Lo càrcer d'amor - Capítol XVII

[XVII] Lo auctor

A

cabant Leriano la letra pera Laureola, satisferen los vlls per paraules ab moltes lagremes, sens alguna cosa pronunciar la lengua en ma partida; hauent aquella, segons quin lo dexaua, per la darrera volta quel esperaua veure; y essent ya en lo cami daquest viatge, fiu vn sobrescrit en la letra, per que Laureola en seguretat daquell la volgues pendre, Y aplegant hon estaua, delliberi donar lay; la qual, creent esser daltra calitat, la volgue pendre y dins poch espay complidament legida: y com en tot lo temps que la legia nunca de la sua apartas ma vista, [viu] quen acabar de legir la, resta axi turbada com si algun mal de tanta mutacio fos causa. Y com la torbacio sua de mirar la mia no pogues escusarla, pera segurarme feu me, fora tot preposit, infinides demandes; y per delliurar se de la companyia quen temps semblant es perillosa, per que les publiques mudances los secrets pensaments no descobrissen, retragues, estant tota aquella nit sens parlarme de tal preposit. Y fent me cridar laltre jorn apres, hauent me dit quantes rahons bastauen pera descarregarse del consentiment quen la pena de Leriano daua, dixme quel tenia escrit, semblant li inhumanitat perdre per tan poch preu vn tal home; y per que ab lo plaher del que li hoya estaua torbat en lo que par*[c ⁶ r.]laua, no escrich la dolçor y honestat que hagui en son rahonament; qualseuol que lagues hoyda poguera conexer que hauia vsat poch aquel estudi: ya dempachada estaua encesa, ja de torbada se tornaua groga. Tenia tal alteracio y tal sens ale la paraula, com si per sentencia de mort, esperara. En tal manera la veu li tremolaua, que ab la discrecio a la temor forçar no podia; la mia resposta fon breu, per quel temps per allargarme loch nom atorgaua, y apres dauer li besat les mans prengui la sua letra, les rahons de la qual eren estes: