Lo càrcer d'amor - Capítol XII

Sou al capítol «Capítol XII»
		Lo càrcer d'amor
	Capítol XI		Capítol XIII

[XII] Resposta de Laureola al auctor

E

n tantes estretures les tues porfidies me posen, que moltes voltes he dubtat qual cosa fare primer: desterrar a tu de la terra o a mi de ma fama, en dar *[c ¹ r.] te loch de dir lo que desiges; y tinch delliberat no fer ho, la hu per compassio tua, perque si ta embaixada es mala, ta intencio es bona, puix en remey del quis clama la portes. Ni tanpoch vull laltre de la mía estima, perquell no poria ser delliure de pena, sens que yo de culpa fos condemnada. Si pogues remeyar lo seu mal sens escandelizar ma honra, no ab menys aflicio ab que mo demanes ho faria; mas tu ja tens coneixença quant les dones deuen esser mes obligades a sa fama que a la vida, la qual, en lo menys per raho del mes, ques la bondad, deu esser estimada. Donchs sil viure de Leriano ha desser ab la mort desta, jutga tu a qui ab mes raho dech esser piadosa, a mi o a son mal, y que aço totes les dones tenir deguen, en molt mes manera les de real naixença, en les quals axi possen los vlls totes les gents, que ans se veu en elles la poca tacha, quen les baxes la gran legea. Si ab la raho en les tues paraules te conformes, ¿com demanes cosa tan injusta? Molt me deus agrahir com tant mos pensaments ab tu comunique, la qual cosa fas perque si ta demanda menuga, plau me ta condicio, y tinch plaer de mostrar te ma escusacio ab justa causa, per saluar me de carrech. La letra que dius que prenga, fora be escusada, perque no tenen *[c ¹ v.] menys força mes deffenses que confiança ses porfidies: perque tu la portes me plau pendre la; resposta no la esperes, ni treballes en demanar la, ni mes parlar en estes coses, perque de ma fellonia not clames, axi com de comport te glorieges. Per dos coses me culpe desser me tant ab tu detenguda: la vna perque la calitat de la pratica me deixa molt enugada, y laltra perque poras pensar que parlant en ella repose, y creuras que de Lerianom recorde; del que nom marauelle, que com les paraules sien del cor verdadera ymatge, yras content per lo que has jutgat, y portaras bona sperança del que desiges. Donchs, per no esser del teu pensament condemnada, si es cas que tal lo tingues, te torne a requerir que sia esta la darrera volta que en aquest cas me parles, sino pora ser quet penides y que, cercant estranya salut, te manque remey pera la tua.