Lo gayter del Llobregat (poema)

Aquest text tracta sobre una edició moderna del poema. Per a altres versions, vegeu Lo gayter del Llobregat.

«Si et donàs la sua corona
un rei, i el ceptre de plata
i son mantell d’escarlata
i son tron enjoiellat,
¿per a ser rei deixaries
tes balades amoroses
ni tes muntanyes frondoses
ni ton joiós Llobregat?

Si et prometés un rei moro
perles riques i galanes
i son bordell de sultanes
i son palau encantat,
¿daries, Gaiter, ta dolça
cabanya que el vent oreja,
ton llit d’herbes que espurneja,
lo cabalós Llobregat?

Si et regalàs, Gaiter, un màgic
sos castells de núvols blaus
i sos follets i palaus
d’estrelletes esmaltat,
¿oblidaries per ells
les neus, les boires, los rius,
les fresques nits dels estius,
les nines del Llobregat?»

«No, nineta; pus me valen
ma gaita de drap vermell
i mon capot, que el mantell
d’un rei, de perles brodat;
pus més que els palaus moruns
val ma cabanya enramada
ab les flors que ma estimada
roba el matí al Llobregat.

I més que los castells màgics
de núvols blaus Montseny val,
ab ses roques de coral
i ab son front altiu nevat
i les fredes nits d’hivern
en què ens sorprén lo nou jorn
referint del foc entorn
rondalles del Llobregat.

Pus, per més que li donàs
un rei son ceptre de plata
i son mantell d’escarlata
i son tron enjoiellat,
fins de ser rei deixaria
per ses trobes amoroses
i ses muntanyes frondoses
lo Gaiter del Llobregat.»