Lo ciclop




LO CICLOP.

D' EURÍPIDES
___________

PERSONATGES.


Sileno.

Chor de Sátirs.

Ulisses.

Lo Ciclop.


Passa l' escena á l' boca del cau de Polifemo: al péu del Etna.


Sileno.


 Oh Baco! Per tú estich patint avuy dia milers de malauransas, com en lo temps en que mon cos tenia tota la forsa de la jovenesa: un cop quan agitat pèls furors enviats per Juno, tú te 'n refugias deixant las nimfas de las montanyas que 't criaren: desprès quan en la brega dels gegants jo convertit en brau campió matava al tèu costat á Encelado traspassantli l' escut d' un cop de llansa... Fixémnos un xich... Haurè vist en somni lo qu' estich dihent? — No, per Júpiter! Jo mateix mostrí á Baco las despullas del mort. Y ara segueixo una obra mes penosa encara. Perque aprés que Juno haguè contra tú llevat aquests piratas de nissaga tirrenenca, pera véndret en una terra llunyadana, sapigut per mi aquest fet, m' embarquí ab mos fills pera cercarte. A la punxa de la popa manejantne ab mas mans lo timó, governava 'l vaixell, y mos fills asseguts als banchs dels remayres y fent blanquejar l' escuma de la mar blavenca ¡oh mon mestre! tambè 't buscavan. Ja 'ns acostavam al promontori de Malé, quan una ratxada de vent de Orient bufant contra la nau, aquí nos llansá, sobre las rocas del Etna, ahont los fills del Dèu de la mar que tenen un ull tan sols, los Ciclops homeyers, en sos salvatjes antres hi vihuen. Catius, som esclaus en la casa d' un d' ells, y aquell á qui servim s' anomena Polifemo, y en lloch dels joyosos crits de nostras festas báquicas, pasturém los remáts d' un Ciclop impío. Mos fills, joves encare, menan los moltons á las colladas mes llunyas; mes jo m'estich aquí, encarregat d'omplir los abeuradors, de netejar aquesta cova, y de servir á aquest Ciclop malehit en sas abominables orgías. Y ara com ara la necessitat m' obliga á cumplir la feyna que se m' ha donat, y á escarbotar la casa ab aquest rascle de ferre pera rebre en la bauma netejada á mon amo, apartat de sos moltons. Mes ja veig á mos fills que s' atansan tot pasturant sos remats. ¿Qu' es donchs aixó? Será l' esbalotador acompanyament dels sicinnis[1] com en lo temps que en vostras disbauxas nocturnas, acompanyant á Baco, anavau á casa de Altea, executant lascivas dansas als sóns de la lira?

Strofa.


 Lo Chor. Ahont vàs donchs, tu qu' ets nascut de noble pare y de noble mare? Ahont vàs per aquests penyascals? No tens aquí una dolsa brisa á redós del vent, un abundós herbey, y l' aygua corrent dels rius, reposant en los abeuradors, aprop de las covas desd' hont te cridan los béls de tos petitets?
 Psitt! No 't vols acostar aquí? Té 'n vols anar? No vols desbrotar aquesta herba? T' allunyas d' aquest prat cobert de rosada? Ohé! te vaig á tirar una pedra. Baixa animal de las llargas banyas, retorna á l' estable del pastor, del Ciclop salvatge.
 Antestrofa. Mig-bada tas mamellas plenas de llet pera donarla als anyells que abandonas en son jas de palla: aquests petitets que han dormit tot lo jorn, te cridan ab sos béls. No tens d' anar aixís com aixís, deixant los freschs herbeys, á tancarte á l'estable á l'ombra de las rocas del Etna?
 Mes aquí ja no hi há mes Baco, ni chors de balls, ni bacans armadas de Thirses[2] ni joyosos bruits de tambors á la vora de las fonts d'aygua saltadora, no hi há ni las frescas gotas de vi, ni 'l mont Nysa ab sas nimfas
 Epode. Canto un himne báquich á la salut de Venus, al seguiment de qui jo volava ab las bacants dels péus d'alabastre. Oh estimat Baco, hont vius tu solitari, agitant ta blana caballera? Jo, ton servidor, servesch al Ciclop de un sol ull; jo só esclau, errant á la ventura, vestit d' una miserable pell de boch y privat de ta amistat.

 Sileno: Calleu, fills mèus y diguéu á los criats que fassan entrar los remats á la bauma de la roca.
 Lo chor. Anéuse 'n vosaltres (á Sileno.) Mes pare d' hont vens ab tanta pressa?
 Sileno. Veig prop de la riva com se va acostant cap aquí un vaixell grech, ab sos remayres y baix lo governament d' un capitá. Sobre sos caps hi duhen gots vuits: faltats de queviures, venen aquí carregats d' urnas de treure aygua. Oh malaurats estrangers! ¿Qui podan esser? No saben ells qui es nostr' amo Polifemo, tota vegada que venen á eixa llar inhospitalaria á caure miserablement á la gola del Ciclop antropófago. Mes estigáu quiets, pera que pogam saber perque 's dirigeixen de Sicilia, á las penyas de l' Etna.

