells obras que ningú altre ha fet, no tindrían culpa: mes ara ells las han vistas ym han aborrit á mi y á mon Pare.
25 A fi de ques cumplís la paraula escrita en sa Lley: Me han aborrit sens causa alguna.
26 Emperó quant vinga lo Consolador, l'Esperit de la veritat que proceheix del Pare, y que jous enviaré de part de mon Pare, ell donará testimoni de mi.
27 Y també vosaltres donaréu testimoni, ja que desdel principi estau en ma companyia.

CAP. XVI.

Jesu-Christ conclou la plática.
1 Aquestas cosas vos las he ditas, peraqué nous escandaliseu.
2 Vos traurán de las Sinagogas, y vel temps en que qualsevol queus matia creurá fer una cosa agradable á Deu.
3 Y vos tractarán d'aquesta manera, perqué no han conegut al Pare ni á mi.
4 Mes jous he parlat aquestas cosas, peraqué quant vinguia l'hora, vos recordeu de que jous las havía anunciat.
5 Y nous las diguí al principi, perqué estava ab vosaltres. Emperó ara men vaitg á aquell quem ha enviat; y ningú de vosaltres me pregunta, ¿Ahont anau vos?
6 Mes perquéus he dit aquestas cosas, vostre cor está ple de tristesa.
7 Emperó jous dich la veritat: Vos convé que jo men vaja, perqué si no men vaitg, lo Consolador no vindrá á vosaltres, mes si men vaitg, vos l'enviaré.
8 Y quant vinga, convencerá al mon de pecat, de justicia, y de judici:
9 De pecat, perqué no cregueren en mi:
10 De justicia, perqué jo men vaitg al Pare, y ja nom veuréu mes:
11 Y de judici, perquél príncep d'aquest mon ha estat ja judicat.
12 Encara tinch moltas altras cosas que dirvos: mes ara no podeu portarlas.
13 Emperó quant vinga aquell Esperit de veritat, vos ensenyará tota veritat, perqué no parlará de sí mateix, sinó que dirá totas las cosas que haurá ohit, yus anunciará las que han de venir.
14 Ell me glorificará, perqué pendrá del meu, y vos ho anunciará.
15 Tot lo que té lo Pare es meu. Per aixó he dit que rebrá del meu y vos ho anunciará.
16 Dintre de poch ja nom veuréu, y altra vegada dintre de poch me veuréu, perqué men vaitg al Pare.
17 Donchs alguns dels deixebles se deyan los uns als altres: ¿Quens voldrá dir ab: Dintre de poch nom veuréu, emperó al cap de poch me tornaréu á veurer, y perqué men vaitg al Pare?
18 Deyan donchs: ¿Que significa aixó que diu: Dintre de poch? No sabem lo que está parlant.
19 Emperó Jesús conegué que volían preguntarlo, yls digué: Vosaltres estau inquirint los uns dels altres perqué he dit: Dintre de poch ja nom veuréu, mes al cap de poch me tornaréu á veurer.
20 En veritat, en veritat vos dich, que vosaltres ploraréu y gemegaréu, emperó lo mon se regositjará; y vosaltres estaréu tristos, mes vostra tristesa se convertirá en goitg.
21 La dona quant está de part está possehida de tristor, perqué ha arribat sa hora; emperó tant prest com ha donat á llum l'infant, ja nos recorda de sa congoixa, ab lo goitg de que un home ha nat en lo mon.
22 Y vosaltres al present patiu en veritat tristesas, mes jo tornaré á véureus, y vostre cor s'alegrará, y ningú vos pendrá lo vostre goitg.
23 Y en aquell dia nom demanaréu cosa alguna. En veritat, en veritat vos dich, que tot quant demaneu al Pare en mon nom vos ho concedirá.
24 Fins ara no haveu demanat res en mon nom. Demanau y rebréu, á fi de que vostre goitg sia ple.
25 Aquestas cosas vos las he ditas en parábolas. Ja ve l'hora en que nous parlaré ab parábolas, sinó queus parlaré obertament del Pare.
