Llegendes de l'altra vida/Viatge a l'Infern d'en Pere Portes
VI
VIATGE A L'INFERN
D'EN
PERE PORTES
ENINT[me] primerament entre mans una copia de una
deposicio que Pere Portes, de
Tordera, del comptat de Barcelona, avia feta devant lo comissari del Sant Ofici, Musen
Joan Texidor, prevera y beneficiat de Blanes, antes de
tornar la copia a qui me la
avia dexada, volgui primer informarme ab lo mateix
Pere Portes, que encara vivia, si lo que contenia
aquell papé era veritat; y axis, lo primer dia de
Otubre del any 1621, li ani á parlar en sa casa de
Tordera, ab lo P. Fr. Climent de Tordera, religios
caputxi, en un camp, so es, baix de una pomera; y
li vas llegi tota esta deposicio, y lo que se contenia
en ella; y li vas di si era veritat lo que alli estaba
contingut, y ell me digue y afirmá que era la propria deposicio que avia fet devant [lo] sobre dit
comissari y senyors Inquisidors, y que tot era veritat: que sols deu dias y avia estat, com es, desde la vigilia de San Bertomeu, fins al primer de Setembre,
que es San Daniel, molt anomenat y tingut en gran
veneracio en aquella terra, per tenir en lo terme de
ella una capella ab invocacio de dit sant. Digueren
San Miquel, y prou es lo que diu ell, que estigue
en la vila de Molvedre, en lo Regne de Valencia,
mes de un mes per poder cobrar forsas, y si fos
estat San Miquel no auria pogut ser per Tots Sans
en Hostal Rich y en Tordera; y axis, despues de San
Miquel, se posá en cami per venir a la sua terra;
y mes digue, que passa a Monserrat. Y axi jo,
Fr Francesch, de Canet, vila del Rosello en la
Vallespir, religios caputxi, sabuda la veritat, me
determini copiaro, a gloria de Deu, señor nostre; lo
qual es desta manera:
En nom de la Ss.ma Trinitat, Pare, Fill y Esperit
Sant, ament. En lo any de 1608, á 23 de Agost,
estant Pere Portes, pages de Tordera, del biscontat
de Cabrera, molt descuidat en sa casa, ab la sua
muller y familia, li exposaren un reclam y feren
despues, en virtut de un acte de devitori que ell
alguns anys antes avia firmat de certa cantitat,
execucio de sos bens. Y en dita execucio, y per
fer aquella, vingueren los oficials de la cort de Hostalrich, que es lo cap de tot lo biscontat. Y perque
dit Pere Portes estaba obligat, ab escriptura de ters,
ab vens y persona, esent dits oficials en sa casa de
dit Pere Portes, lo prengueren ab un sagrament y
homenatje b [y] inventeriaren tots los bens. Y sabent
dit Portes [que] lo acte en virtut del qual se li feya
dita execucio molt temps avia estava escancellat, y
que ell pagá dita quantitat, protestá y requiri que no
passasen avant dita execucio, dient y soposant que ell no *[p. 449] devia quantitat alguna de dit acte, antes,
[que avia pagat. Y com la escancellacio nos trobava, y diu dit Pere Portes que lo no[ari] que [avia
pres] la dita escancellacio era ja mort, y lo principal
deya que lo dit Pere Portes noi avia may pagat, y
que li devia tot lo deute, y que no era escancellat
dit acte ni lo constaria may, ferenli envantariar
tots sos bens y la heretat que guosaba dit Pere
Portes, dona[n]t deu dias de temps als mobles,
y 30 als immobles; y clos lo acte del imventari, lo
encomanaren a la muller de dit Pere Portes; y
volensen portar penyoras los ministres per ser pagats dels salaris y dietas, y volent portar á la preso
á dit Pere Portes, y dit Portes veyent lo que pasava,
devant de moltas personas suplica á dits oficials
que no li traguesen res de casa, sino que nos moguesen de sa casa, que ell aniria fins al lloch ó vila
de Massanet, que alli alguns li devian diners, y los
pagaria á tots las dietas y salaris de dita execucio.
Y axis los oficials, tant per saber la bondat del home,
que en lo endama, dia de San Bartomeu, tornaria,
y que portaria dmers y los pagaria, y tambe per
tenirli compassio y per prechs de la gent que si
trobaba, foren contents de esperarlo fins lo endemà,
sols anas á buscar dines per pagarlos, y despues
quedaria ab sagrament y homenatge y ab las matexas penas.
Encontinent que fou fet lo concert, dit Pere
Portes sen ana, prenent lo cami de Massanet; y,
anant molt pensatiu y enujat, troba un Jove molt
ben tractat, á caball, y menava altra cabalcadura
buyda, y, en lo punt que se trobaren, dit Jove saludá
á Portes demanantli de haont era y haont anava;
pero com dit Portes estigues pensatiu del negoci
que li avia succehit de la execucio, y per so estigues tot divertit, no li torná resposta, sino que caminava
anant tot pensatiu y enujat. Y lo Jove li torná á preguntar que era lo que tenia, y ahont anava, que si
ell lo pogues ajudar en res, que li digues sos treballs,
que ell li valdria y afavoriria. Ohint Pere Portes
lo que li digue lo Jove, respongue dientli perque
ó volia saber; que los treballs seus eran grans, que
ell nois podia remediar, sino Deu del cel, que sab
la veritat de las cosas. Li digue alesores lo Jove
que no se espantas, que moltas vegadas permet
Deu treballs á las personas per provarlas, y que
quant mes afligidas pensan que estan sens remey
y que Deu las ha dexadas del tot, pero ab tot proveheix Deu que sigan ajudadas y afavoridas de
algunas personas, y los trau de treballs; y que tantas
horas, tans remeys. Oyin Pere Portes las paraulas
de dit Jove, sel mira á la cara, dientli: « Gentil
home, molt jove sou per donar remey á mo[l]s
mals y donar concells á mos treballs. ¿No sabeu
vos que los concells, per acertarse, se han de pendrer de homens vells, sabis y experimentats en
treballs y prosperitats, que agen vist y ohit y cercat lo mon, y que sapian que cosa es be y mal?
Vos sou jove, y no teniu ditas cosas. » Respongue
lo Jove: « Tot lo que vos diheu tinch jo, y encara
molt mes; y no crech que ningun home nat en lo
mon me avanse y me porte aventatge de lo que
vos me aveu dit. » Y anant axis parlant, entraren
en un cami fondo que va al lloch *[p. 450] o vila de Massanet.
