Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ/Epístola primera del Apóstol Sant Pere


EPISTOLA PRIMERA
DEL
APOSTOL SANT PERE.
CAPITOL I.

Dona gracias á Deu per havernos cridat á la fe y á la vida eterna, á la qual se arriba per moltas tribulacions. Exorta als fiels á la puresa de vida, recordantlos que han estat redimits ab la sanch de Jesu-Christ.

PERE, Apóstol de Jesu-Christ, als estrangers que están espargits per lo Ponto, Galacia, Capadocia, Asia, y Bithinia,
2 Elegits segons la presciencia de Deu Pare per la santificació del Esperit, pera obehir y ser aspergits ab la sanch de Jesu-Christ, gracia y pau vos sia multiplicada.
3 Benehit sia lo Deu y Pare de nostre Senyor Jesu-Christ, lo qual conforme á sa abundant misericordia, nos ha reengendrat pera esperansa de vida, per la resurrecció de Jesu-Christ d'entrels morts,
4 Pera una herencia incorruptible, que no pot contaminarse ni enmustuhirse, reservada en lo cel pera vosaltres,
5 Que sou guardats per lo poder de Deu per medi de la fe, pera la salvació que está prompta pera ser mostrada en l'últim temps.
6 En lo que vosaltres vos regositjareu molt, encaraqué al present convé que siau afligits per un poch de temps en varias tentacions;
7 Peraqué la proba de vostra fe sent mes preciosa quel or pereixedor (lo qual es acrisolat ab foch) sia trobada en alabansa, y honra, y gloria en l'aparició de Jesu-Christ:
8 Al qual amau, encaraqué nol haveu vist, en qui creheu ara sens véurel; y crehent en ell vos regositjau ab goitg inefable y ple de gloria;
9 Alcansant lo fi de vostra fe, que es la salvació de vostras ánimas.
10 De la qual salvació inquiriren y indagaren ab diligencia los profetas que vaticinaren de la gracia que havía de venir sobre vosaltres;
11 Escudrinyant quant ó en quin punt de temps la significava l'Esperit de Christo que estava en ells, anunciant los sufriments que havían de ser en Christo, y las glorias quels seguirían.
12 Als quals fou revelat que no pera sí mateixos, sinó pera vosaltres administravan las cosas que ara vos son anunciadas per aquells queus han predicat l'Evangeli, havent estat enviat del cel l'Esperit Sant, á las quals cosas desitjan mirar los ángels.
13 Per lo tant cenyius los lloms de vostre enteniment, siau sobris, y esperau fins al fi per aquella gracia queus ha de ser presentada en la revelació de Jesu-Christ:
14 Axí com fills obedients, no conformantvos ab los desitgs que abans teníau en vostra ignorancia;
15 Sinó segons es sant aquell que vos ha cridat, siau vosaltres també sants en totas las accions;
16 Perqué escrit está: Seréu Sants, perqué jo so Sant.
17 Y si invocau com á pare á aquell que sens accepció de personas judica segons l'obra de cada hu, viviu en temor lo temps de vostra peregrinació;
18 Sabent que haveu estat rescatats de vostra vana conversació, (que rebereu de vostres pares) no ab or ni plata, que son cosas corruptibles;
19 Sinó ab la preciosa sanch de Christo, com de un anyell immaculat y sens taca;
20 Predestinat ja en veritat abans de la creació del mon, peró manifestat en los últims temps per amor de vosaltres,
21 Que per ell creheu en Deu que ressuscitá d'entrels morts, y li ha donat gloria peraqué vostra fe y vostra esperansa fossen en Deu.
22 Vehent que haveu purificat vostras ánimas, obehint la veritat per medi del Esperit en amor sincer de fraternitat, amauvos uns als altres fervorosament ab un cor pur.
23 Ja que haveu renascut, no de llavor corruptible, sinó incorruptible per la paraula de Deu viu, y que permaneix eternament.
24 Perqué tota carn es com l'herba, y tota sa gloria com la flor del herba: se seca l'herba y cau la flor.
25 Mes la paraula del Senyor permaneix pera sempre. Y aquesta es la paraula queus ha estat predicada per l'Evangeli.