26 En aquell dia demanaréu en mon nom, y nous dich que jo suplicaré al Pare per vosaltres:
27 Perqué lo Pare mateix vos ama, perqué vosaltres m'haveu amat, y cregut que jo he exit de Deu.
28 Isquí del Pare, y vinguí al mon: ara deixo lo mon, y altra vegada men vaitg al Pare.
29 Los deixebles li diuhen: Ara si que parlau clarament, y no diheu parábolas.
30 Ara coneixem que vos ho sabeu tot, y que no necessitau que ningú vos preguntia: per aixó crehem que haveu exit de Deu.
31 Jesús los respongué: ¿Y vosaltres creheu ara?
32 Veus aquí que ve l'hora, y ja ha arribat, en que seréu dispersats cada qual per son costat, y deixaréu sol; emperó jo no estich sol, perquél Pare está ab mi.
33 Vos he dit aquestas cosas, peraqué tingau pau en mi. En lo mon tindréu que sufrir afliccions; emperó teniu confiansa, jo he vensut al mon.

CAP. XVII.

Plegaria afectuosa de Jesús á son etern pare.
1 Estas cosas digué Jesús, y alsant los ulls al cel, digué: Pare, l'hora es arribada, glorificau á vostre Fill, á fi de que vostre Fill vos glorifiquia á vos:
2 Com li haveu donat poder sobre tota carn, peraqué donia la vida eterna á tots aquells que li haveu donat.
3 Y aquesta es la vida eterna: Que vos conegan á vos sol Deu verdader, y á Jesu-Christ á qui vos enviareu.
4 Jous he glorificat sobre la terra: tinch acabada la obra quem encarregareu fer.
5 Y ara glorificaume vos, ¡oh Pare! ab vos mateix, ab aquella gloria que tinguí ab vos abans que fos lo mon.
6 He manifestat vostre nom als homes quem donareu del mon: eran vostres, y mels haveu donat, y ells han guardat vostra paraula.
7 Ara han conegut que tot lo quem donareu ve de vos.
8 Perqué jols he donat las paraulas que vos me donareu, y ells las reberen, y conegueren verdaderament que jo he exit de vos, y han cregut que vos m'haveu enviat.
9 Jo prego per ells. No prego per lo mon, sinó per aquestos quem donareu, perqué son vostres.
10 Y totas mas cosas son vostras, y las vostras son mevas; y ab ellas he estat clarificat.
11 Y jo ja no estich en lo mon, mes aquestos quedan en lo mon, y jo vinch á vos. ¡O Pare sant! guardau en vostre nom á aquells que vos me donareu, á fi de que ells sian una mateixa cosa com nosaltres.
12 Mentras jo era ab ells, los conservava en vostre nom. He conservat los quem donareu, y ningú d'ells s'ha perdut, sinól fill de la perdició, peraqués cumplia l'Escriptura.
13 Emperó ara vinch á vos, y dich aixó estant encara en lo mon, á fi de que tingan goitg cumplert en si mateixos.
14 Jols he donat vostra paraula, yl mon los ha aborrit, perqué no son del mon, axí com jo tampoch so del mon.
15 Nous demano quels tragueu del mon, sinó quels guardeu del mal.
16 Ells no son del mon, axí com jo tampoch so del mon.
17 Santificaulos en vostra veritat. La paraula vostra es la veritat.
18 Axí com vos m'haveu enviat al mon, axí jols he enviat á ells també al mon.
19 Y per ells jom santifico, á fi de que ells sian també santificats en la veritat.
20 Emperó jo no prego per ells solament, sinó per aquells també que han de creurer en mi per medi de sa paraula;
21 A fi de que tots sian una mateixa cosa, axí com vos, Pare, sou en mi, y jo en vos, axí també sian ells una cosa ab nosaltres, á fi de quel mon crega que vos m'haveu enviat.
22 Y jols he donat la gloria que vos me donareu, peraqué ells sian una mateixa cosa, axí com ho som nosaltres.
23 Jo en ells, y vos en mi, peraqué ells sian fets perfets en una mateixa cosa, y peraqué conega lo mon que vos m'haveu enviat, y los haveu amat axí com m'amareu á mi.
24 Pare, jo desitjo que aquells que vos m'haveu donat estigan ab mi allá ahont jo so, peraqué vegian ma gloria quem haveu donat, puix vos m'haveu amat desde antes de la creació del mon.
25 ¡O Pare just! lo mon nous ha conegut; jo si queus he conegut, y estos conegueren que vos m'haveu enviat.