___________


 Ulisses: Estrangers, voldriau dirme d' ahont podriam treure aygua corrent pera mimvar nostra set, y si quelqú voldria vendre que viures á neccessitats mariners? Mes que veig! Sembla que hajam abordat á una terra consagrada á Baco. Veig una munió de Sátirs prop de aquestas baumas. Desd' ara saludo al mes vell de tots.
 Sileno: Salut oh estranger! Fesme saber qui ets y quina es ta patria.
 Ulisses: Ulisses de Itaca, rey del pais dels Cefalenechs.
 Sileno: Ja conech d' allí á un qu' es molt xarraire fill de Sissifo.
 Ulisses: Só jo mateix; mes no 'm motejis[3].
 Sileno: D' ahont vens navegant á n' aquí Sicilia?
 Ulisses: D' Ilion y de las fatigas de la guerra de Troya.
 Sileno: Com? No savias tornar á ta patria?
 Ulisses: Los vents y las tempestas m'han llansat per forsa en esta platxa.
 Sileno: Oh! Oh! tu has sufert las mateixas desgracias que jo.
 Ulisses: Es á dir que tu tambè t' has vist obligat á abordar á esta terra?
 Sileno: Sí, tot perseguint als piratas que s' enduyan á Baco.
 Ulisses: Mes quina terra es aquesta, y qui son los que en ella hi viuhen?
 Sileno: Son los cims del Etna, los mes alts de Sicilia.
 Ulisses: Ahont son los murs y las torras de la vila?
 Sileno: Estranger, no n' ni ha pas d' aixó: aquests rochs punxeguts no están pas poblats d' homes.
 Ulisses: Qui son donchs los qui posseeixen aquesta terra? Son potsè bestias salvatjes?
 Sileno: Son Ciclops que viuhen en baumas, y no sota teulat.
 Ulisses: Obeixen á un capitá? Ο lo poder pertany al poble?
 Sileno: Son nómadas, y ningú obeheix á ningú.
 Ulisses: Sembran l' espiga de Ceres, ó de que viuhen?
 Sileno: De llet, de formatje y de la carn dels moltons.
 Ulisses: Coneixen la beguda de Baco, lo such de la vinya?
 Sileno: Res d' aixó: mudan tot sovint de lloch, viuhen en aspre terra.
 Ulisses: Estiman als estrangers, y cumpleixen ab ells los debers de la hospitalitat?
 Sileno: Per ells la carn mes apetitosa es la dels estrangers.
 Ulisses: Qué dius are? Se menjan los homes que matan?
 Sileno: Ningú ha abordat aquí que no haja sigut degollat.
 Ulisses: Mes hont es lo Ciclop? Es dintre d' eixa cova?
 Sileno: Se n' es anat á l' Etna á perseguir ab sos cans á las bestias salvatjes.
 Ulisses: Sabrias donchs que hi ha que fer pera poder fugir d' aquí?
 Sileno: No 'u sè pas Ulisses; mes nosaltres estém á punt de ferho tot pera tú.
 Ulisses: Donchs vénnos los queviures que tenim de menester.
 Sileno: No tenim, com ja t' he dit, mes que la carn d' aquests animals.
 Ulisses: Mes ja es prou agradable y bona per apagar la fam.
 Sileno: Tambè tenim formatje fet de llet presa y de llet de vaca.
 Ulisses: Ensenyam tot aixó, ara que s' hi véu, per poderho comprar.
 Sileno: Mes digas quant or me 'n donarás?
 Ulisses: No es pas l' or que t' oferesch, sino la beguda de Baco.
 Sileno: Oh bon amich! Qué has nomenat are? Una cosa que tant temps ha que no havém tastat!
 Ulisses: Es un beure que m' ha donat Maron lo fill del Dèu.
 Sileno: Aquell á qui en altres temps havia criat y portat en mos brassos?
 Ulisses: Lo fill de Baco, perque n' estigas ben segur.
 Sileno: Aquest vi l' has deixat en la sentina de ton vaixell, ó 'l portas aquí?
 Ulisses: Aquest bot lo guarda, com ja 'u pots veure, bon home.
 Sileno: Y no n' hi ha una mica per omplirme 'n la boca?
 Ulisses: Ab lo que pot rajar d' aquest bot ne tens per omplírtela dos cops y tot.
 Sileno: La bella font de la que 'm fas present, alegra lo mèu cor!
 Ulisses: Vols desd' are tastar aquest vi pur?
 Sileno: Tens molla rahó; lo tast crida al parroquia.
 Ulisses: Porto per ço un beyre ab mon bot.
 Sileno: Vaja donchs, aboca ab llarguesa, perque après que l' haja begut ne guarde lo recort.
 Ulisses: Tè!
 Sileno: Oh! oh! Quin flayre tan encisador.
 Ulisses: Donchs que, potser l' has vist?
 Sileno: No, per Júpiter, mes lo sento.
 Ulisses: Tástal, tástal, que aixís no 'l alabarás solsament ab paraulas.
 Sileno: Qu' es bó! Qu' es bó! Baco me convida á ballar. Ah! ah! ah!
 Ulisses: T' ha passat bè per la gola?
 Sileno: Molt bè, molt bè! M' ha corregut fins al cap de las unglas!
 Ulisses: A mes d' aixó tambè 't donaré argent.
 Sileno: Guarda l' or; y deixam solsament lo bot.
 Ulisses: Donchs portéu desseguit los formatjes y 'ls moltons.
 Sileno: Vaig á ferho, menyspreant lo enúig de mos amos; pus per beure una sola copa, daria los remats de tots los Ciclops, y m' avindria á que 'm llansessin al mar, desde 'l cim de la roca de Léucade, quant l' ubriaguesa haguès aixamplat mon visatje. Certament es un foll lo qui no I' hi agrada beure; bevent un se dona als goigs de l' amor, als plahers de la dansa, y al oblit dels mals; burlantme de la bestiesa del Ciclop y de son ull únich, no 'm faltará semblant beguda.

(Entra á la cova á cercar los formatjes y moltons).
_______

 Lo Chor: Escolta Ulisses: mentres t' esperas enrahonarém una miqueta.
 Ulisses: Sí: vosaltres sou amichs que 'us dirigiu á un amich.
 Lo Chor: Donchs tant mateix héu pres á Troya, fent cativa á vostra Elena?
 Ulisses: Y hém destruit la casa dels descendents de Priamo.
 Lo Chor: Desprès d' haver fet presonera á l' hermosa jova, l' hauréu tots maltractada l' un darrera l' altre? Perque á n' ella li plau cambiar de marits, pérfida, y per ço al veure calsas elegants á las camas de Páris, y lo collaret d' or en son coll, se n' hi aná la tèsta, y deixa á Menelao, tan bon home com era! Ah si fòs per mi tant se valdria que 'l Cel jamay haguès fet existir la nissaga de las donas!