CAP. II.

Amonesta als Christians á que sian sincers y sens malicia, com los infants, y á ques conduhescan segons exigeix la dignitat de reys y de sacerdots de que gosan, exercitantse en las virtuts propias dels deixebles de Christo.
1 Deixant donchs tota malicia, y tot engany, y hipocresía, y envejas, y tota classe de calumnias;
2 Com infants recent nats cobdiciau la llet pura de la paraula, peraqué ab ella crescau en salut,
3 Si es que haveu gustat quant dols es lo Senyor;
4 Arrimantvos al qual com á pedra viva, refusada en veritat pels homes, emperó escullida de Deu y apreciada.
5 Vosaltres també com pedras vivias sou sobredificats casa espiritual, sacerdoci sant, pera oferir sacrificis espirituals acceptes á Deu en Jesu-Christ.
6 Per lo qual se troba en la Escriptura: Mirau, jo poso en Sion la pedra principal cantonera, escullida, preciosa, yl que crega en ella no será confundit.
7 Ella es donchs honra á vosaltres que creheu; emperó pels incréduls, la pedra que refusaren los que edifican, aqueixa fou feta cap de cantó;
8 Y pedra d'ensopech, y pedra d'escándol pels que ensopegan en la paraula, y no creuhen en alló per lo qual fóren ordenats.
9 Mes vosaltres sou lo llinatge elegit, lo sacerdoci real, la nació santa, lo poble d'adquisició; peraqué publiqueu las alabansas d'aquell queus ha cridat de las tenebras á sa maravellosa llum:
10 Vosaltres que en altre temps no erau poble, mes ara sou poble de Deu; que no havíau alcansat misericordia, mes ara haveu alcansat misericordia.
11 Vos suplico, caríssims, com á estrangers y pelegrins, queus abstingau dels desitgs carnals que combaten contra l'ánima,
12 Tenint vostra conducta honesta entrels Gentils; peraqué axí com ara murmuran de vosaltres com á malfactors, considerantvos per vostras obras bonas que veurán, glorifiquian á Deu en lo dia de la visitació.
13 Someteuvos donchs á tota ordenansa d'humana criatura per amor del Senyor, ja sia al rey, com á superior,
14 O als gobernadors, com enviats per ell pera cástich dels malfactors, y per alabansa dels bons:
15 Perqué tal es la voluntat de Deu, que fent be poseu silenci á l'ignorancia dels homes imprudents:
16 Com á llibres, y no usant la llibertat per capa de la malicia, sinó com servos de Deu.
17 Honrau á tothom. Amau la germandat. Temeu á Deu. Donau honra al rey.
18 Sirvents, siau obedients als amos ab tot temor, no tant sols als bons y moderats, sinó també als de geni impertinent.
19 Puix es digne de gracia, si algú per respecte á Deu sufreix molestias, patint injustament.
20 Perqué ¿quina gloria es, si quant sou abofetejats per vostras faltas ho preneu ab paciencia? Emperó si fent be sufriu ab paciencia, aqueixa es gracia devant de Deu.
21 Puix pera aixó foreu cridats, ja que Christo sufrí també per nosaltres, deixantnos un exemple pera que seguissem sos pasos;
22 Lo qual no pecá, ni fou trobat engany en sa boca;
23 Lo qual essent malehit, no malehía; patint, no amenassava, sinó que s'entregá á aquell quel judicava injustament:
24 Lo mateix que portá nostres pecats en son cos sobrel arbre; peraqué morts nosaltres als pecats visquéssem á la justicia, per las llagas del qual fóreu vosaltres curats.
25 Puix vosaltres erau com ovellas esgarriadas; mes ara vos haveu retornat al Pastor y Bisbe de vostras ánimas.

CAP. III.

