Lo càrcer d'amor - Capítol XV

Sou al capítol «Capítol XV»
		Lo càrcer d'amor
	Capítol XIV		Capítol XVI

[XV] Resposta de Leriano

J

a veus la dispusicio en que aram trobes, la priuacio del sentiment ja la coneixes, y la turbacio de ma lengua no la ignores; per hon not deus marauellar quen la mia resposta haja mes lagremes que concert, les quals, perque Laureola les trau del cor, son de ma voluntat dulça vianda. Les coses que has passat ab ella, puix tu que tens lo juhi libert no les entenes, ¿com les puch yo entendre, que per altra cosa nol tinch viu, sino pera loar sa gentilea, *[c ³ v.] y pera nomenar la mia fi benauenturada? Volria fossen aquestes les darreres paraules de ma vida, perque son en lahor sua. ¿Quin maior be pot ser en lo teu mal, que voler lo ella? Si fos tan benauenturat en lo guardo que mereixch, com en la pena que comporte ¿qui ab mi egualar se poria? Millor es a mi lo morir, pux de la mia mort es seruida, que viure, si de ma vida ha desser enugada. Lo que mes sentire quant muyra, sera saber que senblen [moren] los vlls que la veren y lo cor que la contemplada. Lo qual, segons qui es ella, de tota raho saparta. Aço dich perque veig que les sues obres, en loch de pocamor, augmenten en fe. Si en lo catiuat cor les consolacions fructificassen, la que tu has dada, bastara per esforçar me. Pero com les orelles dels apassionats tinguen de passio la tancadura, noy ha loch per hon les paraules de consolacio a lanima entren; y pera que, com dius, puga yo comportar lo meu mal, donam tu la força, e yo posar hi he la voluntat. Car les coses de la honra que presuposes, ab raho les conech, y ab ella mateixa les negue. Dich que les conech y aproue, si les ha de vsar home del meu pensament delliure; y dich quen mi mateix les negue, puix pense, encara que greu pena cerque, que he triat mort honorosa. Lo treball que per mi has volgut rebre y lo desig quet he conegut, me obliguen tostemps que sera menester, offerir per tu la vida: mas puix lo menys della me resta de vida, pren en satisfacio lo que puch y volria. Mol te su*[c ⁴ r.]plique, puix sera esta la final bona obra que poras fer per mi e yo rebre, que vulles portar a Laureola noues en vna letra mia, ab que salegre, perque della sapia com me despedeixch de procurarli malenconia; la qual, ab lo sforç que la portaras, vull comentar en ta presencia, y seran estes les rahons sues.