26 Yls he fet y faré coneixer vostre nom, perquél amor ab que vos m'haveu amat sia en ells, y jo en ells.

CAP. XVIII.

Jesús es pres. Malcos ferit. Fugen los Apóstols. Pere nega á Jesús. Interrogatori que li fan lo Sumo Pontífice y lo President Pilat.
1 Havent Jesús dit aquestas cosas, sen aná ab sos deixebles al altra banda del torrent Cedron, ahont hi havía un hort, en lo qual entrá ell y sos deixebles.
2 Y Judas quel trahía sabía també aquest siti, perqué Jesús hi anava frecuentment ab sos deixebles.
3 Judas donchs havent pres una companyía de soldats, yls ministres enviats per los Pontífices y per los Fariséus, vingué á est lloch ab llanternas, atxas y armas.
4 Emperó Jesús savent las cosas que li havían de succehir, s'avansá yls digué: ¿A qui buscau?
5 Li respongueren: á Jesús de Nazaret. Los diu Jesús: So jo. Estava també entre ells Judas quel trahía.
6 Apenas Jesús los hagué dit: So jo, retrocediren y caygueren en terra.
7 Ell los preguntá novament: ¿A qui buscau? Y ells digueren: A Jesús de Nazaret.
8 Jesús replicá: Jaus he dit que so jo: si donchs me buscau á mi, deixau anar aquestos:
9 Peraqués cumplís la paraula que havía dit: Pare, no he perdut á ningú dels que vos me donareu.
10 Llavors Simó Pere que tenía una espasa, la desembayná, y donant un cop á un criat del Pontífice, li tallá l'orella dreta. Y aquest criat s'anomenava Malcos.
11 Y Jesús digué á Pere: Torna l'espasa á la bayna. Lo cálser quem ha donat mon Pare, ¿no he de béurel?
12 Yls soldats, y son capitá, yls ministres dels Jueus prengueren á Jesús, yl lligaren.
13 Yl conduhiren primerament á Anás, perqué era sogre de Cayfás, que era Pontífice aquell any.
14 Y Cayfás era lo qui havía donat als Jueus lo consell de que convenía de que un home morís per lo poble.
15 Anavan seguint á Jesús Simó Pere y altre deixeble; y est deixeble era conegut del Pontífice, y axí entrá ab Jesús en la casa del Pontífice.
16 Y Pere estava fora en la porta. Llavors l'altre deixeble, conegut del Pontífice, isqué y parlá á la portera, y introduhí á Pere.
17 Donchs la sirventa que guardava la porta, digué á Pere: ¿No ets tu també dels deixebles d'aquest home? Ell li respongué: Nou so.
18 Yls criats yls ministres se estavan al foch perqué feya fret, y s'escalfavan. Pere igualment estava en peu escalfantse.
19 Yl Pontífice se posá á fer preguntas á Jesús sobre sos deixebles y sa doctrina.
20 Jesús li respongué: Jo he parlat públicament al mon; Jo sempre he ensenyat en la sinagoga y en lo temple ahont concorren tots los Jueus, y en secret no he dit res.
21 ¿Perquém preguntas? Pregunta als que han ohit lo que jols he dit, puix ells saben las cosas que jo he dit.
22 Y havent dit aixó, un dels ministres que era allí doná una bofetada á Jesús, dihent: ¿Axí respons al Pontífice?
23 Jesús li respongué: Si jo he parlat mal, dona testimoni del mal, mes si he parlat be ¿perquém fereixes?
24 Y Anás l'enviá lligat al Pontífice Cayfás.
25 Y Simó Pere estava dret escalfantse. Diguérenli donchs: ¿No ets tu també un de sos deixebles? Ell ho negá y digué: Nou so.
26 Li digué un dels criats del Pontífice, parent d'aquell á qui Pere havía tallat l'orella: ¿Puix que not he vist jo en l'hort ab ell?
27 Negá Pere altra vegada, y al punt cantá lo gall.
28 Portaren després á Jesús desde casa de Cayfás al Pretori. Y era al matí: y ells no entraren en lo Pretori per no contaminarse, á fi de poder menjar la Pasqua.