Dona saludables avisos als casats en particular, y exorta á tots los fiels á la caritat, y innocencia de vida, y á la paciencia en la adversitat á imitació de Jesu-Christ.
1 Axi mateix las mullers sian obedients á sos marits; á fi de que si alguns no obeheixen la paraula, pugan també sens la paraula, per la conversació de sas mullers, esser guanyats,
2 Quant considerian vostra santa conversació en temor.
3 L'adorno de las quals no sia exterior, ó cabells rissats, ó adornos d'or, ó gala en sos vestits.
4 Sinó sia l'home interior del cor en l'incorruptibilitat d'un esperit pacífich y modest, que es de gran valor á la presencia de Deu.
5 Puix d'aquest modo s'adornavan antiguament las santas donas que esparavan en Deu, estant somesas á sos propis marits.
6 Axí com Sara obehía á Abraham apellidantlo Senyor; de la qual sou fillas mentras feu be, y no temeu ninguna perturbació.
7 Axí mateix, marits, cohabitau ab ellas segons ciencia, donant honra á la muller, com á un vas mes flach, y com á coherevas que son ab vosaltres de la gracia de la vida, peraqué no trobian destorb vostras oracions.
8 Y finalment siau tots d'un mateix ánimo, essent compassius, amants de la germandat, misericordiosos, modestos, humils:
9 No tornant mal per mal, ni maledicció per maledicció, ans be al contrari benehint: Puix per aixó fóreu cridats, peraqué possehiu benedicció per herencia.
10 Perqué lo qui amia la vida y vulla véurer los dias bons, refrenia sa llengua del mal, y sos llavis no parlian engany.
11 Desvihis del mal, y obria be; busquia pau, y vaja detrás d'ella.
12 Puix lo Senyor té fixos los ulls sobrels justos, y sos oidos á las pregarias d'ells; emperó lo rostro está contra aquells que obran mal.
13 ¿Y qui es lo qui podrá danyarvos, si abrassau lo be?
14 Y també si patiu alguna cosa per amor de la justicia sou benaventurats. Per lo qual no temau de son terror, nius turbeu.
15 Ans be santificau al Senyor Deu en vostres cors, aparellats sempre pera respóndrer á tot aquell queus preguntia la rahó de l'esperansa ques en vosaltres.
16 Mes ab mansuetut y temor, tenint bona conciencia; peraqué en lo que diuhen mal de vosaltres sian confundits los que desacreditan vostra santa conversació en Christo.
17 Puix millor es, si es la voluntat de Deu, que sufriu per fer be que per fe mal.
18 Perqué també Christo una vegada morí per nostres pecats, lo just per los injustos, pera oferirnos á Deu, essent á la veritat mort en la carn, peró vivificat per l'Esperit.
19 En lo qual aná també á predicar als esperits que estavan en presó:
20 Los quals en altre temps havían estat incréduls, quant en los dias de Noé los estava esperant la paciencia de Deu mentras que fabricava l'arca; en la qual pocas personas, so es, vuyt se salvaren per aygua.
21 Lo que era figura del baptisme d'ara queus fa salvos: no la purificació de las immundicias de la carn, sinó la promesa de la bona conciencia envers Deu per la resurrecció de Jesu-Christ;
22 Lo qual sen aná al cel, y está á la dreta de Deu, essentli somesos los ángels, las potestats, y las virtuts.

CAP. IV.