Dit Jove li digue, una y moltas vegadas, que no
anas tant pensatiu, y aont anaba. Dit Pere Portes,
ja enfadat, li digue: « Yo vas al lloch de Massanet »
y quen volia fer ell. Aleshores dit Jove, que anava
á cavall, li digue que ell tambe y anava, y que si volia pujar á caball ab la altra cabalcadura anirian
de compañia, y que no se anujas; y que [si] ell li
podria valer en res, que loy digues, que ell ó faria;
y lo prega molt li digues que tenia y de que estaba
trist, pensatiu y enujat. Aleshores dit Pere Portes
sel mirá algun tant y se altera; y caminant li digue:
« Mes puig me dieu que anau á Massanet, y me
dieu que per ventura me donariau consells y remeys á mos mals y treballs, jo vols dire. »
Pere Portes se senya, en nom de Deu, que es
principi sens principi de totas las cosas: « Sabreu
com jo me dich Pere Portes, fill de Joan Portes,
natural de la vila de Tordera, que habem dexada
atras. Alguns anys ha, com las anyadas foren
esterils, fou forsos á mon pare comprar blat, y lo
mateix quens ba vendrer lo blat mos ba dexar
los diners. Y aquest era un tal Just, de Tordera,
per lo qual nos obligarem tots nostres vens y
heretats, haguts y per haver, ab escriptura de ters
y obligacio de personas, que dintre cert temps
pagariam dita quantitat; y axis mon pare, antes
de morir, paga dita quantitat y li escansellaren
lo acte del debitori; y [de] asso ja ha passat mes
de 20 anys. Y ab asso, estava yo molt descuidat de
estas cosas, y vuy, dia present, me es vinguda tota
la justicia de Hostalrrich, los oficials y ministres
de ella, y, en virtut de dit acte de devitori, me
han pres y envantariat mos bens, y me volian
posar á la presó y traurer roba de casa y vendrerla
per ser pagats dels salaris y dispesas: los he pregat
que me dexasen anar á Massanet, que alli me
debian alguns diners, y que los portaria pasat
dema y pagaria las ditas despesas; y axis ells son
resta[ts] en casa mia y me han dexat anar ab
sagrament y homenatge, ab una malleuta, que per tot dema tinch de ser tomat. Y asso es la tristor
que yo tinch, y los treballs, los quals me tenen
desatinat y fora de mi, que quant y penso no se
quem fassa. Veurem que so executat y afrontat
per quantitat ja pagada molt temps hal Posauvos
la ma al pit, y mirau que dirá cada qual que lo
senblant li succeis. Y axis, yo vos he dit los meus
treballs, vejau vos ara que concell me donareu
en aquesta necessitat en que estich posat. »
Y mentres tenian aquesta practica [o] conversasio,
dit Portes anava á peu, y lo Jove, que anava á caball,
li deya: « Pujau á caball en la altra cabalcadura, y
» no[s] os cansareu. » Y, anant axis, entraren en un
cami fondo y estret, y lo animal que anava solté li
anaba casi sempre entre peus y tenie jochs, casi
convidantlo á que pujas á caball, en tant que lo
dit Pere Portes estava un tant admirat. Lo Jove li
digue alesores que lo avia molt ven entes, y que
no estas mes enujat, que ell lo trauria de dits
tre*[p. 451]balls, y que no y duptas; y li digue: « Pues vos,
Portes, me haveu contat vostres treballs, jo vos
he promes traureus de aquells, vull jo saber quem
digau si sabeu lo nom del notari que prengue
dita escancellacio de dit acte. » Dit Pere Portes
digue que se anomenava Gelmar Bonsoms, lo qual
era notari propietari de las escripturas ó escrivanias de las vilas de Tordera y Hostalrich. Dit
Jove li digue que y anas, y li digues que li tragues
lo acte de dita escancellacio. Dit Portes respongue
alesores: « Si dit notari fos viu, ja ho auria fet. »
Per quant avia mort anys ha, y, per molt [que] haguessen miradas las escripturas, may se avia pogut
trobar dit acte; y, que si ell no li donava altre remey, que sabia poch.
Oyent asso dit Jove, li repongue ab gran enfado que ya desconfiava; dient: « Yo vos traure de dit treball, sino que jo tinch temor que [no] digau veritat,
per quant yo se que dit notari ha fet molt [be] de
son ofici; y si fos veritat que hagues pres dit acte,
ho haguera notat en lo marge de dit acte. » Y que,
ara que era mort lo notari, ó deya; que si fos viu
no loy diria. Dit Portes alesores jurá que lo que
ell avia dit era tanta veritat com era veritat que per
anar al cel ó paradis avian[-m] de ser christians y
aviam de morir; y voldria que dit notari fos aqui
present, que li diria y faria bo y entendria com deya
molta veritat, y que no tenia que demanarli perdo
en aquest mon ni en lo altre, y que tot pasava
com ell avia dit, y per quant era la pura veritat.
Y en lo temps que dit Pere Portes digue las
cosas al Jove, caminant arribaren al estany de Cils,
que pren lo nom de un lloch que se anomena Sils;
y com lo cami era estret y la cavalcadura que no y
anaba ningu sempre li anava entre peus, dit Portes
se determina alesores de pujar á cavall, y per asso
demana llicencia á dit Jove, lo qual li digue que
desdel principi ho podia aver fet. Y axi dit Pere
Portes se senya, y, en lo punt que fou á cavall, tot
se altera y los cabells se li arissaren en lo cap, y
senti y veu que las cavalcaduras se parlaban la una
ab la altra. Encontinent dit Jove digue: « Puig vos,
Portes, me haveu contat vostres treballs, los quals
son pera vos grans, yo vos he promes de ajudarvos
y donarvos concell y trasa ab que foseu ajudat y
remediat: yo vull tenirvos la paraula y lo promes,
y vos fare parlar ab lo notari Gelmar Bonsoms,
lo qual, si ell á pres dit acte de escancellacio, ell
vos ho dirá ahont lo posá y ahont es. Tenivos be
á caball, que yo so lo Diable. » Y dit Pere Portes
se tingue fort oynt ditas paraulas; y digue: « Jesus, salvaume y nom desamparaul Verge santissima,
siau ab mi! » Y encontinent las cavalcaduras, totas
dos juntas, arremeteren per lo estany de Sils, per
montanyas y valls, y sempre anavan parlant. Y dit
Portes, tenintse fort, y sempre cridant, invocant los
noms de Jesus y Maria, en tant que al cap de una
hora de temps que fou á cavall, pasadas que agueren grans montañas y valls , juntament *[f. 452] grans
ayguas y mars, hisqueren en un gran pla, que era
tot foch y dimonis, ab gran multitut de gent que patian grans tormens. Dit Pere Portes, espantat de
asso y [de] veurer tantas ó ditas visions, en lo punt
mateix lo Dimoni que lo havia portat alli li digue:
« Tu, Portes, ¿conexeras á dit Gelmar Bonsoms,
notari? » Alesores dit Portes digue que si; y,
dient asso, senti grandissim abalot y ba veurer un
gran tropell de dimonis de diversas figuras y formas
que venian ab grans alarits y alegres, sonant corns
y xeremias molt diferents dels de aquest mon, que
portavan la anima de Mossen Dilameras, clavari
que fou de dit bescondat, y portava un proces
es [en] las mans. Lo Dimoni que lo avia portat alli
li digue la causa de asso, la qual era perque fulmina
una enquesta falsament contra de un home per ferlo
composar; y axis lo proces que portava dit Dilameras (clavari que fou de dit bescondat) es la enquesta que ell ha feta; per la qual cosa fou capturat lo temps que vivia, y portat en las presons de Barcelona, y culpat de moneder y de aver fet matar
algu; y, sent en dita preso, caigue malalt, y per dita
malaltia fou tret afiansat, y mori despues que dit
Pere Portes se era posat en cami. Veu alesores
dit Pere Portes com los dimonis sen portaban á dit
Dilameras á un lloch molt horrible y espantos.