___________

 Sileno: Oh rey Ulisses, véus aquí las riquesas dels pastors que jo vos porto: baladors anyells, y una abundosa provisiò de formatje de llet presa; emportéus' ho, fugiu depressa d' aquesta cova, y donéume en cambi lo dols such del rehim de Baco... Oh Dèus!.... Véus' aquí 'l Ciclop que ja torna. ¿Qué fém?
 Ulisses: Sileno, estém perduts! Per hont fugím?
 Sileno: En lo vuit d' aquella roca vos podréu amagar.
 Ulisses: Tu 'ns donas un consell molt perillós. Allí caurém en sos filats.
 Sileno: Perillós!.., de cap manera! Hi ha molts amagatalls en eixa penya.
 Ulisses: No 's fará pas aixís. Molt grèu li sabria á Troya si fugiam davant d' un sol home: mes d' un cop ab las armas á las mans, he resistit l' embat de un aplech de Frigis. Mes si tenim de morir, morirém com gent de cor, y si aixís salvem nostra vida, tambè salvarém ab coratge nostra gloria.
 Lo Ciclop. (Sens adonarse dels Grechs retirats al fons del teatre, y dirigintse al Chor de Satirs qu' está ballant.) Atúrat! Enretirat! Qu' es aixó? Que son aquests passatemps? A qué venen aquestas bacanals? Aquí no hi ha ni Baco, ni 'ls cimbals d' aram, ni 'Is brugits del timbals. ¿Que tal los anyellets nats fa poca estona en mon cau? Están penjats á la mamella de sa mare ó jugan ab sos ventres? ¿S' ha munyit ja en las formatjeras la flor de la llet per fer los formatjes? Ben aviat aquest bastó vos fará gemegar: alséu los ulls y no 'ls tinguéu aixís acalats á terra.
 Lo chor: Tè! Ja tenim los ulls alsats fins al mateix Júpiter: ja veyem las estrellas y l' Orion.
 Lo Ciclop: Y mon dinar está ja arreglat?
 Lo Chor: Ja 'u está. Tant sols falta que ton estómach ho estiga tambè.
 Lo Ciclop: Y 'ls cráters están ben plens de llet?
 Lo Chor: Y tant plens que solzament esperan que tu vajas á beurete 'n una bota entera.
 Lo Ciclop: Es llet de moltons, de vaca, ó barrejada?
 Lo Chor: De la manera que vulgas. Ey, no te 'm beguis á mí y tot.
 Lo Ciclop: Pera res del mon, perqué si saltasseu en mon ventre, podriau ferme morir ab vostras gambadas. (Adonantse dels Grechs y de Sileno que 'ls fa recular). Oh! oh! qui es aquella tropa que veig prop mon estable? Son piratas ó lladres qu' han abordat en esta terra? Y certament que veig allí anyells trets de ma cova, están lligats ab jonchs y ab gran barreja de formatjeras, y 'l vell calvo ab la cara embuturnada de tants cops qu' ha rebut.
 Sileno: Pobre de mí! Desgraciat! Estich febrós y masegat á cops.
 Lo Ciclop: Qui ha sigut? Qui es lo qui ab sos punys t' ha fet malbè la testa?
 Sileno: Aquets d' aquí, Ciclop, perque no 'ls hi deixava endur lo que era tèu.
 Lo Ciclop: No savian potser que soch Dèu y dessendent dels Dèus.
 Sileno: Jo prou 'ls ho deya, mes ells perço no deixavan d' emportarsen tan riquesas, menjavan ton formatje, valdament mos esforsos s' enmenavan tos anyells, fins volian encadenarte ab un grilló de tres cotzadas, arrencarte las entranyas y enverdencarte l' esquena á fuetadas: y apres d' haverte llansat y fermat en los banchs de son vaixell, vendret per remoure las pedras ab un alsapremp[4], ó be condemnarte á fer aná un molí.
 Lo Ciclop: De debó? Vesten donchs com mes aviat millor á esmolar mos coltells, arregla un pilot de tions y cálahi foch, perque vull degollarlos al moment y omplirmen lo ventre fentme jo mateix de cuyner: als uns me 'ls menjarè á la brasa, als altres bollits. Perque ara ja m' hi nodrit prou de bestias salvatjes, ja hi menjat prou lleons y cervos; y ja fa llarch temps que no he tastat carn humana.
 Sileno: Sens dupte que 'Is menjars nous son mes agradables que 'ls qu' un menja molt sovint, oh mon mestre! y no n' hi ha poch de temps que no havia vingut cap estranger á ton cau!
 Ulises: Ciclop, escolta tambè als estrangers. Desitjant comprar queviures hem vingut de nostre barco á ton cau. Aquets vell nos ha venut tos anyells per un beyre de vi, y aprés d' haversel begut nos los ha donat tots de bon grat, y no hi ha hagut la mes petita violencia. No hi ha una paraula de vritat en lo qu' ell t' ha dit quan s' ha vist sorprés venentnos d' amagat lo que t' apertany.
 Sileno: Jo?... Oh! Mira que pots morir miserablement...
 Ulises: Si menteixo!
 Sileno: No, oh Ciclop! per Neptú lo tèu pare, per lo gran Tritó, pert Nerea, per Calipso y per las fillas de Nerea, per las sagradas onas, y per tota la nissaga dels peixos, jo't juro oh mon falaguer Ciclop, mon estimat mestre! que no hi venut tos bens á cap estranger, y sino morin com á miserables aquets noys á qui jo estimo sobre tot.
 Lo Chor: Ja que m' ha arrivat lo torn, escolta lo que vaig á dir: jo mateix t' hi vist vendre queviures als estrengers, si dich mentida, que mori mon pare; mes no fassas cap mal als estrengers.
 Lo Ciclop: (Als Satirs). Mentida! (Senyalant á Sileno). Jo 'm fio mes d' aquest que de Radamant [5] y 'l declaro mes just qu' ell. Mes ara vull preguntarlos. D' ahont haveu vingut estrangers? De quina terra sou? Quina vila 'us ha criat?
 Ulises: Naixquerem á Itaca; venim d' Ilion, aprés d' haver arrunat aquesta vila, apartats de nostre camí, los vents y las tempestas nos han llansat á ta terra.
 Lo Ciclop: Sou vosaltres los quins per venjar lo furt de la pérfida Helena, haveu anat fins á Ilion vehina de Scamandra.
 Ulises: Nosaltres mateixos y que per cert hem sufert terribles fatigas.
 Lo Ciclop: Es una vergonya, per una sola dona haver anar á fe un viatje a la terra dels Frigis!
 Ulises: Ha sigut lo voler d' un Dèu: no culpis á cap mortal. Per nosaltres, oh noble fill del deu dels mars te preguem, y 't parlem com homes lliures que som, que t' hi miris molt á inmolar homes vinguts amistosament á ton cau y en nudrirte ab nostra carn, perque som naltres, oh rey, los quins havem assegurat á ton pare lo possehiment de sos temples en las parts mes llunyadanas de la Grecia: per nosaltres lo port sagrat de Tenari, es inviolable, y per nosaltres las soletats espedadas de Malé, y lo panyescal de Sunim de las minas d' argent consagrat á la Divina Minerva, y l' abrigaill del promontori de Gérerte sempre están drets, y jamay han perdonat á n' als Frigis una ofensa que 'ns costés de mastegar. Tú també tens la teva part en nostra gloria, perque tú vius en un punt enretirat de la Grecia, al péu de las rocas del Etna que jita flamas. Dócil á las lleys dels mortals, cedeix á mas paraulas, acull als que han vingut batuts per la tempesta, dónals hospitalitat y vestits y guardat de fermarlos al art, hont hi posas als bous per omplirte 'n la boca y lo ventre. Ja fa prou temps que la terra de Priamo ha despoblat la Grecia abeurantse en la sanch de tanta gent, morta á llansadas: ja fa prou temps que ha perdut esposas sense marits, mares sense fills, y pares enblanquits per la vellesa. Si ton torn tiras al foch als que restan pera ferne un repugnant manjar, ahont podrán anar á cercarne un refugi? Creume, Ciclop, resisteix tos goluts instins, prefereix l' humanitat á la barbarie perque molt sovint injusts profits, tan sols portan en cambi la desgracia.
 Sileno: Ciclop, vull donarte un consell; no deixis ni un tros de carn d' aquest home; mes te diré, si te l' hi menjas la llenga sabras parlar com lo primer orador.
 Lo Ciclop: La riquesa, miserable mortal, es lo Dèu dels savis: tot lo demés son paraulas, no mes que bonicas paraulas. En quan als maritims promontoris en los que hi tè mon pare sos temples consagrats, poch se me 'n dona. ¿Perque donchs me n' has fet tans grans elogis? Estranger, lo llamp de Júpiter no 'm fa pas tremolar, y may he sapigut entendre perque Júpiter tinga de ser un Dèu mes poderòs que jo. Poca pò 'm fa. Y ara diré perque 'm fa poca por. Quan aquest Dèu desde dalt llansa la pluja, jo tinch sota eixa roca una habitaciò coberta y aquí m' hi menjo una badella rostida ó qualque bestia salvatge, arruixo mon ventre, estés après d' haver vuidat un ámfora plena de llet γ somoch mon mantell produhint un bruit que rivalisa ab la tronada de Júpiter. Y quan lo vent de Thracia, Boreas, espargeix la nèu, embolicant mon cos ab pells de bestias, y encenent una gran foguera, me rich de la nevada. Quan la terra de grat ó á la forsa tè de treure l' herba, ab ella engreixo mos remats y no 'ls inmolo á ningú mes que á mi, no als dèus, sino á n' aquest ventre qu' es lo mes gran dels dèus. Perque beure y menjar y no apesararse per res, es lo que s' ha de fer cada dia, ve t' aquí lo Júpiter dels savis. En quan als qui establiren las lleys, carregant la vida humana de distincions sutils, jo 'ls malehesch; res me destorbará de donarme gust menjante 'm. Ve t' aquí los dons de l' hospitalitat que rebrás, vull esse intransigent. Lo foch y l' ayga y aquesta caldera, bullint embolicaran d' una manera hermosa tas carns estripadas. Mes entrém allí dintre, llochs consagrats al dèu de la bauma, perque arrenglerats al entorn del altar, pugau servirme de festí.

