Llibre nou que conté varios secrets de naturalesa útils é importants


LLIBRE NOU

QUE CONTÉ

VARIOS SECRETS DE NATURALESA

útils é importants.

T R E T
Dels millors autors coneguts fins ara, y á mes anyadits alguns jochs de mans, y diferents remeis utils.


Traduhit del castellá al catalá per major inteligencia dels que no entenen la llengua castellana.







Vich: En la Imprenta de Ignasi Valls

en la Plassa Major any 1825.


REMEIS ESPERIMENTATS


contra tot genero de mals.


Tot cos humá consta de cuatre humors, que son: Flema, Sanch, Cólera, y Melancolía. A estos cuatre humors corresponen cuatre elements, que son: Fret, Calor, Humitát, y Sequedát. A la Flema correspon lo Fret, á la Sanch la Humitát, á la Cólera lo Calor, y á la Melancolía la Sequedát. Descomponentse un dels cuatre, tots los demés se veuhen ab perill; y axi los homens han buscát diferents remeis pera curar sas malaltias, los cuals han apres dels animals, als cuals ensenya la providencia la major part de los que usa la medicina.
 Y axi te dich que si tens mal de ulls, fes lo que la Oroneta; pren la celidonia, picala, y unta la vista ab aquell such que se te posará bona; ó pica un poch de fonoll, ó ruda, que lo seu such serveix per lo mateix; y sino rentat los ulls ab orins propis; y si estan leprosos rentals ab aygua de sardinas ben colada; y sino pren clavell fi de especia, y ben molt posarás los polvos ab vi blanch y untat los ulls ab aqueix coliri y curarás. Esperiencia. Si patexes dels oidos. Omplals dels orins propis calents ques menjan la bruticia de que proceheix lo dolor, y curarás. Esperiencia.
 Pera mourer lo ventre. Si no pots obrar donat una ajuda de aigua salada que lo mateix fa lo (ausell Ibis) y obrarás. Esperiencia.
 Contra veneno. Si has menját algun veneno, menja orenga y lo traurás. Esperiencia.
 Humor colerich. Si te trobas ple de humor colerich, pren la herba lletera, mastega una poca de ella, y traurás per alt y per baix y quedarás bo. Esperiencia.
 Contra cuchs. Si te trobas ab molts cuchs, pren fullas de blat tendre, mastegalas y menjatelas barrejadas ab sucre; que no te quedará ningun cuch. Esperiencia.
 Per los que estan débils y sens ganas de menjár. Si te trobas débil y sens ganas de menjar y ab tremoló de mans, fes courer fullas y flor de romaní ab vinagre: beune una xicra al dematí, altra despues de dinar, altra á la tarde, y altra despues de sopar; y esperimentarás un efecte maravellós. Esperiencia. Esta beguda conforta totas las parts del cos, corrobora y limpia lo ventréll, trau tota opilació y humor fret, purifica la sanch, fa desvanexer lo tremoló de las mans, cura la currensa, la gota, la lepra y la sarna rentantse ab ell: També cura las tercianas y cuartanas, bebent una escudella de dit vi cuant se sent venir lo fret: y rentantse ab ell la cara la posa hermosa y la conserva sense arrugas. Esperiencia.
 Aygua sucrada. Pren dos lliuras de sucre y dexatát ab aygua clara se cola, y despues posala en una ampolla, y cuant vullas beurerla pren una xicra de esta aygua y altra de ayguardent y beutela: esta aygua alegra al cór, purifica la sanch, conforta lo ventrell y lo cap, desopila la melsa, dona forsas á totas las parts del cos, fa venir ganas de menjar, causa un son moderát, y preserva de perlesía ó feridura. Esperiencia.
 Sordera. Farás bullir donsell ab vi blanch, y ab ell xaringat los oidos y curarás. Esperiencia.
 Mal de caxál. Mastega ceba y pasatan al such que te traurá lo dolor; ó sino pren un all rustit, y lo mes calent que pugas posal demunt del caxál que també te traurá lo dolor. Esperiencia.
 Altre remey. Un ullal de home portantlo en la boca; y lo mateix fa un ullal de gos negre. Esperiencia.
 Altre remey. Una maitadella de vi negre, un cuarteró de tabaco de fulla, mitja unsa alum, y unas fullas de eura; ferho bullir tot junt en una olla nova ben tapada, que se consumia la mitat, y glopejarho.
 Mal de pedra. Pren fullas y flor de romaní, flor de violas buscanas, flor de balsamita, de borrajas, malvas, saúch y rosella; farás ab axó una conserva ab sucre, y se prenen dos cullaradas al matí en dejú, que cura lo mal de pedra, y deslliura de altres infinits mals. Esperiencia.
 Cranch y ronya. Si del vi cuit ab fullas y flor de romaní sen fa aiguardent y se renta ab ell lo cranch y la ronya, lo cura. Esperiencia.
 Tercianas y cuartanas. Prenent una escudella de aigua bullida ab rels de genciana, nous tendras, algunas fullas de Salvia y de apit, cuant se sent venir lo fret, las corta, y si lo cociment es ab vi en lloch de aigua es millor per cortar la cuartana. Esperiencia.
 Inflamació, ó tabardillo. En lo dia en que se coneix declarada la malaltía se usará de la sangria, y luego cordial fort ó actiu en tres porcions de tres en tres horas, y donarli á beurer al malalt aigua bullida ab tamarindos y agrellas, que sia ben freda y que bega la que puga y curará. Esperiencia. Aquest remei ha fet miracles. Si tingués deliri ó letargo se li fará una frega ab ortigas en las espatllas, ventrell de la cama, en los brassos y en lo front, posantli polvos de mostassa ben molta en lo nas, en lloch de tabaco, que tornará en si. Esperiencia.