Exorta á fugir dels vicis antichs, y á la práctica de las virtuts per atraurer á la fe als Gentils, y diu que debem alegrarnos de patir per amor de Christo.
1 Havent donchs Christo patit per nosaltres en la carn, armauvos també vosaltres d'aquesta mateixa consideració; perqué aquell que ha sufert en la carn, ha cessat en lo pecat:
2 De manera quel temps que li queda d'estar en la carn, nol visca en las passions dels homes, sinó en la voluntat de Deu.
3 Puix basta per aquestos que en lo temps passat hajan cumplert la voluntat dels Gentils, vivint en luxurias, en concupiscencias, en glotonerías, en excessos de beurer, y en abominables idolatrías.
4 Per lo que estranyan molt que vosaltres no corregau á la mateixa ignominia de luxuria, umplintvos de vituperis.
5 Los quals donarán compte á aquell que está aparellat pera judicar á vius y á morts.
6 Perqué per aixó fou predicat l'Evangeli també als morts, peraqué en veritat sian judicats segons homes en la carn, mes viscan segons Deu en l'Esperit.
7 Emperó lo fi de totas las cosas s'ha acercat. Per lo tant siau prudents, y vetllau en oracions.
8 Abans de tot tenint caritat fervorosa entre vosaltres: perqué la caritat cubrirá multitut de pecats.
9 Practicant l'hospitalitat uns ab altres sens murmurar.
10 Cada qual segons lo do que ha rebut comuníquial als altres, com bons dispensadors de la gracia de Deu ques de moltas maneras.
11 Si algú parla, parlia com los oracles de Deu; si algú ministra, ministria conforme á la virtut que Deu dona: peraqué en totas cosas sia Deu honrat per Jesu-Christ; lo qual té la gloria yl imperi per los sigles dels sigles. Amen.
12 Caríssims, nous sorprengau en lo foch de la tribulació ques pera probarvos, com sius acontesqués alguna cosa estranya:
13 Ans be alegrauvos en quant sou participants dels sufriments de Christo; peraqué vos regositjeu també ab goitg en l'aparició de sa gloria.
14 Si sou vituperats per lo nom de Christo, seréu benaventurats; perqué l'Esperit de gloria y de Deu reposa en vosaltres: segons ells es blasfemat, mes segons vosaltres es glorificat.
15 Mes no patesca ningú de vosaltres com un homicida, ó un lladre, ó un maldihent, ó un curiós en los negocis d'altre.
16 Emperó si patís com á Christiá no s'avergonyesca; ans be donia alabansa á Deu en esta part.
17 Puix ha arribat lo temps en que lo judici comensia per la casa de Deu. Y si primer comensa per nosaltres, ¿qual será lo fi d'aquells que no creuhen l'Evangeli de Deu?
18 Y si lo just apenas será salvo, ¿l'impío, lo pecador ahont compareixerán?
19 Y axí aquells que sufreixen segons la voluntat de Deu, encomanian sas ánimas á son fiel Criador obrant be.

CAP. V.

Exorta als Ministres de l'Iglesia que gobernian ab moderació. Encarrega als joves l'obediencia y l'humilitat. Amonesta á tots á que vetllian pera resistir las tentacions del dimoni.
1 Suplico donchs als ancians que hi ha entre vosaltres, jo que so anciá com ells, y testimoni de la passió de Christo, y participant de la gloria que s'ha de manifestar en lo venider:
2 Apasturau lo ramat de Deu que está entre vosaltres, tenint cuydado d'ell; no per forsa, sinó de voluntat segons Deu; no per amor de un vergonyós guany, sinó de grat;
3 Ni com que volguesseu tenir domini sobre l'herencia de Deu, sinó fentvos exemples del ramat.
4 Y quant aparega lo Príncep dels pastors, rebréu corona de gloria que no s'enmustuheix.
5 Axí mateix, joves, someteus als ancians. Y inspirauvos humilitat los uns als altres; perqué Deu resisteix als supervos y dona gracia als humils.
6 Humiliauvos donchs baix la ma poderosa de Deu, peraqué vos exaltia quant sia lo temps de sa visita:
7 Tirant sobre ell tota vostra solicitut; puix ell té cuydado de vosaltres.
8 Siau moderats y vetllau; perqué lo diable, vostre enemich, qual lleó rugint, vos rodeja, buscant á qui devorar.
9 Resistiulo estant ferms en la fe, sabent que vostres germans espargits per lo mon sufreixen igual tribulació.
10 Mes lo Deu de tota gracia, lo quins cridá en Jesu-Christ á sa eterna gloria, després que hajau patit un poch, vos perfeccionia, fortifiquia, y consolidia.
11 A ell sia la gloria yl imperi per los sigles dels sigles. Amen.
12 Per Silvá, fiel germá vostre, segons tinch entés, vos he escrit breument, amonestantvos y protestantvos que aquesta es la verdadera gracia de Deu, en la qual estau ferms.
13 Vos saluda l'Iglesia que está en Babilonia, juntament elegida ab vosaltres, y mon fill March.
14 Saludauvos los uns als altres ab bes de caritat. Sia pau á tots vosaltres los que sou en Jesu-Christ. Amen.