Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran

El president de la Generalitat de Catalunya

Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran

logo Viquipèdia

Informació sobre el text

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Aran constitueix dins Catalunya una realitat nacional amb personalitat pròpia i diferenciada, fonamentada en el fet que la comunitat aranesa disposa d'una llengua i una cultura pròpies, comunes i compartides amb la resta d'Occitània, i, alhora, d'una antiga tradició d'autogovern fermament defensada pels aranesos al llarg del temps.

L'occità, en la seva varietat aranesa, és la llengua pròpia d'Aran i esdevé un dels pilars i un dels trets fonamentals que configuren la identitat aranesa, tot emmarcant-la dins el fet nacional occità. El lligam emocional dels aranesos amb llur llengua i, alhora, la tenacitat a utilitzar-la, n'han permès, generació rere generació, la transmissió fins a l'actualitat, i l'han convertit en un dels elements més preuats i excepcionals del patrimoni cultural d'Aran, que el poble i les institucions de Catalunya també reconeixen i valoren com a propi.

La vinculació política i administrativa d'Aran amb Catalunya té els seus precedents més antics en els acords o tractats d'emparança o protecció reial acordats o renovats entre els representants d'Aran i els primers monarques de la Corona d'Aragó, especialment d'ençà de la segona meitat del segle XII. La recerca de la protecció reial dels monarques catalanoaragonesos va ésser buscada pels habitants d'Aran en la mesura que constituïa la garantia de la plena llibertat i autonomia, tant en l'àmbit personal com en el col·lectiu, i alhora, de l'exercici de l'antic dret i costum de gaudir lliurement de l'usdefruit dels boscos, aigües i muntanyes de la vall, base de la vida econòmica i essencials per a la supervivència quotidiana.

Aquest impuls inicial per establir i estrènyer els lligams d'Aran amb la Corona d'Aragó es va reforçar i consolidar durant el regnat del rei Jaume I (1208-1276), el qual, amb el consentiment i l'ajut de la població aranesa, va voler mantenir sempre Aran dins els seus dominis i no el va incloure entre els territoris occitans a la sobirania dels quals va renunciar l'any 1259 a favor de la corona francesa, que es va apoderar de gran part d'Occitània d'ençà de la desfeta catalanooccitana a Muret (1213).

L'antic pacte d'Aran amb els primers monarques de la Corona d'Aragó es va renovar l'any 1313, quan la vall va retornar al domini de la corona catalanoaragonesa després de trenta anys d'ocupació francesa. Amb motiu d'aquest retorn a la seva sobirania, el 23 d'agost de 1313 el rei Jaume II atorgà als habitants d'Aran l'anomenat privilègi d’Era Querimònia, verdadera carta magna de les llibertats araneses, que, durant més de cinc-cents anys, va esdevenir la principal base legal de l'ordenament polític, jurídic i administratiu aranès.

Garantia de la seva plena llibertat i autonomia, tant a nivell personal com col·lectiu, la defensa dels seus privilegis i, alhora, del seu vincle amb la Corona d'Aragó i, dins d'aquesta, amb el Principat de Catalunya van esdevenir els dos principals objectius de la comunitat i les institucions araneses durant els segles posteriors. Així, l'any 1381, i a petició dels representants de la vall, el rei Pere III va establir de nou que aquesta no pogués ésser mai més separada de la corona reial ni tampoc del Principat de Catalunya, privilegi que posteriorment seria també confirmat per altres monarques de la seva nissaga. La plena incorporació d'Aran a Catalunya va ésser també sol·licitada pels síndics i procuradors de la vall l'any 1411 i fou referendada pel Parlament i les Corts catalanes. D'aquesta manera, les constitucions i altres drets catalans esdevingueren dret supletori dels privilegis de la vall i, en conseqüència, garantia també de la seva llibertat i autonomia davant les intromissions potencials del poder reial.

Tot i formar part de Catalunya, Aran mantingué sempre la seva singularitat territorial i el sistema i règim polític i administratiu heretats dels segles precedents, i gaudí d'un ampli marge d'autonomia en el govern dels seus afers interns.

Com altres comunitats pirinenques, la base de l'organització política i administrativa tradicional aranesa fou sempre la casa. A nivell local, l'assemblea dels caps de casa administrava els afers de la comunitat i triava els seus representants, els anomenats cònsuls o còssos. Alhora, els pobles aranesos s'agrupaven en circumscripcions administratives més grans, anomenades terçons. Almenys des del segle XIII i fins al segle XVI hi hagué tres terçons a la vall, i d'aleshores ençà sis (Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Lairissa i Quate Lòcs). Cada terçó triava també uns representants específics, anomenats consellers i prohoms.

Fins al segle XV, de la reunió dels cònsols de tots els pobles de la vall i, alhora, dels seus consellers i prohoms, es formava la Cort o Consell General de la Vall, que constituïa la més alta institució de representació, govern i administració de la comunitat aranesa. El Consell General podia també triar delegats o representants del conjunt de la vall per a afers específics, els anomenats síndics. Tanmateix, des de principis de l'Edat Moderna, el dret d'assistència a les reunions del Consell General de la Vall va quedar restringit únicament als consellers i prohoms nomenats pels sis terçons que aleshores la conformaven.

Amb la promulgació de les anomenades Ordinaciones, Pragmáticas y Edictos Reales del Valle de Aran, l'any 1618, per mandat del rei Felip III d'Espanya, la composició, el sistema d'elecció i la manera de funcionar d'arrel medieval del Consell General de la Vall van ésser pregonament modificats. D'aleshores ençà, la més alta institució de govern i representació de la comunitat aranesa restà integrada exclusivament per tretze membres: sis consellers, sis prohoms i un síndic general, tots ells triats per sorteig.

La promulgació del Decret de Nova Planta l'any 1718, que tan advers fou per a les institucions i llibertats catalanes, no va afectar formalment Aran, que va mantenir el seu sistema polític i administratiu tradicional, per bé que molt minvat en la seva autonomia. Per mor d'això, el territori aranès no va restar integrat dins el nou sistema dels corregiments que l'autoritat borbònica va implantar arreu de Catalunya, i va constituir-ne un districte especial.

Les guerres hispanofranceses de finals del segle XVIII i principis del XIX i el pes de l'autoritat reial a la vall van entorpir el funcionament ordinari del Consell General de la Vall i la seva capacitat de decisió. Tanmateix, Aran va mantenir el seu sistema administratiu tradicional fins almenys l'any 1834, en què el territori va quedar definitivament incorporat a la nova província de Lleida, creada un any abans per l'Estat espanyol. D'aleshores ençà, el territori aranès es va convertir en un partit judicial més de la dita província i s'hi implantà el sistema d'ajuntaments general a tot l'Estat.

Tot i el desballestament jurídic del sistema institucional tradicional aranès, el seu record i el pregó sentiment de comunitat de vall va perdurar en la consciència i en el cor de molts aranesos fins al primer terç del segle XX, i va rebrotar esporàdicament en algunes reivindicacions i accions mancomunades dels ajuntaments aranesos d'aquell temps. També amb motiu de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya l'any 1932, alguns intel·lectuals aranesos residents a Barcelona van sol·licitar al Govern català el reconeixement dels drets històrics d'Aran, però la iniciativa no va prosperar.

Amb el retorn de les llibertats democràtiques a l'Estat espanyol l'any 1975, la consciència i la reivindicació dels drets històrics d'Aran, i, alhora, de la necessitat de protegir i oficialitzar la seva llengua pròpia van emergir de nou en el si de la comunitat aranesa, i van cristal·litzar l'any 1978 amb la constitució de l'associació de veïns Es Terçons, que en va fer les seves dues principals reivindicacions. El mateix any, i durant el procés de redacció de l'esborrany de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, l'associació veïnal aranesa va fer arribar als parlamentaris catalans reunits a Sau la seva aspiració i exigència democràtica de reconeixement del fet diferencial aranès, la necessitat de protecció i oficialització de la seva llengua, i la seva ferma voluntat d'aconseguir el restabliment i la recuperació de les institucions polítiques i administratives tradicionals de la vall.

La justícia i la pertinència de la reivindicació aranesa van determinar un primer reconeixement dels drets històrics i lingüístics d'Aran en l'Estatut d'autonomia de Catalunya que el Parlament català aprovà l'any 1979. Així, l'article 3.4 de l'Estatut establia: «la parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció». La disposició addicional primera disposava: «en el marc de la Constitució i del present Estatut seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l'organització administrativa interna de la Vall d'Aran». El desplegament legislatiu posterior d'aquests preceptes estatutaris va permetre configurar un estatut jurídic progressivament reforçat de la llengua pròpia d'Aran, i, alhora, va fer possible la recuperació de les institucions històriques d'autogovern d'Aran.

En aquest sentit, en un primer moment, la Llei 7/1983, del 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, va declarar l'aranès, varietat de l'occità, llengua pròpia d'Aran i va proclamar certs drets lingüístics dels aranesos, juntament amb el mandat adreçat als poders públics de garantir-ne l'ús i l'ensenyament. Més endavant, la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, va concretar i activar el reconeixement del sistema institucional tradicional aranès, encarnat en els històrics terçons i en el Consell General de la Vall, i va definir també la tipologia i l'abast de les seves competències. A més, la Llei va declarar també l'oficialitat territorialitzada de la llengua pròpia de la vall, i en va millorar les garanties d'ús i ensenyament, a més d'incloure un manament general d'impulsar-ne la normalització a Aran.

L'aprovació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006 va suposar un nou i decisiu pas endavant en el ple reconeixement de la realitat nacional occitana d'Aran i, alhora, un canvi fonamental respecte de la situació precedent amb relació a l'oficialitat de la llengua pròpia de la comunitat aranesa. Així, l'article 11 de l'Estatut estableix: «els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l'Aran com una realitat nacional dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos als llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d'una particular protecció per mitjà d'un règim jurídic especial». A més, l'article 6.5 declara també l'oficialitat de la llengua occitana, denominada aranès a Aran, a Catalunya. Al seu torn, l'article 94 explicita el nou marc de l'organització institucional pròpia d'Aran i les especificitats del seu règim jurídic. Finalment, la disposició addicional cinquena estableix també el calendari de la revisió del règim especial d'Aran per a adaptar-lo al que disposa el mateix Estatut.

Amb l'aprovació de la Llei 35/2010, de l'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran, el Parlament de Catalunya va encetar el desenvolupament del mandat estatutari amb relació a Aran, i va convertir l'occità en llengua oficial a tot Catalunya.

Amb l'aprovació d'aquesta nova llei del règim especial d'Aran, la cambra legislativa catalana completa aquest mandat i, alhora, canalitza i articula el legítim dret i la justa aspiració d'un ampli sector de la població aranesa, expressat a través dels seus representants polítics, d'assolir un major nivell d'autogovern, adaptant la composició, les competències i el funcionament del Consell General d'Aran als nous reptes, necessitats i aspiracions de la societat aranesa contemporània.

A més, la Llei pretén ésser també una nova oportunitat i un instrument de reforçament dels intensos i pregons vincles que històricament han unit Aran amb Catalunya, basats en el respecte mutu i, alhora, en el ple reconeixement i l'estimació que el poble català i les institucions catalanes han tingut sempre envers la llengua i la cultura pròpies de la comunitat aranesa, i, per extensió, envers el conjunt de la nació occitana, de la qual forma part Aran.

Aquesta llei s'estructura en set títols, set disposicions addicionals, tres transitòries, una derogatòria i sis finals.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Aran

Aran és una realitat nacional occitana, dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles, reconeguda per l'Estatut d'autonomia de Catalunya com a entitat territorial singular formada per l'agrupació de terçons, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia, estatutàriament garantida, per a la gestió dels interessos propis de la comunitat política que representa.

