Libre del gentil e los tres savis/Segon libre/Del sise article

Del sise article

DEL DIA DEL JUDICI

AQUEST article es prouable per les flors dels cinch arbres; cor si l dia del judici no era, les condicions dels arbres no serien. E cor couenguen esser de necessitat, per aço es maniffestat per les flors, que l dia del judici sera; de les quals flors ne coylim .vj. a prouar aquest article.

DE GRANEA E PODER

DIX lo juheu al gentil: Tant es gran e excellent lo poder de Deu, que a tots los homens es maniffestable en especialitat e en vniuersalitat; e cor lo gran poder de Deu coue esser maniffestat vniuersalment a tuyt, coue que tuyt siam ajustats en vn loc, e que ensemps vejam lo gran poder de Deu. On per aço serem tuyt en vn loc, e Deus jutjara bons e mals: los bons jutjara a perdurable benauirança, los mals a penes infernals; e nuyl hom no s pora escusar ni pora contradir a la sentencia justa de Deu. On si l dia del judici no era, lo gran poder de Deu no seria tan demostrable en presencia e en comunitat de tantes gents, e seguir sia que la bonea, granea, sauiesa, amor e perfeccio de Deu fossen contraries a la granea del poder de Deu, e aço es contra totes les condicions dels arbres; per la qual contrarietat lo dia del judici es maniffestat al huma enteniment, qui sab reebre la signifficança^[1] de les flors dels arbres.

DE PERFECCIO E SAVIESA

ENAXI con per la influencia dels corses celestials^[2] ve influencia de generacio als corses terrenals, segons cors natural, enaxi e molt mils, sens tota comparacio, de la perfecta sauiesa de nostre senyer Deus, ve influencia e benediccio a la sauiesa creada qui es en los homens. On cant^[3] tuyt serem ajustats lo^[4] dia del judici, e serem conexents que Deus sabra tots los bens e tots los mals que cascun hom haura feyts, e jutjara cascun de nos segons nostres obres, adonchs haurem major conexença de Deu e de sa sauiesa per esta manera, que per nuyla altra; cor cascu conexera la sua sentencia matexa e la sentencia del altre, e aço ensemps, e en vn temps,^[5] e en vn loc tan solament: e per aquesta conexença crexera e s multiplicara en cascu de nos sciencia e conexença. E aquells qui seran en via saludable, hauran aytanta de caritat e de benauirança, con sera la conexença que hauran de la sentencia de Deu. E aquells qui seran en via de dampnacio, aytant con mes hauran de conexença, aytant mes seran en tristicia e en malediccio.^[6] On con aquest judici aytal, se couenga ab la perfecta obra de nostre senyer Deus, e ab la sauiesa creada, qui s coue esser en los homens, per que aquella couenga esser molt gran per hauer conexença de la molt perfecta e gran sauiesa de Deu, per aço lo dia del judici es maniffestable; sens lo qual no serien tan maniffestables les rahons damuntdites; ne les condicions dels cinch arbres no n serien tan conseruables.

DE GRANEA E JUSTICIA

SAPIES, gentil, que custuma e vsança es entre nosaltres,^[7]que aytant con la sentencia es major, aytant hi couenen esser mes testimonis, e coue esser donada per pus nobles e per pus justes persones, e denant mes e meylors persones.^[8] On la major sentencia qui pusca esser, seria que totes les gents qui hanc foren, ni son, ni seran, eren ajustades en vn loc, e que Deus jutjas tots aquells, en presencia los vns dels altres, e que la sentencia fos de gloria perdurable e de foc infernal. E si aytal sentencia era major que altra sentencia on tuyt no fossem ajustats, ne fossem jutjats per Deu, ne a tan grans coses, e si aquesta sentencia menor era en esser e la sentencia major res no fos, seguir sen hia contrarietat e inconueniencia entre major justicia e major sentencia, e fora la major justicia mils signifficada si la major sentencia fos, que no sera si la menor sentencia es. On si la volentat de Deu volia que la sentencia menor fos, e que no fos la major, la volentat de Deu fora contraria a la gran justicia de Deu, en quant la volentat de Deu no amaria ço per que la gran justicia de Deu seria mils maniffestada. On con sia impossibil que la justicia e la volentat de Deu sien contraries, per aço es maniffestat en la concordança qui es en la perfecta justicia e amor de Deu, que l dia del judici sera, e que en aquell dia sera a tuyt ensemps maniffestada la gran justicia de Deu; la qual cosa cascu en si mateix, e en l altre, e ensemps, conexeran la gran justicia diuinal.