Despues camina Pere Portes un poch, y veu la anima de Mosen Jordá, prevera y capella de la vila
de Pineda, que estaba al mig de [duas] donas abrassadas ab ell, so es, que las tenia una á cada costat,
y estaba en un llit de camp, tot foguexant, passant
diversos torments per los dimonis quels atormentaban; y confesá dit Portes que Mussent Jordá avia
estat vicari en Barcelona en lo Hospital de Sancta
Creu, que es general; y diu Portes que Mossen Jordá
era viu y estava bo quant ell se parti.
Despues passa mes avant y troba la anima de un
cavaller [Misser Felip Roger de la vila de Calella]
que era estat Governador del bescontat, perque
avia posat confusio entre los vasalls y lo Marques
[de Aytona].
Despues se gira dit Pere Portes y veu la anima
de un doctor anomenat Misser Maduxer, que fou
assessor de dit bescontat molt temps, ó mols añs,
lo qual, quant mori, se li trobá un llibre escrit de
sa ma, en lo qual deya com ell avia sentenciat á Tal
y á Tal, anomenant los á tots; y axis los posats en
galeras, y la quantitat [que] avia rebuda, y per
quinas personas ó avia fet. Y, entre altres partits,
[sen trobá] un en dit llibre, que avia rebudas 25
lliuras de sentenciar un home á mort; y lo anomenava. Dit llibre lo veu y tingue en sas mans
lo Misser Pujades, doctor en dret y abogat de
pobres.
Y tambe diu que tambe veu un altre asessor de
Hostalrich, que se deya Miser Germá, asentat ab
una cadira de foch per aver faltat en son ofici.
Despues se gira, y veu la anima de Mosen Gelmar
Bonsoms, Notari, que prengue lo seu dit acte; y
axis, encontinent quel veu, feu una gran exclamacio,
dient: « Valgam *[p. 453] Deu, Mosen Bonsoms! que ayjau
feta tal maldat de aver pres lo acte del devitori que mon pare y jo firmarem en poder vostre!
Y mon pare, quant vivia, paga dita quantitat y li
escancellareu lo acte, y no haijau asentat, ni en lo
marge de dit acte de devitori, com teniau obligacio, ni en altra part, que may se hagia trobat
memoria ni jo men recordi, ni mon pare vos
escrigue confiant de vos; y ara, al cap de tant
temps, estan yo descuidat de asso, en virtut de
tal devitori son vinguts tots los oficials de Hostalrich y me han pres é invantariat tots mos bens
y heretat. Yo no tinch dines pera pagar las dispesas: los he promes que si me dexavan anar á
Massanet, per tot demá los portaria diners pera
pagarlos ; y ells son estat contents , y me han dexat anar ab una malleuta que per tot demá tinch
de ser tornat. » Encontinent fou aqui lo Dimoni
que avia portat á Pere Portes en lo infern, y digue
á Bonsoms, notari: « ¿Es veritat lo que Pere Portes
diu? » Y respongue que: « Si. que per axo estich
yo en aquest lloch: per aqueix mateix acte estich yo
condemnat en lo infern. » Y Portes, ohint infern,
cridá grans crits de: « Jesus y Marial » dient: « Salvaume! nom desam pareu! » Y en un instant fou
alli una legio [de] dimonis, los quals digueren á
que havia vingut alli á donarlos mes tormens [anomenant aquells sants noms que ells tan avorrien,
que en oirlos sols los donava mes torments] que
lo foch que patian los condemnats. Y axis digueren
á dit notari, pegantli grans colps y donantli grans
torments, perque digues á Portes lo lloch ahont trobaria lo acte de dit devitori, pues no podian sufrir
á Portes quant invocaba los noms de Jesus y Maria.
Y dit notari en lo punt digue: Que anas en sa casa, la qual tenia en la vila de Hostalrich; que en la
sala encontraria un hermari, y, devant de ell, á 7 rejoles de la paret, alsas desde las set fins a las 12;
y que miras y cercas be, que alli trobaria un manual
petit de firmas de actes, y que a las 27 fullas trobaria dit acte de devitori per lo qual acte estava
condemnat en lo infern, per quant no lo asentá en
lo marge de dit devitori, com tenia obligacio, per
causa que se avia barellat en son pare, y per dita
causa ó feu. Y, dient estas paraulas, digue Pere
Portes: « Yo so, pues, en lo infern! » Y dient ó cridant alesores: « Jesus y Maria! nom desempareu! »
Donaren grans crits los dimonis contra ell, sens
ferli ningun dany.
Alesores dit Pere Portes se gira y veu alguns
doctors del Real Concell, los quals ell avia conegut
molt be: y, entre altres, Miser Vbach, á Miser Puig
y Miser Banach, y á mols altres, los quals, quant
vivian, deyan que eran los deus de la terra.
Despues Pere Portes mirá de la altra part, y veu
molts notaris del Criminal, entre los quals veu lo
notari que prengue la enquesta de Don Miquel
Albert, lo qual cridava molt. Quant vivia deyan
que avia fetas grans maldats en dit proces, contra
lo dit Don Miquel Albert; y lo notari se deya Just.