Article 2. Objecte

 1. Aquesta llei estableix el règim especial propi d'Aran, amb l'objectiu de protegir-ne el caràcter singular, els drets històrics i la identitat nacional, que són reconeguts, emparats i respectats pels articles 11 i 94 i la disposició addicional cinquena de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

 2. El règim especial reconeix el dret i la realitat de l'organització institucional, política i administrativa d'Aran i en garanteix les competències, els recursos i l'autonomia per a ordenar, governar i gestionar els afers públics i els interessos generals del seu territori.

Article 3. Naturalesa i règim jurídic

 1. Aran, com a comunitat política i entitat de naturalesa territorial, té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per a la gestió dels interessos propis de la comunitat política que representa, que exerceix mitjançant el Consell General d'Aran i les altres institucions d'autogovern que regula aquesta llei.

 2. Les institucions araneses exerceixen funcions pròpies del Govern i de l'Administració de la Generalitat i funcions que corresponen a l'Administració local, en els termes que estableix aquesta llei.

 3. Aran es regeix pel règim jurídic que estableixen aquesta llei, les normes que la despleguen i les normes aprovades per les institucions araneses i, supletòriament, per la normativa comuna a totes les administracions públiques catalanes i les normes aplicables als ens locals de Catalunya.

Article 4. Territori

El territori d'Aran és format pels sis terçons històrics de Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Lairissa i Quate Lòcs, integrats pels nuclis de població següents:

 a) Pujòlo: Tredòs, Bagergue, Salardú, Unha i Gessa.

 b) Arties e Garòs: Arties i Garòs.

 c) Castièro: Escunhau, Casarilh, Betren, Vielha, Gausac i Casau.

 d) Marcatosa: Vilac, Aubèrt, Betlan, Mont, Montcorbau, Arròs i Vila.

 e) Lairissa: Vilamòs, Arres, Arró, Es Bòrdes, Benós i Begós.

 f) Quate Lòcs: Bossòst, Les, Canejan i Bausen.

Article 5. Integració singular d'Aran en la divisió territorial de Catalunya

Aran, pel seu caràcter singular, no pot ésser inclòs dins de cap divisió territorial ni administrativa de Catalunya que no sigui ell mateix.

Article 6. Autonomia i posició institucional

Corresponen a Aran, per raó de l'autonomia política estatutàriament garantida:

 a) Les competències per a la gestió dels interessos propis, que pot exercir sota la seva responsabilitat, i la capacitat d'intervenir en qualsevol afer que afecti el territori.

 b) Els recursos financers suficients per a complir de manera eficient i eficaç les seves funcions i per a prestar els serveis de la seva competència, amb autonomia per a gestionar-los.

 c) Les potestats administratives superiors que la legislació atribueix a les entitats de naturalesa territorial, especialment la potestat per a adoptar disposicions de caràcter general, la qual pot exercir el Consell General d'Aran amb la màxima amplitud reconeguda per l'ordenament jurídic.

Article 7. Bandera, escut, festa i himne

 1. Els símbols d'Aran són la bandera, l'escut, la festa i l'himne corresponents.

 2. La bandera d'Aran és del color bordeus tradicional dels penons de les parròquies araneses, amb la creu de Tolosa, dita també d'Òc o occitana, d'or –o color groc– i enquadrada al centre. Els braços de la creu acaben en punta i acullen al mig l'escut d'Aran sense tocar-lo i sortint d'aquesta.

 3. L'escut d'Aran és un escut de forma quadrilonga, arrodonida a la punta i en una proporció d'1d'ample per 1,1 de llarg, tallat, amb un primer nivell d'argent amb una clau de faixa de sable –o negre–, i un segon nivell d'or amb quatre pals de gules –o vermell–, timbrat per una corona del segle XIV dels reis d'Aragó.

 4. La Festa d'Aran se celebra el 17 de juny.

 5. L'himne d'Aran és Montanhes araneses, amb el text aprovat pel Consell General d'Aran.

 6. El Consell General d'Aran ha de participar en els procediments de la Generalitat que afectin els símbols de les institucions i entitats d'Aran.

Article 8. Llengua pròpia

 1. L'aranès, nom que rep la varietat autòctona de la llengua occitana a Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i com a tal:

  a) És la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques a Aran.

  b) És la llengua d'ús normal dels mitjans de comunicació públics en tots els formats, especialment dels dependents de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de les entitats locals i de llurs ens associatius al territori d'Aran.

  c) És la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge als centres educatius d'Aran.

 2. La Generalitat mitjançant les seves polítiques lingüístiques i el Consell General d'Aran en el marc de les seves competències han de coordinar llurs actuacions en matèria de llengua i han d’impulsar l'ús de la llengua pròpia d'Aran en les àrees en què la normalització és especialment dificultosa, com és el cas de l'Administració de justícia.

 3. La llengua occitana, denominada aranès a Aran, és oficial a Catalunya i ha d'ésser objecte de protecció en tots els àmbits i sectors, d'acord amb la normativa aplicable. Els poders públics n'han de fomentar la utilització, la promoció, la difusió, el coneixement i l'ús oficial, que són regulats per llei del Parlament de Catalunya.

Article 9. Drets lingüístics

 1. A Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l'aranès i el dret d'ésser ateses oralment i per escrit en aquesta varietat de l'occità en les relacions amb totes les administracions públiques, inclosa l'Administració electoral, i amb les entitats públiques i privades que en depenen. Els actes administratius i les disposicions generals, i també els instruments de fe pública, dictats en aranès produeixen plens efectes jurídics.

 2. A Aran totes les persones, en llurs relacions amb la justícia, el notariat i els registres públics, tenen el dret d'utilitzar l'aranès i de rebre documentació en aquesta varietat de l'occità si ho sol·liciten, sense que això suposi cap cost addicional per a elles i sense que puguin patir indefensió ni retards indeguts per la llengua emprada.

 3. A Aran totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llur condició d'usuàries o consumidores de béns, productes i serveis, en els termes que disposen les lleis.

Article 10. Cultura

 1. L'Administració de la Generalitat i la del Consell General d'Aran han de vetllar per la protecció del patrimoni cultural d'Aran.

 2. Els ciutadans d'Aran tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a la cultura aranesa, entesa com a part de la cultura occitana, en totes les seves expressions, i, especialment, a conèixer el patrimoni històric, cultural, arqueològic, documental, jurídic, paisatgístic, artístic, científic, etnològic, geològic i industrial d’Aran.

 3. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural d'Aran.

Article 11. Capitalitat

 1. La capital d'Aran és Vielha, que és la seu administrativa del Consell General d'Aran.

 2. Vielha, com a capital d'Aran, és l'espai de referència dels serveis supramunicipals i nacionals d'Aran.

Títol II. Dels drets i deures i principis rectors

Capítol I. Drets i deures

Article 12. Drets i deures

Sens perjudici dels drets i deures reconeguts per l’Estatut d’autonomia de Catalunya, de la legislació aplicable i de la disponibilitat econòmica i financera, els ciutadans d’Aran tenen, en llur àmbit territorial, els drets que reconeix aquesta llei.

Article 13. Dret de participació

 1. Els ciutadans d’Aran tenen dret a participar en condicions d'igualtat en els afers públics d’Aran, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen l’Estatut d’autonomia de Catalunya i les lleis.

 2. Els ciutadans d’Aran tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s'hi com a candidats, d'acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis.

 3. Els ciutadans d’Aran tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen l'Estatut d'autonomia de Catalunya i les lleis.

 4. Els ciutadans d’Aran tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per part del Consell General d'Aran, en matèries de la seva competència, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen.

Article 14. Drets d'accés als serveis públics i a una bona administració

Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d'interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d'accés i els estàndards de qualitat d'aquests serveis, amb independència del règim de llur prestació.

Capítol II. Principis rectors

Article 15. Disposicions generals

El Consell General d'Aran ha d'orientar les polítiques públiques d'acord amb els principis rectors que estableixen l’Estatut d’autonomia de Catalunya i aquesta llei i, en l'exercici de les seves competències, ha de promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne l'eficàcia plena.

Article 16. Protecció de les persones i de les famílies

 1. El Consell General d'Aran ha de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d'explotació, d'abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions dutes a terme l'interès superior de l'infant ha d'ésser prioritari.

 2. El Consell General d'Aran ha de promoure polítiques públiques que afavoreixin l'emancipació dels joves, facilitant-los l'accés al món laboral i a l'habitatge perquè puguin desenvolupar llur projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural.

 3. El Consell General d'Aran ha de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i ha de promoure'n la integració social, econòmica i laboral. També ha d'adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe.

 4. El Consell General d'Aran ha de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. També ha de procurar la plena integració de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional.

 5. El Consell General d'Aran ha de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, amb independència de l'orientació sexual de llurs membres.

 6. El Consell General d'Aran ha de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l'origen, la nacionalitat, el sexe, l'ètnia, la religió, la condició social o l'orientació sexual, i també ha de promoure l'eradicació del racisme, de l'antisemitisme, de la xenofòbia, de l'homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.

Article 17. Perspectiva de gènere

 1. El Consell General d'Aran ha de garantir el compliment del principi d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes en l'accés a l'ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també ha de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d'embaràs o de maternitat.

 2. El Consell General d'Aran ha de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes.

 3. El Consell General d'Aran ha de garantir que s'afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; ha de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i ha de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l'elaboració i l'avaluació d'aquestes polítiques.

 4. El Consell General d'Aran ha de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l'àmbit domèstic i familiar en la fixació de les polítiques econòmiques i socials.

 5. El Consell General d'Aran, en l'àmbit de les seves competències, i en els supòsits que estableix la Llei, ha de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.

Article 18. Cohesió i benestar socials

 1. El Consell General d'Aran ha de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials d’Aran.

 2. El Consell General d'Aran ha de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d'exclusió social.

 3. El Consell General d'Aran ha de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables.

 4. El Consell General d'Aran ha de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat de l'assistència sanitària pública en els termes que estableix la Llei.

 5. El Consell General d'Aran ha de promoure polítiques preventives i comunitàries, ha de garantir l’accés universal als serveis socials bàsics i ha de tendir a la gratuïtat d’aquests, sens perjudici que els usuaris contribueixin en el finançament de determinats serveis d’acord amb el que estableixin les lleis i la cartera de serveis socials.

Article 19. Foment de la participació

El Consell General d'Aran ha de promoure la participació social en l'elaboració, la prestació i l'avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia. També ha de facilitar la participació i la representació ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori. També ha de procurar que les campanyes institucionals que s'organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a finalitat promoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals.

Article 20. Àmbit socioeconòmic

 1. El Consell General d'Aran ha d'adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social d’Aran i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d'oportunitats.

 2. El Consell General d'Aran ha d'afavorir el desenvolupament de l'activitat empresarial i l'esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l'empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l'economia productiva, l'activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes.

 3. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin. El Consell General d'Aran ha de promoure la mediació i l'arbitratge per a la resolució de conflictes d'interessos entre els diversos agents socials.

 4. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d'interessos econòmics i professionals i les entitats associatives del tercer sector del territori d’Aran han d'ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin.

 5. El Consell General d'Aran ha de promoure especialment les relacions econòmiques, laborals i socials amb l’Euroregió Pirineus Mediterrània.

Article 21. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial

 1. El Consell General d'Aran ha de tenir en compte l’especificitat de la muntanya i ha de vetllar per la protecció del medi ambient, per mitjà de l'adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional.

 2. Les polítiques mediambientals s'han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de destrucció del medi ambient per les diferents activitats econòmiques i industrials, la fixació d'estàndards i de nivells mínims de protecció, l'articulació de mesures correctives de l'impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat i reciclatge i reutilització dels béns i els productes.

