Libre del gentil e los tres savis/Primer libre/Del qvart arbre

Del quart arbre

DE FE E ESPERANÇA

MATERIA e forma e generacio se couenen a pluralitat e a vnitat. A pluralitat per manera de differencia, la qual differencia es entre materia e forma; a vnitat se couenen per ço cor componen per generacio vn cors e vna substancia. Mas materia e forma e corrupcio^[1] se couenen a pluralitat e a destruccio de vnitat.^[2] A pluralitat se couenen en quant materia e forma son diuerses; a destruccio de vnitat se couenen en quant la materia e la forma se departexen, per lo qual departiment es lo cors anitxilat^[3] e esdeue en no esser. On con aço sia enaxi, si Deus es en esser, fe e sperança se couenen mils en pluralitat e en vnitat. En pluralitat en quant cascuna se demostra major e pus noble virtut si Deus es, que si Deus res no es; en vnitat en quant vnides se vnexen mils a pendre vn object mateix, si Deus es que si Deus no es. E cor esser se couenga mils ab ço ab qui s coue mils vnitat e pluralitat, e no esser se descouenga ab esser e pluralitat, e contrari de vnitat se couenga ab no esser contra esser, per aço es signifficat que de necessitat se segueix que sia aço per que fe e esperança mils se couenen ab esser; la qual cosa es Deu, sens l esser del qual no s porien tan be couenir con fan. E couenrrien se mils ab no esser que ab esser si Deus no era nuyla cosa; cor creent se Deus esser, e esperança confiant se en Deu, son majors que no son con fe no creu en Deu, ne esperança no s confia en Deu.^[4] On si Deus res no era, fe e esperança serien majors prenent lo object que no seria en esser, que prenent lo object qui es en esser.^[5] On con sia impossibil cosa que per ço qui res no es pusca esser pus noble virtut, que per ço que es res; per aço Deus esser es maniffestable; cor sens que ell no fos nobilitat e multiplicament de virtuts, se couenrria mils ab lo que res no es, que ab ço qui es, e aço no es ver.

DE SPERANÇA E CARITAT

ESPERANÇA espera per caritat, e caritat ama per esperança; cor on la sperança es major, coue que hi sia major caritat, e aytant com hom ama pus fortment ço en que s confia, d aytant hi ama major esperança. On con aço sia enaxi, donchs per aço es maniffestat, que enaxi con los vlls corporals vehen per l aer,^[6] enaxi esperitualment esperança^[7] vsa de sa proprietat per caritat, e caritat per esperança. On si en hom, on pot esser lo contrari de esperança e de caritat, ha esperança ab qui s coue, e ha caritat ab qui s coue, quant mes, sens tota comparacio, se coue que la caritat de Deu haja en Deu ab qui s couenga,^[8] ço es, bonea, granea e les altres flors del primer arbre. E si en Deu ab estes flors caritat se coue, segueix se que sien en Deu, e que caritat hi sia; e si les flors en Deu no eren, pus noble seria caritat en hom que en Deu, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que en Deu hi ha virtuts sens les quals Deus no poria esser pus noble que hom. § Cant lo gentil ohi parlar de esperança en esta manera, adonchs demana al saui si esperança es en Deu.^[9] El saui respos e dix que esperança no s coue a esser en Deu, cor tot ço qui es en Deu es Deu;^[10] e cor esperança participa ab fe, qui s coue ab ignorancia,^[11] per aço fe e esperança no s couenen a esser diuinal;^[12] cor si ho fehien, perfeccio se descouenrria ab bonea, granea, e ab les altres virtuts del primer arbre, e aço es impossibil. § ¿Con ço, dix lo gentil, pot Deus donar esperança a hom si no ha esperança?^[13] Lo saui respos: Deus pot donar esperança, cors, diners e altres coses a hom, sens que hom no es les coses que Deus li dona, ne Deus sia ço que dona; mes en ço que dona lo hom, e pot donar,^[14] dona ço que no es, en quant dona diners o altres coses qui no son hom; enaxi e mils pot Deus aquestes coses per manera de creacio e de possessio, con hom pot donar diners, cauayls, casteyls per manera de possessio. E per aço Deus es excellent sobre natura qui no pot donar ço que no ha.^[15]

DE CARITAT E JUSTICIA

CARITAT e justicia se couenen contra ira e injuria; on si en hom qui es cosa finida, e en lo qual pot esser lo contrari de caritat e justicia, se couenen caritat e justicia contra ira e injuria, de necessitat se coue que en Deu, qui es infinit, e n lo qual no pot esser aquella contrarietat, caritat e justicia se couenguen contra ira e injuria.^[16] On si resurreccio es, major concordança han en Deu caritat e justicia contra la ira e injuria del peccador, qui es colpable per obres corporals e esperituals, que no haurien si resurreccio res no era. E cor la major concordança coue atribuir a Deu, segons les condicions dels arbres, per aço resurreccio es maniffestada.

