Llibret de versos/Als felibres de Provensa
QUE HAVIEN CONVIDAT Á L' AUTOR Á UNA SE LES SEVES FESTES.
————
Avuy entre vosaltres present de cor y pensa,
Ab un suspir amarch,
Yo vinch á saludarvos, perque oblidat no sía
Aquell parlar dolcíssim que l' Amor deprenía
Dels llabis d' Ausias-March.
Com los aussells que fugen del au que 'ls dona cassa,
Tornen al tronch hon tenen lo niu, així que passa
L' enemich esparver,
Los llemosins poëtes, als qui la sort feu guerra,
Ab goig filial tots corren vers eixa dolsa terra,
Bressol del Gay Saber.
Corren buscant aquella gloriosa poësía
Que de flors esclatades y de llorer cenyía
Lo front del trovador,
Quant en daurats ensomnis sentia, tremolosa,
Posar una regina en éll llabis de rosa
Ab ignorat amor!
Mes ¡ay! eixa garlanda ya vuy mústia y desfeta,
Com guerrejant apóstol, com menysprëat profeta,
Ab veu dolenta vá
Lo vat, de poble en poble, membrant santes memóries,
Y els esperits desperta cantant les noves glóries
Del sigle que vindrá.
Vosaltres d' eixes glóries veu clarejar l' aubada,
Y á sa llum ajuntantvos, ab l' ánima inflamada
Per lo mateix sant foch,
Correu tots de Cerdanya, Provensa y Catalunya,
Correu fins de les terres hon s' ou sonar més llunya
La grata llengua d' Oc.
Correu als camps ombrívols hon noble veu vos crida
Pera que, de flors noves l' arpa vella cenyida,
Les mans entre les mans,
Al mon, que incrédul ducta y que afanyós vos guarda,
Canteu, pensius poëtes, el que en sonar ya tarda,
Sant himne del germans.
¡Oh trovadors ditjosos! Quant en los vostres llabis
Esclate en eixa llengua dels nostres comuns avis,
Lo cantich llemosí,
Membreuvos que del humil Riu Blanch en les riberes,
A l' ombra de les paumes d' Orient y les llimeres
Del valenciá jardí;
Lo pobre soldat últim de la valenta host nova
Als vostres brussents himnes unix sa feble trova
Ab un sospir amarch,
Perque mut no romane, perque oblidat no sía
Aquell parlar dolcissim que l' Amor deprenía
Dels llabis d' Ausias-March.
1866.