Lo llibre dels poetas/Muntaner
Aquest text tracta sobre una edició de 1868. Per a altres versions, vegeu El sermó de Muntaner.
MUNTANER.
I.
En nom daycell ver Deus qui feu lo cel el thro,
En so de genentul faray un bell sermó,
À honor é á laus del casal Daragó:
E per tal que axi sia la salutació,
Diga cascú, sil platz, que la Verge nos perdó,
Seny é enteniment quen façam nostre pro
Per est mon é per laltre, e que á salvació
Vengan trestuyt li compte, vescompte é baró
Qui en est bo passatge de Serdenya habandó
Metre si e sa terra e sa provessió,
E segran laut enfant Nanfos, ques guanfanó
E de tota Espanya creximent e crezó.
De llevant é ponent, mig jorn, septentrió,
Tremblara tota gent qui en sa gepció
De sos payres valents reys En Jaymes ja no zo.
E vull sapiats cascú, que aquest es lo lleó
Que Sibella nos ditz, que ab senyal de bastó
Abatria largull de mant alta mayzó,
Que jes hor non diray, que be mentendon pro.
II.
E aras vull que sapiats lo meu entendiment,
Que trestuyt li presich estant tant solament
En tres causes que eu vos diray verament.
La primera es la persona qui presicha la gent;
La secunda del poble qui lau be é lentent;
La terça es la raysó qui del sermó dexent.
Adonchs de la primera vos dich, que follament
Puje altre en trebuna, que sap certanament
Dir e pro e en contra á tot son moviment,
E que sapia salvar lo seu proposament.
La secunda del poble, que sens marmurament
Lo deuon escoltar cascuns molt bellament,
Queu sapia retre á son millorament;
Que en estes pauch valria tot son presicament,
Que lavangelí ditz, ques pert la sement
Quis gita entre peyres e espines e xament.
À la terça vos dich, que deu fer fundament
Al proposit que parla ses tot veyarament.
Perqueu fundaray mon presich e breument
En aquest bo viatge quens es á tuyt plazent.
III.
Adonchs, señor infant, com á vostre vasayll,
E entendrets ma raysó, que assats de trebayll
Hay vist en aquest mon, pus que nul de mon tayll,
E per ço en la mar vullats pendre mirayll
De li vostre secor, qui feron mant assayll,
Que trezol no metats en leustol, e satayll
Vos vendrán vostres feyts, que esberch ne capmayll
Nous estaran davant, sal XX que lalmirall
Galees faça fer lleugeres com á ventayll,
En axils ballesters yran com á fibayll:
Nols falrá de llurs armes, ans fors com á batayll
Los trobarets als ops, quasi com prest, aprayll,
Que tot quant les davant tira, que res non fayll,
Fos en la vostra gent, Senyor, no hi ha mes cayll,
Que trestuyt son de un cor, e nul non sen barayll.
E axi es la veritat quel valent dun christayll
No preu lals del mon mag del fi corayll
Quen Serdenya se pesca, es apres del matayll
Vos puscon far senyor, si que ab un sogayll
Vos ameno davant tuyt selvazent eguayll.
IV.
Per ço ay comensat en lo feyt de la mar,
Car la mar vol tenir cel qui vol aquistar
Lo regne de Serdenya, e si ho fay trembrar.
E ara trestuyt lo mon: e sens ço nos pot far,
Sens menar la gent fresca per ferir e per dar
E jamay ab trezols freschs no pot hom anar,
Notxer ne ballester quels fayts san aparar,
Ne proher ne remer ayço no cal provar,
Quel ballester en taula juguen á tot llevar,
Que per mar ne per terra nols pot res contrastar:
E sobre aquest partit yo poria alegrar [1]
Perque, senyor infant, si Jesu Christ vos guar,
Tota la vostra gent tenets en alt encar,
E honor e poder al almirayll donar
Vullats, e que nul altre no hi haja comandar,
Mas ell apres de vos, e en axi honrrar
Vos fará de tots feyts que vullats començar.
Cent galees ó pus say que porets menar,
Lenys armats, sageties, com no pot albirar.
V.
