Libre del gentil e los tres savis/Qvart libre/Del nove article

Del noue article

DE RETRE COMPTE^[1]

DIX lo sarrahi: Sapies, gentil, que Deus demanara de compte ^[2] tots los homens bons e mals; e tuyt li haurem a retre compte del be e del mal que haurem feyt en esta present vida. E lo home qui haura feyta injuria e tort a son prohisme, e haura feyt alcun be, Deus lo punira d aytant, que lo guasardo que degra hauer del be que ha feyt, haura lo home que haura injuriat en est mon. E si tant es que no haja be feyt, ^[3] Deus li dara de les penes que degren hauer alcuns peccadors qui hauran alcu be feyt; e aço fara per demostrar sa justicia. ^[4] E no tan solament Deus demanara de compte los homens, si que aytanbe les besties e los auceyls demanara de compte, e de la injuria que hauran feyta los vns contra los altres los punira; e cant los haura punits, dira ls que tornen en terra; ^[5] e esdeuendran tots en terra, e d aqui enant no seran nuyla re. § Dix lo gentil: ¿Qual profit se seguira en la resurreccio de les besties, ni dels auceyls, ne del compte que retran, pus que tornen no re, e sien sens discrecio, e no hajen conexença de la justicia de Deu? § Respos lo sarrahi, e dix: Lo profit que s seguira en la resurreccio de les besties, dels auceyls e dels inracionals ^[6] es en ço que ls peccadors desijaran tornar no re, enaxi con los inracionals, e hauran ira e passio, cor romandran en esser. § Dix lo gentil: ¿Quant pora esser affinat lo compte, ^[7] con sien tantes creatures, e con hajen feytes tantes injuries les vnes a les altres? § Respos lo sarrahi: Segons que nos crehem, lo compte no durara mas tan solament aytant de temps con triga vn ou a coure; e aço sera a demostrar granea esser en lo poder, e en la sauiesa, e en la perfeccio de Deu. On con tu hajes entesa la manera segons la qual Deus demanara de compte les creatures viuents, coue que retornem a la manera segons la qual es ordenada la disputacio en que som; e coue que per les flors dels arbres prouem l article damuntdit.

DE SAVIESA E PERFECCIO

CERTA cosa es que la sauiesa de Deu se coue ab perfeccio. On a demostrar que la sauiesa de Deu es perfecta, coue que sia cascuna creatura tenguda a retre compte, per ço que sia vist que la sauiesa de Deu es perfecta en saber tot ço que hauran feyt les creatures. On si aquest article no era agradable a Deu, e no era en veritat, seguir sia que fos en contrarietat entre la sauiesa e la perfeccio de Deu, en quant la perfeccio no hauria volgut ordenar que la sauiesa de Deu fos coneguda en esser perfecta e accabada. E cor sia cosa impossible que la sauiesa e la perfeccio de Deu sien contraris, per aço se segueix que sia ver l article damuntdit.

DE PERFECCIO E JVSTICIA

CON sia concordança en Deu de sauiesa e perfeccio, e con la perfeccio de Deu se couenga ab justicia, a demostrar que la sauiesa de Deu se coue ab tot ço ab qui s coue la perfeccio de Deu, vol Deus demostrar que la sua sauiesa se coue ab justicia, e per aço ha volgut ordenar que al dia del judici sia retut compte en presencia del poble, e que cascuna creatura sia jutjada segons haura feyt en est mon. E cor aquesta sentencia e aquest compte sien subject en lo qual sera maniffestada la perfeccio e la justicia de Deu, e aquest subject no pogues esser sens l article damuntdit, per aço es maniffestat que l article es en veritat.

DE PODER E SVPERBIA

PER esta flor sera maniffestat con lo poder de Deu se coue ab granea contra los erguyloses e injurioses que hauran feytes injuries e torts als homens pobres, humils, e dreturers; cor, adonchs, los punira Deus denant tot lo poble, e no hauran poder con pusquen contrestar al poder de Deu. ^[8] E cor, segons la condicio de la flor, se couenga ab esser tot ço per que mils sia declarat que l poder de Deu apoderara los erguyloses, ^[9] e lo declarament no pogues esser feyt tan maniffestament sens l article damuntdit, per aço es maniffestat que l article damuntdit es en veritat.

DE ESPERANÇA E JVSTICIA

AYTANT con esperança e justicia mils se couenen contra lur contrari, d aytant poden esser majors e s couenen mils ab esser; e aytant con son majors e en major concordança, d aytant signiffiquen pus fortment les virtuts de Deu. On si es vera cosa que l article damuntdit sia en veritat, l injuriat pot hauer esperança en la justicia de Deu, e l injurios ne pot pus tembre la justicia de Deu, que no farien si l article damuntdit no era en veritat. E cor se couenga ab esser e ab veritat tot ço per que hom haja major esperança e major temor en la justicia de Deu, per aço es demostrat que l article damuntdit es ver.

DE TEMPRANÇA E IRA

DIX lo sarrahi al gentil: Temprança es virtut qui esta en lo mig de dos vicis. On aytant con la temprança esta pus fortment en lo mig de dos vicis, d aytant es major e es pus luny als dos vicis; e aytant con temprança es pus luny als dos vicis, d aytant los dos vicis son vists esser majors e pus inconuenients ab temprança e ab esser. E cor coue esser vera cosa, segons les condicions de la flor, tot ço per que mils se contrast es luny temprança als dos vicis, per aço es vera cosa que l article de retre compte es veritat, con sia cosa que en aquell article, segons que hauem recomptat, se contenga que Deus fara egualtat de vn be ab altre, per multiplicar vn merit ab altre e vna gloria ab altre; e fara concordança en los peccadors de vn peccat ab altre, per multiplicar lur pena, leuant colpa dels homens justs injuriats e donant la als injurioses, e donant lo merit dels injurioses als injuriats.

---

1. Edit. lat. Quomodo Gentes debeant reddere Rationem.
2. Edit. lat. Petet rationem.
3. Edit. lat. Et si bonum non fecerit.
4. En la obra citada, Exposición de la fe musulmana, traducida del turco por Garcin de Tassy, se lee: «Dios vengará en el opresor los derechos del oprimido: si el primero se presenta con buenas obras, las tomará Dios para darlas al ofendido; y si ninguna hubiese hecho, cargará sobre él las faltas del último.»
5. Tornen terra. Edit. lat. Quod revertentur in terram.
6. De les besties e dels inracionals. Edit. lat. Bestiarum, avium et omnium irracionabilium.
7. Edit. lat. Ratio seu computus.
8. Edit. lat. Effugere juditium nec contradicere divinae potestatis.
9. Edit. lat. Deprimere superbos.