 3. El Consell General d'Aran ha de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, ha de promoure la integració d'objectius ambientals a les polítiques sectorials i ha d'establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic.

 4. El Consell General d'Aran ha de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya, la protecció del paisatge, el foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis d'interès general i les xarxes de comunicació.

 5. El Consell General d'Aran ha de facilitar als ciutadans la informació mediambiental i ha de fomentar l'educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú.

Article 22. Mobilitat i seguretat viària

 1. El Consell General d'Aran ha de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l'accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.

 2. El Consell General d'Aran ha d'impulsar, d'una manera prioritària, les mesures destinades a l'increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció, l'educació viària i l'atenció a les víctimes.

Article 23. Protecció dels consumidors i usuaris

 1. El Consell General d'Aran ha de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris.

 2. El Consell General d'Aran ha de garantir l'existència d'instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n'ha de promoure el coneixement i la utilització i ha de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris.

Article 24. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament

El Consell General d'Aran ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món.

Article 25. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació

El Consell General d'Aran ha de facilitar el coneixement de la societat de la informació i ha d'impulsar l'accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d'igualtat, en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral; ha de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs drets, i ha de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites tecnologies, d'acord amb els principis d'universalitat, continuïtat i actualització.

Títol III. De l'organització

Capítol I. El Consell General d'Aran

Article 26. El Consell General d'Aran

 1. El Consell General d'Aran és la institució representativa, de govern i d'administració d'Aran, i, en els termes que disposa aquesta llei, és elegit per sufragi universal, igual, lliure, directe i secret.

 2. El Consell General d'Aran assumeix, amb caràcter general, la gestió ordinària de l'Administració de la Generalitat en el territori d'Aran.

 3. D'acord amb la seva tradició històrica, el Consell General d'Aran és integrat per tretze consellers generals, distribuïts de la manera següent: dos elegits pel terçó de Pujòlo, dos per Arties e Garòs, quatre per Castièro, un per Marcatosa, un per Lairissa i tres per Quate Lòcs.

Article 27. Òrgans del Consell General d'Aran

 1. Componen el Consell General d'Aran els òrgans següents:

  a) El Ple.

  b) El síndic.

  c) El Consell de Govern.

  d) L'Oïdoria de Comptes.

 2. El Consell General d'Aran, d'acord amb la seva potestat d'autoorganització i per mitjà del seu reglament orgànic, pot crear òrgans complementaris consultius i de participació dels ciutadans, dels sectors socials i econòmics i dels municipis i les entitats municipals descentralitzades en matèries de la seva competència. Aquests òrgans poden ésser d'àmbit general o circumscriure's a l'àmbit de cada terçó.

 3. Els consells de terçó són òrgans de caràcter complementari d'àmbit de terçó, creats d'acord amb el que estableix l'apartat 2, i els correspon de canalitzar la participació ciutadana i local sobre qüestions concretes de cada terçó amb l'objectiu de coordinar amb eficàcia els afers que el Consell General d'Aran gestiona en territori aranès.

Article 28. El Ple

 1. El Ple del Consell General d’Aran és format pel síndic, que el presideix, i pels consellers generals.

 2. Corresponen al Ple les funcions següents:

  a) Escollir el síndic.

  b) Aprovar el reglament orgànic i les ordenances del Consell General d'Aran i altres reglaments.

  c) Exercir la iniciativa per a la modificació dels límits territorials d'Aran.

  d) Decidir l'ordenació administrativa del territori d'Aran.

  e) Aprovar i modificar els pressupostos i aprovar els comptes.

  f) Determinar els recursos propis de caràcter tributari.

  g) Aprovar la plantilla de personal del Consell General d'Aran, la relació de llocs de treball, les bases de les proves per a la selecció de personal i per als concursos de provisió de llocs de treball, la fixació de la quantia de les retribucions complementàries dels funcionaris i el nombre i el règim de personal eventual, tot això d'acord amb les normes reguladores de la funció pública local, i ratificar l’acomiadament del personal laboral.

  h) Exercir la potestat expropiatòria.

  i) Aprovar els plans que afecten el territori d'Aran que siguin de la competència del Consell General d'Aran.

  j) Aprovar les formes de gestió dels serveis i els expedients per a l'exercici de les activitats econòmiques.

  k) Delegar i encarregar la gestió de competències del Consell General d'Aran a altres administracions públiques i acceptar delegacions i comandes de gestió d’altres administracions.

  l) Afectar al servei o a la utilització pública els béns del Consell General d'Aran i alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic.

  m) Alienar el patrimoni.

  n) Exercir accions administratives o judicials en afers de la seva competència.

  o) Plantejar conflictes de competències amb altres administracions públiques.

  p) Designar els membres de l'Oïdoria de Comptes.

  q) Aprovar o rebutjar la moció de censura al síndic, i també els acords que aquest vinculi a una qüestió de confiança.

  r) Controlar i fiscalitzar la gestió dels altres òrgans del Consell General d'Aran.

  s) Exercir les altres funcions que li atribueixin aquesta llei, altres lleis o les disposicions generals del Consell General d'Aran.

 3. Les competències a què fan referència les lletres a, b, c, e, f, i, k, p, q i r de l'apartat 2 són indelegables.

 4. El Ple pot delegar les seves funcions en el síndic o en el Consell de Govern si són funcions delegables d'acord amb l'apartat 3 o amb la norma atributiva de la funció.

Article 29. El síndic

 1. El síndic és la màxima autoritat del Govern i de l'Administració d'Aran.

 2. El síndic té la més alta representació del Consell General d'Aran. També té la representació ordinària de la Generalitat a Aran.

 3. El síndic és elegit pel Ple en els termes que disposa aquesta llei.

 4. Corresponen al síndic les funcions següents:

  a) Representar el Consell General d'Aran.

  b) Representar de manera ordinària la Generalitat a Aran.

  c) Convocar les sessions del Ple, fixar-ne l'ordre del dia, presidir-ne les sessions, moderar-ne els debats i dirimir-ne els empats amb el seu vot de qualitat.

  d) Convocar, fixar l'ordre del dia i presidir, en els mateixos termes, les sessions de la resta d'òrgans col·laboradors del Consell General d'Aran i dels organismes, societats i empreses que en depenen.

  e) Ordenar i supervisar la publicació i l'execució de les resolucions del Consell General d'Aran.

  f) Dirigir i supervisar els serveis i el personal del Consell General d'Aran.

  g) Exercir les funcions d'òrgan de contractació del Consell General d'Aran.

  h) Ordenar els pagaments i retre’n comptes.

  i) Impulsar i supervisar l'activitat dels diferents òrgans i serveis del Consell General d'Aran.

  j) Vetllar pel compliment de les lleis i dels reglaments al territori d'Aran.

  k) Exercir accions judicials i administratives en afers de la seva competència i, en cas d'urgència, en afers de la competència del Ple, al qual n' de retre comptes en la seva sessió immediatament posterior.

  l) Nomenar, si escau, el titular o titulars de la vicesindicatura.

  m) Dur a terme les funcions que corresponguin al Consell General d'Aran i que no hagin estat atribuïdes expressament a un altre òrgan i les que li atribueixin aquesta llei, altres lleis o les disposicions generals del Consell General d'Aran.

 5. Les competències a què fan referència les lletres a, b, d, h, j i k de l'apartat 2 són indelegables.

 6. El síndic pot delegar les funcions en el vicesíndic o vicesíndics, si n’hi ha, en els consellers generals o en el Consell de Govern, si són funcions delegables d'acord amb l'apartat 5 o amb la norma atributiva de la funció.

Article 30. La vicesindicatura

 1. La vicesindicatura és un òrgan d'existència potestativa, creat pel síndic i nomenat per aquest d'entre els consellers.

 2. El vicesíndic substitueix el síndic en cas de vacant per absència o malaltia i exerceix les funcions que aquest li delegui.

 3. El síndic pot nomenar més d'un vicesíndic. En aquest cas, la funció de suplència s'ha de dur a terme per l'ordre que es determini en el nomenament.

Article 31. El Consell de Govern

 1. El Consell de Govern és format pel síndic, el vicesíndic o vicesíndics, si s'escau, i altres consellers generals designats pel síndic.

 2. El reglament orgànic del Consell General d'Aran ha d'establir el funcionament i la composició del Consell de Govern.

Article 32. L'Oïdoria de Comptes

 1. L'Oïdoria de Comptes és integrada pels consellers generals designats pel Ple del Consell General d'Aran, entre els quals hi ha d’haver almenys un conseller general de cada grup polític representat en el Consell General d'Aran.

 2. L'elecció dels membres de l'Oïdoria de Comptes s'ha de dur a terme en la primera sessió que celebri el Consell General d'Aran posterior a la seva sessió constitutiva.

 3. Correspon a l'Oïdoria de Comptes examinar i estudiar els comptes anuals del Consell General d'Aran i emetre'n un informe abans que el Ple els aprovi.

 4. L'Oïdoria de Comptes pren les seves decisions per majoria simple dels membres presents. Si el nombre de membres presents no reflecteix la proporcionalitat del Ple, s'aplica el sistema de vot ponderat.

Article 33. El Prohom d'Aran

 1. El Consell General d'Aran pot crear la institució del Prohom d'Aran, que es relaciona amb el Síndic de Greuges d'acord amb l'article 78.4 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

 2. L'estructura, les funcions i els objectius del Prohom d'Aran s'han de d'establir per reglament del Consell General d'Aran.

 3. El càrrec de prohom d'Aran no és retribuït, però pot percebre les indemnitzacions i les dietes que corresponguin per l'exercici del càrrec.

Article 34. La Comissió de Patrimoni

 1. La Comissió de Patrimoni exerceix les funcions d'assessorament, elaboració d'informes i participació en matèria de patrimoni cultural, ordenació del territori i urbanisme i protecció ambiental.

 2. En la composició de la Comissió de Patrimoni hi poden participar representants designats per altres administracions per raó de la matèria.

 3. La composició, l'organització i les funcions de la Comissió de Patrimoni s'han d'establir per reglament del Consell General d'Aran.

Capítol II. Règim de funcionament dels òrgans col·legiats

Article 35. Normes generals de funcionament

 1. Els òrgans col·legiats funcionen en règim de sessions ordinàries de periodicitat preestablerta i de sessions extraordinàries, que, a més, poden ésser urgents.

 2. Els acords dels òrgans col·legiats s'adopten per majoria simple, excepte en els casos en què aquesta llei o altres lleis determinin que es requereix una majoria qualificada.

 3. El vot de qualitat del síndic dirimeix les votacions en cas d'empat en els òrgans de què forma part.

Article 36. Funcionament del Ple

 1. El Ple es reuneix en sessió ordinària amb la periodicitat que determina el reglament orgànic del Consell General d'Aran i, almenys, cada dos mesos. També es reuneix en sessió extraordinària si la convoca el síndic o si ho demanen com a mínim una quarta part o més dels seus membres.

 2. Les sessions del Ple són públiques i són presidides pel síndic, que ha de garantir la participació de tots els grups polítics en els debats i la dels consellers presents en les votacions.

Capítol III. Elecció i constitució del Consell General d'Aran

Article 37. Candidatures al Consell General d'Aran

Per a l'elecció del Consell General d'Aran les candidatures han de complir els requisits següents:

 a) Poden presentar candidatura els partits polítics, les federacions de partits i les coalicions electorals. També en poden presentar les agrupacions d'electors avalades amb la firma d'un mínim del tres per cent del cens electoral del terçó corresponent.

 b) Cada candidatura ha de tenir una llista tancada amb tants noms com membres del Consell General d'Aran li pertoquin al terçó corresponent.