Despues Pere Portes se girá per altra part, y veu
un tal Sarrell, de Tordera, gran amich seu quant
vivia, *[p. 454] lo qual pasava grans torments; y veu molta gent, axi amichs com enemics, los quals eran mors
molts añs avia, y alguns de ells que eran morts
despues que ell avia èxit del lloch de Tordera.
Estan axis Pere Portes espantat de lo que veya,
senti un gran brugit, abalot y crits, y va veurer com
portaven los dimonis la anima de un gran Cavaller,
noble y ben anomenat, lo qual sempre tenia lladres
y facinerosos en son castell y lloch; y, espantat de
veurer aso, cridá: « Jesus y Maria, salvaume! » Lueguo, y en lo mateix punt, vingue una legio de
dimonis de diversas figuras y formas, y li digueren
perque los enquietava ab ditas paraulas, y qui lo
avia portat alli: que sen anas y hisques fora; y dit
Portes, fense lo senyal de la creu, los digue com era
entrat alli en aquell lloch; y quel traguesen ó que
li encenyasen lo cami, que ell sen aniria en nom de
Deu.
Y encontinent fou aqui lo Dimoni que loy avia
portat y li digue á Pere Portes: « ¿Quant jo te trobi,
que axias del lloch de Tordera, y me digueres tots
los teus treballs, jo te prometi quet donaria ajuda y favor: tu tingueres ventura que aquell dia
avias ohit missa y resat lo rosari de Maria, que si
no fos estat lo averte senyat y sempre invocat los
noms de Jesus y Maria, jo te auria llansat en lo
estany de Sils quant lo passarem, ó en lo mar;
y no he tingut potestat, per axo, de fero. Jo ja te
he tingut lo promes en portarte a la presencia de
Mossen Gelmar Bonsoms, notari que prengue la
escancellacio del acte del devitori, y te ha dit lo
lloch ahont posá lo manual, en lo qual esta contingut dit acte, y te á dit en que full lo trobaras;
per so es menester que ten tornes, que vuy es dia
de San Daniel, primer dia de setembre, y tu desde la vigilia de San Bertomeu estas assi, y nos
donas grans treballs quant anomenas exos noms
de Jesus y Maria, que siu sabias te espantarias; y
axis te torno á dir que ten vages. Ja trobaras, antes
que arribias alli , que te an venut molts bens, y,
amostranlos tu lo acte de la escancellacio de dit
debitori, los cobraras. Mira, besten pres. » Dit
Pere Portes digue alesores : « Jesus y Maria ! » Y
digue al Dimoni: « Tu me has portat assi, traumen. »
Lo Dimoni li respongue: « Mon ofici es portar animas y cosos al infern, y no es mon ofici de
trauren niugun. »
Encontinent dit Pere Portes se girá y veu quatra
personas, so es, un que fou Beguer de Barcelona,
altre que fou Asessor seu, altre que fou Notari de
dit Veguer, y altre que fou Procurador fiscal, los
quals passavan grans penas per moltas maldats que
avian fetas, y sufrir que los oficials fessen composissions, en especial per un que feren per una mort
de un tal Carvonell, pages de Sant Just Desvern,
al [qual] trobaren mort en un bosch, que los gossos
sel méjaven; y composaren y remeteren la causa
avans de fer dita mort, la qual fou feta dos dias
antes, perque axis fou trac*[p. 455]tat entre ells; los quals
passavan grans penas y tormens.
[Despres, anant seguint lo infern, veu Pere Portes Episodi procedent d'altres versions
un lloch ahont eran gran infinitat de animes al
davant de una altra que seya en una cadira feta de
punxes de foch, y devant tenia una taula y li deyan
ab grans crits y brugit y alvarot: « Maleyt sies, mal
home, malvat y enganyador! » Y ell responia:
« Teniu raho, teniu raho; descuydeu y guanyarem. »
Y encontinent vege passar dit Pere Portes davant
de ell gran llegio de dimonis que ab una ma li donavan bosses de diners foguejants de foch, y ab
altre li feyan les figues, rient grans riallades, quan
patint grans dolors y horribles: « Teniu raho;
ja guanyarem » Y Pere Portes se gira al Dimoni
que lo havia acompanyat al infern; y li digue que
aquell que seya en la cadira de punxes era un
advocat de la ciutat de Barcelona, anomenat Mosen
Ramon de la Freixeneda, lo qual per tenir plets y
donar consells tingue en vida molts homens pagats
y assalariats que li buscavan plets y feyna, y que a
tothom donava la raho, tant si la tenia com no; y que per haver malguanyats, y ab frau, molts diners
y bens enganyant a la bona gent, estava en lo infern assegut en aquella cadira, ahont patia molt
horribles torments; y que tots los que li deyan mal
home y enganyador eran aquells que en vida lo
serviren, que, reconeixentse dels mals y danys que
ell los havia causat, lo malehian continuament; y
ell, pensant quey eran per demanarli consell y tenir
plets y questions, los deya que tenian raho; y quels
dimonis que cridavan fent gran brugit y li donavan
bossas de diners y li feyan les figues, tambe se pensava que li volian donar plets y los deya que tenian raho.]
Despues veu un altre [arbre] tot foguejant, en lo
qual [en lo qual] estavan penjant 6 personas, las
quals eran tutors de la persona y vens de un tal Romaguera; lo qual, com tingue edat, los demana li
donassen comptes y raho de la tutela, y dit[s] curadors tenian los vens, y en particular una torra ab
las terras, y li feren pledejar una cosa tan justa,
que, un dia, dit povill va trobar un dels dits curadors, ab lo qual prengue tanta colera que li tirá ab
un pedrenyal, y lo matá, dins de la ciutat de Barcelona; per lo qual cas dit pobill fou penjat, sent
Virrey de Cataluña lo Prior Don Fernando.
