Llegendas catalanas/Una obra de caritat
La desgracia semblava que havia fet estatje en casa La-Baliarda de Bigas; en Pere, l' amo, feya moltas setmanas que estava malalt, y la seva dona, volent fer la feyna d' ell perque no 's quedessen després sense tenir de qué menjar, també havia enmalaltit: sa filla petita, de tres ó quatre anys, havia agafat febres, y pera cuidar á tants malalts, no quedavan sino un noy de vuyt y una noya de dotze anys.
Un diumenge de bon matí, tant, que encara 's veya la esmortuida llum de alguna estrella, vaig sortir de casa pera anar à missa primera que la diuhen á eixida de sol: al passar per derrera de casa en Jaumet, nebot seu, sortí est ab un rostre tan trist que 'm feu preguntarli que era lo que tenia.
—En Pere s' está morint, me digué; de bella nit han vingut á buscar á la mare.
Arrivarem a la Iglesia quan un hermós color de rosa y daurat nos anunciava la exida del rey dels astres. Quan lo senyor Rector hagué anunciat las festas y dit la pecadora, acte de contrició y demés oracions acostumadas, avansant un pas mes envers sos feligresos, los digué:
—Germans meus en Jesucrist; lo Pere de la Baliarda está agonejant; be sabeu vosaltres que son blat encara está per batre y que si se li fá malbé, res quedará pera menjar á la seva familia: avuy es festa y no perdreu lo vostre jornal; jo vos autoriso en nom del fill de Deu que en sa peregrinació pel mon nos encomaná la caritat, jo vos autoriso pera que avuy pogueu batrer lo blat d' en Pere.
Tota la gent, conmoguts, flectaren los genolls en terra en tant que 'l senyor Rector los benehia en nom del Pare, del Fill y del Esperit Sant.
Al sortir de la Iglesia, en lloch de aturarse á enrahonar per la plassa, emprengueren costa avall, los uns á la dreta, los altres á la esquerra, segons ahont tenian sas casas, comiantse ab un
—Fins despres.
Jo baixí tambe la costa despres de haver mirat desde la plassa la escena viva y animada que presentavan tots aquells camins y escampadas casas de quals xamaneyas sortian grossas columnas de fum. Quan arriví á la Baliarda, trobí á la entrada á la noya gran prop del bressol de la petita; lo noy, sense acabar de coneixer la seva desgracia, se entretenia tot solet per allí la era: pují la vella y mitj trencada escala de fusta, y 'm trobí á la cambra del agonisant. Al capsal de son llit, lo senyor Rector ab lo salpasser li tirava aygua beneyta de tant en tant, ó li mullava 'ls llavis ab un xich de vi ranci á falta de cordial; en Pere ja no hi veya ni hi sentia, sols se coneixia que era viu per la gelada respiració. Era la primera vegada que jo veya un espectacle semblant; fos aixó, fos la miseria y abandono que presentava aquella casa hont en tant tristos instants no s' hi trobava mes que l' apóstol de la caritat evangélica, puig á la dona del malalt la havian duta á una altra cuasa pera que estés mes ben cuidada, lo cert es que vivament me vaig impresionar. Al cap d' un xich, sentí remor, y, trayent lo cap á la finestra, vegí á casi tot lo poble juntat á la era; los uns venian ab son animal pera ferlo batrer, los altres ab las grossas forcas blancas pera girar la palla, altres ab garbells, y aixis tots; las donas venian tambe carregadas ab cistelletas cubertas ab un blanquíssim drap de lli, dessota del qual hi duyan, qui una dotzena d' ous, qui un pa blanch, qui un cantiret d' oli, un lliura de xocolate ó un porró de vi bo, y aixis totas anaren deixant alli sa ofrena.
No tardaren un moment tants com eran en haver arreglat las garbas al mitj de la era, ni ab tants animals tardá molt en ser batut lo blat; quan jo me n' aní, ja n' hi havia que feyan lo paller mentres los altres garbellavan.
A toch d' oració, ó sia al mitj dia arriví á casa, girí 'l cap envers La Baliarda, y vegí alsarse per aquell cantó una gran fumera.
Era la senyal de la mort de en Pere puig lo fum era de la palla de sa márfaga que cremava. En Pere era mort, mes, gracias á la caritat, sa familia tindria encara aquell hivern un bossi de pa pera portar á sa boca.
- ↑ Entre 'ls quentos d' en Trueba n' hi figura un que te 'l mateix argument y quasi 'l mateix desarrollo que la present narració. L' hi incluhim, empero, per tractarse d' un fet cert y contat del mateix modo que va succehir. Lo poble hont passá la escena aquí referida es lo de Bigas, en lo Vallés.