29 Y Pilat isqué defora yls digué: ¿Quina acusació produhiu contra aquest home?
30 Li respongueren, dihent: Sinó fos aquest un malfactor, no tel hauríam entregat.
31 Yls digué Pilat: Donchs preneulo vosaltres y judicaulo segons la vostra lley. Los Jueus emperó li digueren: A nosaltres nons es permés donar la mort á ningú:
32 Peraqués cumplís la paraula que Jesús digué, indicant de quina mort havía de morir.
33 Torná donchs Pilat á entrar en lo Pretori, y cridá á Jesús, y li digué: ¿Ets tu lo Rey dels Jueus?
34 Jesús li respongué: ¿Dius aixó de tu mateix, ó altres t'ho han dit de mi?
35 Replicá Pilat: ¿So jo per ventura Jueu? Ta nació yls Pontífices t'han entregat á mi: ¿que has fet?
36 Respongué Jesús: Mon regne no es d'aquest mon. Si mon regne fos d'aquest mon, sens dubte que ma gent haurían peleat, peraqué no caygués en mans dels Jueus; emperó mon regne no es d'aquí.
37 Llavors li digué Pilat: ¿Donchs tu ets Rey? Jesús respongué: Tu ho dius que jo so Rey. Per aixó jo he nat, y per aixó he vingut al mon, á fi de donar testimoni á la veritat. Tot aquell que es de la veritat, ou ma veu.
38 Pilat li diu: ¿Que es la veritat? Y quant hagué dit aixó isqué segona vegada envers los Jueus, yls digué: Jo no trobo en ell causa alguna.
39 Emperó com es la costum entre vosaltres de que jous lliberti un per la Pasqua, ¿voleu queus posia en llibertat al Rey dels Jueus?
40 Llavors tots ells tornaren á cridar, dihent: No á est, sinó á Barrabás. Y Barrabás era un lladre.

CAP. XIX.

Passió, mort, y sepultura de Jesús.
1 Llavors Pilat prengué á Jesús, yl assotá.
2 Yls soldats formaren una corona d'espinas, y la hi posaren sobrel cap, y li vestiren un manto de púrpura,
3 Y venían á ell y deyan: ¡Salve, ó Rey dels Jueus! y li donavan bofetadas.
4 Y altra vegada Pilat isqué á fora, yls digué: Veus aquí, jous lo trach fora, peraqué reconegau que no trobo en ell causa alguna.
5 Isqué Jesús donchs portant la corona d'espinas y lo manto de púrpura. Y Pilat los digué: Veus aquí l'home.
6 Y luego quels Pontífices y sos ministres lo vegeren, se posaren á cridar, dihent: Crucificaulo, crucificaulo. Pilat los diu: Preneulo vosaltres y crucificaulo, que jo no trobo en ell causa alguna.
7 Responguérenli los Jueus: Nosaltres tenim una lley, y segons aquesta lley, deu morir, perqué ell s'ha fet Fill de Deu.
8 Quant Pilat oygué aquesta paraula, temé mes,
9 Y torná á entrar en lo Pretori, y digué á Jesús: ¿D'ahont ets tu? Emperó Jesús no li torná resposta.
10 Per lo que Pilat li diu: ¿A mi nom parlas? ¿No sabs que está en mon poder lo crucificarte, y en mon poder está lo llibertarte?
11 Jesús respongué: No tindrías poder algun sobre mi, si not fos donat del alt. Per lo que aquell quem ha entregat á tu es reo de pecat mes grave.
12 Y desde aquell punt Pilat buscava com llibertarlo. Emperó los Jueus cridavan, dihent: Si llibertas á est, no ets amich del César; puix tot aquell ques fa Rey contradiu al César.
13 Y Pilat havent ohit estas paraulas, tragué á Jesús fora del Pretori, y s'assentá en lo tribunal en un lloch anomenat Lithostrotos, y en hebreu Gabbatha.
14 Y era lo dia de la preparació de la Pasqua, y envers l'hora sexta, y digué als Jueus: ¡Aquí teniu á vostre Rey!
15 Ells emperó cridavan: Afora, afora; crucificaulo. Pilat los deya: ¿Crucificaré jo á vostre Rey? Los Pontífices responen: No tenim altre Rey que César.