Article 38. Elecció dels consellers generals

 1. Les eleccions al Consell General d'Aran han d'ésser convocades pel Govern de la Generalitat i s'han de dur a terme el mateix dia de la celebració de les eleccions municipals.

 2. L'elecció dels consellers generals s'ha de fer d'acord amb el que disposa la legislació electoral, entre candidatures que al corresponent terçó hagin aconseguit més d'un cinc per cent del total de vots vàlidament emesos, i en aplicació del sistema d'Hondt.

 3. A cada terçó li correspon d'escollir el nombre de consellers que determina l’article 26.3.

Article 39. Constitució del Consell General d'Aran

 1. El Consell General d'Aran es constitueix en sessió pública a la seva seu el primer dia laborable després dels quinze dies naturals següents a l'endemà de l'acte de proclamació dels seus membres electes.

 2. La sessió constitutiva del Consell General d'Aran és presidida per una Mesa d'Edat, integrada pel conseller general de més edat d'entre els presents i pel més jove, que actua com a secretari.

Article 40. Mandat i estatut dels consellers generals

 1. El mandat dels consellers generals coincideix amb el dels regidors dels ajuntaments.

 2. S'aplica als consellers generals l'estatut i el règim d'incompatibilitats i d'inelegibilitats aplicables als membres electes de les corporacions locals, d'acord amb la legislació aplicable.

 3. Els consellers generals cessen en el càrrec per defunció, renúncia, incapacitat o inhabilitació. En aquests casos cobreix la vacant el següent candidat de la llista respectiva i, un cop acabada aquesta, els suplents, per ordre de presentació.

Capítol IV. Elecció, estatut i cessament del síndic

Article 41. Elecció del síndic

 1. El Ple del Consell General d'Aran escull el síndic d'entre els seus membres.

 2. La presentació i el debat de les candidatures i l'elecció del síndic s'han de dur a terme durant el transcurs de la sessió constitutiva del Consell General d'Aran.

 3. Qualsevol dels consellers generals pot presentar la seva candidatura a síndic.

 4. Per a ésser elegit síndic el candidat ha d'obtenir la majoria absoluta de vots en la primera votació. Si cap candidat no aconsegueix aquesta majoria, s'ha de celebrar, tot seguit, una segona votació, de la qual en resulta elegit síndic el candidat que hagi aconseguit el major nombre de vots. En cas d'empat en aquesta segona votació, és elegit síndic el candidat corresponent al partit polític, federació de partits, coalició electoral o agrupació d'electors que tingui un major nombre de consellers generals i, en cas de persistir l'empat, el candidat del partit polític, federació de partits, coalició electoral o agrupació d'electors que hagi aconseguit més vots al conjunt d'Aran.

Article 42. Estatut del síndic

 1. S'aplica al síndic l'estatut i el règim d'incompatibilitats i d'inelegibilitats aplicables als membres electes de les corporacions locals d'acord amb la legislació aplicable.

 2. El càrrec de síndic és incompatible amb qualsevol altre càrrec públic en qualsevol altra administració.

 3. El mandat de síndic resta limitat a tres mandats consecutius.

Article 43. Cessament del síndic

 1. El síndic cessa per defunció, renúncia, incapacitat o inhabilitació, i també quan perd la confiança del Consell General d'Aran per l'aprovació d'una moció de censura o la denegació d'una qüestió de confiança en els termes que estableix l'article 45.8.

 2. En cas de vacant, el nou síndic és elegit d'acord amb el que estableix l'article 41.

Article 44. Moció de censura

 1. La moció de censura al síndic ha d'anar acompanyada del nom del candidat alternatiu, que pot ésser qualsevol dels consellers generals, i ha d'ésser presentada per majoria simple i aprovada per majoria absoluta dels consellers generals, per la qual cosa la persona proposada com a candidat és escollida automàticament com a síndic.

 2. Un mateix conseller general no pot presentar més d'una moció de censura durant el corresponent mandat.

 3. El debat i la votació de la moció de censura s'han de dur a terme a les dotze del migdia del dotzè dia natural següent al de la presentació de la moció al registre del Consell General d'Aran. Si aquest dia és inhàbil, la moció de censura es duu a terme el dia hàbil següent.

Article 45. Qüestió de confiança

 1. El síndic pot sotmetre al Ple una qüestió de confiança, relacionada amb l'aprovació o la modificació de qualsevol dels afers següents:

  a) Els pressupostos anuals.

  b) El reglament orgànic o un reglament executiu.

  c) La creació o la regulació d'un tribut.

  d) Un pla o programa d'acció de govern presentat per ell mateix.

 2. Només es poden sotmetre un màxim de dues qüestions de confiança en un mateix mandat.

 3. Per a la presentació de la qüestió de confiança és requisit previ que l'acord corresponent hagi estat debatut en el Ple i que no hagi aconseguit la majoria necessària per a l'aprovació.

 4. La presentació de la qüestió de confiança ha de figurar expressament com a punt de l'ordre del dia del Ple.

 5. La votació en el Ple s'ha de fer pel sistema públic per crida.

 6. Per a considerar obtinguda la confiança es requereix la majoria que exigeixi la legislació aplicable per a cada afer a què fa referència l'apartat 1.

 7. Si no s'obté la majoria necessària per a l'aprovació de l'acord, la qüestió de confiança es considera no superada i el síndic cessa automàticament i roman en funcions fins a la presa de possessió de qui l'hagi de succeir en el càrrec. L'elecció del nou síndic s'ha de fer, pel procediment que estableix l'article 41, en una sessió plenària convocada automàticament a les dotze hores del dotzè dia hàbil següent al de la votació de l'acord al qual es vincula la qüestió de confiança i el síndic cessant no pot ésser candidat a l'elecció.

 8. Si la qüestió de confiança s'ha presentat amb relació a l'aprovació dels pressupostos i no se supera, en el termini d'un mes a partir de la data de la votació, s'ha de presentar una moció de censura contra el síndic; si la moció de censura no es presenta o no s'aprova, els pressupostos es consideren automàticament aprovats i el síndic es manté en el càrrec.

Capítol V. Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana

Article 46. Naturalesa

 1. L'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana és una corporació de dret públic independent de les administracions públiques, de caràcter acadèmic i amb personalitat jurídica pròpia.

 2. L'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana és inscrita en el Registre d'Acadèmies de Catalunya.

 3. L'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana es regeix pels estatuts de règim intern i govern.

Títol IV. De les potestats i les competències

Capítol I. Disposicions generals

Article 47. Potestats

 1. Corresponen al Consell General d'Aran les potestats següents:

  a) La potestat normativa, tant en l'àmbit administratiu intern com per a regular les activitats privades.

  b) La potestat d'autoorganització, inclosa la de crear organismes i empreses o d'associar-se o participar en organismes o empreses juntament amb altres administracions o particulars.

  c) Les potestats de planificació i programació.

  d) La potestat de crear i regular els serveis necessaris per a l'exercici de les seves competències.

  e) La potestat expropiatòria.

  f) Les potestats d'inspecció i sanció.

  g) Les potestats de protecció i recuperació dels seus béns.

  h) La resta de potestats i prerrogatives que corresponen a les entitats públiques de naturalesa territorial.

 2. El Consell General d'Aran pot:

  a) Exercir la iniciativa pública en l'activitat econòmica.

  b) Negociar i subscriure acords, convenis, concerts o contractes amb altres administracions o amb empreses privades.

Article 48. Competències

 1. El Consell General d'Aran té les competències pròpies que determina el capítol II d'aquest títol, les que li atorguen altres lleis i les que les lleis de Catalunya atorguen als consells comarcals i als consells de vegueria, o als òrgans que els substitueixin, en els termes de la legislació aplicable.

 2. El Consell General d'Aran té les competències que li delega o li assigna la Generalitat i exerceix la gestió ordinària dels serveis propis en els termes que determina l'article 49.1.

 3. El Consell General d'Aran pot dur a terme, mitjançant l'exercici previ de la seva potestat normativa en les matèries que són de la seva competència i sempre que no transgredeixi les lleis, tota mena d'activitats i serveis que requereixin els interessos generals d'Aran. En qualsevol cas, el Consell General d'Aran pot promoure, en l'àmbit de les seves competències, tota classe d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i els interessos d'Aran.

 4. Corresponen al Consell General d'Aran les competències que li han estat transferides per la Generalitat fins a l’entrada en vigor d’aquesta llei.

Article 49. Règim de competències

 1. Les delegacions i la gestió ordinària de serveis de l'Administració de la Generalitat al Consell General d'Aran es regeixen pel que estableix la legislació general de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i per la legislació de règim local.

 2. En les qüestions relatives a l'organització dels serveis i als procediments d'intervenció, les disposicions de caràcter general adoptades pel Consell General d'Aran en desplegament i aplicació de les lleis del Parlament a Aran s'apliquen amb caràcter preferent als reglaments executius aprovats pel Govern de la Generalitat, que en aquests casos són d'aplicació supletòria.

Article 50. Transferència de competències i dotació econòmica

 1. El Govern de la Generalitat ha d'acordar amb el Consell General d'Aran el traspàs dels serveis i dels recursos materials i humans i la dotació econòmica que corresponen a les noves competències atribuïdes per aquesta llei al Consell General d'Aran.

 2. Les propostes de traspàs i la valoració de la dotació econòmica corresponent han d'ésser fetes per la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General d'Aran que regula l'article 84. En l'anàlisi de les valoracions dels serveis traspassats s'han de tenir en compte tant els costos directes com els indirectes i d'inversió que corresponguin.

Capítol II. Competències en els diversos sectors de l'acció pública

Article 51. Llengua i cultura

 1. El Consell General d'Aran té competència plena en tot allò referent al foment, la normalització i la regulació de la utilització de l'occità, denominat aranès a Aran, d'acord amb les lleis de caràcter general en vigor a tot Catalunya en matèria de política lingüística i d'educació.

 2. El Consell General d'Aran té competència plena en els àmbits següents:

  a) El foment i la promoció de la cultura aranesa i occitana.

  b) L'emparament, la conservació, la gestió i l'administració del patrimoni cultural.

  c) Els serveis d'arqueologia.

  d) L'execució de les polítiques sobre promoció i difusió cultural.

  e) Arxius i fons documentals.

 3. El Consell General d'Aran ha de vetllar per la conservació, la promoció i la difusió de la cultura aranesa, entesa com a part de l'occitana, en totes les diferents expressions. De manera especial, ha de garantir la conservació i promoure l'enriquiment del patrimoni històric, cultural, arqueològic, documental, jurídic, paisatgístic, artístic, científic, etnològic, geològic i industrial d'Aran i dels béns que l'integren, qualsevol que en sigui el règim jurídic i la titularitat.

 4. La Generalitat i l'Administració de l'Estat, d'acord amb llurs competències, han de cooperar amb el Consell General d'Aran en la protecció i promoció de la cultura aranesa i occitana, i també de la llengua pròpia d'Aran, en els àmbits autonòmic, estatal i internacional.

 5. El Consell General d'Aran ha de promoure acords de col·laboració amb les entitats locals d'Aran perquè participin en la conservació, la promoció i la difusió de la cultura aranesa, d'acord amb les competències que els atribueixin les lleis.

 6. Correspon al Consell General d'Aran la gestió de tots els centres culturals públics i d'interès general de titularitat de la Generalitat.

 7. Correspon al Consell General d'Aran prendre, per al seu àmbit territorial, les decisions en matèria de planificació i execució dels plans de la Generalitat per a equipaments culturals, que han de garantir per a Aran dotacions proporcionals a les previstes per a la resta de Catalunya.