DE JUSTICIA E PRUDENCIA

JUSTICIA e prudencia se couenen ab esser huma, e esser huma e eternitat no s couenen, con sia cosa que eternitat no haja començament ne fi, e esser huma se couenga ab començament e fi. On si Deus res no era, justicia e prudencia couenrria que fossen eternals, sens esser huma, o que haguessen començament per si matexes, o per altra cosa qui hagues començament de cosa qui per si matexa hagues començament. On cor sens esser huma justicia e prudencia no pusquen esser en hom, e cor hom haja començament e si en ço que es enjenrrat e mortal, e cor nuyla cosa no pusca hauer començament de si matexa, per aço es maniffestat que Deus es, lo qual dona, per creacio, començament e fi a justicia e prudencia, a la qual dona per subject esser huma.

DE PRUDENCIA E FORTITUDO

SI Deus es, prudencia mes pot saber, que si Deus res no es; e fortitudo ne pot esser pus major que son contrari si Deus es, que si Deus res no es; cor si Deus es, possibil cosa es saber infinida bonea, granea, poder, sauiesa, amor, e perfeccio; e si Deus res no es, impossibil cosa es que infinitat sia sabuda en les coses damuntdites, con sia cosa que si Deus res no era, nuyla cosa no fos sabuda esser infinida.^[17] E cor esser e major sauiesa e fortitudo se conenen, e no esser e menor prudencia e fortitudo se couenen, per aço es maniffestat que en Deu sia sauiesa e força, per la influencia de la qual sien en hom prudencia e fortitudo.

DE FORTITUDO E TEMPRANÇA

SI resurreccio es, majorment ne pot esser enfortit noble coratge contra peccat e colpa, que si resurreccio no es; com sia cosa que esperant hom resurreccio, sia desirada benauirança corporal sens fi en gloria celestial. E cor peccat e colpa, aytant con son majors, aytant se couenen mils ab no esser, e son pus contraris ab esser, per ço es maniffestat que de necessitat se coue que sia en esser ço per que colpa e peccat sien pus contraris a esser, es couenguen mils ab no esser. § Si resurreccio es, temprança pot^[18] esser pus fortment en lo mitg de dos vicis, que si resurreccio no es, desirant hom benauirança corporal en gloria, e tement pena infernal e corporal.^[19] E cor lo mitg, qui es pus espressament e pus purament entre los dos termes, qui son vicis, es pus luny dels dos estrems que no es lo mitg, qui no es tan perfectament en habit de temprança; per aço, ço per que temprança pot esser major, coue esser de necessitat, segons la influencia e l ordenament de les flors del primer arbre, e de les condicions dels arbres. E si aço no era enaxi, seguir sia que lo contrari de temprança se couengues mils ab majoritat e ab esser, que temprança; e que temprança se couengues mils ab menoritat e ab no esser, que son contrari, e aço es imposibil; per la qual impossibilitat resurreccio es maniffestada.^[20] § Cant lo saui hac, per lo quart arbre, prouades les coses damuntdites, adonchs dix lo gentil al altre saui que prouas, per lo quint arbre, Deus esser, e esser en ell bonea, e granea, e les altres virtuts, e esser resurreccio. Empero ell desiraua molt a saber si Deus era creador del mon, o si l mon era eternal o no.^[21] Mas lo saui li dix que en los altres libres li seria maniffestat que Deus es creador del mon, e que l mon ha començament.

---

1. Corrompcio.
2. Edit. lat. Priuatione unitatis.
3. Lo cor anichilat. Edit. lat. Corpus redigitur in nihilum.
4. Edit. lat. Spes ab ipso esperat recipere gratiam.
5. Este pasaje está algo oscuro en unos códices é ininteligible en otros. El colector de Maguncia lo traduce así: Unde si Deus nihil esset, fides et spes sumentes Deum pro objecto, sumerent majus objectum in eo, quod ipse non existeret in esse, quan esset objectum, quod acciperent non credendo, ipsum esse.
6. Edit. lat. Quod sicut oculi corporales vident per illuminatum aerem.
7. Caritat.
8. Edit. lat. Quod charitas Dei in Deo habeat aliquit, cum quo ipsa possit concordare.
9. En esser Deu.
10. Edit. lat. Nam omne, quod est in Deo, perfectissimè est in ipso.
11. Menoritat.
12. Edit. lat. Ideo non convenit, quod fides et spes sint substantialiter in divina Essentia.
13. Edit. lat. Gentilis iterum interrogavit: potestne Deus homini dare spem quin ipsemet Deus habeat spem?
14. Dona e lo home pot donar.
15. Edit. lat. Et ideo Deus superat naturam, quae non potest dare, quod non habet; cum infinitae sit superior natura.
16. Edit. lat. Quod in Deo, qui est infinitus, in quo non potest esse contrarium charitatis et justitiae, conveniant charitas et justitiae contra iram et injuriam.
17. Edit. lat. Et si Deus nihil est, impossibile est, infinitatem existere in praedictis; cum nulla res posset esse infinita, si Deus nihil est.
18. Temprança no pot.
19. Edit. lat. Et hoc dum homo appetit bonum corporale in gloria, et timet paenas et tormenta corporis in inferno.
20. Edit. lat. Quâ impossibilitate resurrectio nobis demonstratur.
21. Edit. lat. Verum tamen Gentilis multùm desiderabat scire, utrùm Deus esset Creator omnium, aut an mundus esset aeternus, vel no.