 Mal de costát. Dragma y mitja de polvos de flor de rosellas ab cociment de doradella ó falcía de pou, y untar lo costat ó pit ab greix de serp y oli de llagardaix; ó busca la herba de costát, picala, mesclala ab greix dols, y donarlo á menjar al malalt, que infaliblement li fará traurer la postema. Esperiencia. O los excrements frescos de cavall, y ben desfets ab vi y ben colats, que tambè fan lo mateix efecte. Esperiencia.
 Carbuncle. Fullas de agrellas reals, picalas, y posalas sobre del carbuncle en forma de amplastra, que lo cura. Esperiencia. O pica ruda ab llevát bonissim y greix dols, seba, cals viva, cantaridas, y triaga magna, que lo obrirá y curará.
 Lepra. Aigua bullida ab tamarit, ab pansas, ab fullas de sanet, y beuna una escudella al matí y una altra á la nit, y rentat ab la aigua dita al principi y curarás.
 Gota-coral ó mal de Sant Pau. Beu al matí un vas de aigua de sajolida ab una dragma ó dos de polvos de arrel de filipendula ó parra de barser, ó polvos de or, plata, ó coral ab caldo de gallina, que axi vas curar jo.
 Feridura. Lligaduras en las cuxas, banys de vi blanch bullit ab romaní, desde lo clatell fins al capdevall de la espinada, ventosas en los brassos y una sangria á la vena del fetge, y vomitiu, que tornará en si. Esperiencia.
 Mal de pedra. Pren un rava, fesne cuatre trossos y posals en infusió ab vi blanch, y dos dracmas de polvos de llavó de ginesta, y unas gotas de such de llimó, dexantlo en infusió vint y cuatre horas, beu un vas de dit vi, que encara que la pedra sia mes gran que una llimona la desfará. Ab aqueix remey he guanyát molts diners, y devia estar escrit ab lletras de or.
 Gota ó puagre. Sangonellas en la part que fa mal, que xuclan lo mal humor y trauhen lo dolor: ó vi bullit ab mel, greix dols y orenga, y pendrerne los matins una tassa, que axi va curár un vell de mes de xixanta anys, com jo he vist en Sant Esteva del Vierso. Esperiencia.
 Cadarn. Gallina cuita ab vi y pendrer lo vi en lloch de caldo, y fer llit, que se cura; axi m'ho va ensenyar un insigne y timorát apotecari.
 Cursos ó corrensa. Sangria á la vena del fetge, y ous cuits ab vinagre. Esperiencia.
 Colich. Beu per alguns dias cociment de menta, que not tornará; ó un ou fresch, tiranthi dins aiguardent y beurersel. Esperiencia.
 Hidropesía. Vi bo bullit ab donsell, beune tres xicras al dia, al dematí, al mitg dia, y á la nit; que curarás, com á mi me succehí. Esperiencia.
 Barrugas ó llupias. Such de celidonia que los fa desaparexer; ó saliva y sal molta dessobre en dejú. Esperiencia.
 Cambras de sanch. Vi bullit ab malvas silvestres, ó la rel ab cudonys, que las cura: y si fossen renitents fes sangrar un porcell, y ab la sanch calenta donat una ajuda que també se curan. Esperiencia.
 Almorranas ó morenas. Aplicar cutó ab such de seba que las reventa y trau lo dolor. Esperiencia.
 Dolor de ventre. Aygua bullida ab fusta de frexe, y curará. Esperiencia.
 Fluix de sanch. Pica unas fullas de figuera y xucla lo such pel nas que curarás. Esperiencia.
 Si se cau lo cabell. Untat la part ab such de seba, ó such de marrubí, que tornará. Esperiencia.
 Cuchs. Cou llet ab menta, ab fullas de apit, y polvos de seba sicutrí, y que te donen ajudas que los mata; ó menja al dematí escorsas de taronja que igualment los mata. Esperiencia.
 Mal de asma. Cou vi ab orenga, ab funoll, ab flor ó fulla de romaní, ab tronquets de frexe, ab mitg cuarteró de mel ó sucre: beune una tassa antes de ficarte al llit, una altra despues de dinar, y curarás. Esperiencia. Cualsevol que use est remei una vegada cada semana se deslliurará de puagra, de mal de pedra, de mal de mare y altres: y per las donas que los falta la regla, de lo que los provenen diferents accidents, es singularissim remey; perque es molt aperitiu.
 Parts dificultosos. Trossos de frexe posats sobre del ventrell, que parirá, ó sino excrements frescos de cavall desfets ab vi, y ben colat beuren un got regular, que encara que la criatura sia morta, la traurá ab facilitát. Esperiencia.
 Letargo, basca, ó desmay. Tirar en los oidos, ó paladar, y en lo nas, aiguardent destilát ab mel moscada, que axis torná en sí lo Bisbe Senetense, que estigué vint y cuatre horas sens moviment.
 Dolors de ronyons. Menjat un cuarteró de mantega fresca, y beute despues un got de vi blanch y bo; ó sino posat un pegát de pega verge en las ancas y curarás. Esperiencia.
 Tumors frets. Pren cada dematí such de carbassina ó brionia negre ab una unsa de vi que se ten anirán; ó sino posa sobre los tumors frets draps xupats ab aigua destilada de escursons. Esperiencia.
 Llagas malignas. Fullas y flor de romaní, fullas de eura, polvos de Anet cremát, tot cuit ab vi, y rentarlas, y posár sobre ellas fullas de Sant Joan, y fullas de agrellas reals que curarás, y si hi hagués cuchs, hi posarás polvos de donsell, de brutonica, y polvos de ponsemer, que infaliblement curarás. Esperiencia.