16 Y llavors los l'entregá peraqué fos crucificat. Y prengueren á Jesús yl tragueren fora.
17 Y portant sa creu al coll, aná caminant envers lo lloch anomenat Calvari, y en hebreu Golgotha:
18 Ahont lo crucificaren, y dos altres ab ell, l'un á un costat, l'altre al altre, y Jesús al mitg.
19 Y Pilat escrigué un rétol, yl posá sobre la creu: y l'escrit era: Jesus Nazareno, Rey dels Jueus.
20 Aquest rétol donchs lo llegiren molts dels Jueus, perqué lo lloch en que fou Jesús crucificat estava inmediat á la ciutat; y estava escrit en hebreu, en grech, y en llatí.
21 Yls Prínceps dels Sacerdots deyan á Pilat: No escrigau, Rey dels Jueus, sinó que ell ha dit: Jo so Rey dels Jueus.
22 Pilat respongué: Lo que he escrit, he escrit.
23 Havent donchs los soldats crucificat á Jesús, prengueren sos vestits, y ne feren quatre parts, una per cada soldat; y la túnica; mes la túnica no tenía costura, sinó que era de un sol teixit de dalt baix.
24 Y digueren entre sí: No la partim, sinó tirem á sort per veurer de qui será: peraqués cumplís l'Escriptura, que diu: Se partiren mos vestits entre ells, y tiraren á la sort una túnica. Aixó es lo que feren los soldats.
25 Y estavan prop de la creu de Jesús, sa mare, y la germana de sa mare María Cleofas, y María Magdalena.
26 Y havent vist Jesús á sa mare, y al deixeble á qui ell amava, lo cual estava allí dret, digué á sa mare: ¡Dona, vet aquí ton fill!
27 Després digué al deixeble: ¡Vet aquí ta mare! Y desde aquella hora la tingué ab ell en sa casa.
28 Després d'aixó, sabent Jesús que totas las cosas estavan cumplertas, peraqués cumplís l'Escriptura, digué: Tinch sed.
29 Y hi havía allí un vas ple de vinagre, y ells posant al rodedor del hisop una esponja empapada en vinagre, li aplicaren á la boca.
30 Jesús tan prest com hagué pres lo vinagre, digué: Está consumat. Y inclinant lo cap entregá son esperit.
31 Y per aixó los Jueus, á fi de que no quedassen los cossos en la creu en lo dissapte; puix era la preparació, y aquell dia de dissapte era un gran dia, suplicaren á Pilat quels trencassen las camas, yls traguessen d'allí.
32 Vingueren donchs los soldats, y trencaren las camas del primer, y del altre que havía estat crucificat ab ell.
33 Y havent vingut á Jesús, y vehentlo ja mort, no li trencaren las camas:
34 Mes un dels soldats ab la llansa li obrí lo costat, y al instant isqué sanch y aygua.
35 Y quiu vegé ne ha donat testimoni, y son testimoni es verdader: y ell sab que diu la veritat, á fi de que vosaltres ho cregau també.
36 Puix aquestas cosas succehiren peraqués cumplís l'Escriptura: No trencaréu ni un os d'ell.
37 Y també altra Escriptura diu: Mirarán á aquell á qui traspassaren.
38 Després d'aixó, Joseph, natural de Arimathea, que era deixeble de Jesús, be que en secret, perqué temía als Jueus, suplicá á Pilat que li permetés traurer d'allí lo cos de Jesús, y haventli Pilat concedit, vingué y sen portá lo cos de Jesús.
39 Vingué també Nicodemus (aquell mateix que havía primerament vingut de nit á trobar á Jesús) portant ab sí com cosa de cent lliuras d'una confecció de mirra y aloes.
40 Y prengueren lo cos de Jesús, yl embolicaren ab los aromátichs en telas, conforme á la costum que tenen d'enterrar los Jueus.
41 En lo lloch ahont fou crucificat hi havia un hort, y en ell un sepulcre nou, en lo cual no havía estat encara posat ningú.
42 Allí donchs, per causa de la Parasceve dels Jueus, perqué estava cerca lo sepulcre, posaren á Jesús.

CAP. XX.

Resurrecció de Jesús, y algunas de sas aparicions.
1 Yl primer dia de la semana, quant era encara obscur al dematí, vingué María Magdalena al sepulcre, y vegé que havían tret d'ell la pedra.
2 Y corregué, y vingué á Simó Pere, y á aquell altre deixeble amat de Jesús, yls digué: Sen han portat lo Senyor del sepulcre, y no sabem ahont l'han posat.
