Llibre del Consolat de Mar

Llibre del Consolat de Mar
l'àmbit jurídic medieval català
Es tracta d'un codi jurídic elaborat sobre les bases dels costums marítims de Barcelona, compilat entre els anys 1260 i 1270, i imprés per primer cop a València el 1484.
 Baixa

(. . .)

Llibre del Consolat de Mar
logo Viquipèdia
logo Viquipèdia
Informació sobre el text


Esborrany Aquest text és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar el Viquitexts expandint-lo i millorant la seva qualitat, o citant fonts amb el permís de l'autor.

Altres dades:


Aquests son los bons stablimens è les bones costumes que son de fet de mar, que los savis homens qui van per lo mon ne començaren à donar als nostros antecessors; lasquals faeren per los libros de la savietat de les bones costumes. On d'aqui avant podem trobar que deu senyor de nau fer à mercaders è à mariners è à pélégri ò à altre home qui vaje en la nau; è encora qual cosa deia fer mercader, à senyor de nau, è mariner al senyor de la nau o del leny, ò peregri atrassi. Car pelegri es dit tout home qui deia donar nolit de la sua persona, sans sa mercaderia.

(. . .)

CAPITOL II. - Com patron vol començar nau, que deu declarar als personers . . . . . . . . . Com lo senyor de la nau o del leny començara de fer la nau e volra fer parts, ell deu dir e fer entenent als personers de quantes partes la fara, e de quin gran, e quant haura en pla, e quant haura en sentina, e quant obrira, e quant haura per carena.

(. . .)

CAPITOL CXCV. - Com lo patron deu dar compte als personers quascun viatge. - Tot senyor se nau o leny es tengut de retre compt a sos personers, quascun viatge qu'ell fara. E si lo senyor de la nau no retra compt a sos personers de quasqun viatge que ell fara, si la nau o leny se perdra o pendra algun damnatge, lo senyor de la nau es tengut de retre e de donar tot lo guany que ell fet haura als personers. Que per rao de la nau que perduda haura o del leny, lo senyor de la nau no s'deu escusar ne pot, que non haia a retre e a donar tot lo guany, que ell ab aquella nau o leny haura fet. E si lo senyor de la nau o leny no haura de que u pusca retre; si ell es tengut, ell deu esser pres e mes en ferres, tot en axi com en lo capitol desusdit se conte. E fon fet perço aquest capitol, car molt senyors de nau o leny repren e triga que no vol comptar ab sos personers, e com ve que ell haura perduda sa nau o leny, e ell dira que tot s'y es perdut; e sia que si perda o que no s'y perdra, lo senyor de la nau o leny n'es tengut axi com desus es dit. Per que tot senyor de nau o leny deuria e deu comptar quascun viatge que fara ab sos personers del guany o de la perdua que fet haura, perço que la pena que dessus es dita no li poguer venir dessus. Encara, es de mes tengut lo senyor del leny als personers, que si lo senyor de la nau guanyara ab aquel comu que dels personers haura o tendra, ell los es tengut de donar lur part de tot lo guany que fet ne haura. E si ell per ventura hi haura perdut, personer algun no li es tengut de perdua que ell feta n'haia, perço com ell tendra aquell comu malgrat dels personers dessusdits.

(. . .)



Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)