Despues dit Portes se girá, y, mirant de una part
y altra, veu una cosa molt horrorosa y espantosa
á manera de una cinia que sempre rodava, y en
lloch de catufols eran pare [y] fill, molt coneguts
y principals (vuy los que viuen y venen de aquella
son nobles y titulars), los quals avian estat mercaders y homens de grans diners; y quant lo un se
encontraba ab lo altre, esto es, lo pare ab lo fill,
se esgarrapavan y donavanse cops ab tanta rabia,
malicia y colera, que era tant gran lo alvarot y ruhido , que aparexia que tot sen entras. Y demanant dit
Pere Portes perque se barellaven y se pegavan tant
fort, lo Dimoni que lo avia portat alli li digue que
eran pare y fill, y que lo pare, quant mori, dexa
hereu á son fill y li mana que restituis la heretat y
vens a les personas que trobaria escritas y anomenadas en lo llibre escrit de sa ma, per quant tots
los vens y heretat la posehia de mal just, y ó tenia
usurpat y robat; y digue á son fill ques fes frare sis
volia salvar. Dit pare mori y fou condemnat per so
que ell no volgue restituhir, pues ho sabia. Dit fill,
mort son pare, pensá son fill que sis fes la voluntat
de son pare ninguna cosa tindria per ell, y que de
necesitat se avia de fer frare; feu una resolucio en
si mateix, dient: « Mon pare, quant vivia, ja sabia
ell que tenia obligacio de restituhir los bens que
ell tenia mal guañats y de mal just; ¿qui millor
que ell ho podia aver fet, que ell mateix, que sabia
la veritat? Y ell ne volgue guaudir y viurer esplendidament, y los ha gastat esplendidament: jo
tambe ne vull viurer y guosar com mon pare, y
ne vull triunfar y nom vull fer frare. Y que sen
fos fet ell, y no hagues guanyats los bens malament, que ell nom avia de dexar en testament ni
manarme tal cosa. Jo fare lo mateix: dexare mon
hereu quels restituhesquia. A mes de axo, me
digué y mana que li fes be per la sua anima, y
que li prengue[s] bulla de la Sancta Crusada: jo
non fare res; perque mon pare, ó be es al cel,
ó en lo purgatori, ó en lo infern: si es al cel, no
necesita de cosa alguna; si en lo infern, no li
aprofita res; y si en lo purgatori, ell matex ne
exira quant Deu sia servit. » Y per quant lo fill
mori ab esta resolucio, se vingue á condemnar,
y son portats al infern de la manera que veus, y quan se encontran fan de la manera que veus de
esgarreparse y pegarse. Y diu lo *[p. 456] pare al fill:
« A, traidor! ¿no te havia jo manat y dit en mon
testament que restituhises mos bens a las personas
anomenadas y escritas de la mia ma en un llibre
que tu tingueres y llegires? Si o hagueses fet, no
serias asi, donanme penas y torment com me
donas. » Responia lo fill: « O, pare malvat! ¿no
teniau vos obligacio de restituhiro, pues o haviau
mal guanyat y fetas las maldats, y no dexaro a
mi que o fes? Vos, vos hagueseu fet frare, que no
seriam asi vos y jo. Y axis vos sou la causa de
tots nostres mals ¿aviau vos de refiar de mi, o
traydor y mal home? ¿no sabiau que los que se
refian de altres quedan enganyats? Per so es raho
paguem los dos: vos perque foreu lo autor de la
maldat, y jo per no obehirvos y no fer lo que vos
me aviau dit y manat en vostre testament. »
Despues dit Pere Portes veu a Misser Franquesa,
que fou del Real Concell, lo qual estava ab grans
treballs, tant per lo que avia delinquit en son ofici,
com tambe per ser causa de que no se efectua lo
passar la sequia per la plana de Vrgell, [sabent y
veyent que era convenient a la redempcio de tots
los pobles de Catalunya; y que havent anat dit
Franquesa a dita plana de Vrgell] y haver vistos los
llochs per ahont avia de passar dita sequia, y haver
fet pagar y composat los llochs per fer dita trasa
y obras, se atura los diner[s] que avian aixit [exigit]
y restarren per remuneracio del treball que ell y
prengue.
Despues veu un Jutje que fou de reclam de la
cort del Veguer de Barcelona, lo qual feu convenir
que los diners dels deposits se depositasen en lo
banch de Damia Puig-Gener, mercader, y dit Puig-Gener los dona a cambi per los dos, y axis apenas
may feya provisio en que hagues de soltar lo depositat; y vuy en dia, ni de la hacienda de dit Jutge,
ni de la de dit Puig-Gener, mercader, hi ha hereu
que puga demonstrar bens dels tals.
Despues veu grandissims fochs, en los quals y
havia moltas personas de tot genero de estat,
y molts doctors, axis del Real Concell, com de
advocats, notaris, cavallers, los quals tingueren
concell quant vivian y se ajuntaren una y moltas
vegadas en la iglesia de Sant Just de Barcelona,
[y consultaren de procedir contra D. Diego Claver,
visitador general de Catalunya] a fi y efecte de que
no se proceguis be la visita y no poguessen ells
ser castigats.
Com dit Pere Portes ves ditas cosas, se posá a
plorar y cridar, dient: «Jesus, Jesus, Maria, nom
desem pareul » Y dient ditas paraulas, los dimonis
vingueren y lo rodejaren, dientli: « ¿Que te avem
fet nosaltres, que ages tu gosat entrar assi, y vulgas invocar [los] nom[s] de Jesus y Maria, los
quals nos fan tremolar a tots? [Avuy es Sant
» Miquel de setembre:] vesten, y no nos inquietis mes. »
Y, estan axis, dit Portes se troba al costat de un
home molt gentil, vestit com un Romeu, molt resplandent, que portaba un bordo en las mans, y li
digue: « Pere Portes: vine y segueixme. » Y, donantli lo cap del basto o bordó, lo va seguir, y encontinent se trobá junt a Molvedre, en lo regne de Valencia; quedá tot sol en aquest puesto, perque
lo Romeu se li desaparague.
*[p. 457]Aleshores dit Portes restá espantat. Pensant estar en alguna part del biscontat de Cabrera, prengue
lo cami en ves lo lloch de Molvedre, y, entrant en ell, veu que venien pa; y, tenint ell gran fam, se acostá
a pendren un, y posá la ma a la bolsa y trague un
real catala y lo dona a la revenedora, y era una
vella, perque lay cambias; pero la dita dona, veient
lo real li digue li donas altra moneda, perque ella
no conexia de quina terra era. Pero com Pere Portes
tingues gran fam, avia comensat a menjar, y, veient
que la dita dona li tornaba lo real, li replica que era
bo, y que ell no tenia altre; la dona, ohint asso,
comensa a cridar y alvarotar de tal manera, que se
aplega molta gent; los quals digueren a Pere Portes:
« Home de bel lo real que vos donau es de una
terra ques lluny de si mes de 60 lleguas, y asi no
prenen tal moneda, sino castellana, que es de
bon pes y bona, y la catalana es curta y falcificada, » Alesores digue dit Pere Portes: « ¿Perque
no prenen dita moneda? ¿y que per ventura no estich jo en Catalunya?» Aleshores li digueren: «Pensau vos ser en Catalunya y sou en Valencia, en la vila de Molvedre. » Y dient estas paraulas, y ohintlas dit Portes, caigue esmortuit y perde la paraula.