SECRETS DE NATURALESA

 Secret peraque una dona lletja se tornia bonica. Pren cuatre dotsenas de closcas de ous ben mulladas, y coulas ab vinagre fort y bastant de temps, y despres de fret, rentat las mans y la cara: y es un secret aprobat.
 Per traurer foch sens esca ni pedra foguera. Pren un tronch de lloré sech, y altre de morera, ó eura que es millor, y frega lo un ab lo altre fortament, y se calentará tant, que se encendrá foch de ells: de aquest secret usavan las espias del camp de Julio Cesar per no ser sentidas dels seus enemichs.
 Secret per ablandar lo vidre. Pren la sanch del cabrit y lo such de una herba nomenada mamelletas, y posarás á bullir lo vidre ab estas dos cosas, y se tornará blando com cera.
 Secret pera conservar lo llit sens xinxas. Pren aiguacuit y desfeslo ab aigua al foch, que no quedia espés sino ben clar; luego se barreja seba sacutrí en dit aiguacuit, y axi calent mullarás y fregarás las pots y peus del llit sens que quedia res per mullar, y veurás dos cosas molt bonas y curiosas; la primera será que als peus y pots semblarán de nogué, y la segona que no si criarán xinxas en tota la vida, com ho tinch ben probát.
 Secret per desterrar de casa las moscas y mosquits. Pendrás las plomas de la puput, y cremadas en lo cuarto ó pessa que hi ha moscas, sen anirán y no tornarán.
 Secret per matar las ratas. Pendrás guix que sia fresch; y passát per un sedás lo mesclarás ab formatge sutilment rallát, y tot ben barreját ne posarás en diferents paratges de la casa, y será un gust veurer las ratas que hauran menját dita mescla, anar tristas per la casa; y si tinguessen aigua per beurer moririan mes prest, perque lo guix en tocant aigua ó cosa humida luego se posa fort: y es secret sense perill.
 Secret contra pussas. Posa una olla de aigua al foch, y dintre de ella uns cuants diners de sulimany, y dexantla bullí un poch, rega ab aquesta aigua lo aposento despues de ben escombrát; y estigas cert que matará y consumirá las pussas que hi haja, y fará que no se ni crien mes.
 Secret pera fer tornar la aigua del mar dolsa que se puga beurer. Aristoteles escriu que per fer tornat la aigua del mar dolsa y se puga beurer, fassas un vas de cera ben tapát y lo fiquias en lo mar, y la aigua que entria en lo vas perdrá la sal y quedará dolsa.
 Secret important per no marejarse ni vomitar estant embarcát. Al temps que algú se vulla embarcar, mengis un poc de donsell y posis un poch de safrá sobre lo cor que toquia la pell: y estant sentát en lo barco no tinga temor de marejarse ni vomitar.
 Secret per agafar anguilas y tota altre classe de peix. Tirarás á la aigua que no corria la herba nomenada sumach, y acudirá tota pesca que ne gafarás abundancia.
 Secret per agafar aucells ab la ma. Escriu Alberto Magno, que prengas cualsevol especie de gra lo mesclias ab las maras del vi ó cuit ab aiguardent y posát en part que los aucells lo puguian picár y menjár anirán cayent com aturdits y sense sentits, de manera, que los podrás agafar ab facilitat.
 Secret pera que una lloca treguia tots los ous polls ó pollas. Escriu Aristoteles, y ho afirma Avicena, que si las donas posassen á las llocas los ous curts y rodons exirán tots pollas: y si los posassen llarchs y punxaguts exirián tots polls.
 Secret per aumentar y conservar coloms. Escriu Dividio, que donias á menjar cumí als coloms y los untis ab algun unguent ordinari, y cuant isquian del colomar sels acercarán altres coloms forasters y sen vindrán ab ells al teu colomer, devent entendrer que lo cumí es pera conservar, y lo unguent per atraurer.
 Secret per traurer tacas de la roba y tambe dels pregamins. Se prenen bledas silvestres y se couen las arrels ab aigua, y ab esta se trauen las tacas.
 Secret de las ovellas prenyadas. Escriu Domidio, que per conexer de quin color será lo anyell que porta la ovella prenyada en lo ventre, mirias la llengua de la ovella, y si la tè negre, de aqueix color será lo anyell, y si la tè blanca, será blanch; y si tè la llengua de varios colors será clapát lo anyell.