Sinquanta naus, senyor, say que vos menarets,
Lenys, terides de bandes, e mas daltres lenyets,
Que tots lla, Deus marcé, de vostra gent havets.
A donchs lo recullir sia plazent é nets,
E que a Port Fangos sien trestuyt alets,
Que vengon a jorn cert, e les grans naus farets,
Senyor, metre en escala, e apres los panquets,
Per ço que nengun dan lenamich, questa guets
Nous poguessen donar dany; çous prech queus guardets,
Que ab gent falsa mester say que contrastarets,
Perque dayço es ops, senyor, queus adonets,
Que en les llurs paraules ne en ells nous fiets.
E totes les galees pres de terrra tindrets,
En axi per escala los apareyllarets,
Que sion ordenats, e en guarda metrets
Uns quatre lenys armats, a cuy senyal darets
Que feson aytant lleu, e puys ya no duptets,
Que dan vos pusca dar home que no amets,
Ans en guarda de Deus gint vos recullirets,
Quius do honor e gaug e tot ço que volrets.
VI.
E sencarus sopley la reyal magestat,
Quen cascuna galea que sion hordonat
Dos notxers e prohers, qui, sens tot barat,
Penson de li cavayll, que sol un oblidat
No sia, que sos ops nols sia be donat;
Car la gent tarasana tro que sion usat
De si han pro afar, ans sion be pensat
Cascuns en son daver, axils sia mandat,
E axi yran tuyt freschs e repausat.
E tuyt li cavayller sion acostumat,
Que llay hon son cavayll yrat sia mudat
Ab tota sa companya, per tal ques aviat
Fosson en llur cavayll tuyt molt guint arreat,
E si als sen fazia, seria vanitat,
Quel passatje es breus, don alegre pagat
Ira ab tot li seu, e sin era lunyat,
Iria li lo cor que tot fos mal menat,
E no estia mut qui vol esser lanzat;
Qui son cavayll se lluna pot se tenir per fat,
Quen lloch pora fallir don será menyspreat.
VII.
E per vostra alteza hordonarets, senyor,
Que li almugaten e laltre cap major
De lalmugaveria, qui son del mon la flor,
Vajeen en las galees, e dets companys ab llor
De cascú, e li autre yran ab gran bandor,
Examen en les naus hon lo fasson honor.
La vianda sordone, que segons sa valor
Najon assats trestuyt, axil gran, col menor:
E sen cascun vexell haja ordonador
De totes estes causes que donen á salbor.
E sen cascuna nau feyts metre per teror
Tres ballesters de torn, e quins vos mal simplor,
E trebuchs, manganells, ayço prech non demor,
Exades, palafangues, ab mil bon llaurador,
Vos, Senyor, menarets, e cent tapiador,
Carpenter e ferrer, qui no temon calor;
E puys Dieu mijanzant, nous cal haver pahor,
Que viles ne castells, ciutats, casals ne tor
Que nos renda a vos, si donchs ab gran dolor
No volion morir e perdre llur honor.
VIII.
E quant ayço, senyor, será feyt e complit,
En nom del Payre el Fill e el Sant Esperit,
E de sa dolça mayre, que prech nous oblit,
E de trestuyt li sant, ab joy e ab delit
Vos tengon en sa guarda e sa má, com es dit,
Quel bon rey de Mallorques vos fara tal combit,
Que trestuyt vos diran, que res no hi ha fallit.
E sen apres, senyor, qual se vulla ne crit
A la illa sent Pere, ab fe, e llarch, e trit
Refrescats li cavayll, si eron afeblit,
E se entretant lestol sera amanuit
De passar en Serdenya trestuyt, gran e petit.
Ay qui cell jorn veyrá de joy sera complit,
Que tans coms e vescoms e vervasor exit
Axi gent arreat, qui de cor son plavit
Servir laut Senyor infant, qui es mol benesit,
De tot á res quil ve, el pus exarnit
Qui hanch fos, ni hanch mays nul hom vac marit
E darmes say, quel mon non es tan sa delit.
- ↑ (1) En l' original de Poblet diu allagar seguint apres est vers que hi manca en las impressions,—Mante bone reyso de que nom cal parlar.