(Entra á la bauma.)

 Ulises: Pobre de mí! Pobre de mí! He escapat dels perills de Troya y dels de la mar, y ara m' estrello contra 'l cor d' un impío. Oh Pal-las! Oh ma sobirana! Filla de Júpiter! Es ara que demano ton socòrs, ara que sò juguina de provas mes terribles que aquellas de Ilion, ara que he caigut l' abim del perill.Y tú, que vius en l'espay de las lluhents estrellas, Júpiter protegidor de l' hospitalitat, mira lo qu' estich patint, y si no 'u véus, malament obra qui 't té per Dèu, tú no ets res!
 (Segueix al Ciclop.)
 Lo Chor: Obra, Ciclop, tant com pugas ta ample gorja, pus se t' han preparat los membres de tos hostes partits en trossos sobre la pell de una cabra de pel espès, bullits, rostits y tirats dessus los ardents carbons pera menjarte'ls, devorarlos y trinxarlos entre tas dents. En quan á mi estígat d' oferirme'n. Arrodoneix los costats de ta llanxa [6]. Doném lo darrer adèu á n' aquesta bauma, y als sacrificis de las víctimas que á sí mateix s' ofereix lo Ciclop impío del Etna, que 's regositja menjant la carn de sos hostes. Es molt crudel lo miserable que inmola á sos hostes vinguts tot demanant asséures á sa llar, que 'ls talla á trossos, que 'ls devora y que fa bullir la carn humana, ó la treu ruenta de damunt las brasas per afartarne sas horribles dents.

