Lo gayter del Llobregat (1888) - Lo gayter del Llobregat
- Tot lo joy del mon es nostre,
- Domna, s' amduy nos amam.
- Compte de Poitiers. — Farai chansoneta.
- ¿Si 't donás la sua corona
Un rey y 'l ceptre de plata,
Y son mantell d' escarlata.
Y son trono enjoyellat,
¿Pera esser rey deixarias
Tas baladas amorosas,
Ni tas montanyas frondosas,
Ni ton joyós Llobregat?
Si 't prometés un rey moro
Perlas ricas y galanas,
Y son bordell de sultanas,
Y son palau encantat,
¿Darías, Gayter, ta dolsa
Cabanya que 'l vent oreja,
Ton llit d' herbas qu' espurneja
Lo caudalós Llobregat?
Si 't regalás, Gayte', un mágich
Sos castells de núvols blaus,
Y sos follets y palaus
D' estrelletas esmaltats;
¿Oblidarías per ells
Las neus, las boyras, los rius,
Las frescas nits dels estius,
Las nines del Llobregat?
— No, nineta; puig més valen
Ma gayta de drap vermell
Y mon capot, que 'l mantell
De un rey, de perlas brodat;
Y més que 'ls palaus moruns
Val ma cabanya enramada
Ab las flors que ma estimada
Roba 'l matí al Llobregat.
Y molt més que 'ls castells mágichs
De núvols blaus Monseny val,
Ab sas rocas de coral,
Y ab son front altiu nevat,
Y las fredas nits d' hivern
En que 'ns sorpren lo nou jorn
Narrant de la llar entorn
Rondallas del Llobregat.
Puig per més que li donás
Un rey son ceptre de plata,
Y son mantell d' escarlata,
Y son trono enjoyellat,
Fins d' esser rey deixaría
Per sas trobas amorosas
Y sas montanyas frondosas
Lo Gayter del Llobregat.»
- ↑ En un Apendix, al final del present volum, publicarém una nota de las poesías de las quals havem tingut l' honra de que nos hajen sigut tramesas una ó varias traduccións, ademés de las estampadas, y que, ab greu sentiment nostre, no havém pogut donar á coneixer als nostres lectors, per la rahons que allí exposarém.