Estigue axis alguna hora y, entre tant, passaba
gent y se aturavan; y entre altres vingue un home,
natural de la vila de Tordera, anomenat Jaume, lo
qual era bingut en aquell lloch poch avia per alguns
negocis; y estaba duptant si conexeria a dit Pere
Portes, per veurer que estava tant flach y macilent
y transit, que aparexia que en aquell punt avia de espirar, y no se podia tenir en peus, y aparexia que los
osos li avian de foradar la pell; y espera que dit
Portes fos retornat, y, parlant ab ell, lo conegue; lo
dit Jaume paga lo pa a la dona y cobra lo real
catala, y sen portá a dit Portes a la posada y li feu
donar recapte necessari pera retornarlo; que aparexia que estava del tot acabat. Essent dit Pere Portes en la posada, dit Jaume
li demana com y de quina manera estava tant flach,
y de ahont venia, y quants dias avia que era fora
de sa casa. Y dit Portes respongue que per amor de
Deu no loy fes dir. Dit Jaume li replica que per
amor de Deu loy digues. Pere Portes li digue alesores: « Jo estich molt cansat; dema, si plau a Deu,
que sera dia de Sant Bertomeu, dia asenyalat, vos
o dire.» Y dit Jaume li respongue alashoras: « Sant
Bertomeu ja es pasat, y vuy es dia de Sant Daniel, primer dia de Setembre, y mo podeu dir. »
Dit Portes, hoint aso, perde la paraula, y quant fou
retornat lo confessaren y procuraren se aquietas,
perque lo confesor digue que axis convenia; y dit
confessor molt a menut lo anava á veurer y lo aconsolava, de manera que dit Portes estigue mes de
un mes a recobrar la *[p. 458] salut.
Y un dia Jaume li digue li fes plaer de dirli lo
promes, esto es, en dirli lo que era y li avia esdevingut, que lo dia de San Bertomeu y San Daniel
eran ja pasat. Alesores dit Pere Portes se senya y
digue: « Jo, pues, desde 23 de Agost, que es la
vigilia de San Bertomeu, desde las 5 de la tarde,
fins al primer de Setembre, a las tres horas despues
de mig dia, he estat en lo infern, sens menjar ni
veurer ni dormir. » Dit Jaume li digue que callas,
pensant se avia alterat lo enteniment; enpero dit
Portes no dexa, punt per punt, de contarli lo que
li avia succehit y passat per ell, y lo que avia vist.
Pero com es cosa que ohirla apar que sia fabula,
per la matexa raho pensaba que estaba asombrat y
que tenia lo enteniment alterat. Pero com dit Pere
Portes entengues que se vurlavan de ell, y noi
crehian, deya que lo que ell deya era veritat, y
Deu, senyor nostre, y la Verge sanctissima Maria, y San Jaume, apostol, dels quals ell era devot, y dit
San Jaume, en forma de romeu, lo avia tret del
infern, encontinent digué publicament: «Encara
que jo estigue flach, y no sia pera posarme en
cami, men vull anar y tornarmen en ma terra y
en ma casa, que encara que me agen venuts mos
bens, jo los covrare, perque porto claricia, y mostrare com son estat mal venuts. » Y aqui mateix
sen aná a peu del millor modo que pugue, y no
vulgue esperar companya. Y beyent, dit Jaume y
altres, que Pere Portes sen era anat, y no sen era
volgut detenir, per quant ja avans avia escrit a algu
de Tordera y Hostal Rich la vinguda de dit Pere
Portes, encontinent escrigueren mes llargament tot
lo que avia pasat, y com sen era anat; escrigueren
com se era alterat del enteniment. Y ditas cartas
foren llegidas de molts de Tordera y Hostalrrich,
los quals abans pensavan que Pere Portes se era
desesperat per lo cami, y llansat en lo estany de
Sils, perque may ne avian sabut novas del dia que
sen aná, y per no aver tornat li avian feta execucio en los bens molts dias avia; y axis no creyan
lo que deyan las lletras, antes las tenian per fabula.
Lo dia de Tots los Sans de dit any de 1608,
estant la gent molt descuidats de ell, entrá dit Portes per la vila de Hostalrich, y quant lo veren entrar
per la iglesia estigueren tots admirats. Alguns li
digueren: « Ven arribat siau, an Portes; ¿de ahont
vos demanarem, quens avian dit que erau mort?
Quant auria importat que dos mesos ha foseu
estat asi, que no vos agueren venut los bens! »
Dit Pere Portes responia que me[s] valia tornar
tart que nunca, y: « Be se adobara tot, si plau a
Deu! »
Y dina dit Portes a la vila de Hostalrrich, y, en aver dinat, sen aná al lloch de Tordera, que es una
llegua de Hostalrich, y quant lo veren, luego acudiren pera veurerlo, y, entre altres, uns parents y fill
de un tal Sarrell de Tordera, que *[p. 459] Portes lo avia vist en lo infern; y lo fill li digue: « An Portes ¿de
aon veniu? Diuhen que sou estat en lo infern ¿que
portau de alli de nou? » Y dit Pere Portes li respongue: « Demanau a ton pare, que esta alli ven
governat y ben calent, que no te fret. » Alesores
tots se posaren a riurer, pensant que era loco; del
qual dit Portes digue: « Rieuvos del que jo dich:
jo vos dono ma paraula que es veritat. Jo dire y
mostrare cosa ab la qual entendreu la veritat del
que jo dich y e vist. »
Y sabent dit Portes que li avian venut tots los
vens, digue que exa execucio y venda estava mal
feta, per quant lo deute se avia ja pagat, y lo acte
del devitori era ya escancellat, y ell no devia quantitat alguna, y que estava tot fet malament, y que
ell o amostraria. Pensant alguns que ell tenia algun
escrit, desitjavan veurel, y lo seguiren dientli los
o mostras. Dit Pere Portes digue que lo Gelmar
Bonsoms loy avia dit, que fou lo que prengue dit
acte de escancellacio, y ahont era y trobaria dita
escancellacio del acte. La gent, quan sentiren anomenar a Bonsoms, notari, lo qual avian conegut
molt be, y sabian que era mort alguns anys antes,
digueren que era un innocent; pero Portes afirmaba
que era veritat, y loy avia dit en lo infern, ahont ell
estaba. Y dit Portes comensa a anomenar moltas
personas que alli avia vistas y conegudas alia en lo
infern, los que avia molts ans ha que eran mortas,
y altras que avian finat despues que dit Portes sen
avia anat de Tordera; los que oyan tals cosas mes
lo judicavan per loco. Veyent aso alguns parents seus, sel ne portaren en casa y li digueren y li pregaren molt se asossegas; lo qual responia: « ¿Pensau que no estich en mon seny y que no dich veritat?