 Secret perque lo llop no fasse presa en las ovellas. Escriu Anatolio que si lligasses en lo cap del moltó esqueller ó manyac que guia las ovellas, una ceba que anomenan matina ó albarrana, no farán dany los llops á ninguna ovella del ramát.
 Secret perque los llops no se arrimian á los corrals del bestiá. Escriu Racis y Almansór, que si penjasses una cua de llop en lo corral del bestiá ninguna de ells si arrimará.
 Avis natural per conexer si la dona prenyada porta home ó dona. Tindrás cuidado cuant la dona prenyada hisca de casa, quin peu axeca primer sobre lo marxapeu, ó al pujar alguna escala; perque si axeca primer lo peu dret, es senyal que porta dona, y si primerament axeca lo peu esquerra, porta home. Esperiencia.
 Secret important per la memoria. Si vols aumentar la memoria, pren greix de os y cera blanca, la farás fondrer ab dit greix, del cual ha de haver doble cuantitát que de cera, manejantlo ab un bastó; te untarás lo front algunas vegadas, y se te aumentará molt la memoria, y es provát.
 Secret per tenir bona veu y clara. Pren la flor de saúch secada al Sol, y feta polvos los pendrás en dejú ab un poch de vi blanch, y tindrás una veu bona y clara.
 Secret perque una dona cuant cria no tinga mal als pits. Advertescan las donas cuant estan prenyadas, que si als cuatre ó sinch mesos del prenyat se dexen mamar algunas vegadas per cualsevol persona fins que se acerquia lo temps del part, lograrán no tenir mal en los pits mentres criarán sos fills.
 Secret y avis important per los pagesos. Peraque los sembráts iscan bons y la cullita millór, tinga cuidado lo pages cuant sembrará que la lluna sia nova y se trobia en lo signe de Tauro, Cancer, Virgo, Libra, ó Capricornio, y veurá molt gran y estranya diferencia en los sembrats y cullita.
 Secret pera fer vinagre bo, fort, molt y ab poch cost. A cent cantis de aigua ques posian en una bota, s'hi posará un peu de raims esprimits ó prempsáts (al temps de la verema) ab una lliura ó dos de julivert tendre; y una lliura de flor de saúch tendre ó seca, y un bon canti de vinagre fort; y al cap de un mes se tindrán cent y un canti de vinagre molt fort y odorifich, perque la flor del saúch fa lo vinagre fort y de bon olor. Sen podrá fer mes ó menos cantitat proporcionant los materials.
 Secret molt excelent pera conservar lo vi. Pren taronjas secas cullidas en lo mes de Maig, y ralladas ó picadas fins que estigan fetas polvos posalas dintra la bota del vi, y no tingas temor ques tornia agre.
 Altre virtut y propietat experimentada tenen los dits polvos de taronja, y es que si lo vi fos un poch agre posanthi los espressats polvos, no sols no passará en avant fentse mes agre, sino que lo adobará y lo tornará á son primer punt y estát: pera trenta cantis de vi son menester sis unsas de taronja pera conservarlo y adobarlo.
 Secret per saber si lo vi te aygua o no. Diu Creponte, que per saber si lo vi te aigua se posian en la bota en que está lo vi uns trossos de pera crua pelada, y si la pera va nadant per sobre, será senyal que no hi ha aigua; pero si sen va á fons lo vi te aigua.
 Secret per no emborratxarse. Plinio diu que per no emborratxarse es bona la frexura de la ovella rustida, menjada al principi del menjár, ó bè, antes de beurer vi, menjar cols ab vinagre; y de esta manera encara ques bega mes del acostumat lo vi no danyará.
 Secret per fer que un carbó estiga mes de un mès encés. Pren carbó de sarments y fet polvos los pastarás ab aiguardent rafinát, y ben ences lo cubrirás ab cendra de sarments, y se conservará mes de un mès.
 Secret perque una Dona que tinga pel á la cara ó barba lo fará desaparexer sens que li tornia á naxer. Pren excrements de gat negre, desfeslos ab aigua blanca y vinagre del mes fort, y fesho bullir per espai de tres horas fins ques tornia com sabó, y rentat la cara que not tornará naxer ni un pel: com es aprobat.