__

 (Es probable que hi ha un blanch en lo Chor que separa las dos escenas, pus l'intermedi es molt curt.)

___________

 Ulisses: Oh Júpiter! que vols que diga del horrible espectacle qu' he vist en eixa bauma, d' aquest espectacle increible, mes semblant á las faulas que á las accions humanas?
 Lo Chor: Y donchs qu' es aixó Ulisses? Potser lo Ciclop impío s' ha menjat á tos aymats companys?
 Ulisses: Sí: se n' ha menjat dos, aprés de haverlos mirat y palpat per regoneixe la carn mes forta y nutritiva.
 Lo Chor: De quina manera, desgraciats, havéu sufert aquest suplici?
 Ulisses: Aixís que nosaltres hem entrat en son cau, primerament ha ences foch, tirant en l' ample llar los boscalls d' una gran alsina que ab prou feinas tres carretas haurian pogut portarla; tot desseguida s' arreglat un jas de fullas de abet á la vora del foch: desprès ha omplert fins dalt un cráter en lo quin hi cavian déu ánforas; après de haver munyit á sas vacas, ha posat la llet dintre un beyre, llarch de tres cotzadas, y que semblava tenirne quatre de fondaria; ha acostat en lo foch una caldera de coure, ha agafat una branca d' ars endurida pèl foch en un de sos caps y en lo demés polida ab la podadora: après ha amanit vasos per rebre la sanch de las víctimas: y trossejat per la destral.....[7]
 Quan I' horrible cuyner de Plutó ho ha tingut tot á punt, ha agafat á dos de mos companys, los ha degollat d' una certa manera, y après d' haver tirat á Ι' un al fons de la caldera de coure, ha agafat á I' altre pels peus, y l' hi ha esberlat lo cap en lo cantell de una roca, fentli saltar lo cervell; tot seguit alsantli la carn ab son ganivet, l' ha rostida al foch, y ha llansat lo que de sos membres ne restava en la caldera pera ferlos bullir. Y jo, desgraciat, ab los ulls coberts de llágrimas, m' estava á son costat, fentli de criat; mentres que 'ls altres, com á ratas-pinyadas s' estavan clavats en los recons mes foschs de la bauma, horrorisats y ab la sanch gelada dintre las venas. Quan al últim après d' haverse afartat ab la carn de mos companys, lo Ciclop s' ha tornat á jeure, llensant de sa gola un ayre malsá, m' ha vingut un gran pensament. He omplert una copa de vi y l' he convidat á beure, dihentli: «Ciclop, fill del Dèu dels mars, vet aquí la beguda divina que la Grecia recull en sas vinyas; aixó es lo licor de Baco.» Y ell, tip dels guisats abominables que acabava de devorar, ha prés lo beyre, y l' ha vuidat d' un trago; desprès l' ha alabat y aixecant las mans ha dit: «Oh lo mes aymat de mos hostes! M' has fet beure una beguda deliciosa desprès d' un dinar escullit.» Un cop l' he vist tan alegre, n' hi he fet beure un' altre copa, segur de que 'l vi l' arribaria á vence, y de que aviat sufriria lo cástich. Ja comensava á cantar, y jo, omplintli lo beyre un cop darrera l' altre, escalfava sas entranyas ab lo brevatge. Barrejava ja sos cants desafinats ab los plors de mos companys y la bauma ressonava. En quan á mi, he fujit poch á poch, y vinch á veure si 'us voléu escapar. Diguéume, donchs, si desitjéu ó no fugir d' aquest monstre insaciable, per anar á habitar la casa de Baco ab las joves náyades. Ton pare que es á la bauma ja ha probat de ferho; mes frágil com es y seduit per l' aliment de la beguda, com un aucell agafat al besch, no pot desenganxar l' ala de la copa. Tú donchs, qu' ets jove sálvat ab mí y torna ab Baco ton antich company, á n' aquí lo Ciclop tan poch se sembla.
 Lo Chor: Oh car amich! Es cert que podrém veure aquest dia, lliurantnos del jou del Ciclop impío! Tant temps que teniam prohibit lo plaher tie la beguda, sens podernos escapar d' aquest amo crudel!
 Ulisses: Escolta donchs lo medi qu' he trovat de venjarnos d'aquest monstre pervers, y de lliurarte de sa esclavitut.
 Lo Chor: Parla: no 'm donaria pas mes gust oir los sons de la citra assiática, que saver la nova de la mort del Ciclop.
 Ulisses: Alegrat per eix licor de Baco, vol anarsen á trobar á sos germans los altres Ciclops pera celebrar una orgía.
 Lo Chor: Ja entench! Ton projecte deu ser de sorpéndre 'l tot sol en lo bosch y matarlo; o bè llansarlo del cap damunt dels penyascals.
 Ulisses: Res d' aixó; es per l' astucia com vull cullirlo.
 Lo Chor: Y donchs com ho farás? Ja hi ha temps que nosaltres sabém qu' ets un home enginyòs.
 Ulisses: L' hi destorbaré l' anada á n' al festí, dihentli que val mes que 's guarde aquest licor per ell que no que 'l porti á n' als altres Ciclops. Y quan dormirá vensut per Baco, hi ha dintre de la cova una gruixuda branca d' olivera, n' afinarè un dels caps ab eixa espasa y lo ficarè al foch; après, un cop ne sia ruent, lo traurè tot cremant, y enfonzantlo al mig del front del Ciclop, l' hi cremarè l' ull. Y aixis com aquell que clava las pots d' un barco fa rodar depressa la broca valentse d' un filabarquí, d' aquesta manera farè giravoltar lo tió dins de l' ull y assecaré la nina ab la que lo Ciclop veu la llum del jorn.
 Lo Chor: Oh! oh! quina alegría es la meva! Ton invent nos enamora.
 Ulisses: Y desseguida, après d' haverte embarcat á tú, á tos amichs y al vell dintre d' un negre vaixell, á forsa de rems, vos durè lluny de aquesta terra.
 Lo Chor: ¿Nos será permés aguantar lo tió que tè de cremar l' ull del Ciclop?perque jo vull tenir la meva part en ferlo patir.
 Ulisses: Si, 's necessita de tots vosaltres perque es gran lo tió que hauréu de dur ensemps.
 Lo Chor: Ah! Duria de bona gana lo pes de cent carros, pera veure cremar com un vesper l' ull d' aquest Ciclop malehit!
 Ulisses: Mentrestant calléu: ara ja sabéu I' astucia; quan vos ho diga obehiu als capitans de l' empresa: allá dintre hi tinch als amichs que de cap manera abandonarè pera salvarme jo sol. Mentrestant podria fugir tota vegada que so fora de la fosquedat de la bauma; mes no es just abandonar als amichs ab qui he vingut en aquest lloch, y fugir sol.