[Dema] despues de dinar, se veurá. » Mes tots se
burlavan de dit Pere Portes.
Lo dia dos de Nobembre, dia dels morts, del
any 1608, dit Portes sen aná a la iglesia y ohi missa
ab molta devoció; y despues, quant veya alguns
que tenian parents en lo infern, als quals ell avia
vistos, se posaba a plorar; y, demanantli de que
plorava, responia: « Jo dire alguna cosa que be es
de plorar: jo he vistos a molts parents, germans
y amichs dels que estan en esta vila, [y] en altra
part, que estan abrasanse en vivas llamas en lo
infern. » Deyanli alguns: « En Portes, callau! no
digau aquexas bestiesas; mirau que no es ben dit, queus tindran per innocent, y la gent vos acavara
de fer perdrer lo enteniment. » Dit Pere Portes
los responia: « A mi ja se que me teniu per ignorant; y pensau lo que vullau, que jo dich veritat,
y no son fabulas inventadas per mi; lo judici, si
plau a Deu, noi perdre, per quant lo Diable quem
portá al infern, y despues tants de junts, quant jo
estava alla, no mel pogueren fer perdre. Jo confio
que ni la gent de Tordera, ni tot lo mon, mel podran *[p. 460] fer perdrer, perque jo se que dich veritat, y
despues de aver dinat se veurá. »
Quant foren tocadas las dotse horas del mitg dia,
dit Pere Portes sen aná a casa del Balle de Tordera, y lo pregá en gran manera que, pues avia feta
asistencia en la execucio [que] li avian feta en vendrer los bens, fes plaer de asistir y veurer com trobarian la escancellacio del acte del devitori, en virtut
del qual lo avian executat; y que ell no devia cosa
alguna, ni entenia com li avian fetas malament las despesas y venuts los vens. Lo Balle li digue que
era content, y que aont avia de anar. Dit Portes
digue que en Hostalrich. Y encontinent lo Balle,
ab alguns que estavan desitjosos de veurer lo succes, se posaren a cavall, y dit Pere Portes ab ells;
y per lo cami, quant encontrava a algu que fos
amich, fill o parent de alguns que ell avia vist en
lo infern, aqui mateix o deya, y tots se posavan a
riure.
Al entrar a la vila de Hostalrich encontra ab uns
parents de dit Bonsoms, notari, y en lo punt mateix
los digue que era en lo infern, y que lo seguissen,
que ell los ho amostraria; pero com en la vila de
Hostalrich avian ja ohidas algunas cosas de dit
Portes, aqui mateix fou alvarotat, y la gent acudian
a borbollons, y alguns lo interrogaren de sos pares,
fills, &c., y a alguns tornava resposta y deya com
los avia vistos tots al infern; la gent, de ohir aso,
deya, rient, que era orat y loco que lo portasen al
hospital y lo traguesen de la vila. Pero dit Portes los
responia: « Dins pocas horas o veureu, si so orat y
loco, y si dich veritat: dexaume traurer lo acte de
la escancellacio, que jo vos prometo que nunca
o pocas vegadas entrare en dita vila. » Alesores
tots se posaren a riure, dient: « Guardate de home
que ha entrat y exit del infern! » Y, ohint Pere
Portes estas paraulas, digue: « Y encara en dit lloch
he vistos los pares, germans y parents de vosaltres. » Y la gent no mes cridaba y reya.
Dit Pere Portes prega al Balle de Hostalrich que
li fes plaer de venir a fer assistencia a la cerca y
troba de dit acte de escancellacio, que ell encenyaria ahont era, que dit Gelmar Bonsom, notari, loy
avia dit en lo infern; y, ohint asso, mes rigueren y
burlaren de ell. Y dit Balle de Hostalrich, ab lo de Tordera, digueren que anasen, perque los dos junts
y asistiren, y digues a quin lloch y en quin manual
era. Y en aso si aplega molta gent del poble; y axi
dit Portes prengue lo cami de la casa de dit notari
Bonsoms.
Y quant foren a la porta, digue que pujasen dalt,
perque ell encenyaria lo lloch ahont era lo lloch de
la escancellacio de dit acte. La muller y parents
de dit Bonsoms digueren que en casa noy tenian
escriptura alguna [que totes eren en la escrivania];
pero dit Pere Portes respongue: « Lo acte que jo
cerco y he menester no es en la *[p. 461] escrivania, sino asi en casa, en la sala, perque dit Bonsoms, notari, me a dit que en aquest lloch lo posá.» Alesores tots se posaren a riure, y li digueren qui o deya, y quant ha, y en quin lloch loy digue. Aleshores dit Portes digue: « A [mi] mo a dit Bonsoms,
notari, la vigilia de Sant Bartomeu mes prob
pasat, y mo digue en lo infern, ahont ell esta,
y alli trobareu an Sarrell, y Jauma Vila, Roger
de Calella, y Mosen Jorda, » Y anomenava molta gent, que los causava terror. Y ohint asso, digueren que: « Aquest home te lo enteniment alterat, dient que Bonsoms, notari, ha tant temps que
es mort; molts dels anomenats son morts que ell
no era en aquesta vida [vila], y diu que los ha
vistos en lo infern y a parlat ab ells. » Tots sen
reyan, y alguns, de risa, sen anavan; y los balles
y altra gent tambe sen volien anar y dexarlo. Pero
Pere Portes replicaba de que pujasen dalt a la casa.
Los parents y muller de dit Bonsom, notari, perque deya que loy avia dit en lo infern, y que era
allá, y per quant en dita casa sabian que noy avia
acte ningunt, y per que la gent comprengues que
dit Portes era loco y no creguessen lo que deya, digueren als baties: « Senyores: ja veuen lo que diu
est ignorant y loco de home; perque tot hom creguia y entenguia que diu mentida y es invencio
sua, y que te alterat lo enteniment, los pregam,
per llevar la opinio de la gent quel ouen y an
ohit, vostes pujen ab las demes persones, y miren
y regonescan si ningun acte ni escriptura y ha en
tota casa. » Y los feren pujar, ab molta gent, que
no volia que dit Portes pujas; y quant foren dalt,
y regoneguda la casa, noy trobaren ninguna escriptura.