DIFERENTS JOCHS DE MANS.

 Pera fer ballár una moneda dintre de un got de aigua. Se pren una moneda y se li tira una gota de cera en la cual se li agafa un cabéll llarch, y en lo altre cap del cabéll se li posa tambè una poca de cera que se fa agafar á la ungla de un dit de la ma, y posada la ma sobre de una taula, se anirá apartant fins que lo cabell tire de la moneda, la cual, movent los dits, ballará; y está fet lo joch.
 Secret per fer estornudár per alt y per baix á quantas personas estigan en un quarto. Pendras tres ó cuatre caspas de pebre ó pebrot cuent, y posalas al mitg de un brasér entre dos cendras que no toquian á las brasas y que hi haja moltas de estas á sobre y sota de la cendra, y axi que se anirán calentant las ditas caspas poch á poch surtirá un fum tan sutil que no se sentirá fins que causia lo sobre dit efecte, estant lo aposento ó cuarto ben tancát; y es probát.
 Burla xistosa per fer que á un convidat á taula se li torne molt amarch tot lo que mengia. Si se vol fer esta burla á algu se fará de esta manera; se untará lo tall del ganivét, cullera, forquilla, estovallas y tovalló ab que se ha de llimpiar, ab los polvos ó substancia de seba sacutrí, y succehirá que cualsevol cosa que tallia ab lo ganivét ó prenguia ab la cullera ó forquilla se li tornará amarguissim; y si se llimpia la boca ab las estovallas ó tovalló sentirá molta mes amargor; de manera que no voldrá tornar á pendrer cosa alguna.
 Joch estrany del fil y del ou. Lliga un fil al rededór de un ou y posal al mitg del foch y cobral de brasas ben encesas, y veurás que lo ou se courá, y lo fil no se trencará ni se cremará: y es probat.
 Joch peraque nos coga la carn de la olla en tot lo dia. Se posa una planxa de plom ampla gran y prima al fondo de la olla, y la carn nos courá en tot lo dia: es probat.

FI.