(Torna á entrar á la bauma)

 Mig Chor: Aném! Qui será lo primer y qui será lo segon en agafar lo tió per enfonzarlo en las parpellas del Ciclop?

(S' ouhen cants en l' interior).

 Mig Chor: Quietut! quietut! Dejá ubriach y deixant oure desafinats acorts, aquest aspre cantador que ben aviat ne plorará, s' acosta per sortir de la cova overta en la roca. Aném, incitémlo á l' orgía: aquest salvatge ignorant ben aviat restará cego del tot.
 Mig Chor: Benaurat aquell qui celebra l' orgía, donat al plaher per lo dols licor de Baco: aquell qui pren en sos brassos á un ser aymat, y en un llit embaumat de flayres, juga ab los cabells brillants d' una polida donzella y canta: «¿Qui m' obrirá la porta?» [8]
 Lo Ciclop: Pam!... pam!... pam! Estich tot plé de vi, y encisat per las delicias del regalat dinar, I' estómach plé fins al cap damunt com los costats d' un vaixell mercant. L' alegre verdor me convida á celebrar ab una orgía la festa de la primavera ab los Ciclops mos germans. Anem hi mon aymat hoste, dónam lo bot!
 Lo chor: Llansant de sos ulls encisadoras miradas, y plé d' alegría, surt de la cova. Aymat de nosaltres, nos ayma tambè. Las teyas inflamadas esperan ton cos, y tens una tendra esposa dintre la bauma humida per la rosada ; ben aviat una garlanda esmaltada de mil colors coronará ta testa [9].
 Ulisses: Ciclop! Escoltam, tota vegada que conech molt bè á n'aquest Baco que t' he fet beure.
 Lo Ciclop: Y á n' aquest Baco per quina mena de Dèu lo prens?
 Ulisses: Oh! Es un gran Dèu que dona als homes l' encís de la vida.
 Lo Ciclop: Vés! no dirias lo que m' agrada tornarlo á treure com ho fas en forma de singlot.
 Ulisses: Es un Dèu que no fá cap mal á ningú.
 Lo Ciclop: Y com li pot agradar á un Dèu viure dintre d' un bot?
 Ulisses: En qualsevol lloch que se 'l posi, hi está content.
 Lo Ciclop: No crech que estiga molt bè que 'ls Dèus tanquen son cos dintre de pells.
 Ulisses: Mes agradante que hi fá? Potser la pèll te 'l torna amargant?
 Lo Ciclop: Lo qu' es jo rebujo 'l bot; mes aymo lo brevatge que contè.
 Ulisses: Donchs quédat aquí, béu, y dónat á la alegría, Ciclop.
 Lo Ciclop: No es pas necessari que parteixi la beguda ab mos germans ?
 Ulisses: Guardántela per tú tot sol, te mostrarás mes honorable.
 Lo Ciclop: Mes partintmela ab mos amichs, mes social.
 Ulisses: L' orgía es la mare dels cops y de las disputas injuriosas.
 Lo Ciclop: Encar que m' ubriagui, per ço ningú 'm tocará.
 Ulisses: Amich: aquell que ha begut, deu quedarse á casa sèva.
 Lo Ciclop: Ximple es aquell que sens estar ubriach li plau la orgía.
 Ulisses: Lo qui desprès d' haverse ubriacat no 's mou de casa sèva, es lo prudent.
 Lo Ciclop: ¿Que farem Sileno? ¿Ets de parer de que 'ns quedém?
 Sileno: Vet aquí mon parer: ¿Per béure tenim necessitat de ningú mes?
 Lo Ciclop: Oh, y que la terra está cuberta d' un herbey florit!
 Sileno: Y á més los raigs ardents del sol convidan á beure. Vaja donchs; asséute y recólzat en terra.
 Lo Ciclop: Está bè; mes perque posas lo bot al meu darrera?
 Sileno: Perque ningú te 'l puga pendre.
 Lo Ciclop: Aixó es que tú vols beure d' amagat; pósa'l al mig.—Y tú, mon hoste, digam lo nom ab que t' he de cridar.
 Ulisses: Me dich Ningú. Mes de quin favor podrè donarte gracias?
 Lo Ciclop: Serás lo darrer de tos companys que 'm menjarè.
 Ulisses: Certament Ciclop, es aquest un estraordinari favor que fas á ton hoste.
 Lo Ciclop (á Sileno): Hola! ¿Tú que fás aquí? Tú 't béus lo vi d'amagat....
 Sileno: Oy que no ! Ell es lo qui 'm besa á mi perque 'm troba guapo.
 Lo Ciclop: .Molt seria que per aymar molt lo vi, jo deixès d' estimarte.
 Sileno: No per Júpiter ! Ell es lo qui diu que m' estima perque so hermós.
 Lo Ciclop: Aboca y donam la copa no mes que plena.
 Sileno: Á veure la barreja com está? Déixemela tastar [10].
 Lo Ciclop: Tú m' has de matar! Dónamala tal com estiga.
 Sileno: No te la donarè pas fins que portes la corona y jo l' haja tastada [11].
 Lo Ciclop: Pillastre de coper!
 Sileno: Per Júpiter que no 'u sò; mes com aquest vi es tan dols!.... Si vols beure avans te tens de mocar.
 Lo Ciclop: Ja m' hi mocat. Nets son mos llavis y ma barba.
 Sileno: Posa 'l colze com pertoca, y desseguida béu com tú veus que 'u faig jo, (á un Satir que béu de amagat) y com tú (al Ciclop) no 'u véus que 'u faig.
 Lo Ciclop: Hola, hola... ¿Qué fas?
 Sileno: Me l' hi empassat d' un trago molt agradablement.
 Lo Ciclop: Agafa la copa mon hoste, y sigas desd' are mon coper.
 Ulisses: Molt bé coneix la vinya la mèva má.
 Lo Ciclop: Vaja: aboca menstrestant.
 Ulisses: Aboco; pero calla.
 Lo Ciclop: Demanas una cosa difícil per qui béu molt.
 Ulisses: Té! pren y béu, y no n' hi deixis gens que jo te la tornarè á omplir, perque quan la copa es vuida tan se val morir.
 Lo Ciclop: Ah! Lo cep es d' una fusta molt bona!
 Ulisses: Si béus molt, aprés d' haver menjat molt, arruixant ton estomach tambè sens cuydado, entrarás en un somni dols; mes si deixas alguna cosa, Baco t' assecará la gola.
 Lo Ciclop: Sempre m' ha fet molta por fugir d' un perill nadant, aixó 'u deixo per qui l' hi agrada. Lo cél me sembla que 's mou y que 's confon ab la terra: veig l' escambell de Júpiter y tot lo sagrat esbart dels Dèus. No 'ls besarè pas: las Gracias me fan posturas; mes jo 'm contento ab aquest Canímedes (Sileno) y per las Gracias que será per mi un delitós menjar. A fe que m' estimo mès l' amor dels donzells que 'l de las ninas.
 Sileno: Oh Ciclop, es Júpiter qui m' ha fet Canimedes?
 Lo Ciclop: Si Júpiter fou y jo 't vaig robar de la familia de Dardáno.
 Sileno: Estich perdut fills mèus! Vaig á rebre un tracte indigne.
 Lo Chor: Què! T' enfadas ab ton aymant; y 'l motejas perque está ubriach?
 Sileno: Pobre de mí! Aquest vi se 'm va á tornar bèn amargant.