Alesores dit Pere Portes suplicá lo dexassen pujar,
que ell mostraria lo lloch ahont era dit acte. Alesores digueren molts: « Dexenlo pujar, perque tinga
lo desig cumplert y estiga asegurat de la veritat. » Dit Portes alesores pujá dalt; y, en sen a
la sala, demaná ahont y avia un hesmari; y lay
mostraren y li volgueren obrir. Y ell los digue que
no era menester, que ell ja sabia que no era dins
de ell lo acte de escansellacio; mes, no obstant
asso, fou obert lo hermari per donar satisfaccio a la
gent y a tots los que estavan a la sala; y se reyan,
dient que Pere Portes era loco. Alesores Pere Portes
digue: « Dexaume acostar al hermari, que jo vos
mostraré lo lloch ahont es lo acte. » Y, rient, tots
digueren: « Dexeulo acostar al hermari, que ell nos
fara riure, y dira o fara cosas algunas ab las quals
riurem: fassem compte que aso es un entremes, o
un pas de comedia. » Y alesores Portes se acostá
y mira de una y altra part; y, estant devant de dit
hermari, digue: « Jo ara estich sobre lo manual en
lo qual esta contingut dit acte de escancellacio
del devitori en virtut del qual me han executat, *[p. 462] fetas despesas y venuts mos bens. ¿Vosaltres
dieu que jo so loco, y queus fare riure, y que apar sia un pas de comedia? Entengau que plorareu,
y sera tragedia; que lo que jo dich es veritat, y
axis, aqui ahont jo so, debaix de mi y de mos
peus, es lo acte; que dit Gelmar Bonsoms, notari,
mo a dit en lo infern, hont ell esta. Desfeu estas
rajolas que estan assi, que, desde la setena rajola
fins a la dotzena de la paret, se trobara lo manual. » Y, ohint asso, encara tots se posaren a
riure, en [tant] que sen volian anar y dexar a dit
Portes per loco. Pero, perque Pere Portes cridaba
grans crits y que en dit lloch era lo manual, resolgueren algunts, dient: « Pues som aqui, llevem las rejoles y acontentemlo; perque si nou feyam diria locuras contra de nosaltres. »
Alesores, tots de un concell, li digueren de haont
volia llevassen las rejolas. Y dit Portes los asenyala
lo lloch haont las avian de llevar. Y las llevaren,
y alsaren las rejolas; y aqui mateix trobaren un
manual petit de firmas de actes; y tots restaren
espantats. Y digue mes dit Portes, que mirassen a
las vint y set fullas, que alli trobarian dit acte de
escancellacio del devitori. Y, tots espantats, miraren
y reguonegueren dit manual, y trobaren que era
escrit de la [ma] de dit Bonsoms, y era veritat que
dit acte de escancellacio de dit devitori lo avia
pres dit Gelmar Bonsoms, notari, y que era escrit
de sa propria ma; estant de esta manera tots espantats y admirats, de manera que ni parlavan, ni
se movian, sino que estavan tots mudats, per que
los aparexia que no eran en cel, ni en terra: de tal
manera estavan tots encantats.
En lo mateix punt Pere Portes se agenollá, y,
juntas las mans, alsá los ulls al cel, dient: « Gracias
infinitas vos dono, Senyor Deu meu Jesu Christ,
puix per vostra bondat infinita vos sou apiedat de mi, en que no me sia perdut en los treballs y
aflixions que he sentidas, vistas, y he passadas. »
Lueguo torna a reiterar lo mateix acte dit Pere
Portes, y contá tot lo que a ell li avia passat, y de
com avia entrat en lo infern la vigilia de Sant Bertomeu, als 23 de Agost del any 1608, y com ne
avia eixit lo dia de Sant Daniel, primer dia de Setembre del mateix any; y que en lo infern avia
vistos y parlat ab lo dit Gelmar Bonsoms, notari,
y que li digue lo lloch y anomena la fulla del manual en lo qual era dit acte; y anomena moltas personas que avia vistas patir en lo infern.
Y despues dit Pere Portes requiri y demaná que
dit acte fos tret, y donada copia; y axis per la justicia de Hostalrich fou probehit; la qual copia li
fou lliurada. Y a mes de axo requiri y demana dit
Portes, en virtut de dit acte, li fosen restituhits
tots los bens y totas las despesas que li avian fetas
en dita execucio; y axis fou tornat en la posessio
de sos bens com antes,
*[p. 463]Despues dit Portes, quant veya gent dels quals
avia vistos parents y amichs de aquells en lo infern,
ell los exortava que servisen a Deu N. Senyor, y no
vulguesen anar en lo infern ni seguir las pisadas de
aquells. Y per quant dit Pere Portes avia anomenat
alguns que ell avia vistos en lo Infer[n], y los tals
eran personas graves y estimadas en aquest mon,
los parents dels tals, sabent estas cosas, recorregueren als Inquisidors de Barcelona, y los contaren
totas las cosas que dit Portes deya de sos parents,
per lo qual dit Portes fou cridat del Tribunal de la
Santa Inquisicio; lo qual encontinent comparegue,
y fou per dits Inquisidors detingut, y fou interrogat
de dit negoci y com li avia passat. Lo dit Portes o
digue y deposá com esta aqui, y anomena molta gent, y com en dit lloch del infern era dit Gelmar
Bonsoms, notari, y com ell avia pres lo acte de
escancellacio, conforme ja está ya explicat, y lo
lloch aont lo trobaria, com lo troba; ab lo qual
confirmá tot lo que avia dit. Y Pere Portes sen
torná á sa casa. Finis coronat opus.
Despues de haverli jo llegit tot lo que esta aqui
escrit y contingut, y avento dit Pere Portes ben oyt
y compres, me afirmá y confirmá ser tot la matexa
veritat y passat de aquexa manera com sobre está
ja dit y explicat.
Mes, despres, jo li demani algunas cosas acerca de
la estada del horroros lloch del infern; y, en primer
lloch, li demani ab que forma veu ell alli las animas
dels condemnats y als dimonis, y si li feren algun
dany o mal; y, si, essent lloch de tenebras ¿com
podia ell veurer, y afirmar lo que avia vist? A tot
lo qual me respongue: Que a ell li aparexia que
aquell lloch era molt clar, y veya les animes dels
condemnats y dimonis ab formas visibles, proporcionadas als ulls corporals; y encara se espantava
de [haver] vist ditas cosas, perque aquell foch li
aparexia blau y ruent; pero que dit foch no li feu
ningunt dany ni mal, ni sentia algun calor que li
pugues danyar, « ans be, ells confessaven que jo
los atormentava en invocar los santissims noms
de Jesus y Maria, y en fer lo senyal de la creu, persignantme y senyantme, y que los pesava molt que jo fos entrat alli. »