3 Isqué donchs Pere y també aquell altre deixeble, y vingueren al sepulcre.
4 Corrían los dos junts; emperó l'altre deixeble corregué mes depressa que Pere, y vingué primer al sepulcre.
5 Y haventse inclinat, vegé las telas en terra; mes no entrá dins.
6 Llavors Simó Pere, que venía seguintlo, entrá en lo sepulcre, y vegé las telas en terra.
7 Y lo sudari que havía estat sobre lo cap d'ell, no junt ab las demés telas, sinó separat y plegat en altre lloch.
8 Llavors entrá també l'altre deixeble que havía arribat primer al sepulcre, y vegé y cregué.
9 Perqué ells encara no havían entés l'Escriptura, que convenía que Jesús ressuscitás d'entrels morts.
10 Aquestos deixebles sen anaren altra vegada á sa casa.
11 Emperó María estava fora plorant cerca del sepulcre, y estant axí plorant s'abaixá, y mirá en lo sepulcre,
12 Y vegé á dos ángels vestits de blanch, sentats, un cal cap, y altre als peus del siti ahont havía estat posat lo cos de Jesús.
13 Ells li diuhen: Dona, ¿perqué ploras? Ella los digué: Es que sen han portat d'aquí á mon Senyor, y no sé ahont l'han posat.
14 Y havent dit aixó, se girá en detrás, y vegé á Jesús dret; emperó no conexía que fos Jesús.
15 Li diu Jesús: Dona, ¿perqué ploras? ¿á qui cercas? Ella, suposant que seria l'hortelá, li diu: Senyor, si sou vos lo quil haveu tret, diheume ahont lo posareu, y jol mel ne portaré.
16 Jesús li diu: María. Se girá ella, y li digué. Rabboni, que vol dir, Mestre.
17 Jesús li diu: Nom toquias, perqué no he pujat encara á mon Pare; emperó ves á mos germans, y dígals: Jo men pujo á mon Pare, y Pare vostre, mon Deu, y Deu vostre.
18 Vingué María Magdalena, donchs, anunciant als deixebles: He vist al Senyor, y m'ha dit estas cosas.
19 Y á la vesprada d'aquell mateix dia, que era lo primer de la setmana, y estant tancadas las portas d'ahont se havían reunit los deixebles per temor dels Jueus, vingué Jesús, y presentantse al mitg d'ells, los digué: La pau sia ab vosaltres.
20 Y després d'haver dit aixó, los mostrá las mans, yl costat: y s'ompliren de goitg los deixebles ab la vista del Senyor.
21 Yls torná á dir: La pau sia ab vosaltres. Com lo Pare m'ha enviat á mi, axí vos envío jo també á vosaltres.
22 Havent dit aquestas paraulas, alena sobre d'ells, yls digué: Rebeu l'Esperit Sant.
23 Aquells á qui vosaltres perdonaréu los pecats, quedarán perdonats, y aquells á qui vosaltres los retindréu, quedarán retinguts.
24 Emperó Thomás, un dels dotse, anomenat Didymo, no estava ab ells quant vingué Jesús.
25 Y li digueren los altres deixebles: Havem vist al Senyor. Y ell los digué: Si jo no veitg en sas mans lo senyal dels claus, y no fico lo dit en lo forat dels claus, y no fico ma ma en son costat, nou creuré.
26 Al cap de vuyt dias estavan altra vegada los deixebles dintre, y Thomás ab ells. Vingué Jesús, estant tancadas las portas, y se presentá en mitg d'ells, yls digué: La pau sia ab vosaltres.
27 Després diu á Thomás: Posa aquí ton dit, y mira mas mans, y dónam ta ma, y pósala en mon costat, y no sias incrédul sinó fiel.
28 Thomás respongué y li digué: Senyor meu, y Deu meu.
29 Jesús li digué: Tu has cregut, Thomás, perquém has vist. Benaventurats aquells que no ha vist y han cregut.
30 Molts altres miracles feu també Jesús en presencia de sos deixebles, que no están escrits en aquest llibre.
31 Emperó aquestos s'han escrit, á fi de que cregau que Jesús es lo Christo, lo Fill de Deu, y peraqué crehent tingau la vida en son nom.

CAP. XXI.