 8. El Consell General d'Aran ha d'impulsar les iniciatives necessàries per a coordinar els esforços amb la resta de territoris occitans en favor de la promoció i la preservació de la llengua, sens perjudici dels articles 24 i 25 i de la disposició addicional segona de la Llei 35/2010, de l'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran.

 9. El departament de la Generalitat que gestiona les ajudes per a les indústries culturals i el suport per a la promoció de la llengua pròpia d'Aran en qualsevol dels àmbits relacionats amb la cultura, les indústries culturals, la creació cultural o els mitjans de comunicació ha d'incloure en les seves decisions mecanismes de participació i coordinació amb el Consell General d'Aran.

Article 52. Dret civil aranès

 1. El Consell General d'Aran, per mitjà dels òrgans competents, en col·laboració amb la Comissió de Codificació de Catalunya, ha de vetllar per preservar les institucions jurídiques araneses recollides en la Querimònia i la resta de privilegis continguts en les institucions de dret civil privat i de dret públic.

 2. El Consell General d'Aran, en col·laboració amb la Comissió de Codificació de Catalunya, ha de proposar al Govern de la Generalitat les mesures per a l'actualització de les figures de dret civil privat i de dret públic araneses que consideri necessàries per a garantir-ne la pervivència.

Article 53. Règim local

 1. Corresponen al Consell General d'Aran les facultats que la legislació de la Generalitat atribueix als consells comarcals i als òrgans creats per la normativa que estableix la divisió territorial de Catalunya amb relació a les activitats i els serveis de competència municipal, l'assistència als municipis i la cooperació amb aquests.

 2. Corresponen al Consell General d'Aran les competències i les facultats que la legislació catalana de règim local atribueix al Govern i a l'Administració de la Generalitat en matèria de denominació, símbols i territori dels municipis aranesos.

Article 54. Ordenació del territori i urbanisme

 1. El Consell General d'Aran ha de participar en l'elaboració, la tramitació, l'aprovació, l'execució i el seguiment dels instruments de planificació territorial i de planificació urbanística de la Generalitat que afecten Aran. Quan l'àmbit territorial dels instruments de planificació territorial no excedeixi el d'Aran, el Consell General d'Aran pot exercir la iniciativa per a formular-los, modificar-los i revisar-los.

 2. Correspon al Consell General d'Aran la competència per a l'establiment i la regulació dels instruments de gestió urbanística i també del procediment de tramitació i aprovació definitiva.

 3. El Consell General d'Aran pot formular, tramitar, aprovar i executar, dins dels límits de les potestats que la legislació urbanística atribueix als ajuntaments amb relació a llur planejament urbanístic, plans urbanístics que excedeixin l'àmbit d'un sol municipi, a petició expressa dels plens dels ajuntaments.

 4. El Consell General d'Aran pot exercir les competències de l'Administració de la Generalitat en l'exercici supletori de les funcions de disciplina urbanística dels ajuntaments, de manera coordinada amb l'Administració de la Generalitat.

 5. El Consell General d'Aran té competència per a emetre els informes sectorials relatius a les competències transferides en el marc de la tramitació dels expedients i dels tràmits urbanístics, i també per a elaborar la proposta de l'informe inicial que s'ha de sotmetre a la Comissió d'Urbanisme d'Aran.

 6. Les competències que la legislació urbanística atribueix a les comissions territorials d'urbanisme són exercides per la Comissió d'Urbanisme d'Aran, integrada pel Consell General d'Aran amb la participació de la Generalitat. Aquesta comissió ha de tenir un reglament propi que n'estableixi el règim de funcionament i la composició, d'acord amb les competències de cada administració.

 7. Correspon a la Comissió d'Urbanisme d'Aran la competència per a l'aprovació inicial i la definitiva dels instruments de planejament director que afecten només l'àmbit d'Aran. En el supòsit que siguin planejaments d'àmbits territorials o directors que afectin altres àmbits territorials diferents del d'Aran, la Comissió d'Urbanisme d'Aran ha d'aprovar inicialment i provisionalment el document amb referència a l'àmbit d'Aran, i correspon al departament de la Generalitat competent en matèria d'urbanisme d'aprovar-lo de manera definitiva.

 8. La determinació de l'emplaçament d'infraestructures i equipaments tant de la Generalitat com de titularitat estatal a Aran requereix la participació prèvia del Consell General d'Aran amb la Generalitat en l'elaboració de l'informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat.

 9. Correspon al Consell General d'Aran la competència en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques executades a Aran en el marc de la legislació estatal.

Article 55. Ensenyament

 1. Aran es constitueix com a zona educativa, d'acord amb el que estableix la legislació reguladora de l'educació a Catalunya.

 2. Per raons d'especificitat lingüística, els serveis propis del departament de la Generalitat competent en matèria d'ensenyament –serveis educatius i escoles d'adults al territori d'Aran– tenen Aran com a únic referent territorial.

 3. El Consell General d'Aran ha de vetllar perquè els currículums lingüístics en la varietat aranesa de l'occità dels centres educatius s'ajustin a la legalitat vigent i als criteris que determina aquesta llei.

 4. El Consell General d'Aran, amb la col·laboració del departament competent en matèria d'ensenyament, és competent per a prestar els següents serveis relacionats amb l'educació: transport escolar, menjador escolar, serveis extraescolars, elaboració i producció de llibres de text, materials didàctics i auxiliars de conversa en la varietat aranesa de l'occità i formació permanent del professorat en la llengua i la cultura d'Aran.

 5. El Consell General d'Aran ha de col·laborar, mitjançant els acords corresponents amb el departament competent en matèria d'ensenyament i en coordinació amb aquest, en la gestió de beques i ajuts per a l'estudi.

Article 56. Sanitat i salut pública

 1. Correspon al Consell General d'Aran, d'acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria, d'acord amb la planificació del departament competent en matèria de salut i del Servei Català de la Salut i sens perjudici de les competències en aquesta matèria de l'Administració de la Generalitat, l'exercici de les competències traspassades en matèria de sanitat i salut pública, que inclouen les funcions següents:

  a) L'organització, el funcionament, l'avaluació i el control dels centres, serveis i establiments sanitaris i sociosanitaris del sistema sanitari públic.

  b) La gestió i l'execució dels serveis, les actuacions i els programes públics en matèria de promoció i protecció de la salut i prevenció de malalties, que inclouen totes les matèries en l'àmbit de la salut pública i dins del territori d'Aran.

  c) La gestió i administració dels centres, serveis i establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i sociosanitària de caràcter públic, i també la gestió de les prestacions pròpies del sistema sanitari públic.

 2. En atenció a llur complexitat i d'acord amb els principis regulats per la legislació aplicable en aquesta matèria, s'han d'exercir de manera compartida entre el Consell General d'Aran i l'Administració de la Generalitat les funcions següents:

  a) L'organització, la planificació i la gestió de les prestacions dels serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic.

  b) L'organització i la planificació de les mesures i de les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits.

c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats privades amb el sistema sanitari públic.

 3. El Consell General d'Aran, d'acord amb el departament de la Generalitat competent en matèria de salut, ha de participar en els òrgans de gestió polítics i tècnics que afecten decisions de la seva competència.

Article 57. Esports i lleure

 1. Corresponen al Consell General d'Aran les competències següents en matèria d'esport:

  a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l'execució, l'assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l'activitat física i de l'esport a Aran.

  b) El foment i la promoció de l'associacionisme esportiu.

  c) La planificació i la promoció de la xarxa d'equipaments esportius.

  d) La participació en la prevenció de la violència en els espectacles públics esportius.

  e) El registre d'entitats que promouen i organitzen la pràctica de l'activitat esportiva amb seu a Aran.

 2. El Consell General d'Aran exerceix competències en matèria de lleure, que inclouen el foment i la regulació de les activitats que es fan a Aran i la promoció de les entitats que tenen per finalitat la realització d'activitats de lleure.

 3. És competència del Consell General d'Aran la gestió d'instal·lacions i equipaments per a l'esport i el lleure propis o de la Generalitat, inclosa la gestió dels centres de tecnificació.

 4. El Consell General d'Aran té competència per al desplegament de les mesures definides en els plans d'equipaments esportius de la Generalitat.

 5. El Consell General d'Aran pot participar en les entitats i els organismes d'àmbit autonòmic, estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l'esport a Aran.

 6. El Consell General d'Aran té competència per a establir el règim jurídic de les federacions i clubs esportius i de les entitats araneses que promouen i organitzen la pràctica de l'esport i l'activitat física en l'àmbit d'Aran, i també per a la declaració d'ús públic de les entitats esportives.

Article 58. Joventut

Corresponen al Consell General d'Aran les competències següents en matèria de joventut:

 a) La regulació, la gestió, la intervenció i la política administrativa d'activitats i instal·lacions dirigides als joves.

 b) La gestió dels albergs de joventut.

 c) La gestió de l'Oficina de Serveis a la Joventut d'Aran.

 d) La planificació, l'ordenació, l'execució i l'avaluació de polítiques, plans i programes adreçats als joves, que inclouen, entre altres objectius:

  1r. L'accés dels joves a l'habitatge.

  2n. Les polítiques transversals de joventut en salut, benestar, educació i altres serveis a les persones.

  3r. Els plans d'emancipació juvenil.

  4t. El foment de les polítiques de joventut i la promoció de serveis compartits entre municipis, la coordinació i l'assessorament d'aquests.

 e) La promoció de l'associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació dels joves, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil.

Article 59. Serveis socials

 1. Corresponen al Consell General d'Aran, d'acord amb la normativa i la planificació de la Generalitat, les competències següents en matèria d'acció social:

  a) La gestió dels serveis socials d'atenció primària.

  b) La gestió dels serveis socials especialitzats, inclosos els adreçats a la gent gran, als infants i a les persones en situació de dependència o amb discapacitat, i la valoració d'aquests serveis segons els criteris establerts per la Generalitat.

  c) El foment dels centres ocupacionals per a les persones amb discapacitat.

 2. En atenció a la complexitat de la matèria i al fet que el sistema aranès de serveis socials forma part del sistema català de serveis socials, s'han d'exercir de manera compartida entre el Consell General d'Aran i la Generalitat, d'acord amb la legislació de la Generalitat, les competències següents:

  a) Les relatives als àmbits establerts per la Llei 12/2007, de l'11 d'octubre, de serveis socials i pel desplegament de la cartera de serveis socials.

  b) Els serveis socials necessaris per a l'aplicació de la Llei de l'Estat 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

 3. El Consell General d'Aran ha de participar en la gestió dels recursos econòmics de la Generalitat destinats a l'acció social, que s'han d'incrementar de manera proporcional a l'increment de les seves competències en aquesta matèria, d'acord amb el principi de suficiència financera i amb el que determina el títol VI sobre el finançament del Consell General d'Aran.

 4. El Consell General d'Aran ha de promoure polítiques transversals que garanteixin l'accés en condicions d'igualtat als serveis socials.

 5. El Consell General d'Aran ha de vetllar per l'organització, la planificació i l'organització de la xarxa de serveis socials públics d'acord amb els criteris de proximitat, cohesió social i accés a tots els recursos i xarxes socials necessaris.

 6. Correspon al Consell General d'Aran el desenvolupament de la política d'integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències i la participació en les decisions de la Generalitat sobre aquesta matèria que afectin de manera especial Aran.

Article 60. Habitatge

 1. El Consell General d'Aran té les competències relatives a sòl i habitatge, especialment la promoció i la gestió de l'habitatge públic, tant el destinat a la venda com al règim de lloguer.

 2. El Consell General d'Aran exerceix, en règim de delegació, les competències dels serveis territorials de la Generalitat per a la concessió d'ajuts per a la rehabilitació d'habitatges i l'atorgament de les cèdules d'habitabilitat, sens perjudici de les facultats de control i seguiment que competeixen als serveis d'habitatge de la Generalitat.