(Lo Ciclop arrossega á Sileno dintre la cóva).

________

 Ulisses: Vaja! valor fills de Baco, generosos infants, lo Ciclop ha entrat á son cau; ben aviat vensut per la son, gitará de sa gorja malehida la carn que s' ha menjat. Dejá lo tió fuma dins de la bauma: tot está arreglat: no falta res mes que cremar l' ull del Ciclop. Ala! móstrat home de cor.
 Lo chor: Tindrém lo cor de roca y de acer. Mes entra allá dintre, avans que mon pare sufresca cap mal tracte, perque á n' aquí tot ho tenim á punt per ajudarte.
 Ulisses: Vulcá, rey del Etna, gasta l' ull penetrant d' aquest malvat vehí, y lliura 'l d' ell d' una vegada; y tú Sommi, fill de l' ombrívola nit, déixat anar ab tot lo teu poder damunt lo monstre enemich dels Dèus: despres dels nobles travalls d' Ilion, no deixis morir á Ulisses y á sos companys á mans de un home que no es sociable ni ab los Dèus ni ab los mortals. Altrement me farás creure que la Sort es una divinitat, y que 'l poder dels Dèus está dessota del de la Sort!

(Entra á la cova).

 Lo Chor: (sol.) Las estenallas del dolor van á garfir irresistiblement lo coll del salvatge que 's menja á sos hostes: ben aviat lo foch cremará l' ull que l' illumina: ja lo tiò s' abrusa: ja la grossa branca d' alsina está colgada en la cendra. Maron, vina, enterbolint son coneixement, á ajudar nostra venjansa: arrenca l' ull de son front, y sígali ta beguda malestruga. Y jo deixant la solitut del Ciclop, torni al últim á veure á Baco coronat d' eura, á qui anyoro tant temps hà ¿No obtindrè una aytal benauransa?
_______

 Ulisses: Calleu, Satirs, en nom dels dèus! Estigáu tranquils, y no obriu la boca per res. Vos privo de respirar, de obrir y tancar los ulls y fins d' escupir, tanta es la por que tinch de que 'l Ciclop se desvetlle, ans que la brasa I' hi arribe á l' ull.
 Lo Chor: Ja callém, y retenim l' alé dintre nostres pits.
 Ulisses: Vaja donchs, agafeu lo tiò, que ja es prou ruent, y entréu dintre la cova.
 Lo Chor: No vols pas triar als qui tenen de ser primers en agafar la soca inflamada, y cremar l' ull del Ciclop, tenint aixís part en eixa empresa?
 Mig.—Chor: En quant á nosaltres estém massa lluny per atenye son ull ab l' ardent tiò.
 Mig.—Chor: Y nosaltres de sopte 'ns hém tornat coixos.
 Mig.—Chor: Vos succeheix lo mateix que á mi; perque aixis que 'm poso dret, tot de cop mos péus me tremolan, sens que puga entendre perqué.
 Ulisses: Com! Tremoléu posantvos drets?
 Mig.—Chor: Y 'ls ulls se 'ns omplan de pols ó de cendra que s' alsa no sabem d' ahont.
 Ulisses: Cobarts! Aliats sens gota de valor!
 Lo Chor: Es á dir que som cobarts, perque 'ns compadeixém de nostra espinada y de nostra esquena? Ja sè jo una cansò mágica d' Orfeo, que tè prou poder per fer anar al tió tot sol á cremar l' ull únich del Gegant fill de la terra.
 Ulisses: Ja feya molt temps que coneixia ton génit y are 'l conech mes que may. Es precís recorre a mos propis amichs. Mes si ta má no es prou poderosa, ajúdam al menys ab tas paraulas, y tas exortacions sostingan lo valor de mos companys.
 Lo Chor: Farè lo que desitjas. Ja hi enviarém d' altres que hi vajan per nosaltres. Fassan los Dèus que nostres prechs cremin l' ull del Ciclop.

