Llegendes de l'altra vida/Pròleg de l'editor
El llibre que avui publiquem sots la rúbrica de Llegendes de l'altra vida, podrà figurar segurament entre'ls
més interessants de la «Biblioteca Catalana», per raó dels
materials que presenta reunits. Les visions de l'altre món,
basades en la creencia d'un lloc d'expiació per a les ànimes
dels pecadors y d'una mansió de goig per als benaventurats,
constitueixen una branca important de les llegendes
del cristianisme.
Les més antigues d'aquestes narracions, difoses extraordinàriament durant els segles mitjos a favor de la literatura llatí-eclesiàstica, no tardaren gaire a introduir-se en
les literatures vulgars per medi de traduccions y adaptacions
de tota llei; cal veure en aquestes l'obra dels educadors
y catequistes, àvids de proselitisme enfront d'aquelles
societats, més supersticioses que crèdules, y més enamorades
de lo meravellós que de les altes veritats del dogma
cristià.
La literatura catalana és més rica de lo que fins ara
s'hauria pogut creure, en materia de Llegendes de l'altra vida:
el nostre volum ve a provar això que diem, oferint
en ses planes un cert nombre de narracions prou interessants,
entre les quals, quatre textes al menys poden ésser
presentats com a desconeguts fins ara; un altre, del qual se tenia noticia, y que's considerava perdut, és retornat a la
coneixença dels estudiosos de la nostra antiga literatura.
Esmentarem ràpidament els textes qui constitueixen
aquest novell aplec.
En primer lloc, publiquem la narració de Huc de Saltrey,
traduïda al català per Frare Ramon Ros de Tàrrega, relativa al Viatge del cavaller Owein al Purgatori de Sant Patrici. Aquest text data de l'any 1320, y és un dels qui han
permanescut inèdits fins al present.
Segueix al dit text, en tres distintes versions, la Visió de Tundal, en la qual no hem de veure sinó una manifestació més avençada de la mateixa llegenda d'Owein. Dos d'aquests textes eren ja coneguts, car feia anys que havíen estat objecte de sengles publicacions: no obstant, al publicar-los de nou, creiem fer un servei a les nostres lletres,
facilitant l'estudi comparatiu d'aquells ab l'altra versió,
que fins ara no havia estat publicada. Es aquesta la intitulada Visió del Monestir de Clares Valls (o sia la versió A,
seguint la nostra nomenclatura), y és més extensa y completa que cap de les altres dues versions (B y C), ja conegudes d'abans.
De la Visió de Trictelm qui apareix tot seguit en el nostre volum, no se'n tenia la més petita noticia pels tractadistes de la nostra literatura. La publicació de la llegenda de
que's tracta, l'original llatí de la qual és degut al venerable Beda, constitueix, doncs, una novetat; encara que'l text,
ni per la seva extensió ni pel séu valor literari, no tingui
una gran importància.
El text català del Viatge d'en Ramón de Perellósal Purgatori de Sant Patrici, al qual volíem referir-nos més
amunt, havia estat imprès en 1486, emperò la edició semblava perduda desde feia mólts anys. Quan, ab la publicació
del text llenguadocià del "Viatge", se'ns feia més difícil de resignar-nos a la manca d'aquest original català imprès, el
raríssim incunable comparegué a mans del nostre excel·lent
amic don Pau Font de Rubinat, de Reus; y aital circumstancia afortunada ens permet poder oferir avui el cobejat text,
omplint el buit que, d'altra manera, hauria degut aparèixer
en el nostre volum.
La Disputa ab l'esperit de G. de Corvo és altre dels
textes inèdits que ara veu la llum, jatsia el manuscrit qui el
conté fos prou conegut y utilitzat ja per a la edició d'altres
obres que ab aquella s'hi troben aplegades.
Encara que prou vulgaritzada, ens ha semblat que la narració del Viatge d'en Pere Portes a l'infern no podia
mancar en el present aplec, y menys encara podent utilitzar
un document del segle xvii, del qual no se n'havia fet encara
el tresllat puntual que reclamava.
Finalment, un text desconegut de tothom, y del qual
no'ns romanen més que algunes fulles desaparellades, ha
degut figurar, mutilat y tot, en apèndix al present volum;
car ens ha semblat fer obra de piadosa exhumació, posant
a cobert de perdua total aquests darrers vestigis d'una producció de la qual ens veiem ara privats; com de tants altres
textes perduts en el dalt-a-baix secular de la literatura
catalana.
Després d'aquesta enumeració, no'ns cal sinó remetre als
qui desitgin més noticies sobre els textes de referencia, a
les notes il·lustratives de la fi del nostre volum.