 3. El Consell General d'Aran pot crear un ens instrumental de caràcter institucional que, si escau, pot tenir la condició d'Administració actuant.

Article 61. Medi ambient

 1. El Consell General d'Aran exerceix les competències per a la protecció i la gestió del medi ambient i les facultats per a l'execució de les lleis vigents en aquesta matèria d'acord amb els decrets de transferència de competències i serveis, i també per a l'establiment de mesures addicionals de protecció.

 2. El Consell General d'Aran, prèviament a la tramitació i a l'aprovació de qualsevol norma en matèria de medi ambient a Aran, ha d'informar la Generalitat en els àmbits en què per raons de gestió s'hi hagi de coordinar.

 3. El Consell General d'Aran intervé en els procediments de control de les activitats privades i públiques que poden afectar el medi ambient, regulats per la legislació de prevenció i control ambiental d'activitats.

 4. El Consell General d'Aran ha d'elaborar un informe ambiental que:

  a) És preceptiu si ho estableix expressament la normativa reguladora del procediment i, en tots els casos, en els procediments d'avaluació d'impacte ambiental.

  b) És vinculant si és desfavorable o imposa mesures de protecció en els procediments d'autorització o llicència d'activitats privades, i també en els procediments en què l'informe sigui preceptiu.

 5. El Consell General d'Aran pot crear un cos d'agents mediambientals amb funcions de vigilància i control, de col·laboració en la gestió, de protecció i prevenció integrals del medi ambient i de policia administrativa especial. Els membres d'aquest cos han de tenir la condició d'agents de l'autoritat en l'exercici de llurs funcions, als efectes establerts legalment.

 6. La Generalitat ha de garantir la participació i la col·laboració del Consell General d'Aran en el subministrament d'informació meteorològica i climàtica, inclosos el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, d'acord amb el que estableix l'article 144.5 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

Article 62. Patrimoni i recursos naturals

 1. El Consell General d'Aran exerceix competències en l'ordenació, la planificació, la gestió, la denúncia i la vigilància de les actuacions relacionades amb la protecció i la recuperació dels recursos dels ecosistemes fluvials i terrestres, inclosos la fauna, la flora i els hàbitats.

 2. El Consell General d'Aran té atribuïdes competències en l'ordenació, la planificació, la gestió, la denúncia, la vigilància i l'exercici de la potestat sancionadora de l'activitat piscícola i cinegètica, en exercici de les quals aprova anualment els plans tècnics piscícoles i cinegètics d'Aran.

 3. Correspon al Consell General d'Aran, en matèria de delimitació d'espais protegits:

  a) La potestat per a declarar les figures de protecció i delimitació d'espais, béns, hàbitats i valors naturals que mereixen mesures especials de protecció. La proposició de declaració de qualsevol espai del territori aranès com a figura de protecció especial requereix la participació prèvia del Consell General d'Aran, dels ajuntaments implicats i de les entitats municipals descentralitzades afectats.

  b) La gestió de tots els espais limitats a l'àmbit territorial d'Aran.

  c) La gestió i la vigilància de la Xarxa Natura 2000 i de tots els espais protegits declarats en el seu territori, inclosa la gestió dels recursos econòmics vinculats a aquestes figures de protecció.

  d) La participació per a aprovar els mapes del paisatge i elaborar un catàleg del paisatge en el seu àmbit territorial, amb la conformitat prèvia dels ajuntaments i les entitats municipals descentralitzades afectades.

 4. El Consell General d'Aran exerceix al territori d'Aran les funcions d'Administració forestal i té atribuït l'exercici de la potestat sancionadora de totes les matèries transferides. En matèria forestal, és competència del Consell:

  a) L'establiment dels mecanismes, en l'àmbit territorial d'Aran, per a la planificació, l'ordenació i la conservació dels recursos forestals, i també per a la regulació dels aprofitaments en sòl rústic i l'atorgament de les autoritzacions preceptives.

  b) La gestió forestal de les forests d'utilitat pública pertanyents al catàleg corresponent, llevat de la competència en delimitacions i fitacions.

  c) La declaració de compatibilitat d'usos i activitats amb el caràcter d'utilitat pública de les forests.

  d) L'establiment de les mesures de prevenció i extinció d'incendis forestals.

  e) La vigilància i la potestat sancionadora en matèria d'accés motoritzat al medi natural i als espais naturals protegits, incloses les funcions d'expedició d'autoritzacions, i també la capacitat de fer regulacions que comportin una major protecció.

 5. El Consell General d'Aran, amb la conformitat de la Generalitat, exerceix competències en l'establiment dels mecanismes de gestió per a l'eliminació de construccions i instal·lacions en el domini hidràulic de les conques de la Garona, del Noguera Pallaresa i del Noguera Ribagorçana en l'àmbit d'Aran, i també per a la realització d'actuacions que s'executin en els trams urbans, d'acord amb els convenis de gestió de conca signats amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

 6. El Consell General d'Aran ha de disposar d'un servei de prevenció de riscos naturals, especialment en l'àmbit de la predicció d'allaus i en el de la prevenció de riscos hidrològics.

 7. El Consell General d'Aran ha de col·laborar amb els municipis aranesos en la gestió dels serveis d'escombraries, recollida i tractament de residus i prestació del servei de deixalleria.

 8. El Consell General d'Aran exerceix les competències d'execució al seu territori de les polítiques i mesures d'educació ambiental fixades per les lleis de Catalunya i pel Govern de la Generalitat i pot definir i desenvolupar polítiques i mesures pròpies en aquesta matèria.

Article 63. Energia i mines

 1. El Consell General d'Aran participa en la planificació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d'energia, en la tramitació de les autoritzacions requerides per a les corresponents instal·lacions i en la promoció i el foment de les energies renovables i de l'eficiència energètica.

 2. El Consell General d'Aran participa en la regulació, en la intervenció administrativa i en el control de les mines i els recursos miners situats al territori d'Aran i de les activitats extractives, tant d'àrids com termals, que s'hi duguin a terme.

Article 64. Activitats rurals

 1. El Consell General d'Aran exerceix competències en matèria de promoció del desenvolupament i protecció del medi rural i de les activitats productives que li són pròpies, especialment de l'agricultura, la ramaderia, els aprofitaments forestals i els productes artesanals de la indústria agroalimentària, i participa en la gestió dels ajuts i dels fons europeus o de les altres administracions competents.

 2. El Consell General d'Aran exerceix competències en l'aplicació i la gestió de les actuacions en matèria de sanitat, higiene, benestar i producció animals.

 3. El Consell General d'Aran pot organitzar i promoure fires i certàmens agrícoles, ramaders i forestals.

 4. Corresponen al Consell General d'Aran l'autorització i el registre dels nuclis zoològics en l'àmbit d'Aran.

Article 65. Turisme

 1. El Consell General d'Aran té competència per a desenvolupar activitats i donar serveis de promoció turística, inclosa la gestió de la informació, la senyalització i la difusió turístiques.

 2. El Consell General d'Aran exerceix les competències dels serveis territorials de la Generalitat en matèria de control dels establiments turístics i participa en la gestió dels ajuts públics al sector.

 3. El Consell General d'Aran ha de participar en els òrgans de promoció turística que tinguin relació amb Aran per a facilitar la coordinació entre els establiments propis i altres situats al territori d'Aran.

Article 66. Comerç i consum

 1. El Consell General d'Aran exerceix competències d'organització i execució en matèria de comerç interior, que inclouen la formulació i l'aprovació de plans i programes de promoció i organització comercial i l'autorització d'obertura i ampliació de comerços.

 2. El Consell General d'Aran exerceix competències en matèria de promoció i autorització d'activitats firals.

 3. El Consell General d'Aran exerceix competències en matèria de protecció i promoció de drets i interessos dels consumidors, inclosa la gestió dels serveis de mediació entre proveïdors i consumidors i d'informació i defensa de consumidors i usuaris.

 4. Correspon al Consell General d'Aran la participació en la formació, l'educació i la informació per a consumidors i usuaris.

 5. El Consell General d'Aran participa en la redacció de les normes derivades de la política d'implantació d'equipaments comercials de la Generalitat.

Article 67. Promoció de l'economia

 1. El Consell General d'Aran exerceix competències en matèria de promoció i organització de l'activitat econòmica, inclosa la gestió de plans, fons i programes, de la Generalitat o estatals, adreçats al foment de l'activitat econòmica, a la promoció de l'ocupació i a la protecció de les persones a l'atur.

 2. El Consell General d'Aran exerceix competències en matèria de promoció i organització de l'artesania i de planificació de la indústria a Aran.

 3. El Consell General d'Aran ha de crear l'Observatori Socioeconòmic d'Aran, amb els objectius, entre altres, d'estudiar, actualitzar, gestionar i proposar mesures i accions a les administracions públiques i al conjunt de la societat aranesa en benefici de l'interès general. La composició, l'estructura, les funcions i l'organització de l'Observatori s'estableixen per reglament.

 4. El Consell General d'Aran ha de crear l'Oficina de Govern Obert amb els objectius següents:

  a) Promoure la transparència i l'accés a la informació pública.

  b) Potenciar la participació de la ciutadania aranesa en les polítiques públiques.

  c) Garantir la rendició de comptes de les institucions araneses.

  d) Vetllar per la millora de la qualitat democràtica.

 5. La composició, l'estructura, les funcions i l'organització de l'Oficina de Govern Obert s'estableixen per reglament.

Article 68. Universitats i recerca

 1. El Consell General d'Aran participa en la gestió del sistema de beques i ajuts per a la formació universitària i, en general, en la promoció de l'accés de la població aranesa a la universitat.

 2. El Consell General d'Aran ha de col·laborar amb la Generalitat en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació, i participar en la gestió dels ajuts i les beques instituïts amb aquests objectius.

 3. El Consell General d'Aran juntament amb la Generalitat ha de participar en la implantació i el foment de la universitat telemàtica.

Article 69. Tecnologies de la informació i de la comunicació

 1. El Consell General d'Aran exerceix competències de promoció i gestió de serveis de les tecnologies de la informació i el coneixement, amb la finalitat de garantir-hi el ple accés de la població aranesa.

 2. El Consell General d'Aran ha de promoure l'establiment de les infraestructures de comunicació necessàries per a l'accés ple de la població aranesa als serveis de les tecnologies de la informació i el coneixement i participar en la planificació i el control de llur emplaçament, vetllant per la protecció del paisatge i el medi ambient i la salut de les persones.

 3. Correspon al Consell General d'Aran, d'acord amb la normativa de l'Estat, la competència en matèria de promoció de l'existència d'un conjunt mínim de serveis d'accés universal i la participació en la gestió del registre d'instal·ladors d'infraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs al territori d'Aran.

Article 70. Infraestructures, obres públiques i serveis de mobilitat

 1. El Consell General d'Aran exerceix les competències de planificació, construcció i manteniment de les carreteres i els camins de la seva titularitat i participa, mitjançant la necessària consulta institucional, en la planificació de les carreteres en l'àmbit d'Aran.

 2. El Consell General d'Aran exerceix la competència sobre heliports, altiports i altres infraestructures de transport al territori d'Aran que no tinguin qualificació legal d'interès general. Aquesta competència inclou:

  a) La planificació i la gestió de tots els heliports, altiports, estacions terminals de càrrega i altres infraestructures de transport.

  b) La gestió de domini públic necessària per a prestar el servei, especialment de l'atorgament d'autoritzacions i concessions dins els recintes.

  c) El règim econòmic dels serveis, especialment de la potestat tarifària i la recaptació dels tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de la infraestructura i del servei que presta.

  d) La delimitació de la zona de serveis dels heliports i altiports i la determinació dels usos, dels equipaments i de les activitats complementàries.