(Ulisses entra de nou á la cova.)

_________

 Lo Chor: (sol.) Valor! Brandiu lo tiò, acuytéus, creméu l' ull d' eixa bestia salvatje que 's menja á sos hostes. Abruséu, gastéu, punxéu lo front del pastor del Etna. Giravolta lo tiò dintre la llaga, y tréulo deprèssa, perque exasperat per lo dolor no 't maltracti crudelment.

_________

 Lo Ciclop: Oh! pobre de mí! M' han buydat l'ull!
 Lo Chor: Vet' aquí un bon assumpto per un himne. Cantáulo Ciclop.
 Lo Ciclop: Ah! Pobre de mí! Com m' han oltratjat! ah! Ja estich llest! (Als Grechs.) Mes no 'us penséu fugir de mon cau, sense castich, miserables: no 'm mourè de la porta de la cova, y no 'us escaparéu de mas mans.
 Lo Chor: Perque cridas aixis Ciclop?
 Lo Ciclop: Estich perdut!
 Lo Chor: Veritablement estás desconegut!
 Lo Ciclop: Y, lo que es mes cert, sò bèn desgraciat!
 Lo Chor: Potsèr en ta ubriaguesa has caigut al mig de las ardentas brasas?
 Lo Ciclop: Ningú m' ha fet perdre!
 Lo Chor: Donchs aixis ningú t' ha fet mal!
 Lo Ciclop: Ningú m' ha cegat arrencantme la parpella.
 Lo Chor: No ets pas cech.
 Lo Ciclop: Tu ho fosses tant com jo!
 Lo Chor: Y com pot ser que ningú t' haja cegat?
 Lo Ciclop: Tu 't burlas de mí. ¿Mes ahont es ningú?
 Lo Chor: En lloch, Ciclop.
 Lo Ciclop: A fi de que 'u entengas d' una vegada, lo qui m' ha perdut es l' estranger, lo malvat que m' ha fet beure lo brevatge per deixarme sense forsas.
 Lo Chor: Certament que lo vi es terrible: es un lluytador de mala Iley.
 Lo Ciclop: En nom dels Dèus, diguéume hont han fugit. ¿Sont encare dintre la cova?
 Lo Chor: Son aquí que s' están amagats quietament á l' ombra de la roca.
 Lo Ciclop: ¿A quin costat?
 Lo Chor: A la dreta.
 Lo Ciclop: Ahont?
 Lo Chor: Sota la mateixa roca. ¿Los tens?
 Lo Ciclop: Ah! desgracia, sobre desgracia! He topat ab la roca y me he esclafat la tèsta.
 Lo Chor: Mira que t' escapan!...
 Lo Ciclop: Y donchs no eran alli hont tú 'm deyas?
 Lo Chor: Jo no 't deya pas alli!
 Lo Ciclop: Y donchs ahont?
 Lo Chor: Ara passan pèl teu costat voltant cap á l' esquerra.
 Lo Ciclop: Ay! Com vos burléu de mí! Com vos riéu de mas desgracias!...
 Lo Chor: No pas per are. Miratel... aqui... davant tèu!
 Lo Ciclop: Oh! malvat! ¿Hont ets?
 Ulisses: Lluny de tú; Ulisses aparta ab cuydado son cos de las tèvas mans.
 Lo Ciclop: Com has dit? Has baratat de nom, y te 'n dius un altre.
 Ulisses: Lo nom que 'm doná mon pare: Ulisses. Mes tú havias de ser castigat per l' aliment impío de que 't nudreixes. Vanament m' alabaria d' haver cremat á Troya, si no haguès venjat la mort de mos companys.
 Lo Ciclop: Ay! Ay de mí! L' antich oracle s' ha realisat. Ell me diguè que á ton retorn de Troya, tú 'm treurias l' ull. Mes ell me profetisá tambè que en castich de ton crim anirias perdut per molt temps sobre la mar.
 Ulisses: Ja estich fet á patir, y no será la primera vegada si ara hi haig de tornar de nou. En quan á mí me'n vas á la riva, y dirigirè mon vaixell vers la mar de Sicilia, y vers la mèva patria.
 Lo Ciclop: No! perque jo ab aquest tros de roca t' esclafarè á tú y á tos mariners. Cech y tot com sò vaig á pujar al cim y á traspassar eixa bauma overta pels dos costats per' atenyet'.
 Lo Chor: En quan á nosaltres, companys de la navegació d' Ulisses, desd' are nos consagrarém per sempre mes al servey de Baco.

FI.



  1. Ball dels Satirs en las festas de Baco.
  2. Vara cuberta de fullas d'eura y de parra que usavan las bacants.
  3. Ulisses era fill de Laertes; pero 's deya que sa mare Anbiclea havia tractat á Sissifo.
  4. Travall que en aquell temps sols executavan los esclaus.
  5. Radamant passava per l' home mes just dels homes, segons Aristofans.
  6. S' enten son ventre.
  7. N' hi falta un tros en lo text.
  8. Aquests mots semblan ser lo comensament d' una cansò popular.
  9. Lo Chor parla irónicament comparant al Ciclop á un espós que l' duhen á la claror de las atxas; mes en son pensament eixas están destinadas, á cremarlo, y la esposa es I' ardent tió.
  10. Era costum de que 'l coper tastava avans lo vi.
  11. Era tambè costum entre 'ls grechs de coronarse lo front abans de beure.