Aparició de Jesús cerca del mar de Tiberiades. Pesca milagrosa. Amor de Sant Pere. Jesús li encomana apasturar sas ovellas, y li prediu son martiri.
1 Despres Jesús s'aparegué altra vegada als deixebles en lo mar de Tiberiades, y se manifestá d'esta manera:
2 Estavan junts Simó Pere, y Tomás anomenat Didymo, y Natanael, lo cual era de Caná de Galiléa, y los Fills del Zebedeu, y altres dos de sos deixebles.
3 Los diu Simó Pere: Men vaitg á pescar. Li responen ells: Nosaltres també venim ab tu. Marxaren donchs, y entraren en una barca, y aquella nit no agafaren res.
4 Vingut lo matí, comparegué Jesús en la platja, mes los deixebles no conegueren que fos Jesús.
5 Y Jesús los digué: Minyons, ¿teniu res per menjar? Ells respongueren: No.
6 Ell los digué: Tirau lo filat á la dreta de la barca, y encontraréu. L'hi tiraren donchs, y ja no podían tráurel per la multitut de peixos que tenía.
7 Llavors lo deixeble aquell á qui Jesús amava, digué á Pere: Es lo Senyor. Y Simó Pere apenas oygué que era lo Senyor, se vestí la túnica, puix estava nu, y se tirá al mar.
8 Yls demés deixebles vingueren á la barca tirant lo filat ple de peixos, (puix no estava lluny de terra sinó com uns doscents colses).
9 Y al saltar en terra vegeren preparadas unas brasas, y un peix posat desobre, y pá.
10 Jesús los digué: Portau aquí peixos dels que haveu agafat ara.
11 Simó Pere pujá y tragué en terra lo filat ple de cent cincuanta y tres peixos grans. Y á pesar de ser tants nos rompé lo filat.
12 Jesús los diu: Veniu y dinau. Y ningú dels que estavan menjant gosava preguntarli: ¿Qui sou vos? sabent que era lo Senyor.
13 Jesús donchs s'acerca, y pren lo pá, y los lo distribuheix, y axí mateix los peixos.
14 Aquesta fou ja la tercera vegada que Jesús s'aparegué á sos deixebles després de haver ressuscitat d'entrels morts.
15 Acabat donchs de dinar, Jesús diu á Simó Pere: Simó fill de Joan, ¿Me amas tu mes que aquestos? Li diu: Sí, Senyor, vos sabeu queus amo. Jesús li diu: Apastura mos anyells.
16 Segona vegada li diu: Simó fill de Joan, ¿me amas? Li respon: Sí, Senyor, vos sabeu queus amo. Li diu: Apastura mos anyells.
17 Li diu tercera vegada: Simó fill de Joan, ¿me amas? Pere se contristá de que per tercera vegada li preguntás: ¿Me amas? y així li digué: Senyor, vos sabeu totas las cosas, vos sabeu que jous amo. Jesús li digué: Apastura mas ovellas.
18 En veritat, en veritat te dich, que quant eras jove, te cenyías á tu mateix, y anavas allá ahont volías; mes quant te fassas vell, estendrás tas mans, y un altre te cenyirá, yt conduhirá ahont no vullas.
19 Li digué aixó per' indicarli ah quina especie de mort havía de glorificar á Deu. Y després d'aixó li anyadí: Segueixme.
20 Haventse Pere girat, vegé venir detrás seu al deixeble amat de Jesús, aquell que en la cena estava reclinat en son seno, y havía preguntat: Senyor. ¿qui es lo qui vos fará trahició?
21 Pere donchs haventlo vist, digué á Jesús: Senyor, y aquest ¿que fará?
22 Li respon Jesús: Si jo vull ques quedia axí fins á ma vinguda, ¿á tu quet importa? Tu segueixme.
23 Y s'espargí aquesta veu entrels germans que est deixeble no moriría. Emperó Jesús no li digué: No moriràá, sinó, Si jo vull ques quedia axí fins á ma vinguda, ¿á tu quet importa?
24 Aquest es aquell deixeble que doná testimoni de estas cosas, y las ha escritas, y sabem que son testimoni es verdader.
25 Y son moltas altras cosas que Jesús feu, las que si s'escriguessen una per una, me sembla que no cabrían en lo mon los llibres que sen hauríen d'escriurer.