 3. El Consell General d'Aran ha d'emetre un informe amb caràcter previ amb relació a la qualificació d'interès general de les obres públiques que s'executen íntegrament al territori d'Aran.

 4. Corresponen al Consell General d'Aran les competències sobre la planificació, l'autorització, la concessió, el control i la gestió de serveis de transport de viatgers que transcorrin íntegrament dins el territori d'Aran, i també la planificació i la gestió del servei de transport escolar que també hi transcorri íntegrament.

Article 71. Seguretat pública

 1. El Consell General d'Aran pot promoure l'elaboració de plans de seguretat.

 2. El Consell General d'Aran participa en les juntes locals de seguretat i en la Comissió Regional de Seguretat quan es tracten temes relacionats amb la coordinació dels cossos policials presents al territori d'Aran.

Article 72. Prevenció i extinció d'incendis, emergències i protecció civil

 1. El Consell General d'Aran exerceix la competència de gestió dels serveis d'emergències i protecció civil, que inclou la planificació i l'execució de mesures relatives a les emergències, transport sanitari, rescats de muntanya, protecció civil, els serveis de prevenció i extinció d'incendis i la col·laboració i coordinació amb els serveis que depenen dels ajuntaments, tot sens perjudici de la col·laboració del Consell General d'Aran amb la Generalitat i les altres comunitats veïnes, i també de l'estat francès. La col·laboració amb els serveis de la Generalitat s'ha de dur a terme mitjançant protocols establerts entre la Generalitat i el Consell General d'Aran.

 2. El Consell General d'Aran té les competències per a crear i gestionar el servei de bombers, que pot ésser integrat tant per voluntaris com per personal contractat, i per a aprovar-ne la reglamentació.

Article 73. Associacions, fundacions, corporacions de dret públic i professions titulades

La Generalitat ha de comunicar al Consell General d'Aran la creació i la modificació dels estatuts de les associacions, les fundacions, les corporacions de dret públic i les professions titulades existents i que exerceixen a Aran, i també les modificacions que es produeixin en els estaments citats i les professions titulades susceptibles de registre.

Article 74. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat

 1. El Consell General d'Aran exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecció derivades del reconeixement d'una denominació d'origen o d'una indicació geogràfica protegida.

 2. Les autoritats competents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat araneses fora del territori d'Aran i davant les institucions de protecció europees i internacionals.

Article 75. Estadística

La Generalitat ha de facilitar al Consell General d'Aran les dades estadístiques que corresponen al territori d'Aran.

Article 76. Toponímia d'Aran

Correspon al Consell General d'Aran la competència en la defensa jurídica i processal dels topònims d'Aran.

Article 77. Treball i relacions laborals

 1. El Consell General d'Aran té competència en l'elaboració del calendari de dies festius per a tot el territori d'Aran, sens perjudici del calendari de dies festius vigent per a l'Estat i per a Catalunya.

 2. El Consell General d'Aran, en l'àmbit d'Aran, exerceix la competència en formació dels demandants d'ocupació i dels treballadors en actiu.

 3. La Generalitat ha de garantir la participació del Consell General d'Aran en la negociació col·lectiva i en el registre dels convenis col·lectius de treball quan aquests s'estableixin en l'àmbit d'Aran.

Article 78. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual

 1. La Generalitat ha de garantir la participació del Consell General d'Aran en la gestió del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels serveis públics de comunicació audiovisual que afectin l'àmbit d'Aran.

 2. El Consell General d'Aran pot crear un sistema propi de comunicació social i audiovisual pública per a Aran, que ha d'ésser dotat dels mitjans econòmics i financers suficients per a mantenir una premsa escrita i una ràdio i una televisió públiques amb els continguts en la varietat aranesa de l'occità.

Títol V. De les relacions del Consell General d'Aran amb la Generalitat i amb les altres institucions públiques

Article 79. Capacitat d'iniciativa legislativa

 1. El Consell General d'Aran pot exercir la iniciativa legislativa reconeguda per l'article 62.1 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya als òrgans representatius de les entitats supramunicipals de caràcter territorial, d'acord amb el que estableix aquesta llei i la legislació de la Generalitat.

 2. Qualsevol afer relatiu als interessos específics d'Aran i al desenvolupament del seu autogovern, inclosa la modificació d'aquesta llei, pot ésser objecte de la iniciativa legislativa que pot exercir el Consell General d'Aran.

 3. Sens perjudici del que estableixen els apartats 1 i 2 i d'acord amb l'article 94.4 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, el Consell General d'Aran ha de participar en l'elaboració de les iniciatives normatives que afectin el seu règim especial.

Article 80. Participació del Consell General d'Aran en l'activitat parlamentària

 1. El Consell General d'Aran participa en el procediment legislatiu quan es debaten les iniciatives legislatives que poden afectar de manera directa el territori i el règim especial d'Aran o les competències i els recursos del Consell General d'Aran. Aquesta participació inclou especialment la fase de debat en ponències i comissions.

 2. Almenys un cop l'any s'ha de celebrar un debat sobre la situació d'Aran i el desenvolupament del seu autogovern a la comissió parlamentària que correspongui, d'acord amb el Reglament del Parlament. Aquest debat ha de començar amb una exposició del síndic.

 3. El Parlament de Catalunya ha de posar a disposició de la seva Oficina d'Aran els mitjans materials i personals necessaris per a poder complir la funció de suport i assessorament als representants de les institucions d'Aran.

Article 81. De la projecció exterior d'Aran

 1. El Consell General d'Aran ha d'impulsar la projecció exterior d'Aran, principalment tot allò relacionat amb la seva singularitat, i promoure els interessos en aquest àmbit, sens perjudici de les competències d'altres administracions en matèria d'acció exterior.

 2. El Consell General d'Aran té capacitat per a portar a terme accions amb projecció exterior que derivin directament de les seves competències, sia de manera directa o per mitjà de la participació en els òrgans i organismes de la Generalitat.

 3. La Generalitat ha de garantir la participació d'Aran en l'acció transfronterera i interregional d'acord amb el que estableix l'apartat 1.

 4. La Generalitat ha de projectar i promocionar l'occità, aranès a Aran, perquè obtingui el reconeixement internacional.

 5. La Generalitat ha de facilitar la participació del Consell General d'Aran en la Comunitat de Treball dels Pirineus en els àmbits que l'afectin.

Article 82. Singularitat de les relacions del Consell General d'Aran amb el Govern de la Generalitat

 1. El síndic es relaciona institucionalment amb el president de la Generalitat.

 2. Les relacions ordinàries entre el Consell General d'Aran i el Govern i l'Administració de la Generalitat s'han de canalitzar per mitjà de la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General d'Aran i l'òrgan establert per la norma que regula l'organització interna de l'Administració de la Generalitat. Aquest òrgan ha d'incorporar en la seva denominació la d'Aran.

 3. D'acord amb l'article 5, Aran no s'integra en cap divisió territorial per a l'organització dels serveis de la Generalitat i es relaciona i es coordina amb aquesta i amb les altres institucions públiques de Catalunya d'acord amb el que estableix aquesta llei.

Article 83. Participació en les decisions i coordinació amb els serveis de la Generalitat

 1. Quan l'Administració de la Generalitat exerceix competències que, pel que fa a Aran, estan atorgades al Consell General d'Aran, l'òrgan de l'Administració de la Generalitat que les exerceix a la resta del territori ha de garantir la participació dels representants del Consell en la planificació i programació quan això afecti l'exercici de les competències del Consell, especialment pel que fa a les matèries relacionades amb la muntanya, amb els recursos naturals i amb la resta de territoris d'Occitània. Aquest òrgan també ha de garantir la coordinació dels serveis d'ambdues administracions i amb aquesta finalitat es poden formalitzar els convenis i protocols corresponents.

 2. La Generalitat ha de garantir la participació del Consell General d'Aran, amb l'acord previ de la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General d'Aran, en els òrgans de coordinació, col·laboració o participació d'altres administracions o entitats en exercici de competències de la Generalitat, quan hi hagi coincidència, parcial o total, entre les matèries objecte de l'activitat d'aquests òrgans i les que són objecte de competències exercides pel Consell General d'Aran.

 3. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, les institucions catalanes han de permetre que Aran pugui decidir, negociar i participar en tots els àmbits polítics i tècnics d'estructures administratives, espanyoles o europees, en què es prenguin decisions que afectin Aran de manera directa.

Article 84. La Comissió Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General d'Aran

 1. La Comissió Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General d'Aran és l'òrgan permanent de relació entre els governs i les administracions de la Generalitat i d'Aran als efectes següents:

  a) El desenvolupament del règim especial d'Aran establert per aquesta llei d'acord amb les previsions de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

  b) L'adopció dels acords de transferència de competències o traspassos de béns i serveis que corresponguin.

  c) L'estudi, l'impuls i, si escau, l'autorització dels instruments de coordinació i col·laboració entre ambdós nivells de govern i administració.

  d) La participació de les institucions araneses en els procediments de presa de decisions de la Generalitat.

 2. Corresponen a la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General d'Aran les funcions següents:

  a) Analitzar l'aplicació d'aquesta llei i del règim especial que estableix, i també les iniciatives que es plantegin per a desplegar-la o reformar-la.

  b) Estudiar, debatre i fer propostes per al desenvolupament de l'autogovern d'Aran i de les institucions araneses.

  c) Proposar la transferència o la delegació de competències de la Generalitat al Consell General d'Aran i acordar els traspassos de béns i serveis inherents a les competències del Consell.

  d) Impulsar les relacions de coordinació i col·laboració entre el Govern de la Generalitat i el Consell General d'Aran.

  e) Definir els criteris i els mecanismes de col·laboració i coordinació entre els departaments i els serveis de l'Administració de la Generalitat i els del Consell General d'Aran i conèixer i, si escau, resoldre les incidències que es presentin en el desenvolupament de llur activitat.

  f) Garantir l'intercanvi d'informació entre ambdues administracions, en tots els àmbits d'interès comú i, en particular, sobre l'execució dels acords adoptats per la Comissió Bilateral.

  g) Facilitar la participació del Consell General d'Aran en les iniciatives normatives del Govern de la Generalitat que poden incidir directament en l'autogovern d'Aran i analitzar les proposicions de llei que el Consell General d'Aran presenti al Parlament.

  h) Exercir les funcions que li atribueix el títol VI d'aquesta llei en l'àmbit del finançament del Consell General d'Aran.

  i) Interpretar i resoldre els dubtes que puguin sorgir en el desenvolupament de l'autogovern d'Aran o en l'execució dels acords de la Comissió Bilateral.

  j) Dur a terme la coordinació en matèria de normalització i política lingüística de l'occità, aranès a Aran.

  k) Garantir, d'acord amb la Llei 35/2010, de l'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran, el finançament adequat i suficient de les polítiques lingüístiques amb relació a l'aranès i la coordinació entre ambdues institucions en aquest àmbit.

 3. La Comissió Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General d'Aran és integrada per un nombre igual de representants del Consell i de la Generalitat i és copresidida pel conseller corresponent i pel síndic.

 4. Els acords de la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General d'Aran s'adopten per consens entre les dues representacions.

 5. La Comissió Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General d'Aran adopta el seu reglament intern i d'organització i funcionament per acord de les dues parts. El reglament determina la periodicitat de les reunions del Ple de la Comissió, garantint que es reuneix almenys un cop l'any.

Article 85. Les relacions del Consell General d'Aran amb els municipis

 1. Les relacions entre el Consell General d'Aran i els municipis aranesos són de col·laboració i coordinació, per a servir amb eficàcia i eficiència els interessos d'Aran i de les seves col·lectivitats, amb ple respecte vers les competències i l'autonomia respectives.

