Lo llibre dels poetas/Francisco Fontanella



FRANCISCO FONTANELLA.

Las últimas serán llágrimas mias
etern exemple á trágicas empresas
que merexent lo premí de firmesas,
lo cástich han tingut com á porfías.
Estas foren las vanas fantasías
que lo amor estimava per finesas,
y en mon silenci restarán suspesas
per homicides tristes de mos dias.
Trompa será fatal ma desventura,
desengany de ma altiva confiança,
quant mes precipitada mes segura
que publique al amor, á la confiança,
ningú espere firmesa en la hermosura
sí un Angel es objecte à la mudança.

 A la mort de Nise.

O! duras fletxas de mon fat rompudas,

rompudas per ferir mes dolorosas,
que llevantme las plomas amorosas
deixan al cor las puntas mes agudas.
Flamas mes eclipsadas que vençudas,
auroras algun dia lluminosas,
ombras ja de ma vista tenebrosas
tenebrosas, mortals, pero volgudas.
Principi trist de penas inhumanas,
terme feliz del ánima afligida
que per alivio son dolor adora;
fletxas seréu y flames soberanas
si lleváu á mon cor la trista vida
per donar á mos ull eterna aurora.


També tè á mes de moltas altras poesias una tragedia [que] du per títol Amor, firmesa y porfía de la que n' ha publicat [fa] poch temps una bona edició lo senyor Magí Pers y Ramona.