DE PODER E SUPERBIA

LO juheu dix al gentil: Amable fil, be sabets vos que poder e justicia se couenen contra erguyl e injuria; e per aço son establits los princeps en la terra que sien justs e poderoses contra los homens erguyloses e injurioses. On con a maniffestar que l poder e la justicia de Deu se concorden contra los homens peccadors qui son plens de superbia e de erguyl e de injuria, e que aquells sien vençuts, e sobrats, e confuses per lo poder e la justicia de Deu, vol Deus que sia dia de judici, e que ensemps tots los homens hajan conexença del gran poder e de la gran justicia de Deu; al qual poder e justicia vejen jutjar e confondre, e apoderar^[9] los homens erguyloses e injurioses. On si l dia del judici res no fos, no n foren tan maniffestables lo poder ne la justicia de Deu a les gents contra superbia e injuria. E cor ço per que l poder e la justicia de Deu es pus maniffestable al huma enteniment, se haja a seguir de necessitat, segons les condicions dels arbres, per aço lo dia del judici es maniffestable.

DE FE E ESPERANÇA

ÇO per que fe e esperança mils poden contemplar Deu coue esser de necessitat ordenat per la perfeccio qui es en la bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e amor;^[10] cor si no ho era, seria signifficat que fe e esperança mes poguessen contemplar en Deu, que Deus ordenar ni voler con molt fos contemplat e adorat,^[11] e aço es impossibil. Cor si era possibil, seguir sia que perfeccio mils se concordas ab virtuts creades que ab virtuts increades, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat lo dia del judici es maniffestable, sens lo qual, fe e esperança no porien tan be contemplar Deu, con fan en ço que fe creu, e esperança espera la diuinal sentencia de Deu en presencia de tot son poble.

DE FORTITUDO E LUXURIA

MAJOR pot esser fortitudo contra luxuria en absencia de les gents, que en presencia; cor vergonya mortiffica en huma coratge luxuria,^[12] cant hom es en presencia de les gents, denant les quals hom ha vergonya a fer auulteri.^[13] E per aço fortitudo no pot esser tan contraria en coratge de hom amador de castetat denant les gents, con en amagat. On con fortitudo e luxuria sien pus contraris en absencia de les gents que en presencia, segons que damunt es dit, per aço se coue que l merit de fortitudo sia reuelat a les gents, e la colpa que hom ha per luxuria sia maniffestada a les gents. E si de ço era lo contrari, perfeccio e justicia serien contraries en Deu, e aço es impossibil cosa; per la qual impossibilitat es maniffestable lo dia del judici, en lo qual fortitudo e luxuria seran a tuyt maniffestables, per tal que hom, per cascuna virtut, sia mils satisfet per la justicia de Deu, e sia pus punit e enuergonyit en presencia de les gents e de tot lo poble. § Cant lo juheu hac prouat al gentil l article damuntdit, per les .vj. flors damuntdites, lo gentil dix al juheu: Con Deus sia inuisible ¿con pora ell jutjar lo poble qui no l pora vesser?^[14] Meylor sentencia e pus ordenada fora si tot lo poble pusques vesser aquell qui dara la sentencia. Per aço appar que si en aquell dia Deus no es vist, que les condicions dels arbres sien corrompudes.^[15] § Veritat es, dix lo juheu, que Deus es inuisible; mas enaxi con se mostra per alcuna semblança visible a Moyses cant dona la lig veyla, enaxi per alcuna semblança que pendra al dia del judici, se mostrara a tuyt lo poble cant dara la sentencia.^[16] § Respos lo gentil: Aquella semblança no sera de Deu; e per aço Deus no dara la sentencia, mas que la dara la semblança;^[17] on si fer se pogues, bona cosa fora que aquell mateix qui jutjara fos Deu; e que fos vist per tot lo poble que jutjara, con sia cosa que jutge sia couinent a esser vist per aquells que jutja.

---

1. Edit. lat. Qui scit recipere manifestas significationes.
2. Edit. lat. Corporum supracaelestium.
3. Con.
4. Al.
5. En vn temps mateix.
6. Edit. lat. Tanto majori maledictione et tristicia torquebuntur.
7. Edit. lat. Inter nos Judaeos.
8. Edit. lat. Et etiam in praesentia multorum.
9. Edit. lat. Ac subjugantem.
10. Edit. lat. Hoc, per quod Fides et Spes meliùs possunt contemplari Deum per divinam perfectionem, quae est in bonitate, magnitudine, aeternitate, potestate, sapientia et amore, necessario convenit ordinari.
11. Edit. lat. Quam Deus posset velle et ordinare, quomodo fides et spes ipsum multùm contemplarentur et adorarent.
12. Mortiffica en hom coratge e luxuria.
13. Edit. lat. Committere luxuriam seu adulterium.
14. Edit. lat. Qui non poterit ipsum videre corporaliter?
15. Edit. lat. Conditiones Arborum destruerentur.
16. Edit. lat. Quando feret sententiam, quam habet ferre in omnes.
17. Edit. lat. Et ideo Deus non videbitur dare sententiam, sed similitudo, quam assumet.