 2. Per a establir una relació periòdica entre els ajuntaments i el Consell General d'Aran, s'ha de crear un consell d'alcaldes com a òrgan consultiu i de participació, que s'ha de reunir com a mínim cada dos mesos. Article 86. Aran i les noves divisions territorials de Catalunya

 1. D'acord amb els articles 90 i 91 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, els òrgans corresponents han de transferir anualment al Consell General d'Aran i als ajuntaments d'Aran la part de llurs despeses corrents i d'inversió que, segons criteris de proporcionalitat, correspondria destinar a Aran, en aplicació dels criteris vigents i en els termes que fixi la comissió mixta a què fa referència l'apartat 2.

 2. S'ha de crear una comissió mixta corresponent a l'àmbit territorial que correspongui, com a òrgan estable de coordinació i col·laboració entre institucions.

Article 87. Relacions de cooperació

El Consell General d'Aran pot establir acords de cooperació i constituir consorcis amb entitats territorials de Catalunya o de la resta de l'Estat i, per raons de veïnatge, amb França, si així ho aconsella la prestació de serveis i el desenvolupament d'activitats.

Article 88. Participació ciutadana

El Consell General d'Aran ha de promoure la implicació dels ciutadans en tots els afers de govern que impliquin el territori d'Aran i ha de desenvolupar els instruments necessaris per al foment de la participació ciutadana en els diferents àmbits competencials que li atribueix aquesta llei.

Títol VI. Del finançament del Consell General d'Aran

Article 89. El Fons per al finançament del Consell General d'Aran

 1. La Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya ha de crear i dotar, en qualitat de capítol específic, el Fons per al finançament del Consell General d'Aran, amb la finalitat de garantir, al marge del finançament a què fa referència l'article 48.4, la suficiència de recursos del Consell General d'Aran per a:

  a) Cobrir les despeses de funcionament ordinari del Consell.

  b) Exercir les competències que li hagin estat transferides i, en general, les que estableixen aquesta i altres lleis.

  c) Desenvolupar l'autogovern.

 2. Els recursos del Fons han d'ésser transferits per trimestres avançats al Consell General d'Aran.

 3. El Fons s'ha de crear sens perjudici del que estableix la Llei de pressupostos de la Generalitat amb relació als percentatges de participació a favor del Consell General d'Aran en el Fons de cooperació local de Catalunya.

 4. El Fons s'ha de fixar d'acord amb el cost efectiu que comporta per al Consell General d'Aran l'exercici de les competències i altres despeses a què fa referència l'apartat 1, inclosos els serveis transferits per l'Administració de la Generalitat, i d'acord amb les propostes que formuli la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General d'Aran.

 5. Durant el procés d'elaboració del projecte de pressupostos de la Generalitat, el departament competent ha d'informar el Consell General d'Aran de la dotació corresponent al Fons de cooperació local de Catalunya per al Consell General d'Aran per a l'exercici següent.

 6. El Consell General d'Aran té autonomia per a aplicar els recursos procedents del Fons de cooperació local de Catalunya als serveis i altres activitats de la seva competència.

Article 90. Altres assignacions o participacions en la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya

 1. A més del Fons per al finançament del Consell General d'Aran, les lleis de pressupostos de la Generalitat també poden establir altres partides específiques per al Consell General d'Aran, amb l'objectiu de promoure la col·laboració del Consell en l'exercici de les competències de l'Administració de la Generalitat o per a assolir les finalitats d'aquesta.

 2. El Consell General d'Aran, si escau, també pot obtenir recursos de la Generalitat procedents de partides finalistes adreçades a entitats territorials o locals.

Article 91. Tributació pròpia

D'acord amb la normativa general fiscal i tributària, el Consell General d'Aran pot proposar al Parlament de Catalunya l'establiment per llei de tributs propis d'Aran.

Article 92. Altres ingressos

 1. El Consell General d'Aran, a més de finançar-se amb els recursos que estableix aquest títol, es finança amb:

  a) Ingressos de dret privat.

  b) Taxes i preus públics per a la prestació de serveis i per a la realització d'activitats de la seva competència.

  c) Contribucions especials per a l'execució d'obres o per a l'establiment, ampliació o millora dels serveis de la seva competència.

  d) Subvencions, multes i altres ingressos de dret públic.

  e) Altres ingressos que siguin procedents.

 2. El Consell General d'Aran ha de participar en els ingressos de les noves divisions territorials de Catalunya que estableixen els articles 90 i 91 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, en la mateixa proporció en què exerceixi les seves competències.

 3. El Consell General d'Aran pot rebre aportacions dels municipis aranesos.

 4. El Consell General d'Aran pot participar en els tributs d'altres àmbits administratius.

Títol VII. De la modificació de la Llei

Article 93. Procediment

Les disposicions d'aquesta llei poden ésser modificades mitjançant el procediment de modificació legislativa que estableix l'Estatut d'autonomia de Catalunya:

 a) La iniciativa pot ésser adoptada tant pel Consell General d'Aran com pel Govern de la Generalitat o el Parlament de Catalunya.

 b) La Comissió Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General d'Aran ha d'aprovar per unanimitat dels seus membres la proposta de modificació de la Llei, que el Govern de la Generalitat ha d'aprovar com a projecte de llei i presentar al Parlament per a la tramitació parlamentària corresponent.

 c) Si no hi ha l'acord de la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General d'Aran a què fa referència la lletra b, qui hagi adoptat la iniciativa pot exercir-la directament davant del Parlament.

Disposicions addicionals

Primera. Reconeixement del dret de decidir del poble aranès

El Parlament de Catalunya reconeix el dret del poble aranès a decidir el seu futur.

Segona. Integració d'Aran en la divisió territorial de Catalunya i referències territorials

 1. El que disposa l'article 5 d'aquesta llei s'ha d'entendre en els termes establerts per la disposició addicional quarta de la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries.

 2. Les denominacions comarca i consell comarcal no són aplicables a Aran i al Consell General d'Aran. Tota referència en aquests termes en les normes vigents s'han d'entendre fetes a Aran i al Consell General d'Aran.

Tercera. Referències a la Comissió d'Urbanisme d'Aran

Les referències que la normativa vigent fa a la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Val d'Aran s'entenen fetes a la Comissió d'Urbanisme d'Aran.

Quarta. Naturalesa de la Llei

D'acord amb el que disposa l'article 62.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, aquesta llei té la naturalesa de llei de desenvolupament bàsic de l'Estatut.

Cinquena. Revisió del model de finançament aranès

A comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, en un termini màxim de tres anys, la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat – Consell General d'Aran ha de revisar i estudiar la idoneïtat del model de finançament establert pel títol VI i negociar i acordar les modificacions que escaiguin. En qualsevol cas, la modificació total o parcial d'aquest model ha de complir els principis de transparència, estabilitat i coordinació d'acord amb les propostes del Consell General d'Aran sobre aquesta matèria.

Sisena. Paisatge i patrimoni cultural d'Aran

El paisatge i el patrimoni cultural d'Aran són dos dels trets característics especials del territori, i en conseqüència les administracions públiques han de vetllar d'una manera especial per conservar-los i preservar-los.

Setena. Consell Econòmic i Social d'Aran

El Consell General d'Aran ha d'impulsar el funcionament del Consell Econòmic i Social d'Aran.

Disposicions transitòries

Primera. Aran en la Llei electoral de Catalunya

 1. La Llei electoral de Catalunya ha de tenir en compte la singularitat històrica, política, cultural i lingüística d'Aran, i garantir-ne la representativitat al Parlament.

 2. La Llei electoral de Catalunya ha d'establir el sistema electoral per a Aran, que modifiqui o ratifiqui l'article 38, sobre l'elecció dels consellers generals. Aquest sistema electoral ha d'ésser coherent amb els principis i els criteris de la llei electoral que s'aprovi i ha de tenir en compte les particularitats d'Aran.

 3. Mentre no s'aprovi la Llei electoral de Catalunya, la junta electoral competent per a les eleccions a Aran és la junta provincial.

 4. Si en el termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei no s'aprova una nova llei electoral, s'ha d'aprovar un nou sistema electoral per a Aran, amb la participació de les institucions araneses, d'acord amb l'article 94.4 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

Segona. El Prohom d'Aran

Mentre el Consell General d'Aran no reguli les funcions del Prohom d'Aran, aquestes són atribuïdes al Síndic de Greuges de Catalunya.

Tercera. Acords de traspàs de funcions i serveis

 1. La Comissió Bilateral Govern de la Generalitat – Consell General d'Aran ha d'establir el calendari del procés de traspàs de funcions i serveis i, si escau, acordar la resta de mesures normatives o institucionals que s'hagin d'adoptar per a la plena eficàcia de les competències que aquesta llei atribueix a Aran.

 2. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei, la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat – Consell General d'Aran ha de negociar la dotació del Fons per al finançament del Consell General d'Aran a què fa referència l'article 89.1.

 3. Els acords de traspàs de funcions i serveis han de determinar els serveis i els recursos que ha d'assumir el Consell General d'Aran per a l'exercici de les seves competències i precisar, si escau, la delimitació de les funcions afectades pel traspàs i les fórmules de col·laboració entre ambdues administracions per a l'exercici de les competències respectives.

 4. El que estableix aquesta disposició no és aplicable a les matèries de l'article 48.4.

Disposició derogatòria

Es deroga la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran.

Disposicions finals

Primera. Modificació del Codi Civil de Catalunya

Es modifica l'apartat 1 i s'afegeix un apartat, el 3, a l'article 442-13 del Codi civil de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«Article 442-13. Destinació dels béns

»1. La Generalitat de Catalunya ha de destinar els béns heretats o llur producte o valor a establiments d'assistència social o a institucions de cultura, preferentment del municipi de la darrera residència habitual del causant a Catalunya. Si no n'hi ha en el dit municipi, s’han de destinar als establiments o a les institucions de la comarca o, si tampoc no n’hi ha a la comarca, als de caràcter general a càrrec de la Generalitat. En el cas d'Aran, els béns s'han de destinar als establiments o a les institucions d'Aran o, si tampoc no n'hi ha a Aran, als de caràcter general a càrrec de la Generalitat.

»2. Si en el cabal relicte hi ha finques urbanes, la Generalitat de Catalunya les ha de destinar preferentment al compliment de polítiques d'habitatge social, sia directament sia reinvertint el producte obtingut en alienar-les, segons llurs característiques.

»3. El Consell General d'Aran és receptor dels béns heretats en el lloc de la Generalitat de Catalunya si el causant de la successió intestada té residència a Aran.»

Segona. Modificació dels fons del model de finançament autonòmic

Si es modifiquen els fons del model de finançament autonòmic existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei, la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General d'Aran ha de determinar les transferències que els substitueixin.

Tercera. Habilitació de crèdit per a l'aplicació de la Llei

S'autoritza el Govern de la Generalitat perquè habiliti els crèdits necessaris per a aplicar les disposicions d'aquesta llei.

Quarta. Desplegament

Sens perjudici del que estableix l'article 49, s'autoritza el Govern de la Generalitat perquè dicti les disposicions necessàries per al desplegament d'aquesta llei.

Cinquena. Consulta sobre el contingut de la Llei

La Generalitat, amb la participació del Consell General d'Aran, d'acord amb la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana, ha d'iniciar un procés informatiu i participatiu per a convocar, en un termini no superior a sis mesos a comptar de l'endemà de la celebració de les eleccions locals immediatament posteriors a l'aprovació d'aquesta llei, una consulta al poble aranès per a conèixer l'opinió sobre el text aprovat.

Sisena. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 5 de febrer de 2015